Writer Mòdul 5

Crear Taules

LibreOffice.org Writer incorpora una eina de creació de taules

que permet crear taules amb tot tipus d'alineacions possibles de cel·les tot activant la barra d'eines Taula.

Per crear una taula, disposeu de dues opcions:

Feu clic a la icona de creació d'una taula

. Us apareixerà un quadre de diàleg que us permetrà aplicar-li format en els aspectes següents: nom de la taula; mida (en columnes i files); determinar si la taula tindrà una capçalera i, en cas afirmatiu, si aquesta s'ha de repetir i de quantes files consta; si la taula es pot trencar (entre dues pàgines) i si ha de tenir o no línies a la vora de les cel·les.

Per últim, el mateix quadre de diàleg també us permetrà aplicar a la nova taula un formatat automàtic segons uns models predeterminats.

Feu clic a la mateixa icona de creació d'una taula

i, sense deixar de prémer el botó esquerre del ratolí, mantingueu-lo damunt la mateixa icona. Es despenjarà una graella en la qual podreu seleccionar el nombre de files i columnes que voleu que tingui la taula.

Abans o després de la creació de la taula, es pot canviar l'estil de la línia, el gruix i el color. Si el canvi es fa abans, afecta tota la taula per igual, mentre que si el canvi es fa una vegada ja creada, afectarà l'àrea seleccionada. Les cel·les poden canviar el color de fons, només cal situar-hi el cursor i escollir el color. També es poden connectar i separar (tot clicant sobre les icones corresponents de la barra d'eines). El botó contextual del ratolí (botó dret) ofereix una sèrie d'opcions en funció del tipus de selecció existent.

Representeu en forma de taula el següent esquema de classificació de les empreses. Empreses

Grandària:
Sectors econòmics:
Naturalesa jurídica:

Creeu un document en blanc.
Demaneu Taula | Insereix | Taula… (o cliqueu la icona

de creació d'una taula). Establiu Columnes:5, Files: 20 i premeu el botó D'acord.
Si no apareix de forma automàtica la barra d'eines Taula, crideu-la mitjançant Visualitza | Barra d'eines | Taula.
Seleccioneu els blocs de cel·les amb el ratolí, i uniu-les amb l'eina

(Fusiona les cel·les) fins que l'aspecte s'assembli al de la imatge:

Entreu els textos proposats i centreu-los en vertical amb l'ajut de l'eina

Deseu el document amb el nom empresesNomiCognom.odt

Formatar taules

El text de les cel·les pot formatar-se de la mateixa manera que els paràgrafs, ja sigui aplicant un estil de paràgraf o un estil de caràcter; només cal seleccionar les cel·les en què cal modificar el format i aplicar-los el format escollit. El format automàtic no es pot aplicar a una taula.

El costat de les cel·les també es pot canviar amb l'eina

(Vores) de la barra d'eines Taula i amb l'opció de menú Taula | Propietats de taula | Contorns.

Per inserir un caràcter de tabulació en una cel·la s'han de prémer les tecles crtl + tab; no es pot fer només amb la tecla tab (el punt d'inserció saltaria a la cel·la consecutiva i, cas que fos l'última cel·la, s'hi afegiria una filera més).

Per eliminar el contingut de les cel·les cal seleccionar el contingut i prémer la tecla Supr o la funció Retallar.

La funció d'enganxar cel·les del Porta-retalls es pot fer tant si el punt d'inserció està dins com fora de la taula; en el primer cas insereix el contingut del Porta-retalls i en el segon crea una taula amb el contingut del Porta-retalls. En el cas d'enganxar cel·les que formen files o columnes senceres, el processador de text afegeix les files o les columnes que calgui.

Per canviar la direcció del text que conté una cel·la cal fer-ho mitjançant l'opció Caràcter… que obtindreu en fer clic a sobre el paràgraf amb el botó dret. També es pot crear un estil de paràgraf que tingui aquesta propietat quant a la Posició.

