30 dies, 30 publicacions

La proposta consisteix a utilitzar l’espai digital de la xarxa social Instagram, per a treballar el context de les dones a la guerra, agafant d’exemple la guerra d’Ucraïna, i criticar el seu anonimat. És fer una crida a la vida que tenen les dones en les guerres que sempre és invisible. Transforme l’espai d’Instagram per afectar la seua funció principal: ensenyar al món fotografies de la gent, el postureo. En aquest cas, treballe el context polític de la guerra i les vivències de les dones en ella on moltes vegades estan en un segon pla, són quasi invisibles.

Per a recrear aquesta invisibilitat, durant trenta dies expose, una publicació per dia, notícies relacionades amb la dona i la guerra. La fotografia que acompanya a les publicacions sempre és la mateixa, una imatge desenfocada on apareix la frase invisible girl, com a símil de la invisibilitat de les dones.

Visibilitzar la dona a la guerra amb la seua invisibilització en una de les xarxes socials més populars intente, per una banda, transformar l’espai digital (Instagram) i, per l’altra, confondre el públic que l’usa sovint perquè no troba la fotografia descriptiva i, per tant, no pot crear-se una imatge de qui o quines són aquestes dones.

Com afecta la guerra en la meitat de la societat mundial, és a dir, en les dones. Les conseqüències que aquest conflicte té entre totes les dones tant sigues l’ocupada com sigues del bàndol enemic, inclús entre les mateixes fotoperiodistes i periodistes dones. Les dones som una part vulnerable, junt amb la gent major i els infants. Generalment, la majoria no combatim sinó que estem a casa sofrint la guerra o bé, ens toca fugir. Amb la guerra augmenta el perill de violacions i maltractes cap a les dones, i si surts del país, pot ser enganyada per proxenetes. Fer ressò d’aquestes vivències i visibilitzar-les és la idea principal del projecte perquè malauradament, les dones som invisibles en qualsevol context bèl·lic.