Embedded Files
Les Xeremies Mallorquines o Xeremia és un instrument de la família de les Cornamuses i és l'instrument que dóna nom a la colla de xeremiers.
Aquesta cornamusa es compon bàsicament d'un recipient de pell (actualment s'empren altres tipus de materials) on s'acumula l'aire, denominat Sac o Sarró, d'ell surten tres orificis: el Bufador , que es la peça que, com diu el seu propi nom, serveix per bufar-hi permetent així inflar el sarró, d'aquí l'aire es distribueix, per una part cap al Grall i per una altre cap al Braguer , que es la peça encarregada de dur l'aire cap a la Trompa i cap als Bordons quant es tracta d'una Xeremia de Tres Bordons. Les Xeremies Tradicionals no tenen bordons (que sonin), sinó que només tenen tres Fillols per adornament.
El xeremier agafa l'instrument aguantant-lo amb el colze i l'avantbraç esquerre i pressionant el sarró contra el seu cos, infla el sac pel bufador i les dues mans les ocupa per fer sonar les melodies amb el grall. Per aconseguir que la xeremia soni s'ha de pressionar amb força el sarró. Aquesta pressió ha de ser contínua, compensant en tot moment la manca d'entrada d'aire dins el sac. No es fàcil aconseguir un bon so continuat, de fet és més difícil dominar el volum necessari d'aire per fer sonar bé Ses Xeremies que aconseguir fer sonar les melodies al grall. El so que surt per la trompa és una nota contínua, a mode de "nota pedal", el sonador no s'ha de preocupar per aquesta part de l'instrument ja que al tenir una entrada continuada d'aire el so es reprodueix d'una manera automàtica.
es grall
es grall
Instrument musical de fusta de forma troncocònica, amb vuit forats per col·locar-hi els dits. Si s'hi posa una canyeta adequada emet notes (dins la seva tessitura) de la mateixa freqüència que el flabiol.
La Inxa o Canyeta
La Inxa o Canyeta
Dispositiu fet amb dues laminetes de canya (o altre material), molt fines, que vibren al pas de l'aire. Aquesta vibració, aprofitada per les caixes de ressonància del grall, es modifica i permet a l'instrument de fer les diferents notes musicals.
Els Bordons
Els Bordons
Peces musicals de fusta de forma tubular, acabats amb una campana tancada i foradada. Amb les brumes emet una nota pedal d'acompanyament. La trompa (el bordó més llarg) emet un Do, el bordó mig emet un Sol i el més petit un Do octavat. Normalment només sona la trompa i els bordons estan callats o bé mitjançant un grifonent que tanca el pas de l'aire, o bé les seves brumes són mudes.
Els Fillols
Els Fillols
Dos bordons massissos d'ornament, muts, que no sonen.
La Bruma
La Bruma
Dispositiu fet amb una canya, d'una sola secció i de diàmetre variable, que vibra al pas de l'aire i dóna so a la trompa i als bordons. La bruma de la trompa és més grossa i la dels bordons tenen un tamany més petit perquè així soni la nota adequada. Aquests tipus de inxes es diuen idiòglotes.
El Bufador
El Bufador
Peça de fusta foradada. Serveix per introduir l'aire dins el sarró. A l'extrem interior disposa d'una vàlvula de pell per evitar que surti l'aire de l'interior del sarró.
El Sac o Sarró
El Sac o Sarró
Recipient que pot ser fet de pell d'animal de cabrida o ovella. Actualment també s'utilitza la pell curada. O bé els materials sintètics (Sympatex o Goretex), que serveix per disposar d'aire a voluntat del xeremier.
El Braguer
El Braguer
Dispositiu de fusta que serveix per ajuntar els bordons al coll del sac. Des d'aquí l'aire es distribuéix cap a la trompa i als bordons.
Els Nous
Els Nous
Dispositius de fusta, que serveixen per ajuntar el grall i/o el bufador a una de les cames del sac.
Els Ornaments
El vestit, que s'utilitza per embellir el sarró. Les virolles, que servéixen per a reforzar la part débil de les fustes. Els cordons i les borles d'ornament, que tenen la utilitat de fermar les peces dels bordons entre sí i al braguer, i en cas de que alguna secció es desprèn el cordó evita que caigui a terra.