Inserir un caràcter de tabulació

Eliminar el contingut de les cel·les

Enganxar el contingut de les cel·les

Canviar la direcció del text d'una cel·la

Alinear verticalment el contingut d'una cel·la

Si l'altura de la fila és més gran que el seu contingut, aquest pot distribuir-se dins de la cel·la utilitzant les icones d'alineació vertical de la barra d'eines de Taula; les possibilitats d'alineació són superior (opció per defecte), centrat i inferior.

Alinear horitzontalment una taula

Per alinear horitzontalment el contingut de les cel·les seleccionarem el text i escollirem el tipus d'alineació de la barra d'eines deFormatació.

Si el que volem alinear és la taula dins el full, anirem al menú Taula | Propietats de la taula… | Taula | Alineament

Posar títols en una taula

Si la taula ocupa més d'una pàgina hi ha la possibilitat que la primera fila, o les primeres files, apareguin com a capçalera de taula a la resta de pàgines, i per aconseguir-ho s'ha d'obrir el quadre de diàleg de les propietats de la taula: Menú Taula | Propietats de taula… | Flux del text i marcar repeteix l'encapçalament.

Ordenar les files d'una taula

Les files d'una taula es poden ordenar activant l'opció Taula | Ordena…, en funció de la informació que hi ha en una, dues o tres columnes. El quadre de diàleg presenta les següents possibilitats:

Criteris d'ordenació: Quina és la primera, segona i tercera clau de l'ordenació, és a dir, quina columna o fila es prendrà com a criteri primari, secundari o terciari a l'hora d'ordenar les dades.
Ordre: Ascendent o descendent.
Direcció: Si cal ordenar per columnes o files.
Llengua: Idioma d'ordenació.
Paràmetre: Si la comparació és exacta o no, és a dir, si té presents les majúscules o minúscules; per defecte, ho ignora.

Cas de voler ordenar el contingut d'unes cel·les o columnes sense modificar l'ordre de la resta, cal tenir seleccionades només aquestes cel·les o columnes a l'hora de cridar la funció d'ordenació.

Creeu una taula amb 7 columnes i 20 files.
Escriureu el contingut que trobareu en el següent document: inventari.pdf
Amb les eines treballades donareu forma al document fins aconseguir tenir-lo igual que el de la mostra.
Ordeneu la taula segons la columna IP.
Guardeu el document amb el nom taula_ordinadorsNomiCognoms.odt.

Formatar la taula

El botó Formatació automàtica de la barra d'eines Taula, o l'opció Taula | Formatació automàtica…, permet canviar el format de taula per adaptar-lo a un dels models proposats pel quadre de diàleg, modificant l'amplada de les columnes i l'alçada de les files, l'alineament de les files i el colors dels costats i del fons de les cel·les.

Ajustar columnes

En crear una taula es creen totes les columnes amb la mateixa amplada i pot ser que, una vegada entrada la informació, es vulgui reajustar l'amplada de les columnes; les opcions per aconseguir-ho són:

Amb el ratolí: situant el punter sobre el costat dret de la columna a ajustar i arrossegar-lo fins aconseguir l'amplada desitjada; en aquest cas la columna de la dreta també modifica l'amplada de manera contrària. Si l'arrossegament es fa prement la tecla Ctrl, totes les columnes de la dreta varien l'amplada sense variar l'amplada global de la taula.
Amb la regleta: movent les marques de columna s'aconsegueixen els mateixos resultats que amb el ratolí. També es poden utilitzar les tecles Majúscules i Ctrl.
Des del menú Taula | Propietats de la taula… | Columnes es permet modificar l'amplada de les columnes.

Depenent de com estigui situada la taula, tenim les opcions Adapta l'amplada de la taula i Ajusta les columnes proporcionalment activades.

També es pot fer que totes les columnes tinguin la mateixa amplada, activant l'opció del menú contextual (botó dret) espai equitativament.

