L'ésser humà, per a relacionar-se, ha utilitzat els mitjans d'expressió més acords amb la seva personalitat o necessitat: per escrit, oralment, a través d'imatges, per mitjà de la mímica, etc.
L'expressió gràfica és una forma de comunicació que permet expressar idees que serien difícils explicar-les només amb paraules.
Quan volem fer una obra gràfica o plàstica, disposem d'una sèrie d'elements gràfics que ens ajuden a crear i diferenciar les diverses formes que desitgem representar. Aquests elements gràfics són: el punt, la línia, el pla o taca, la textura i el color.
Cada element plàstic determina un matís d’expressió diferent, l’ordre, la posició, el color, la mida... determinen i enriqueixen el resultat final de la composició.
Per analitzar i comprendre l'estructura total del llenguatge graficoplàstic és necessari centrar-se en els elements que el formen, un per un, a fi de comprendre millor les seves qualitats específiques.
En aquesta unitat estudiarem els tres primers: el punt, la línia i el pla o taca. Posteriorment dedicarem altres unitats a la resta d'elements.
S'entén per grafisme, com tota marca o senyal feta amb un instrument sobre una superfície. Els tres signes gràfics bàsics són: el punt, la línia i el pla o taca.
A continuació estudiarem cadascun d'aquests elements, així com les seves propietats i usos.
En l'expressió plàstica, el punt és l'element gràfic més petit. Encara que culturalment associem el punt amb la forma del cercle, com recurs plàstic no té una forma concreta, i pot no estar perfectament definit. La seva principal característica és la seva petita grandària respecte del format, sent més important la composició que determina que la seva forma. Si un punt l'ampliem respecte al format, la seva forma cobraria protagonisme, seria la seva principal qualitat i passaria a considerar-se com un pla.
Amb el punt podem transmetre sensacions diferents. A pesar de la seva senzillesa, dependrà de tres factors:
L'instrument amb el qual es realitzi: llapis, pinzell, cisell...
El suport: paper, fusta, fang, pedra...
Pressió i el moviment de la mà: ferm, lleuger, profund, suau...
En aquest apartat, veurem alguns usos i característiques del punt:
Atracció visual: El punt és un element amb molta atracció visual, creant tensió encara que no tingui una direcció definida.
Configurador de volum: A patir de l'agrupament i la dispersió dels punts podem reproduir les zones il·luminades, en penombra i ombra, generant sensació de tridimensionalitat.
Crear formes: En agrupar diversos punts, podem delimitar formes, marcar siluetes i accentuar volums.
Creador de textures: fent servir diversos punts amb diferents formes, colors i grandàries, a més de jugar amb l’agrupació, podem crear multitud de textures.
Marcar direccions: Si situem dos punts de forma propera, podem insinuar una relació entre ells i marcar una línia imaginària que els uneix. Si alineem diversos punts, l'efecte s'accentua i s'intensifica encara més, com més a prop estiguin entre ells.
Crear profunditat: Jugant de manera adequada amb la grandària dels punts, la seva posició, i fins i tot el color, podem generar sensacions de profunditat amb la seva l'agrupació o dispersió.
La línia es defineix com una successió de punts o com un punt en moviment, sigui amb una direcció fixa o variable. En una representació plàstica, la línia té principi i fi, com també un gruix, ja que està determinat pel suport en el qual la tracem, que pot ser un full, un llenç, una paret o la pantalla d'un ordinador.
Quan tracem una línia són molts els factors que poden determinar el seu aspecte visual: el material de dibuix que utilitzem, la característica de la superfície en la qual estem dibuixant, la pressió que fem i el recorregut que determinem.
La línia és un element essencial del dibuix que serveix per representar la silueta de les formes i distingir-les del fons, és la nomenada línia de contorn. També serveix per estructurar l'interior de les siluetes i descriure les diferents parts que les constitueixen. Aquesta línia es coneix pel nom de línia de dintorn. Llavors, la línia té capacitats informatives i expressives.
Quan la línia es disposa formant trames, pot configurar volum, i acoloreix sí aquesta té un valor tonal.
Podem distingir entre línies simples o compostes. Les línies simples són aquelles que estan compostes d'un sol traçat. Dins de les línies simples podem distingir entre:
Línies rectes: són aquelles que el seu traçat té una direcció fixa.
Línies corbes: són aquelles que el seu traçat té una direcció variable.
Les línies compostes serien aquelles que combinen més d'una línia simple. Distingim tres tipus:
Línies querades: són línies que combinen diversos fragments de línies rectes.
Línies ondulades: són aquelles que combinen diversos tipus de línies corbes.
Línies mixtes: són aquelles compostes amb fragments de línies rectes i corbes.
