“La ciència ficció és un gènere que pren forma i força als Estats Units de l’Amèrica del Nord al primer quart del segle XX, però té uns antecedents il·lustres que no cal anar a buscar més lluny del segle anterior, a Europa.
Isaac Asimov, a la seva antologia de la ciència-ficció vuitcentista, alhora que en marca els límits, proposa una definició per al gènere: diu que la ciència-ficció seria la branca de la literatura que tractaria de les respostes humanes davant els canvis, majorment provocats per la ciència i la tecnologia, i, doncs, no se’n podia escriure abans del segle XIX, perquè només amb la revolució industrial i l’acceleració del canvi tecnològic aquest canvi era prou evident per a ser observat al llarg d’una vida.” A Munne-Jordà, Narracions de ciencia-ficció
De ben segur, algun cop hauràs vist algun capítol de la sèrie The Walking Dead o Black Mirror, força populars avui en dia en la pantalla petita. En aquestes produccions el món es troba en un apocalipsi final davant la ingent massa de morts vivents que assoten la humanitat, en el primer cas, o bé ens trobem un societat sotmesa a la voluntat de la tecnologia i les conseqüències que això pot comportar, en el segon cas. Fins i tot és possible que si t’agrada aquest tipus de temàtica dins del gènere de la ciència-ficció, hagis engrandit el teu magatzem audiovisual amb pel·lícules com Terminator o Matrix.
Anant més enllà, si ets d’aquells lectors empedreïts i t’agraden aquelles històries que tenen llocs en mons totalitaris on la població viu oprimida i les emocions i els sentiments de llibertat queden suspesos davant l’opressió d’un govern intransigent i totpoderós, és probable que hagin passat per les teves mans llibres com Els Jocs de la Fam, de Suzanne Collins, la saga Divergent, de Veronica Roth, o potser, El conte de la serventa, de Margaret Atwood. Si estàs immers en aquest tipus d’històries, ets tot un expert en la narrativa distòpica.
En cas, però, que aquest tipus de lectures no hagin format part del teu bagatge lector et recomanem que les descobreixis sense cap mena de dubte i et suggerim els següents títols:
El ciutadà perfecte de Raquel Ricard .
Un mon feliç d´Aldous Huxley
Jo, robot d´ Isaac Asimov
Objectiu la lluna d´Herge. Aventures de Tintin
De la Terra a la Lluna, Jules Verne
Mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo
Les cròniques marcianes, Rad Bradbury
Activitat:
El concepte de distopia és contrari al concepte d’utopia. Una utopia és aquella ficció quimèrica, que representa un lloc perfecte i una societat ideal. En canvi, el concepte de distopia fa referència a un món imaginari que recrea una societat indesitjable, desagradable i majoritàriament apocalíptica. Les distopies exploren la realitat actual per anticipar com certs comportaments, certes ideologies o certes actituds poden derivar en sistemes polítics i socials cruels, injustos i repressors de la llibertat de l’individu, en benefici d’un suposat benestar general per a tota la població.
Heu de presentar una narració marciana on la ciència -ficció sigui veritablement rellevant i protagonista des d´un punt de vista utòpic o bé distòpic segons la vostra decisió. La teva narració caldrà acompanyar-la d´alguna/es imatge/s suggeridora/es.
A continuació us proposem música, imatge i narració per ajudar a endinsar-te en la proposta i donar corda a tota la teva capacitat futurista i imaginativa.
Gaudeix!
N´estem segurs que aconseguiràs el teu objectiu marcià!
Escolta la cançó Robot, d’Antònia Font i fixant-te en la lletra i en les imatges intenta identificar aspectes que puguin relacionar-se amb la ciència-ficció com a gènere.
En el text següent us oferim el relat en primera persona d’un viatger de l’espai. Llegeix-lo i pensa quins són els motius pels quals la societat a la qual pertany está interessada a conèixer d´altres galàxies. Pot ser un model d´inici per si vas un xic despistat/ada.... per començar la teva narració de ciència ficció
“La missió que avui hem començat no té res de secreta: anem a buscar vida a les altres galàxies per tal d’establir-hi llaços i intercanvis. I també, en segon terme, volem buscar llocs habitables, però deshabitats, per preveure els processos d’expansió. En els viatges que s’han fet fins ara no s’ha detectat vida en cap galaxia visitada (quatre en total, però molt parcialment) i comença a imperar la idea, que les màquines no han corroborat per ara, que l’única galàxia amb vida és la nostra.
Els viatges que estem fent a altres galàxies són la conseqüència d’una previsió de futur. Ahir vaig escriure sobre la implantació hipotètica de població en noves galàxies. Amb això hom vol preveure amb temps el problema de superpoblació que encara no patim, però que en qüestió d’un o dos milers d’anys será preocupant. I també, pensant en uns quants milers d’anys d’avançada, volem posar les bases d’una nova economia general. Un dels estudis que durem a terme en aquest viatge inclou també la possibilitat d’implantació d’hortes planetàries, és a dir, de convertir planetes habitables, però buits, en horts gegantins que produiran allò que consumim a la nostra galàxia.”
Ofèlia Dracs, Els deltratresos