Ajustar files

De la mateixa manera que en les columnes, en crear la taula les files tenen la mateixa alçada i aquesta pot variar en funció del contingut de la cel·la "més alta"; no obstant això, pot reajustar-se:

Amb el ratolí: situant el punter sobre el costat inferior de la fila a ajustar i arrossegar-lo fins aconseguir l'alçada desitjada; l'alçada de les altres files no varia.
Amb la regleta vertical: movent les marques de fila s'aconsegueixen els mateixos resultats que amb el ratolí.
Amb el menú contextual l'opció Fila | Alçada permet modificar l'alçada de les files.
També es pot fer que totes les files tinguin la mateixa alçada amb l'opció d'espai equitativament.

Si la darrera fila d'una pàgina no hi cap, el contingut es mostra en dues pàgines. Per mantenir la informació de la fila junta s'ha de desactivar l'opció Permet a la fila saltar pàgines i columnes de l'opció Taula | Propietats de taula | Flux del text.

Afegir files i columnes

Es poden afegir files i columnes en qualsevol lloc de la taula, només cal seleccionar la fila sobre la qual inserir o la columna a l'esquerra de la qual inserir. Si s'ha de seleccionar més d'una fila o columna, s'insereix el mateix nombre de files o columnes que les seleccionades. Cal tenir present que les columnes es crearan a la dreta i les files a sota de la que està seleccionada. Aquesta tasca d'afegir files o columnes també es pot fer per menú (o menú contextual) i, en aquest cas, es pot triar quantes i on.

Taula|Insereix|Files…

Taula|Insereix|Columnes…

Suprimir files i columnes

Quan es seleccionen files o columnes, es poden eliminar des del menú Taula|Suprimeix o des de la barra d'eines Taula, tot activant la corresponent opció de suprimir.

LibreOffice.org Writer permet unir o connectar cel·les, fent que diverses cel·les es visualitzin com una de sola, sense que es perdi la informació que puguin contenir. L'acció de combinar cel·les es pot fer activant la icona

Combinar cel·les

de la barra d'eines Taula o l'opció Taula | Fusiona les cel·les. L'acció contrària a unir cel·les és dividir cel·les, ja sigui a través de la icona

de la barra d'eines Taula o de l'opció Taula | Divideix les cel·les; un quadre de diàleg permet escollir el nombre de files i columnes, així com si allò que volem és dividir-les en proporcions iguals.

En dividir cel·les d'una taula, el contingut en paràgraf anirà a parar a la primera cel·la de la fila o columna.

Dividir una taula

Si es necessita dividir una taula en diverses taules més petites, es pot activar l'opció Taula|Divideix la taula després de situar el punt d'inserció a la fila immediatament inferior a la fila per on dividir. El programa permet algunes opcions, referents a les línies que hi hagi de capçalera, que apareixen en aquest quadre de diàleg.

Creeu una taula on poder entrar les dades dels següents llibres:
1. Míster Evasió. Blai Bonet. Edicions 62. Col·lecció "Les millors obres de la Literatura Catalana" Viure al dia. Paul Auster. Edicions 62. Col·lecció "Les millors obres de la Literatura Universal, segle XX". Psiquiatría dinámica. Juan Coderch. Herder. Temas fundamentales de Psicología. Estructura y función en la sociedad primitiva. A.R. Radcliffe-Brown. Ediciones Península. Historia, ciencia y sociedad.
  - Amb Taula | Insereix | Taula… creeu una taula de 4 columnes i 4 files. Assegureu-vos de fixar que la taula tindrà una fila de títols.
  - Introduïu les dades de manera que, en la primera columna hi hagi el títol, en la segona l'autor, en la tercera columna l'editorial i, el tema o col·lecció, en la quarta columna.
Creeu una primera fila per indicar els títols de les columnes.
Afegiu les dades d'algun altre llibre.
Ordeneu els llibres per autors.
Traslladeu els autors a la primera columna.

( o premeu Ctrl + V).

