Hi ha rutes que deixen empremta, i aquesta és, sens dubte, una d'elles. A les 8:30 del matí iniciem la caminada des de les instal·lacions de les pistes d'esquí de Vallter, amb la fresca de primera hora com a millor aliada. Els primers metres ens porten a remuntar la Coma Ombriaga fins al seu capdamunt, on ens desviem cap a l'esquerra en direcció a la plana del Coll de la Geganta. 

Des d'aquí, l'itinerari continua per l'Esquena d'Ase, guanyant desnivell de manera constant fins a assolir el Bastiments. La gran creu metàl·lica que corona el cim ens dona la benvinguda i ens recorda que ens trobem en un dels grans clàssics del Pirineu oriental. Sense perdre alçada, seguim per la carena fins al punt culminant del massís, identificat pel seu vèrtex geodèsic, on aprofitem per fer una merescuda parada per esmorzar i recuperar forces. 

Amb les piles carregades, continuem cap a l'altre extrem del massís, presidit per un curiós piolet que marca el cim. Des d'aquest punt gaudim d'unes panoràmiques espectaculars que abracen bona part dels Pirineus. 

La ruta continua amb una baixada per terreny pedregós fins al Coll del Freser. A partir d'aquí toca tornar a remuntar, buscant sempre el millor pas entre les roques, fins a coronar el segon cim del dia: el Pic del Freser. Sense donar treva a les cames, avancem cap al Pic dels Gorgs i afrontem els darrers metres que ens separen del Pic de l'Infern. 

Aquest és, probablement, el cim més emblemàtic de la jornada. Amb una situació privilegiada i unes vistes de 360 graus, el Pic de l'Infern s'aixeca orgullós, una mica apartat de la resta de cims del seu entorn. És un cim mític, amb un nom tan imponent com encertat. L'accés no és apte per a tothom, però qualsevol excursionista amb experiència hauria de tenir-lo entre els seus objectius. 

Després de gaudir de l'indret iniciem el descens seguint un corriol que, a poc a poc, es va difuminant fins a desaparèixer. Arribem així al pas més delicat de la jornada, situat a la Cresta dels Gorgs. Es tracta d'un tram lleugerament aeri, sense una dificultat excessiva, però que demana concentració, especialment si el vent bufa amb força o la roca és humida. Algunes lloses obliguen a ajudar-nos de les mans, però amb prudència se supera sense problemes. 

Superat aquest únic punt compromès, el camí perd alçada decididament fins a la cabanya de Tirapits. A partir d'aquí només queda deixar-nos portar per un corriol molt agradable que davalla per la Cometa. La natura encara ens regala una darrera sorpresa: un bon grup de cabirols buscant la frescor a les poques clapes de neu que encara resisteixen en algunes raconades de la muntanya. 

Continuem passant pels Aigols Podrits i l'Estanyol de la Feixa abans d'arribar al sempre concorregut Coll de la Marrana. Des d'aquí només resta recórrer la part alta i oberta de Vallter, passant ben a prop del naixement del riu Ter i de les restes de l'antic refugi. 

Cap a tres quarts de tres de la tarda tanquem el cercle arribant novament al complex turístic de Vallter. És el moment perfecte per celebrar la jornada amb un bon dinar, una mega cervesa ben fresca i un cafè que posi el punt final a una excursió memorable. 

En total, hem completat una magnífica ruta circular de 12,78 quilòmetres, amb un desnivell positiu de 1.041 metres, invertint-hi 6 hores i 13 minuts. Un recorregut exigent, variat i molt complet, que combina alguns dels cims més emblemàtics del sector amb paisatges espectaculars i algun pas que obliga a mantenir l'atenció.

Com no tots els companys volien fer una ruta tant llarga i exigent, van optar per anar a la Cabana de Tirapits per Marrana i d'allà pujar al cim de Tirapits i els dos cims de la Vaca (Inferior i superior). Una ruta també molt interesant de un xic des de 14 K. i prop de 900 m. de desnivell que es van fer amb menys de 6 h.

Salut i muntanya! I, ara que les calorades d'estiu apreten, no hi ha millor refugi que les alçades del Pirineu. La zona de Vallter és una opció excel·lent per escapar de la calor, reconnectar amb la natura i gaudir d'una jornada de muntanya difícil d'oblidar.