Aquest curs els nens i nenes d'educació infantil hem començat el projecte matemàtic INNOVAMAT. Nou per les mestres, per les famílies i pels infants. No és el típic trajecte educatiu que coneixem ja que entren en joc molts factors i des de noves òptiques.
El nostre curs es reparteix en 6 TRAMS i en farem 2 a cada trimestre. Alhora, aquests trams consten de tallers i racons. També de rutines, provocacions i la APP que a través del joc reforça el contingut. Algunes vegades l'activitat finalitza amb una pàgina en blanc on plasmar el que han après. Altres vegades seran papers utilitzats a l'aula per fer algun racó. Tot això s'ho emporten el dia que ho fan perquè LA FAMÍLIA pugui preguntar què és i parlar-ne, fet que motivarà als nens i nenes i esdevindrà significatiu per ells.
Els CRICS són els personatges que ens portaran a través de les activitats. Cadascun d'ells és un expert en diferents àrees de les matemàtiques.
La GEO és l'abella i experta en geometria, venint d'un rusc ple d'hexàgons.
En BITE és l'aranya experta en numeració, que que té vuit potes!
La FIBI és la papallona experta en transformacions, en PAM, el saltamartí, és expert en la mesura i etc.
Tots ells ens fan plantejaments, a partir de diferents vídeos i historietes, i allà comencen els nostres tallers.
TALLER 1: El niu del 6
En Bite havia jugat durant les vacances all Niu del 6 amb els seus amics.
Només podien entrar dins del niu els que sumaven 6.
Amb els nens i nenes hem fet parelles per formar 6 i veure si hi podíem entrar.
Després de fer es parelles hem observat parella per parella si reament donaven 6.
Hem parlat del signe + i del signe = i hem fet frases matemàtiques (si al 3 n'afegeixo 3 és igual a 6).
TALLER 2: el niu del 6
Hem fet memòria del que havíem après en el taller anterior.
Aquest cop hem seguit fent parelles que sumessin 6 jugant al memori.
Alhora també hem vist que podem sumar 6 amb més d'un número, com 1+1+2+2, i hem practicat escrivint el que descobríem.
TALLER 3: kandinski
Hem visionat la obra de Vassily Kandinski, hem parlat des de que a què ens recorda, què ens fa sentir o què la forma.
Hem intentat posar nom a l'obra i n'hem sabut el nom real: Quadrats amb cercles concèntrics.
Hem parlat de cercles, quadrats, cercles concèntrics, hem comptat...
En una segona part del taller hem pintat unes làmines que ens serviran en el proper taller.
En els racons de la setmana hem experimentat amb quadrats confegint diverses formes geomètriques lliurement i també provant de copiar models de quadrats confegits amb quadrats més petits. Tot això els ajuda a situar-se en l'espai, comptar, seguir unes pautes, parant atenció als colors, la posició...
TALLER 4: Kandinski
En aquest taller hem retallat el que havíem pintat (cercles i quadrats) i hem treballat el concepte "concèntric" creant els nostres propis cercles concèntrics. Hem vist que les formes concèntriques comparteixen centre.
També hem parat atenció a les files que hi ha en el quadre; algunes verticals i altres horitzontals.
En aquests racons estem reforçant el que s'ha treballat en els tallers.
En aquest cas s'ha treballat la numeració.
Hem provat de confegir el 6 amb els cubets fent les parelles que coneixem. Per exemple, 3 cubets d'un color i tres d'un altre. Després hem provat amb 4 d'un color i 2 d'un altre i hem posat la tira de cubets resultant al costat de la que havíem fet abans amb els dos 3, veient que tenien la mateixa allargada.
També hem ordenat cartes de números i hem fet torres de cubets, que hem pogut ordenar segons l'allargada.
Hem representat quantitats en les oueres d'Innovamat. Hi ha oueres de 5 i d'altres de 10. Si representem un 8 utilitzarem la ouera del 10 i taparem 8 espais de 10 veient que al 8 n'hi falten 2 per ser 10.
