Embedded Files
- La realitat i la seva representació
El món que ens rodeja, contínuament està emetent diversos estímuls, que captem a través dels sentits: gust, tacte, vista, oïda i olfacte. Aquesta informació és enviada al nostre cervell que, juntament amb característiques fisiològiques de l'individu i les seves experiències prèvies, termina interpretant-la i donant-li un significat.
Per tant, en la percepció del nostre entorn visual intervé tant el sentit de la vista i el cervell.
La vista. Els nostres ulls capten la informació a través de la llum que reflecteixen els objectes que conformen l'entorn visual. Aquesta llum és transportada per unes cèl·lules nervioses fins al cervell.
El cervell. Aquí, la informació captada pel sentit de la vista, és interpretada i analitzada per cervell i és aquest, qui assigna un significat final a partir de les nostres experiències.
Vídeo sobre com funciona el procés de percepció visual.
L'atenció selectiva:
L'atenció selectiva:
Contínuament el sentit de la vista està rebent els estímuls que venen de l'exterior, però com és impossible interpretar tots i cadascun d'ells, el cervell obvia aquells estímuls que tenen menys interès per nosaltres, fixant l'atenció en aquells que ens interessa. Aquesta manera d'observació es coneix com a atenció selectiva.
L'atenció selectiva és quan una persona dona preferència a determinats estímuls i és capaç d'atendre als estímuls més rellevants i inhibir aquells que el poden distraure. La seva funció és essencial, a causa de la limitació de la capacitat de l'atenció.
Mira aquests vídeos! Són un repte de percepció visual, que ens parla sobre l'atenció selectiva.
1.2 Organització perceptiva
1.2 Organització perceptiva
Què és el que veus en aquest quadre?
Tirol, Franz Marc (1914)
Com actua la nostra percepció davant d’aquesta obra abstracta de Franz Marc titulada Tirol?
El cervell cerca referents que li siguin familiars, i intenta donar-li sentit amb el coneixement que tenim del nostre entorn. Va identificant formes que les associa a una casa, arbres, muntanyes, sol, riu, camí... Tal vegada, hi haurà persones més imaginatives, que potser veuran formes en els elements graficoplàstics que li recordaran a altres objectes. Però sigui com sigui el que estem observant, quan observem aquesta imatge, no és més que pintura disposada sobre una superfície, que configuren formes fetes amb colors, textures, línies, punts i taques.
Mentre que a la segona imatge, també titulada Tirol, la nostra percepció ens diu immediatament que tenim davant un paisatge. En aquest cas, en tractar-se d'una fotografia, és una imatge amb un grau d'iconicitat molt alt, és a dir, molt realista. De seguida, identifiquem les muntanyes, el prat verd, els arbres, les cases... Però igualment que la imatge anterior, està configurada pels elements del llenguatge graficoplàstic: formes, colors, textures, línies, punts i taques.
1.3 La representació objectiva: el dibuix realista.
1.3 La representació objectiva: el dibuix realista.
Al Renaixement, els artistes tenien la voluntat de convertir l'art en una ciència, per aquest motiu, el coneixement científic (l'anatomia, la medicina, la perspectiva...) s'aplicava al dibuix, que era el mitjà per explicar la ciència i l'entorn.
Llebre, Albert Durero (1502).
Fragment del quadre Santa Anna, la verge i el nen, Leonardo da Vinci; (1510-1513).
Dibuix realista anatòmic i naturalista
Dibuix realista anatòmic i naturalista
Dibuix descriptiu
Dibuix descriptiu
1.4 La representació subjectiva: cap al dibuix abstracte.
1.4 La representació subjectiva: cap al dibuix abstracte.
Amb l'aparició de la fotografia durant la primera meitat del segle XIX, els artistes de finals d'aquest segle i principis del segle XX, van voler trencar amb la tradició pictòrica per aportar una renovació dels valors estètics. Els moviments artístics que van sorgir, denominats avantguardes, es van oposar a les tradicions a l'hora de representar la realitat. Els artistes van abandonar el realisme, per deixar pas a noves maneres d'expressió, on la distorsió de les formes i el protagonisme del color serveixen per expressar l'interior de l'ésser humà, o la idea de realitat que posseeix el mateix artista.
Activitat inicial
Activitat inicial
Activitat 1 - Dibuixant al revés
Activitat 1 - Dibuixant al revés
Aquesta proposta consisteix en la realització d'un dibuix realista de la cadira que et proposem a continuació. Però aquest dibuix l'hauràs de fer d'una manera particular i poc usual: la imatge de la cadira estarà cap per avall. A més, per la realització del dibuix, hauràs de fixar-te en els buits que hi ha entre les fustes de la cadira, és a dir, dibuixarem els forats per representar la figura. Per tenir èxit i que el dibuix surti el millor possible, hauràs de relacionar línies i proporcionar formes.