Afegiu una columna per la dreta per indicar la matèria de cada llibre.
Deseu el fitxer amb el nom llibresNomiCognoms.odt

Convertir un text en taula

LibreOffice.org Writer permet convertir un text en una taula: les tabulacions i altres caràcters serviran per definir les columnes, i els paràgrafs per definir les files. Per convertir un text en una taula hi ha dues maneres de fer-ho:

Una vegada seleccionat el text, activar la icona de creació de taules

o l'opció Taula | Insereix | Taula… Si s'utilitza aquesta opció, el caràcter per a la definició del nombre de columnes és la tabulació.
Una vegada seleccionat el text, escollir l'opció Taula | Converteix | Text a taula… El caràcter per a la definició del nombre de columnes es pot modificar en el quadre de diàleg.

El procés contrari de convertir una taula en text també és possible, i per aconseguir-ho cal seleccionar la taula i activar l'opció Taula | Converteix | Taula a text… i escollir el tipus de separador tal i com mostra el quadre de diàleg.

Obriu el següent document: alumnes.odt
Afegiu les dades de cinc alumnes més, separades per tabulacions.
Seleccioneu el text i convertiu-lo en una taula.
Apliqueu format a la taula:
- Deseu el document amb el nom taula_alumnesNomicognom.odt

Seleccionar, copiar i desplaçar parts d'una taula

Seleccionar parts d'una taula

La manera més pràctica per fer la selecció de part d'una taula és a través del ratolí, amb les possibilitats següents:

Selecció de diverses cel·les consecutives: clicar dins de la primera cel·la i, sense deixar anar el ratolí, arrossegar-lo fins a l'última. També es pot fer fent clic a la primera cel·la i, després de situar el punter a la darrera, prémer la teclaMajúscules i fer un clic.
Selecció d'una cel·la: actuar com en el punt anterior, seleccionar dues cel·les consecutives i retornar deixant-ne una de sola.
Selecció d'una fila: clicar fora del costat esquerre de la taula a l'alçada de la fila. El punter del ratolí pren la forma d'una fletxa i apareix el color negre
.
Selecció de diverses files consecutives: seleccionar una fila fent clic amb el ratolí i arrossegar-lo fins a l'última.
Selecció d'una columna: clicar al costat superior de la cel·la superior d'una columna. El punter del ratolí pren la forma
.
Selecció de diverses columnes consecutives: seleccionar una columna i, clicant el ratolí, arrossegar-lo fins a l'última.

La selecció de files i columnes també es pot fer des del menú Taula | Seleccionar; des d'aquest menú es pot seleccionar la taula sencera.

Copiar i desplaçar parts d'una taula

Per copiar cel·les, files i columnes, el ratolí és la millor manera de fer-ho. El procés és el següent:

Seleccionar l'element o elements a copiar o desplaçar.
Arrossegar la selecció a la nova ubicació; si l'acció a realitzar ha de ser copiar, cal que mentre duri l'acció d'arrossegament es mantingui premuda la tecla Ctrl.

Cal tenir en compte que en desplaçar o copiar el contingut d'una o més cel·les a una altra posició, el contingut inicial d'aquestes últimes es perd; també cap apreciar que la mida de l'àrea de recepció sigui igual o superior a la mida de l'àrea moguda (és a dir, que si es volen moure tres cel·les i col·locar-les en un espai on només n'hi ha dues, el programa no farà res).

Desplaçar o copiar una taula sencera

De la mateixa manera que es poden copiar i desplaçar parts d'una taula, també es pot copiar i desplaçar tota la taula, ja sigui amb les eines de copiar i tallar o arrossegant-la amb el ratolí.

Recupereu el fitxer modificar taula.odt.
Desplaceu la columna Cognoms al primer lloc:

, feu clic per seleccionar-la. Una vegada quedi destacada, talleu-la (Ctrl+X, o bé

).
Seleccioneu les columnes que hi ha al davant i arrossegueu-ne la selecció (feu clic i, sense deixar anar el botó esquerre del ratolí, desplaceu-les) una posició cap a la dreta, de manera que quedi en blanc la primera columna.
Situeu-vos a la primera cel·la de la primera columna i enganxeu el que havíeu tallat (Ctrl+V, o bé
).