També hem jugat per parelles amb 6 peces. Un dels membres de la parella amaga alguna de les peces i l'altre ha de saber quantes peces ha amagat veient les que han quedat al descobert.
Hem jugat també a repartir 6 peces entre dos gots veient de nou les parelles que fan 6.
Tots aquests materials s'adapten a la diversitat dels infants ja que segons les seves capacitats pots oferir oures més grans o més petites, cartes de números més grans o més petits i etc. .
Unes imatges del racó del taller 4 on els infants van jugar lliurement amb el material representant el que havien après. De forma instintiva van estar buscant el centre, intentant fer exemples concèntrics.
Hem utilitzat els quadrats petitsdel material d'aula per representar els nostres propis quadrats i rectangles amb les seves files i columnes i ho hem representat sobre papers.
Hem vist que quan hi havia el mateix número de files que de columnes sortia un quadrat i si era diferent tenia forma de rectangle.
TALLER 5: Kandinski.
En aquesta tercera part del taller de Kandinski hem parlat de files i columnes. Hem après com escriure quantes files i columnes té una quadrícula. Per exemple: 4x3, si parlem de 4 files i 3 columnes.
Aquest concepte també ens apropa a l'algoritme de la multiplicació, ja que aquesta quadrícula de l'exemple seria 4 vegades 3 (les 4 files de 3 quadrats cadascuna) o 3 vegades 4 (les 3 columnes de 4 quadrats).
Han experimentat amb els seus propis quadrats, que havien pintat i retallat en els tallers anteriors, formant quadrícules més gans o més petites, amb més o menys files i/o columnes.
Finalment els hem unit per fer la nostra pròpia obra d'art, com la de Kandinski.
Han estat tres setmanes molt divertides i interessants!
TALLER 6: figures planes
La Geo ens ha presentat un material que té per jugar i ens ha preguntat si sabem què és.
Teníem unes cartes amb formes geomètriques, algunes amb línies corbes i d'altres amb línies rectes.
Un cop separades segons el tipus de línia ens hem centrat en les figures formades per línies rectes tancades.
Hem comparat les divereses figures i les hem classificat per grups segons el que els hi ha semblat.
Finalment hem valorat les classificacions fetes i hem vist figures amb 4 costats/segments i 4 vèrtex/punxes i figures amb 3 vèrtex i 3 costats.
Hem parlat de costats més llargs o més curts que fan que el quadrat sigui un quadrat, perquè té els quatre costats iguals, i el rectangle sigui un rectangle perquè en té dos d'iguals i dos més d'iguals però més curts, tot i que ambdós tenen quatre costats i quatre vèrtex, ja que són QUADRILÀTERS.
També hem comparat triangles i hem vist que n'hi ha que tenen els 3 costats iguals (EQUILÀTERS), els tres diferents (ESCALÈS) o dos d'iguals i un de diferent (ISÒSCELES).
Finalment hem creat els nostres propis POLÍGONS amb els GEOPLANS i les gomes.
TALLER 7: construcció de figures planes
Després de parlar de les figures planes en la sessió anterior i d'observar-ne les característiques i classificar-les en funció del nombre de costats i de vèrtex, en aquest taller 7 hem pogut construir-les amb el material d'Innovamat.
Si volíem fer un quadrilàter necessitàvem 4 segments i 4 boles, que feien de vèrtex. Quan els hem acabat hem unit les diferents formes construides i les hem classificat observant els resultats.
Hem tornat a parlar dels diferents tipus de triangles perquè a l'hora de construir-los era necessari decantar-se o bé per tres segments iguals (equilàter) o tres de diferents (escalè) o dos d'iguals i un de diferent (isòsceles).
TALLER 8: estadística
Amb aquest nom sembla que parlem de coses massa complicades, oi? Però de fet les matemàtiques ens envolten en el nostre dia a dia molt més del que ens sembla, i sinó pareu atenció a aquest taller!