La Fusta
La fusta per poder construïr aquest instrument ha de tenir unes característiques especials: que permeti un acabat quasi perfecte; que no es crulli; que amb la humitat no s'infli gaire; que permeti un bon poliment; i que transmeti bé el so. No hi ha gaire fustes que compleixin aquestes característiques. Cal destacar:
El Boix (Buxus balearicas)
El Ginjoler (Zizyphus vulgaris)
L'Ametler (Prunus dulcis)
El Cirerer (Prunus avium)
L'Eben (Pithecellobium Ebenopsis)
L'Albarcoquer (Prunus armeniaca)
La Servera (Sorbus domestica)
L'Ullastre (Olea europea silvestris)
El Granadillo (Caesalpinia granadillo)
Les fustes que s'utilitza per a construir el grall ha de ser especialment dura. Antigament s'utilitzava molt l'ametller i el ginjoler. Actualment es sol emprar el Granadillo.
La cultura popular mallorquina diu que, perquè la fusta sigui bona i no es faci mal bé, l'arbre s'ha de tallar en lluna vella de febrer (si és de fulla caduca) o en lluna nova de febrer (si és de fulla perenne).
Els ornaments de les xeremies milloren l'estètica de l'instrument, el vesteixen i el protegeixen. Cada xeremier els posa un poc al seu gust.
El Vestit , fet de roba per cobrir el sarró i que es lo que l'hi dona color a sa xeremia i com es natural va a gust del propietari de l'instrument. Sol ésser de colors vius i atractius. L'Arxiduc Lluís Salvador esmenta que abans es donaven uns doblers als xeremiers per comprar un vestit de vellut verd a les xeremies.
Les Virolles es fan normalment de llautó o d'acer inoxidable, encara que també poden ser de plata o d'altre material i es posen als extrems de les peces de fusta que han de fer qualque tipus de força. La missió de les virolles és protegir de l'esquerdament l'extrem de les peces a les que se n'hi ha d'ajustar una altra (cas de l'extrem del flabiol on es col·loca el tosquet, o de les nous on s'hi col·loquen el bufador o el grall). També protegeix la fusta en cas d'una caiguda de l'element. Es col·loquen una vegada fet un petit rebaix a la fusta, fins que el diàmetre exterior del rebaix sia igual al diametre interior de la virolla, així queda ben ajustada a la fusta.
Les Faldetes, fetes de randa i generalment de color vermell, que es col·loquen ajustades a les tres campanes de les trompes (bordons).
Les Borles, també de color vermell i col·locades a diferents llocs de les trompes.
El Cordó vermell, que agafa les diferents peces de les trompes i a més d'ornament serveix per aguantar les peces perquè no caiguin a terra en cas de que els nous o el braguer no les agafessès prou fort.
Etimologia del nom:
Antigament a Palma hi havia el grup de Ministrils de Palma, els quals varen sobreviure fins a principis del segle XX. Davant aquesta agrupació hi anaven les Tarotes, instruments coneguts popularment com a "Xeremies". La gent anomenava als ministrils com a "ses xeremies" ("Ara venen ses xeremies!").
Quan el "Sac de Gemecs" va sortir del grup de ministrils i anà a parar a mans del poble, rebé el nom de tot el grup dels ministrils, o sigui, "Ses Xeremies", en plural, ja què "un sac" (de gemecs) servia per a guardar material del camp i sonava molt vulgar. Amés, el poble vulgar no coneixia el nom d'aquest instrument. Per aquest mateix motiu al flabioler també se'l conèix com a "xeremier", ja que també formava part de l'agrupació de Ministrils de Palma.
Per tant, quan a Mallorca s'anomenen "ses xeremies", es fa referència a la mitja cobla: Sac de Gemecs més Flabiol amb Tamborí. I amés, com ja he explicat, al Sac de Gemecs se'l coneix com a "Xeremia", ocupant el nom de la Tarota, o també com a "Ses Xeremies" anomenat així, en plural.
Page updated
Google Sites
Report abuse