Desplaceu la columna Edat després del Nom:
Desplaceu la posició d'alguns registres (files):

).
Seleccioneu les altres fies i desplaceu-les cap amunt una posició.
Situeu-vos a la primera cel·la de la darrera fila i enganxeu el contingut que teníeu a la memòria (Ctrl+V, o bé
).

Ordeneu la taula pels cognoms i els noms:
Deseu el document modificartaulaNomiCognoms.odt
Desplaceu la posició d'algunes cel·les (ni registres ni columnes). Proveu de fer més canvis d'aquests tipus:

Taules de càlcul

Calcular en una taula

Una taula també es pot comportar com un full de càlcul i les cel·les es referencien com A1, A2, B1, B2, etc. La lletra representa la columna i el número representa la fila.

| ^ A ^ B ^ C ^

La funció Taula | Fórmula (o bé la tecla de funció F2) permet inserir fórmules. En cridar-la, apareix una barra d'eines, simulant un full de càlcul, que permet entrar una fórmula a la cel·la seleccionada.

Les fórmules s'escriuen a la mateixa barra d'eines i segueixen uns criteris similars al full de càlcul, tenint present que les cel·les es referencien amb els caràcters "<" i ">".

És important tenir present que els noms de les cel·les s'escriuen en majúscules.

Creeu una taula de 4 columnes i 15 files.
Situeu el cursor en la cel·la A5.
Crideu la funció Taula | Fórmula.
A la barra de funcions, escriviu =2+3 i confirmeu prement la tecla de retorn.
Ara situeu el cursor en la cel·la B8.
Crideu la funció Taula | Fórmula.
A la barra de funcions, escriviu =12*<A5> i confirmeu prement la tecla de retorn.
Situeu el cursor en la cel·la A10 i escriviu el nombre 6, en la cel·la A11 escriviu el nombre 3, en la cel·la A12 el 9, en laA13 el 2 i en la A14 el 12.
Situeu el cursor en la cel·la A15.
Crideu la funció Taula | Fórmula.
A la barra de funcions escriviu =sum<A10:A14> i confirmeu prement la tecla de retorn.

En el document següent teniu escrites les possibilitats d'escriure una funció (com podreu veure, són força àmplies): taules funcions.odt

Les fórmules es poden copiar i cal tenir present que les referències són relatives (és a dir, que si copieu la funció =SUM 12+<A3> a la cel·la de la dreta, la fórmula que hi apareixerà serà =SUM 12+<B3>) i s'actualitzen automàticament. L'opció de Taula | Format numèric… per a l'entrada de fórmules permet definir el tipus de format: decimal, monetari, percentual…o el nombre de decimals que apareixeran, si els milers han d'anar separats per un punt i si els negatius han d'aparèixer en vermell. Aquest format també es pot aplicar en l'entrada de valors numèrics com a fórmula.

Inserir un full de càlcul

Si amb el tractament de les taules numèriques que fa LibreOffice.org Writer no en tenim prou, també hi ha la possibilitat d'inserir qualsevol objecte OLE que hi hagi registrat al sistema, entre els quals un full de càlcul de LibreOffice.org Calc. Per inserir un full de càlcul, tan sols cal cridar Insereix | Objecte | Objecte OLE… i seleccionar un objecte del tipus Full de càlcul del libreOffice.org.2.1; el full inserit es mostra com a full de càlcul quan està seleccionat i activat

i com a objecte quan no ho està.

Els fulls de LibreOffice.org Calc inserits en un document de LibreOffice.org Writer són veritables fulls de càlcul, amb tota la complexitat i potència que això comporta.

El següent exercici el podeu fer amb una taula o inserint un full de càlcul:

Creeu una taula amb les següents dades:

Creeu una taula de 4 columnes i 7 files i entreu la informació anterior.