Els hi vam preguntar quina era la figura de les que els hi havíem ensenyat que més els hi agradava. Tots van parlar alhora "Aquesta!" "El triangle"!! Però com ho podem ordenar? Com ho podem saber?
Em van dir "Doncs t'ho diem i t'ho apuntes." Aleshores cadascú va agafar la figura que va voler i vam treure les altres. Després tothom va posar la que havia escollit al mig de la classe i, sense jo dir res, les van anar classificant. Van posar junts els triangles, els quadrats, els cercles, els rectangles i els hexàgons. Em van dir que els van posar junts perquè s'assemblaven. Finalment em van dir que ho podíem comptar per veure qui havia guanyat i jo els hi vaig dibuixar una TAULA per descobrir amb quina FREQÜÈNCIA apareixia cada figura. Abans de tot això però ells ja havien fet ESTIMACIONS sobre quants n'hi havia de cada i HIPÒTESIS sobre qui havia "guanyat". També van adonar-se del menys votat.
Vaig dibuixar la taula davant seu i anaven imaginant què faria amb allò. Quan vaig posar les ETIQUETES dels números i les formes aleshores ho va tenir claríssim! Ells sols van anar col·locant les peces on tocava i un cop ordenades en fila, tan sols fent un cop d'ull sense comptar, veient l'allargada de les files, van descobrir que l'hexàgon era la peça més escollida, que els cercles i rectangles estaven empatats i que els quadrats era la peça que menys agradava.
TALLER 9: mesura i cinta mètrica
La cinta mètrica... I pensareu… però si arriba fins al 100!!! I a P5 només fem fins al 9 o al 10… DONCS NO 😜. 🤷🏻♀️Si voleu descobrir com ho vam fer seguiu llegint ☺️
Gràcies als cubets que coneixen d'activitats anteriors i a aquesta noció de quantitat que estan construint on poden entendre que l’11 és el que ve després del 10 i que no són dos 1 sinó un 10 i un més, o que el 20 són dos 10, han pogut comprendre sense problemes què és un 100. De fet el vam construir amb els cubets fent 10 vegades el 10. “Que llarg!!!” Deien…
Queda clar que el 100 és un número molt gran i que un METRE VA DEL 0 al 100.
Innovamat els hi va fer agafar el metre de mà a mà ben obert i els infants van veure que l’allargada d’un metre és aprox. la distància entre les seves dues mans obertes.
Vam seguir aquests passos:
1️⃣Reflexions prèvies. Hipòtesis, experiències prèvies amb el metre i la mesura. (El meu pare ho necessita per treballar! Fa finestres!)
2️⃣El toquem, l’observem… Té molts números. Com estan posats? Del 0 al 100. (Confegim el 100 com us deia i entenem que els números estan ordenats de petit a gran).
3️⃣Provem de mesurar el que trobem per l’aula posant el 0 sempre al principi d’allò que volem mesurar.
Finalment, alguns podien entendre quin era el número que els hi sortia al mesurar, d’altres no, segons la maduresa de l’Infant, però van entendre com era, per a què servia i com s’utilitzava.
👉🏻👉🏻👉🏻👉🏻Van descobrir quan mesurava la rotllana on ens assentem d’amplada!!! Sense jo dir res van anar unint els seus metres fins a 5 i em van dir “Mira que llarg”!! I jo els hi vaig dir “Mira! Ara ja sabeu quan fa d’ample!!” “No Farners! Són masses números… És massa llarg…”
Ells veien la dimensió però en realitat sí que ho sabien, només faltava obrir bé els ulls. “A veure, quants metres heu posat fent una fila?” Llavors els vam comptar i es van adonar que la nostra rotllana feia 5 metres d’amplada!! 👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻
TALLER 10: descomposició del 7
Al primer trimestre vam treballar la descomposició del 6 i ara que està ben interioritzada seguim endavant amb el 7, i sabeu com????