Recorda proporcionar la grandària del dibuix a la mida del full, és a dir, que la cadira no quedi ni massa petita ni tan gran que no sobresurti dels marges del paper.
Aquesta activitat la realitzarem en un Din-A4 amb llapis. Recorda que hi ha diferents tipus de duresa de la mina i que venen determinats per un número i la lletra H (dur) i B (tou).
El propòsit és que siguis capaç de...
El propòsit és que siguis capaç de...
Observar i relacionar les formes.
Dibuixar un objecte a partir de la representació dels buits.
Valorar i gaudir de l’experiència de representar les formes a partir de noves tècniques.
Què i com avaluarem?
Què i com avaluarem?
1. He dibuixat la cadira a partir de la representació dels buits?
2. He observat la imatge i he proporcionat les formes a l'hora de representar-les?
3. He buscat estratègies (línies de referència, guies, presa de mesures...) per trobar relacions entre les diferents formes de l'objecte a representar?
4. He valorat i he gaudit de l'experiència de fer el dibuix a partir de la tècnica indicada?
2. Les lleis de la percepció de la forma
2. Les lleis de la percepció de la forma
Davant una imatge com la que hi ha a continuació, el nostre ull només veu: ratlles, taques, punts i color. Però el nostre cervell, no dubta en percebre sense major problema, un cavall.
El que hem fet és estructurar sensacions visuals elementals en alguna cosa concreta, amb sentit. Aquest procés es coneix com a organització perceptiva.
A principis del segle XX, un grup de psicòlegs alemanys van treballar sobre l'organització perceptiva. Van fundar el que es coneix com l'Escola de la forma o Gestalt, i van establir certs principis, que sempre es donaven a l'hora de percebre, i que a continuació enumerem.
La Gestalt: principis de la percepció de la forma.
Proximitat
Tancament
Semblança
Continuïtat
Comunitat o agrupament
Figura i fons
Aquest és un vídeo sobre l'aplicació dels principis de la percepció de la forma a la publicitat.
En aquest vídeo veuràs amb exemples l'explicació de cadascun d'aquests principis.
Observem aquesta obra de l'artista italià Arcimboldo (1527-1593) titulada retrat amb verdures (imatge de l'esquerra), i a la dreta la mateixa obra girada només 180°.
Resumint, el cervell tracta de donar sempre un sentit a les imatges captades pels ulls. Però quan aquestes són ambigües, el cervell ens pot donar diverses versions. És el cas de les il·lusions òptiques.
Què és una il·lusió òptica?
Què és una il·lusió òptica?
Les il·lusions òptiques són efectes sobre el sentit de la vista caracteritzats per la percepció visual d'imatges que són falses o errònies. Falses si no existeix realment el que el cervell veu o errònies si el cervell interpreta equivocadament la informació visual.
Com es produeixen?
Com es produeixen?
Aquestes poden ser per un problema de captació de l’ull o perquè el cervell es fa una imatge equivocada d'aquesta realitat causada per una estimulació excessiva (molta brillantor, color, forma, moviment, etc.)
I és que les il·lusions òptiques posen de manifest que els ulls no són càmeres de vídeo que enregistren tot el que passa, sinó que el cervell interpreta i reelabora la informació que ens proporcionen els sentits. La majoria de vegades això no ens causa problemes. Al contrari, ens ajuda. Però en determinades circumstàncies, no tenim prou informació o ens influeix el context i aquesta reconstrucció és ambigua o defectuosa.
Algunes de les il·lusions òptiques juguen amb com organitzem la nostra percepció. Quan la informació és ambigua, no sabem si estem veient un ànec o un conill o una calavera o una senyora, com en aquesta il·lusió creada el 1892 per l'artista Charles Allan Gilbert.
Tipus d'il·lusions òptiques
Tipus d'il·lusions òptiques
La il·lusió òptica: Tot i que aquestes rectes són paral·leles, sembla que s'inclinen per influència de les línies diagonals.
Formes inexistents: La disposició dels elements de la imatge fa que formin una figura que realment no està
Figures reversibles: Quan a la mateixa imatge, el cervell no pot interpretar la informació correctament o d'una manera lògica, i fa que veiem dues possibilitats de percepció.
Escalera infinita o impossible: Fa la sensació que pugen o baixen al mateix temps, sigui la direcció que sigui.
