Embedded Files
Gerunda a l'època romana
Gerunda a l'època romana
Allà on avui hi ha la catedral de Girona, hi havia fa 2.000 anys un temple romà al capdamunt d'una llarga escala que es comunicava amb el fòrum de la ciutat, on hi havia els principals edificis públics de la ciutat. A partir del segle III dC, la ciutat va ser emmurallada.
Detalls
1
1
Un temple romà pel culte a les aigües a Riudellots de la Selva?
Un temple romà pel culte a les aigües a Riudellots de la Selva?
L'església de Riudellots de la Selva es troba en el punt més baix del poble. La proximitat a les rires ha fet que s'inundés algunes vegades. Per què no la van construir en un lloc més elevat?
HIPÒTESI: Podria ser que l'església de Riudellots es construís en aquest punt perquè en temps dels romans ja hi hauria hagut un temple romà dedicat al culte a les aigües? Tot el que són camps avui, era un estany? Eren aiguamolls?
Tria una de les imatges. Substitueix l'església per un temple com el de Sant Aniol de Finestres i dibuixa un estany o aiguamolls. Per cert, el poble actual ... NO EXISTIA ENCARA.
Reconstrucció del temple romà que hi havia a Sant Aniol de Finestres, sobre una deu d'aigua
Altres vistes del poble
2
2
Com passaven els romans els rius?
Com passaven els romans els rius?
A prop del poble de Riudellots hi ha dos rius (Onyar i Riudevilla) i dos recs que s'haurien construït a partir del segle XIV (l'Agulla i el Cric) per treure les aigües estancades d'aquest sector. La Via Augusta romana entre Girona (GERVNDA) i Caldes de Malavella (AQVAE CALIDAE) passava per aquest punt.
HIPÒTESI: Com ho feien els romans per travessar aquest indret ple de rieres i d'aigua? Si eren soldats, es mullaven els peus i passaven sense pont? Si anaven amb carretes estirades per bous, construïen ponts de fusta? Calia un pont de pedra per travessar aquests aiguamolls?
En aquest tram, la calçada de la Via Augusta era a més alçada. Sense l'empedrat, el camí s'ha esfonsat. Ara s'hi ha construït unes canalitzacions (de clavaguera) i s'hi ha posat terra a sobre.
Per travessar el Ter (que portava molta més aigua que no pas les rieres de Riudellots) sí que calia un pont de pedra. El van construir els romans entre Sarrià de Ter i el barri del PONT MAJOR. Va durar fins l'any 1939.
3
3
Què passa quan desapareix l'empedrat dels camins?
Què passa quan desapareix l'empedrat dels camins?
En alguns punts del terme de Riudellots de la Selva, sempre al llarg de l'antic camí de Girona a Caldes de Malavella, hi ha alguns 'xarrabascos', uns camins fondos que s'endinsen al bosc, com passa a can Morat. La seva forma, molt rectilínia, és el producte de l'erosió del camí romà després que desapareguessin les grans lloses superiors i les pedres de les capes inferiors. Es troben en punts on hi ha un cert desnivell i en terrenys molt argilosos.
Després de passar el riu Onyar, la Via Augusta passava per un camí de terra, s'enganxa al camí asfaltat que va cap a Caldes, però, en entrar al bosc, en comptes de desviar-se cap a la dreta, seguia recte pel mig del bosc. Aquí hi ha el 'xarrabasco' de can Morat.
A molts indrets de l'imperi romà s'han conservat gairebé intactes molts trams de vies romanes. Són empedrades amb grans lloses planes per la part de sobre, però tenen a sota moltes capes que asseguren que l'aigua de pluja es pugui escórrer sense fer malbé la carretera.
4
4
Camins en zones d'aiguamolls
Camins en zones d'aiguamolls
Avui dia, en aquest tram completament pla entre Caldes i Riudellots el camí a un costat dels camps. Abans anava des del punt d'on hem fet la fotografia fins als xipresos que són a l'extrem esquerre de la fotografia. Tot el terreny eren aiguamolls encara no gaire. Quan la via era empedrada, era una línia ben recta.
ESQUERRA
L'any 1956, a través d'una fotografia aèria, es pot veure (al centre de la imatge) com a banda i banda de la via del tren hi havia uns prats amb arbres i que el camí no era gaire definit. Durant l'hivern els prats solien quedar ben inundats. Aquest any encara no hi havia tractors que treballessin els camps.
DRETA
L'any 2019 , en el mateix tram, es veu com els prats han desaparegut, el camí s'ha eixamplat i els camps s'han engrandit. Això és gràcies a l'aparició dels tractors.
5
5
Camins entre boscos?
Camins entre boscos?
