La pandèmia de coronavirus és global y per això, la operació de salvament de la economia ha d’arribar de les grans institucions internacionals: el Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional y la Reserva Federal. Així ho defensa Xavier Sala i Martin. En una entrevista al programa FAQS de TV3, va plantejar la recepta clau per a combatre la crisis de la economia derivada del Covid-19: imprimir bitllets.
"La única solució és que el Banc Central Europeu imprimeixi diners i els regali als governs".
"La crisi del coronavirus deixarà la economia europea en una situació comparable a la de la postguerra" El comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni, s’ha mostrat insistent perquè la Unió Europea (UE) treballi en un ‘’programa de recuperació econòmica’’ davant d'una epidèmia de coronavirus que deixarà a l'economia de el continent en una situació "comparable" a la de la postguerra. El dia després que els caps d'Estat i Govern comunitaris es donessin dues setmanes de termini per a prendre més mesures econòmiques davant l'actual falta de consens, l'exprimer ministre italià defensa la contundència de l'acció empresa fins ara i demana deixar de banda les divisions entre països per trobar una resposta comuna.
L'expansió del coronavirus ha limitat la producció de moltes empreses, ha afectat els mercats i ha influït en la baixada de preu del petroli.
Durant els últims dies, la incertesa i el desconeixement sobre l'epidèmia Covid-19 també ha arribat als mercats de valors i economies de tot el món. La dificultat per a frenar l'expansió de l'epidèmia ha obligat els governs a aplicar mesures extraordinàries, com tancar edificis públics, empreses i comerços, a més de limitar la mobilitat.
Com a conseqüència, s'ha reduït la producció, el consum i el turisme a la majoria de països afectats. I això té conseqüències econòmiques.
En una situació com aquesta, els estats es veuen obligats a injectar grans quantitats de diners perquè el sistema segueixi funcionant. Altres països, han anunciat que se suspèn el pagament del lloguer i de les factures de la llum, gas o aigua, mentre el propi Estat es farà càrrec de pagar els crèdits bancaris de la gent que no pugui assumir-per culpa de la epidèmia.
“Quand la Chine s'éveillera… le monde tremblera”.
''Quan la Xina es desperti... el mon tremolarà''.
Això és el que va dir fa gairebé mig segle Alain Peyrefitte, en el sentit que el gegant asiàtic acabaria dominant el món, i que només era qüestió de temps que arribés la capacitat tecnològica suficient per imposar-se.
Si les dues primeres guerres mundials es van originar a partir de la rivalitat de les potències imperials dominants, la pandèmia de coronavirus està ressaltant una nova disputa sobre el lideratge planetari.
No obstant això, amb una diferència significativa. En les dues primeres guerres mundials, els Estats Units assumien el lideratge moral, així com amb la supremacia militar, i ara Donald Trump no ha exercit el seu poder en el primer cas i no està en condicions d'assegurar aquest últim. Els Estats Units ja és el país amb major nombre d'infectats, tot i el temps que ha tardat la pandèmia en arribar a Amèrica.
"Amb Amèrica d'esquena al món, un Regne Unit tancat en si mateix i una Europa desorganitzada, a sobre amb un imperi xinès que actualment és dels únics països no incapacitats pel coronavirus (perquè ja l’han passat) només s´espera el col·lapse de l'Occident''
Estem en guerra. No és una guerra entre bons i dolents, és una guerra contra un virus, un enemic nou, invisible, i que es multiplica cada setmana. El cervell humà no està ben preparat per gestionar el nou, necessita una partitura que l'ajudi a navegar. Tampoc sap adaptar al que no pot veure, per això ens espanta la foscor. I, sobretot, no entén els processos que no són lineals; la ràpida multiplicació de les infeccions, encara que predictible, genera pànic. Aquesta guerra, a més de víctimes, genera angoixa i por.
Cal atacar l'enemic d'arrel, ràpid, sense vacil·lacions. Amb una estratègia basada en tres pilars.
·Primer, la política sanitària ha de portar el comandament de la situació, dotant-la de tots els recursos econòmics, materials i humans necessaris per doblegar el virus i minimitzar les víctimes. La clau és aplanar la corba de contagis per evitar el col·lapse de el sistema sanitari, i això requereix distanciament social i que tots ens comportem com si ja haguéssim contret el virus i no l'hi voldríem contagiar a ningú. Complim les recomanacions sanitàries a peu de la lletra, la solidaritat comença per un mateix.
·Segon, la lluita contra el virus comportarà un cost econòmic, probablement enorme. La resposta de política econòmica ha de pal·liar aquesta frenada sobtada: proveir ajudes, subsidis, i garanties que limitin l'impacte d'aquesta desaparició de l'activitat i minimitzin les fallides i els acomiadaments. El pla ha d'assegurar la liquiditat i supervivència de les empreses, minimitzar la destrucció d'ocupació i blindar els ingressos de les famílies menys afavorides amb moratòries d'hipoteques i reforçant el subsidi d'atur i les rendes mínimes. Els plans europeus, inclòs l'espanyol anunciat ahir, van per aquest camí.
·Tercer, garantir que, després d'haver vençut l'enemic, el paisatge després de la batalla sigui brillant i optimista, perquè no quedin seqüeles cròniques després del la caiguda de l' economia de dimensions mai vistes. No n'hi ha prou amb mitigar l'impacte negatiu de les mesures de distanciament social. El consum que es perd durant la lluita contra el virus és consum perdut per sempre. Una vegada que es recuperi certa normalitat, la reconstrucció econòmica s'ha de basar en un impuls que ajudi a recuperar com més aviat millor el nivell de PIB que haguéssim generat si no hagués aparegut el virus. I això requereix un pla ben dissenyat d'estímul fiscal, plurianual, que impulsi la inversió i l'ocupació després de la crisi. En termes tècnics, cal evitar de totes totes la histèresi. Cada país té necessitats diferents, pot ser inversió en economia digital, energies verdes, millora de l'educació. El que sigui. Amb tipus d'interès zero, no hi ha raons per no fer-ho.
Cal fixar-se en les prediccions de futur, perquè és el reflex del que els experts creuen que passarà, i els experts es recolzen en dades així què és molt probable que el que diu aquest gràfic es compleixi.
Aquesta informació és important i suposo que si has anat a comprar i has hagut de repostar ho hauràs vist, el preu de la gasolina està molt baix.
Com es veu en aquest gràfic, el nombre de vols que hi ha hagut s´ha reduït un munt pel confinament i, abans del confinament, pel temor a contagiar-se. Això també provoca que hi hagi menys comercialització i que es perdi part del guany.
El mercat borsari és el conjunt de totes aquelles institucions, empreses i individus que realitzen transaccions de productes financers en diferents Borses al voltant de el món.
En aquest mercat es realitzen intercanvis de productes o actius de naturalesa similar, com passa en les borses de valors amb accions o bons, encara que també existeixen borses especialitzades en un altre tipus de productes o actius. La demanda i l'oferta de productes i actius actuen com la força que determina els preus segons els quals es compren i venen aquests.