Afegiu una fila per les mitjanes de cada matèria:
Afegiu una fila que informi del valor màxim de cada matèria:
Afegiu una fila que indiqui el valor mínim de cada matèria:
Afegiu una columna que informi de la mitjana de cada alumne:

Equacions científiques

Deseu el document amb el nom notesNomicognom.odt.

LibreOffice.org Writer inclou un editor d'equacions amb què situar números, símbols i text per crear fórmules matemàtiques en la pantalla i poder imprimir-les.
L'editor d'equacions és una eina d'edició visual que proporciona les parts de l'estructura d'una fórmula dins de les quals es poden escriure i enganxar números, lletres i símbols, així com modificar una fórmula existent en un document.
Per inserir una fórmula en un document cal seguir els següents passos:
- Situar el punt d'inserció on es vulgui col·locar l'equació.
- Seleccionar l'ordre Insereix | Objecte | Fórmula. S'activarà l'editor d'equacions mostrant la barra d'eines flotantSelecció:

la barra d'eines Eines:

el marc de l'equació:

i una zona de programació a la part inferior de la pantalla:

En el cas que la barra d'eines Selecció no s'obri, ho podeu fer a través de Visualitza | Selecció.

Creeu una taula de dues columnes i set files per inserir el nom de les àrees de les figures planes i la fórmula corresponent.
Escriviu les fórmules segons les dades segënts:

Fórmules pel càlcul de l'àrea de diferents figures senzilles:

Quadrat: A=l² on l és el costat del quadrat.
Rectangle: A=b·a on a i b són els dos costats del rectangle.
Rombe: A=D·d/2 on d i D són les diagonals del rombe.
Triangle: A=b·h/2 on l és la base i h l'altura del triangle.
Polígon regular: A=P·a/2 on P és el perímetre i a l'apotema del polígon.
Cercle: A=π·r² on r és el radi del cercle. Noteu que aquesta fórmula es dedueix de l'anterior substituint P pel perímetre d'un cercle, que és 2·π·r

El tamany de la lletra en les fórmules feu-lo de 20 punts.

Deseu el fitxer amb el nom formulesareaNomicognom.odt.

Exercici E51

Fareu un Horari de la Classe

Creeu un nou document amb el format de pàgina horitzontal.
Creeu una taula de 6 columnes i 8 files.
A la primera fila, els títols seran: Hores, Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous i Divendres.
A la primera columna posareu les franges horàries, però primer donareu alçada a les files.
Un cop donades les alçades escriureu les franges horàries següents:
Dimensioneu amb el ratolí la primera columna a la mida necessària.
Feu que la resta de columnes tinguin la mateixa amplada.
Al vostre horari indiqueu cada matèria amb un color diferent.
Deseu el document amb el nom E51NomiCognom.odt.

Exercici E52

En aquest exercici fareu una taula per calcular la mitjana d'unes notes.

Feu una taula de 12 columnes i 11 files.
Dimensioneu les columnes de manera que la primera tingui una amplada de 7 cm i la resta siguin iguals.
En la primera columna deixareu la primera cel·la buida i a partir de la segona escriureu el nom de 10 alumnes.
En la primera fila, escriureu els temes treballats de naturals:
L'última columna serà per fer la nota mitjana de l'àrea.
Escriureu la nota que ha tret cada alumne/a en cada un dels controls.
Després, utilitzant Taula | Fórmula, buscareu la mitjana de cada alumne en aquesta àrea.
Doneu forma a la taula:
Guardeu el document amb el nom E52NomiCognom.odt.

Exercici E53

Elaboreu un control de matemàtiques amb els següents exercicis: suma, resta, multiplicació i divisió de fraccions. Potències. Arrels. Problema amb dades que són fraccions. Per a tots aquests exercicis heu d'utilitzar les fórmules: Insereix | Objecte | Fórmules:
Deseu el document amb el nom E53Nomicognoms.odt.