Una part del camí entre Riudellots i Caldes de Malavella passa pel mig de boscos, però ... també era així a l'època dels romans? A la plana de la Selva segur que n'hi havia de boscos i els camins romans, com la Via Augusta els havien de travessar.
És molt probable que a banda i banda del camí hi hagués uns metres sense vegetació. Per què? Doncs perquè aquest era un camí per on passaven soldats, legions, exèrcits i, de cap manera podien ser sorpresos per una banda d'assaltants.
A Britània (Anglaterra) i a la Gàl·lia (França) també hi ha molts camins romans que han quedat enfonsats. S'anomenen "sunken lanes", "holloways" o, en francès, "chemins creux" en francès. Amb els arbres que han crescut als marges formen semblen túnels,
6
6
Tombes a prop del camí: ens acostem a la ciutat
Tombes a prop del camí: ens acostem a la ciutat
A prop de la ciutat romana de GERVNDA, hi havia moltes explotacions rurals conegudes com a 'villae' (vil·les romanes). A banda dels edificis dedicats a l'agricultura i a la ramaderia (estables, graners, cellers, etc.), també hi havia la residència d'una família de patricis de la ciutat. Quan la majoria de la societat es va cristianitzar, a partir del segle IV dC, els propietaris manaven que es construïssin tombes monumentals per als seus sepulcres i als de la seva família a prop de la vil·la.
Arribant a Caldes de Malavella hi ha un turó que, als segles de l'edat mitjana, tenia el nom de 'Torre Roja'. Potser és el record que hi havia hagut una construcció funerària similar a la de Vilablareix. El color vermell segurament venia del material de construcció: els maons.
Aquesta torre sepulcral es conserva a Vilablareix, un poble situat a prop de Girona i que té un nom que recorda que té l'origen en una 'vil·la' romana. Al segle IX està documentada com a "villa Ablares".
El que es veu de la torre sepulcral de Vilablareix és un monument fet amb maons ciment, que és el que es conserva. El que hi falta són plaques de marbre i lloses de pedra que anaven enganxades a la torre. I també una estàtua a l'interior de l'urna que es veu en un costat.
7
7
L'entrada a la ciutat d'Aquae Calidae
L'entrada a la ciutat d'Aquae Calidae
Encara avui es conserva un tram de la muralla de l'edat mitjana de la vila de Caldes. La paret no és de l'època romana, però és probable que en aquest sector hi hagués l'entrada a la ciutat romana de Caldes.
Reconstrucció de la muralla de la ciutat romana de Barcino, amb les torres que protegien la porta d'entrada de la ciutat.
El carrer pel qual s'arriba al centre de Caldes s'anomena "carrer de Girona". És el final del tram que va de Girona a Caldes.
8
8
Una ciutat termal: els balnearis d'AQVAE CALIDAE
Una ciutat termal: els balnearis d'AQVAE CALIDAE
El nom de Caldes de Malavella deriva directament del nom llatí del municipi d'AQVAE CALIDAE, 'aigües calentes'. El poble de Caldes està al damunt d'un antic volcà i, per tant, les aigües subterrànies pugen a una temperatura als volts del 60ºC. Això ja ho sabien els romans, que van aprofitar la seva situació al damunt de la VIA AVGVSTA per construir un complex termal per atendre les necessitats dels viatgers i assegurar-los un bon descans. La piscina central de les termes, recoberta d'opus signinum -una ciment fet amb calç, sorra, aigua i terrissa trinxada-, era impermeable.
Encara que encara fa cent anys els habitants de Caldes es banyaven a la piscina de les termes de Sant Grau, feia molts segles que el lloc havia perdut l'aspecte que havia tingut en temps romans, quan encara servia per al que s'havia construït el conjunt termal: per al bany i la cura de les persones que s'aturaven a Caldes de Malavella.
La muralla i les torres medievals situades a prop de la piscina de les termes de Caldes no existia a l'època romana. Al segle XIV encara hi havia metges que recomanaven als malalts (rics) que anessin a Caldes a prendre les aigües
9
9
Una petita acròpolis
Una petita acròpolis
A poca distància de les termes de Caldes s'hi troba una petita església dedicada a Sant Grau. És el punt més elevat de la població de Caldes i, molt probablement, és allà on hi hauria hagut una petita acròpolis amb un temple romà.
A quin déu podria haver estat dedicat? Quin déu tenia relació amb les aigües calentes, amb la medicina, amb la salut?
A l'interior de la ciutat de Vic (AVSA a l'època romana) s'ha conservat sencer un antic temple. El de Caldes de Malavella podria haver estat com aquest.
Al nord de Sant Grau, en unes obres de la carretera, es van trobar les restes d'unes cases d'època romana. Són les primeres cases privades localitzades de l'antiga ciutat d'AQVAE CALIDAE
Google Sites
Report abuse