La direcció de les línies poden tenir diferents característiques expressives i evocar sensacions diferents. Podem distingir tres tipus:
1. Línies horitzontals
Són línies que van de dreta a esquerra o viceversa, sense cap inclinació. Transmeten equilibri i estabilitat.
2. Línies verticals
Són línies que van de dalt a baix o viceversa, sense cap inclinació cap als costats. Serien el contrari a una línia horitzontal. Encara que generen sensació d'equilibri, resulten menys estables que les línies horitzontals.
3. Línies obliqüés
Són línies inclinades, amb major o menor grau, que tenen direcció ascendent o descendent i que un costat cap a l'altre. Transmeten més dinamisme que les anteriors, però també generen inestabilitat.
Línia recta
Transmet rigidesa, precisió i constància. Quan són verticals transmeten també espiritualitat i elegància, mentre que quan són horitzontals transmeten repòs i estabilitat. Si són inclinades denoten moviment i decisió.
Línia corba
Produeixen sensació de moviment i dinamisme.
Línies radials
Transmeten sensacions de llum, explosió i lluminositat.
Línies querades
Combinen bruscament de direcció transmitent sensació de desequilibri, caos i desorganització.
Línies concurrents
Totes les línies es dirigeixen a un punt de màxima atenció, creat un focus d'atenció i tensió.
Les línies concurrents també poden ser línies en espiral o concèntriques.
Línies geomètriques
Solen realitzar-se amb instruments geomètrics i transmeten fredor i rigidesa
Realització de 5 escales de grisos, fent servir diferents grafismes: el punt, la línia, el gargotejat, el símbol i el pla.
Aquesta activitat es fa a partir d'una làmina lliurada pel professor. Per la realització dels diversos grafismes, farem servir retoladors calibrats de 0.2, 0.4 i 0.8, i per l'escala de pla, utilitzarem llapis de diferents dureses H i B.
Treball d'alumnat de cursos anteriors
Fer servir els elements gràfics (punt, línia i taca) per crear escales de grisos.
Experimentar en recursos tècnics com l’agrupació, dispersió, superposició o gruix per aconseguir diversitat tonal.
Saber passar de tonalitats fosques a clares de manera gradual i escalonada.
Valorar i gaudir de l’experiència de representar les formes a partir de noves tècniques.
He utilitzat els diferents elements gràfics (punt, recta, gargot, lletra i pla), aplicant tècniques com l'agrupació, la dispersió, la superposició, els diversos gruixos o la intensitat del to per realitzar les cinc escales gràfiques?
He valorat i he gaudit de l'experiència de fer el dibuix a partir de la tècnica indicada?
Rúbrica
Fer servir els cinc elements gràfics (punt, recta, gargot, lletra i pla), emprant diverses tècniques d'agrupació, dispersió, superposició, o diversos gruixos i intensitats del to, per realitzar escales gràfiques que van de tonalitats fosques a clares de manera gradual i escalonada.
Un dels majors reptes del dibuix és representar en una superfície plana el volum i la profunditat que existeix en la realitat. Per això utilitza el clarobscur, que consisteix a interpretar per mitjà de tècniques gràfiques les zones de llum i ombra, que es defineixen en il·luminar un model. El clarobscur pot realitzar-se en color o en blanc i negre.
En la imatge que hi ha a continuació, analitzem una forma simple perquè entenguis amb claredat com funciona el clarobscur. En una forma geomètrica com l'esfera s'aprecien perfectament les zones de llum i ombra.
Zona il·luminada: és la part on la llum incideix directament sobre l'objecte. És la màxima claredat en l'objecte.
Zona de penombra: seguim en la zona de llum, però aquesta incideix de manera més obliqua, i per això és una mica més obscura.
Zona de ombra pròpia: és la zona on l'esfera no rep llum. Observa en la imatge, que en tractar-se d'una esfera, es va fent més intensa a poc a poc i que darrere de la zona de màxima ombra, existeix una zona una mica més clara anomenada reflex, creada per la llum que prové d'altres objectes de l'entorn.
Zona d'ombra projectada: és l'ombra que un objecte projecta sobre altres cossos, el terra o la paret.
Representar el clarobscur de 5 esferes, fent servir diferents grafismes: el punt, la línia, el gargotejat, el símbol i el pla.
Aquesta activitat es fa a partir d'una làmina lliurada pel professor. Per la realització dels diversos grafismes, farem servir retoladors calibrats de 0.2, 0.4 i 0.8, i pel pla utilitzarem llapis de diferents dureses H i B.
Treball d'alumnat de cursos anteriors
Fer servir els elements gràfics (punt, línia i taca) per crear sensació de volum a partir de la representació de les zones il·luminades, penombra i ombra.
Experimentar en recursos tècnics com l’agrupació, dispersió, superposició o gruix per aconseguir diversitat tonal.
Saber passar de tonalitats fosques a clares de manera gradual.