Activitat de desenvolupament
Activitat de desenvolupament
Activitat 3 - Creem una il·lusió òptica
Activitat 3 - Creem una il·lusió òptica
Escull una de les tres propostes següents: 1 . l'escala, 2. l'escala de mà o 3. la lletra. Són uns dibuixos senzills, amb un espectacular efecte 3D, però has de seguir atentament els passos recomanats per aconseguir aquesta il·lusió.
Aquesta activitat la realitzarem en un Din-A4 amb llapis. Recorda que hi ha diferents tipus de duresa de la mina , el llapis B més tou i adequat per difuminar permet obtenir els tons més foscos.
Tasca 2:
Realització d'una il·lusió òptica seguint les pautes d'un dels vídeos que hi ha a continuació.
L'obra ha de ser original i no una còpia dels vídeos d'exemple. Per la correcta realització de la tasca hauràs de seguir els següents passos:
1r Visualitzar els vídeos i triar la tècnica que vols fer servir.
2n Fer un esbós del dibuix on quedi constància del disseny, composició, prova de colors, ombres, etc.
3r Realització sobre una cartolina DIN A-4 de la il·lusió òptica.
El propòsit és que siguis capaç de...
El propòsit és que siguis capaç de...
Fer una il·lusió òptica seguint les pautes indicades, utilitzant el material apropiat.
Crear un disseny original per aconseguir la il·lusió.
Valorar i gaudir de l’experiència de crear una il·lusió òptica.
Què i com avaluarem el procés de creació?
Què i com avaluarem el procés de creació?
A l’hora de considerar el teu treball pensa si...
1. He reproduït la tècnica que he triat, seguint els passos indicats als vídeos i pel professor, per aconseguir la il·lusió òptica desitjada?
2. He tingut en compte la composició dels elements que conformen el dibuix, i la seva grandària és l'adequada al format per obtenir un bon encaix?
3. He pensat que colors serien els més adequats per crear l’efecte 3D, i els he aplicat al dibuix correctament?
4. Si escau, he decidit des d’on s’il·luminaria la forma representada i he reflexionat com seria la interpretació de les ombres per potenciar l’efecte esperat?
5. He entregat el treball amb una bona presentació i acabat, i l’he lliurat dins del termini indicat?
Activitat de síntesi
Activitat de síntesi
Les figures impossibles
Les figures impossibles
No sempre tot el que veiem és el que sembla, i una mostra d'això són les figures impossibles. Aquestes formes es poden dibuixar, però són impossibles de construir en un món tridimensional.
Una de les figures impossibles més famosa és el cub de Necker.
Podem veure un cub des de baix o des de dalt depenent de com ho veiem. Si ho mirem durant una estona, els dos punts de vista s'aniran alternant cada pocs segons. Això és degut al fet, que el nostre cervell capta les dues possibilitats, però no es decideix per cap d'elles i mostra les dues.
Cub de Necker
Oscar Reutersvard
Oscar Reutersvard
L'origen de l'estudi de les figures impossibles, va tenir lloc al voltant de 1934. En aquell any, l'artista Oscar Reutersvard era només un estudiant que, avorrit en les classes de llatí, omplia de figures els marges dels llibres. Un dels seus passatemps preferit era dibuixar estrelles de diverses puntes tan regulars com sigui possible. Un dia va tractar de dibuixar un estel de 6 puntes envoltant-la de cubs (fig 1). Quan ho va fer, va descobrir que els cubs formaven una figura estranya.
Efectivament, així és: els cubs formen 3 files: l'1 i el 2, el 3 i el 4 i el 5 i el 6 (fig 2). La primera fila i la tercera són horitzontals, mentre que la segona és vertical. Els cubs 1 i el 6, d'una banda, semblen en un mateix pla mentre que entre els cubs 2 i 5 hi ha una diferència d'altura, la qual cosa és absurda, perquè les files que formen 1 i 2 i 5 i 6 són horitzontals.
De tota manera, la intuïció de Reutersvard el va portar a col·locar tres nous cubs als cantons de manera, que formaven un triangle perfecte i impossible.
Figura 1
Figura 2
Roger Penrose
Roger Penrose
El 1956 L.S. i Roger Penrose van publicar l'article, Figures impossibles: una classe especial d'Il·lusions Visuals. En ell, introduïen figures com el Tribar, un triangle impossible format per tres barres (a l'esquerra) o l'escala sense fi (dreta). A més, mostraven la foto d'una altra escala que, per l'angle escollit, tenia l'aspecte d'impossible.
