“La ciència ficció és un gènere que pren forma i força als Estats Units de l’Amèrica del Nord al primer quart del segle XX, però té uns antecedents il·lustres que no cal anar a buscar més lluny del segle anterior, a Europa.

Isaac Asimov, a la seva antologia de la ciència-ficció vuitcentista, alhora que en marca els límits, proposa una definició per al gènere: diu que la ciència-ficció seria la branca de la literatura que tractaria de les respostes humanes davant els canvis, majorment provocats per la ciència i la tecnologia, i, doncs, no se’n podia escriure abans del segle XIX, perquè només amb la revolució industrial i l’acceleració del canvi tecnològic aquest canvi era prou evident per a ser observat al llarg d’una vida.” A Munne-Jordà, Narracions de ciencia-ficció

De ben segur, algun cop hauràs vist algun capítol de la sèrie The Walking Dead o Black Mirror, força populars avui en dia en la pantalla petita. En aquestes produccions el món es troba en un apocalipsi final davant la ingent massa de morts vivents que assoten la humanitat, en el primer cas, o bé ens trobem un societat sotmesa a la voluntat de la tecnologia i les conseqüències que això pot comportar, en el segon cas. Fins i tot és possible que si t’agrada aquest tipus de temàtica dins del gènere de la ciència-ficció, hagis engrandit el teu magatzem audiovisual amb pel·lícules com Terminator o Matrix.

Anant més enllà, si ets d’aquells lectors empedreïts i t’agraden aquelles històries que tenen llocs en mons totalitaris on la població viu oprimida i les emocions i els sentiments de llibertat queden suspesos davant l’opressió d’un govern intransigent i totpoderós, és probable que hagin passat per les teves mans llibres com Els Jocs de la Fam, de Suzanne Collins, la saga Divergent, de Veronica Roth, o potser, El conte de la serventa, de Margaret Atwood. Si estàs immers en aquest tipus d’històries, ets tot un expert en la narrativa distòpica.

En cas, però, que aquest tipus de lectures no hagin format part del teu bagatge lector et recomanem que les descobreixis sense cap mena de dubte i et suggerim els següents títols:

El ciutadà perfecte de Raquel Ricard .

Un mon feliç d´Aldous Huxley

Jo, robot d´ Isaac Asimov

Objectiu la lluna d´Herge. Aventures de Tintin

De la Terra a la Lluna, Jules Verne

Mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo

Les cròniques marcianes, Rad Bradbury

Activitat:

El concepte de distopia és contrari al concepte d’utopia. Una utopia és aquella ficció quimèrica, que representa un lloc perfecte i una societat ideal. En canvi, el concepte de distopia fa referència a un món imaginari que recrea una societat indesitjable, desagradable i majoritàriament apocalíptica. Les distopies exploren la realitat actual per anticipar com certs comportaments, certes ideologies o certes actituds poden derivar en sistemes polítics i socials cruels, injustos i repressors de la llibertat de l’individu, en benefici d’un suposat benestar general per a tota la població.

Heu de presentar una narració marciana on la ciència -ficció sigui veritablement rellevant i protagonista des d´un punt de vista utòpic o bé distòpic segons la vostra decisió. La teva narració caldrà acompanyar-la d´alguna/es imatge/s suggeridora/es.

A continuació us proposem música, imatge i narració per ajudar a endinsar-te en la proposta i donar corda a tota la teva capacitat futurista i imaginativa.

Gaudeix!

N´estem segurs que aconseguiràs el teu objectiu marcià!