Els dies 17, 18 i 19 de juliol un grup de companys hem fet una de les sortides que anomenen "VIP Estiu": ascensió al Pic (O Tuc) de Vallibierna.

Dimarts dia 17: Anem en cotxe fins al poble d'Aneto, on dinem a l'Hostal Rural Casa Moliné (On dormirem la nit del dimecres). Tot seguit, agafem la pista que ens porta a la presa de Llauset, on arribem atravessant un  túnel. Tot i que hi ha  cotxes particulars a l'aparcament, la pista és més aconsellable per 4x4 o cotxes alts, ja que no està en gaire bon estat. De fet, el Sr. Mario, de Casa Moliné, ens comenta que segurament l'any que ve es restringirà el trànsit particular i s'implementarà un servei de taxi, com en altres punts del Pirineu.

La ruta al refugi és la clàssica, que ressegueix la presa per la seva dreta, i s'enfila fins una gran fita (Vora la Cabana de Botornés), segueix vorejant l'estany de Botornés, i en una hora i mitja ens porta fins al refugi.  

Dimecres dia 18: Sortim del refugi de Cap de Llauset, on hem passat la nit, i baixem fins el torrent, per enfilar-nos en direcció la Collada de Vallibierna, però aviat deixem el GR per anar cap a l'esquerra en direcció als Ibons de Llauset. Passem el primer arran d'aigua, però seguim camí amunt i el segon el passem per dalt. Algun track el passa també arran d'aigua, per pujar tot seguit a la dreta, però ara hi havia una gran pala de neu que ha fet més aconsellable la ruta que hem seguit nosaltres (Per altra banda, molt ben senyalitzada per les fites). 

Anem seguint les fites (Que marquen més d'un camí possible), superant alguna petita congesta de neu, i ens anem enfilant cap al Vallibierna. Un cop dalt, trobem una fita grossa en un punt que ens fa suposar que hem fet el cim (De fet, el track que portàvem ho indicava com a tal), però veiem que seguint per dalt la carena (Força aèria), arribem al que és realment el cim. Al davant tenim el Pas del Cavall, impressionant a primera vista. No el fem ja que havíem planejat tornar al refugi on havíem deixar una motxilla, i fer el pas fins al Culebras significava baixar directament fins a la presa de Llauset. A més, per moments s'estava posant una boira espessa que dificultava el seu pas. Tornem, per tant, enrere, desfent el camí de pujada, i anem fins al refugi a recollir les pertinences per baixar tot seguit fins la presa on tenim el cotxe.  

A Aneto aprofitem per fer turisme, arribant-nos a un mirador que hi ha a uns 20' caminant, des d'on veiem la vall modelada pel glaciar, i al vespre anem a una sessió de "Cinema a la fresca", que no som capaços d'aguantar fins al final (Peli "Infumable").

Dijous dia 19: Després d'esmorzar agafem el cotxer, i tornada cap a Girona, on arribem per dinar a casa.