Les llegendes són narracions populars que acostumen barrejar elements reals i elements imaginaris. Tenen unes característiques:
Es basen en elements reals (personatges, castells, fets històrics ...) que la tradició els transforma en elements imaginaris més o menys fantàstics (dracs, gegants, herois i heroïnes...)
Serveixen per explicar costums o tradicions que ens han arribat per transmissió oral.
De vegades donen un consell o proposen un comportament determinat.
Etimològicament, llegenda ve de legere, llegir: coses que han de ser llegides
Les auques expliquen una història a partir d’imatges ordenades -estampes- i un text -llegenda- que acompanya cada imatge. Aquestes imatges amb el seu text es disposen en un sol full de paper i han de tenir relació amb el text i amb la idea que volen expressar .
No confondre l’auca amb el còmic, aquest té un text sense rima ni mètrica. Característiques d’una auca:
El número d’estampes. La tradició diu que sigui un múltiple de 4.
La llegenda escrita en vers al peu de l'estampa. Normalment, un rodolí que té un to humorístic. El rodolí és un conjunt de dos versos apariats amb el mateix número de síl·labes, normalment heptasíl·labs.
Les auques són documents propis de la cultura catalana i també en trobem alguna dedicada a Montcada i Reixac.
Et convidem a llegir aquesta auca sobre l'origen de l'escut de Montcada, on pots llegir no una, ni dos, sinó... tres llegendes sobre el seu origen.