JUGANT A LLENÇAR AROS!
Teníem 7 aros a 7 passes d'un con i en petit grup, per ordre, havíem de llençar-los. Si n'encertàvem 2 quants en quedaven a fora? 5! I si n'encertàvem 3? 4!
Cada petit grup tenia una graella on apuntaven el número de cada partida i els encerts i no encerts, d'aquesta manera, a l'observar les anotacions podies veure el 7 descomposat: 1-6, 5-2.
TALLER 11: seguim amb la descomposició del 7 i amb graelles de doble entrada.
En aquest taller hem agafat de nou les graelles que vam omplir la setmana passada amb les nostres partides d'aros i hem recordat quines puntuacions vam fer, la dinàmica de l'activitat i l'objectiu. Havíem de recordar que havíem jugat amb 7 aros per entendre que si el resultat era 2 i 5, els dos resultats junts feien 7.
Hem analitzat aquests resultats doncs i mentre ho fèiem anàvem representant-los al terra amb les cartes dels números, de manera que ha quedat això a l'aula:
0 7
1 6
2 5
3 4
4 3
5 2
6 1
7 0
A mesura que anàvem representant els resultats hem anat ordenant les quantitats de les columnes; ells mateixos ho han vist i demanat així i finalment hem vist que la columna de la dreta anava de gran a petit i la de l'esquerra de petit a gran.
Li hem donat el toc final afegint els símbols + i =. Anàvem dient per exemple "si al 2 n'afegim 5 és igual o és el mateix que 7".
Al final han dibuixat el que han entès en la pàgina en blanc.
TALLER 12: quadres de doble entrada amb els blocs lògics
De nou agafem els blocs lògics.
Els blocs lògics són unes peces que:
Tenen formes diferents: CERCLES, TRIANGLES, RECTANGLES, QUADRATS i, en aquest cas també, HEXÀGONS.
Tenen colors diferents: GROC, BLAU i VERMELL.
Tenen mides diferents: GRAN i PETIT.
Tenen gruixos diferents: PRIM i GRUIXUT.
I per a què servixen???
Per treballar les qualitats dels objectes i parlar de MIDA, FORMA, COLOR i GRUIX.
Per aprendre a identificar un objecte en funció de la informació donada. "Agafa una peça que sigui gran, groga i que tingui forma de triangle".
Classificar objectes en funció de la qualitat donada. "Col·loca aquí tots els grocs" fet que implica que no és important ni la mida ni la forma, per exemple.
Per aprendre identificar objectes des de les etiquetes dels atributs. Les etiquetes són de mida, forma, color i gruix. Es convinen entre elles i et porten a agafar una peça o unes determinades peces.
Agafar un objecte des de l'atribut en negatiu. "Agafa un objecte que no sigui quadrat." Podrem agafar qualsevol mida, color...; només cal que no sigui quadrat.
Partint d'aquí podem introduir els QUADRES DE DOBLE ENTRADA en els que en vertical es demana una cosa i en horitzontal una altra, per exemple, mides i colors i col·loquem les peces grans blaves, les grans grogues i les grans vermelles, i el mateix amb les petites. (Cal recordar que en el taller anterior ja s'havien utilitzat i també en el taller d'estadística).
Tot comença, com sempre, amb una situació d'un Cric, en aquest cas la Fibi, que està mirant les peces i en té una d'amagada. Després de veure com són els blocs lògics poden deduir quina és.
Un racó on aprenem a veure les quantitats a partir del 5 i del 10. Oueres i graelles que tenen o 5 forats o 10 i on hi posem elements.
Si a una ouera de 5 hi posem 3 elements, què li falta al 3 per ser un 5?
Si veiem la fila plena, cal comptar que n'hi ha 5? No!! Ja ho sabem que n'hi ha 5.