Roger Penrose confessava anys després, que gran part de la inspiració per a l'article li va venir, quan va visitar una exposició de l'obra d'Escher. En aquells dies, els treballs de pintor holandès no incloïen elements impossibles, però la naturalesa dels seus treballs va ser motiu d'inspiració per a Penrose. En qualsevol cas, per les dates de la publicació de l'article, Escher ja estava treballant amb figures impossibles (com aquest cub que apareixia en la seva obra Belvedere), si bé, el text de Penrose li va servir igualment d'inspiració per a noves creacions.
Tribar
L'escala impossible
Escher
Escher
M. C. Escher és un artista d'origen holandès que va realitzar la majoria de la seva obra a mitjans del segle XX i és considerat un dels mestres de les figures impossibles, les il·lusions òptiques i els monsimaginaris. El seu treball es va basar en solucions a problemes, jocs visuals i molt elaborats picades d'ullet a l'espectador, que de vegades freguen l'oníric, l'abstracte i el conceptual.
Yturralde
Yturralde
José M. Yturralde és un artista espanyol que també va inspirar part de la seva obra en les figures impossibles., basades en falses perspectives.
Activitat 3 - Logos im-possibles
Activitat 3 - Logos im-possibles
En la següent activitat treballarem les figures impossibles, i ho farem basant-nos en les imatges i vídeos que hi ha a sobre i altres vídeos que hi ha a continuació sobre construcció de figures impossibles.
Per treballar aquestes formes impossibles, crearem el logotip d'una empresa que tu t'inventis. Aquesta pot ser des d'una discogràfica, a un videojoc, un gimnàs, una aplicació pel mòbil, etc. Una vegada tinguis pensat el nom de l'empresa i a què es dedicarà, hauràs de començar amb el procés de creació on hauràs d'experimentar amb tècniques d'interpretació, variació i alteració, per fer el disseny del teu logotip.
Aquí tens uns exemples de logotips on han fet servir figures impossibles en el seu disseny
Aquí tens uns exemples de logotips on han fet servir figures impossibles en el seu disseny
Els 5 principis bàsics d’un bon logotip:
Els 5 principis bàsics d’un bon logotip:
Simplicitat en les formes.
Llegible perquè sigui clar i tothom pugui identificar-ho.
Claredat en reflectir la idea.
Equilibri, s’ha de veure com un únic element i sòlid.
Color, ja que entre altres coses és molt important el seu significat.
Per fer un treball amb garantia d'èxit, cal seguir les diverses fases d'ideació, experimentació i creació. Per aquest motiu, a continuació tens les pautes que et serviran de guia per la realització dels esbossos.
Passos a seguir en un projecte artístic:
Passos a seguir en un projecte artístic:
1. Ideació: pluja d'idees
Pensa en la forma que vols fer i visualitza'l en la teva ment.
Associa parts de la imatge amb formes geomètriques com cercles, quadrats i triangles.
2. Experimentació i interpretació: l'esborrany
Característiques que ha de tenir els esbossos:
Es fan a mà alçada i la seva elaboració és ràpida.
Es fan a llapis i pot usar-se el color.
No són rigorosos en l'acabat.
No solen utilitzar-se eines com regles, compàs, etc.
És normal veure les correccions superposades.
La funció d'un esbós és:
Anticipar les complicacions de l'execució.
Veure els possibles errors de la planificació.
En aquesta fase s'han de descartar i valorar aquelles idees que més s'adeqüin al nostre propòsit
3. Creació: producte final
Realitzar la forma impossible a partir de les decisions valorades i preses en les fases anteriors.
L'acabat i presentació del dibuix final, ha de tenir la millor precisió i concreció possible.
Vídeos sobre com construir figures impossibles
Vídeos sobre com construir figures impossibles
El propòsit és que siguis capaç de...
El propòsit és que siguis capaç de...
Crear un disseny original per aconseguir la il·lusió.
Fer una figura impossible seguint les pautes indicades, utilitzant el material apropiat.
Valorar i gaudir de l’experiència de crear una il·lusió òptica.
Què i com avaluarem el procés de creació?
Què i com avaluarem el procés de creació?
A l’hora de considerar el teu treball pensa si...
1. He seguit les diverses fases per la creació d’un logotip?
2. He tingut present en tot moment els cinc principis bàsics de creació d’un logotip?
3. He provat diverses combinacions i he valorat aquella que més s’adequa als meus propòsits?
4. He reproduït correctament la figura impossible que he triat, seguint els passos indicats als vídeos i pel professor?
5. He tingut en compte la composició dels elements que conformen el logotip (imatge i text), i la seva grandària és l'adequada al format per obtenir un bon encaix?
6. He entregat el treball amb una bona presentació i acabat, i l’he lliurat dins del termini indicat?
Page updated
Report abuse