Valorar i gaudir de l’experiència de representar les formes a partir de noves tècniques.
He utilitzat els diferents elements gràfics (punt, recta, gargot, lletra i pla), aplicant tècniques com l'agrupació, la dispersió, la superposició, els diversos gruixos o la intensitat del to per aconseguir sensació de volum a partir de la representació de les zones il·luminades, penombra i ombra?
He valorat i he gaudit de l'experiència de fer el dibuix a partir de la tècnica indicada?
Rúbrica
Fer servir els cinc elements gràfics (punt, recta, gargot, lletra i pla), emprant diverses tècniques d'agrupació, dispersió, superposició, o diversos gruixos i intensitats del to, per crear sensació de volum a partir de la representació de les zones il·luminades, penombra i ombra.
Com vam veure en els punts anteriors, el punt i la línia, en totes les seves variants, serveixen per construir formes, acolorir, crear textures i direccions.
En aquesta activitat et proposem realitzar el disseny d'un cartell on els grafismes tinguin el protagonisme. A més, has d'experimentar amb els seus valors expressius, treballant el color, la textura i la direcció.
La temàtica del cartell és lliure, però ha de quedar ben clar el seu missatge.
Per fer un treball amb garantia d’èxit, cal seguir les diverses fases d’ideació, experimentació i creació. Per aquest motiu, a continuació tens les pautes que et serviran de guia per la realització dels esbossos.
1. Ideació: pluja d’idees
Pensa en la forma que vols fer i visualitza’l en la teva ment.
Associa parts de la imatge amb formes geomètriques com cercles, quadrats i triangles.
2. Experimentació i interpretació: l’esborrany
Característiques que han de tenir els esbossos:
Es fan a mà aixecada i la seva elaboració és ràpida.
Es fan a llapis i pot usar-se el color.
No són rigorosos en l’acabat.
No solen utilitzar-se eines com regles, compàs, etc.
És normal veure les correccions superposades.
La funció d’un esbós és:
Anticipar les complicacions de l’execució.
Veure els possibles errors de la planificació.
En aquesta fase s’han de descartar i valorar aquelles idees que més s’adeqüin al nostre propòsit
3. Creació: producte final
Realitzar el logotip a partir de les decisions valorades i preses en les fases anteriors.
L’acabat i presentació del dibuix final ha de tenir la precisió més gran i concreció possible.
Fer servir els elements gràfics (punt o signe) per definir formes, acolorir, fer textura i crear direccions.
Experimentar amb la composició per dissenyar un cartell.
Seguir els passos d'un procés de creació.
Valorar i gaudir de l’experiència de representar les formes a partir de noves tècniques.
He utilitzat els elements gràfics (punt o signe), per definir formes, acolorir, fer textures i crear direccions?
He seguit els passos d'un procés de creació per dissenyar un cartell?
He valorat i he gaudit de l'experiència de fer el dibuix a partir de la tècnica indicada?
Rúbrica
Fer servir els elements gràfics (punt o signe) en la definició de formes, coloració i creació de textures i direccions, per dissenyar un cartell, tot seguint les pautes de creació artística.
La proposta d'aquesta activitat consisteix en la realització d'un retrat a partir de l'ús dels diferents grafismes que hem treballat durant aquesta unitat.
Per executar correctament aquesta tasca, primer haurem de triar un retrat fotogràfic amb un bon clarobscur. Després hauràs de dibuixar els contorns de les taques que representen les diferents tonalitats de grisos. A continuació, hauràs de aconseguir la tonalitat de la taca amb el signe gràfic que millor s'adeqüi a les teves intencions. Recorda que pots triar entre el punt, els diversos tipus de línia, el gargotejat, i fins i tot la cal·ligrafia. Pots fer servir diferents tipus de grafisme per representar diverses parts o elements del retrat: el cabell, la pell, la roba, els ulls, etc.
Fer servir els elements gràfics (punt o signe) per definir formes, fer textura i crear direccions per representar un retrat.
Representar el clarobscur.
Seguir els passos d'un procés de creació.
Valorar i gaudir de l’experiència de representar les formes a partir de noves tècniques.
He utilitzat els elements gràfics (punt, diversos tipus de línia, signes, cal·ligrafia, etc.), per definir formes, fer textures i crear direccions per representar un retrat?
He representat les diverses qualitats de llums i ombres amb un gran nombre de tonalitats de grisos?
He seguit els passos d'un procés de creació per dissenyar un cartell?
He valorat i he gaudit de l'experiència de fer el dibuix a partir de la tècnica indicada?
Rúbrica
Fer servir els elements gràfics (punt, diversos tipus de línia, signes, cal·ligrafia, etc.) en la definició de formes, creació de textures i direccions, per representar un retrat a partir del clarobscur, tot seguint les pautes de creació artística.