I quan això està clar, agafem les oueres de 10, on hi ha dues files de 5. Si tenimuna fila plena i 2 més, cal comptar?? No!! Ja que la fila plena sabem que són 5, per tant són 5 i 2!
I si veiem les dues files plenes menys 1? Cal comptar tantes peces??? NO!!! Això és gairebé un 10! Quantes peces tenim si en falta una per ser un 10?
Ho veieu? En lloc de sempre comptar cal trobar estratègies per fer més hàgil la ment.
En aquest racó hi havia grups de Crics, els personatges d'Innovamat, i havíem de col·locar en les oueres o files de 5/10 "tants com" crics i havia fent totes aquestes reflexions en el procés.
O RACÓ DE CLASSIFICACIÓ
Després de parlar dels atributs dels objectes basant-nos en MIDA, FORMA i COLOR, els nens i nenes han pogut jugar amb material divers en aquest racó que els hi ha permès posar en pràctica el que havien après.
Amb els ossets han pogut classificar per MIDA i COLOR en unes targetes i amb els insectes han classificat lliurement segons el COLOR i la FORMA.
A alguns els hi he proposat de fer el seu propi quadre de doble entrada.
Ha sigut molt interessant, sobretot la part dels insectes, perquè allà ells i elles havien de veure els atributs comuns sense l'ajuda de les targetes, i com que no les tenien, ells mateixos les han creat!!
Com que
TALLER 13: LA MESURA. FEM UNES ESTOVALLES
Recordeu que ja havien tingut contacte amb la cinta mètrica?
Ja sabien que comença amb el 0 i que està plena de números.
Nosaltres a l'aula tenim METRES, que és una cinta mètrica que va del 0 al 100, un número molt gran.
En aquest taller hem recordat el que era un METRE. Que ens va de mà a mà, que s'utilitza per mesurar l'allargada de les coses, que comença amb el 0 i acaba amb el 100...
També hem confegit un 100 amb cubets per comprendre aquesta xifra tan gran. Han dit que era moooolt llarg el 100. Els hi he comentat però que un 100 no és necessàriament la mida de la fila dels 100 cubets. Per demostrar-ho els hi he fet mesurar la fila de cubets i han necessitat més d'un metre, per tant, el 100 del metre i 100 el que sigui, fent fila no mesuren el mateix. Sinó podem pensar en una fila de 100 formigues o de 100 elefants? Serien iguals?
En aquest taller ens trobem a en PAM intentant crear unes estovalles amb paper l'embalar. Què necessita per fer-ho? Com ho pot fer perquè el paper d'embalar tingui la mida de la taula on volem posar les estovalles?
Amb aquest plantejament s'ha anat guiant als nens i nenes utilitzant els conceptes d'AMPLADA i d'ALLARGADA. També s'ha parlat de costats, alguns més curts i d'altres més llargs, del metre, de la mesura, de centímetres, de línies rectes, de rectangles i quadrats...
Els hi he donat papers perquè provessin d'escriure el que feien amb el metre. Inicialment anaven perduts però els hi he fet un exemple al cap d'una estona, dibuixant una taula a la pissarra i anotant als costats del meu rectangle el que havia mesurat amb el metre. Després ho he esborrat perquè es quedessin amb la idea i alguns han començat a fer-ho amb les taules que estaven mesurant.
En una conversa prèvia m'havien dit que calia mesurar la taula on anirien les estovalles i que havíem d'apuntar. Apuntar què? "Els números".
Conduint la conversa han arribat a descobrir que necessitàvem el METRE o alguna cosa per mesurar, i que havíem d'apuntar per poder després dibuixar-ho en el paper d'embalar.
Ha sigut molt màgic quan després de dibuixar, observant on estaven els números del metre per fer els costats de les estovalles, ha retallat i ho han col·locat a sobre la taula. Era igual!!!
TALLER 14: SERIACIONS
TALLER 15: COSSOS GEOMÈTRICS
TALLER 16: COSSOS GEOMÈTRICS. Fem escultures.
