· · · · · · · · · · · · · · · ·
· · · · · · · · · · · · · · · ·
· · · · · · · · · · · · · · · ·
En la dècada de 1980, Francesco Cirillo va crear aquesta interessant tècnica per gestionar el temps.
El nom Pomodoro, que és tomàquet en italià, prové del creador utilitzant un temporitzador en forma de tomàquet (aquells típics de la cuina) per mesurar el temps.
Hi ha persones que realment aconsegueixen treure el suc de la tècnica Pomodoro, mentre que altres no s'hi acostumen. També depèn del tipus d'activitat. Per exemple, no és fàcil en una feina envoltada de gent per fer ús de la tècnica si ens interrompen, tot i que és una eina mol útil en l’estudi intens d’una assignatura o en la resolució de tasques i deures llargs.
En definitiva, s’ha de valorar el lloc i el moment on aplicar-la.
Es decideix la tasca a realitzar seguint un ordre de prioritats.
Programar 25 minuts a partir d’un temporitzador. Un exemple: https://pomofocus.io/
Es treballa durant 25 minuts sense distraccions de cap tipus (això es diu "Pomodoro") fins que soni el rellotge. Després d’aquest temps es fa una pausa de 5 minuts i s’anota a la llista.
Després de realitzar 4 "Pomodoros" amb les seves respectives pauses (100 minuts en total) es fa una pausa més llarga de 20 minuts, on es podrà relaxar, caminar, estirar, menjar alguna cosa, el que es vulgui.
Es pot tornar a realitzar, si s’escau, un segon cicle de 4 “Pomodoros”