En nom de nostre Senyor Deu Jesuchrist y de la gloriosa i humil Verge Maria Mare sua, y a laor del benaventurat St. Marti y tots los sancts, y a be y util de les animes dels faels christians sia. Amen.

En lo present coern esta scrit y assentat lo esser y stat de la parrochial sglesia de Sanct Marti de Mura y sofreganea de aquella, Sta. Creu de Palou, dins lo Deganat de Manresa, Bisbat de Vic, corent lo any dela nativitat de nostre Senyor, de Mil Sinccents noranta y dos, dic .1592 ,en lo qual any regex la Sancta Sglesia Romana, lo Beatissim pare papa nostro Clement Vuite, y Bisbe de dita sancta Sglesia y bisbat de Vic, lo molt illustre y Reverendissim senyor Don Pere Jayme, regnant lo christianissim Rey Don Philip Segon, de aquest nom, trobant me jo, Jaume Oller, prevere indigne rector en dita parrochia, essent natural de la villa de Sta. Coloma de Santellas, del matex bisbat de Vic, y essent vicari en dita parrochia lo venerable mº Antic Altifulla, prevere, natural de la villa de St. Pedor, de dit bisbat de Vic, y essent obres de dita sglesia de St. Marti de Mura los honorables Joan Miquel Mata y Joan Salla Roca, pagesos de dita parrochia de Sanct Marti de Mura.

Las sglesias y capellas son en la parrochia de Mura

Es la sglesia parrochial de Mura una sglesia que demostra esser molt antiga, feta de volta grasa, ab una arcada molt fort per lo mix dela sglesia; lo ambit y cors de ella es soficientment gran, segons lo numero del poble, la trasa que te mou a devotio. Dins de ella a tres capellas ab sos altars y retaules, lo altar major, en lo qual sta lo St. Secrari, y en ell sta contínuament reservat lo sanctissim Sagrament ab custodia de plata. Es la pedra o ara de dit altar consagrada segons se te per traditio y senyals de consecratio y scriptura antiga gravada en dita pedra, sta dedicat dit altar a onra y gloria de Deu nostre Senyor y sots invocatio del gloriós y benaventurat St. Marti, bisbe y confessor. Es lo retaula no molt gran ni tant poc desmasiat petit, la figura del mix y principal, es de dit benaventurat St. ab insignias y ornaments episcopals, y en los costats y taulons, stan pintadas historias dela sua sancta vida; en lo devant y portes del sacrari sta pintat un calser y figura del Sanctissim Sagrament, y en los costats St. Joseph y Sta. Coloma, y en lo restant del bancal los benaventurats St. Pere, St. Pau, St. Jaume, St. Bartomeu, Sta. Chaterina y altra Sta. Verge.

Detras de dit altar major a una segrastia no molt gran, emperò en ella se poden comodament vestir sacerdot y ministres quan se offerex, y tan be en dita sagrastia stan suficient ment lavatoris per a rentar se les mans y corporals quant es menester, calaxos y hermaris per los ornaments; pot se obrir lo sacrari per dintra la sagristia, en dita sagristia stan reservats los sancts ab vasos de plata y tancats ab tancadura y clau; en la porta del sacrari sta pintada una Sta. Veronica del Senyor.

Los ornaments, com son casullas, stolas, maniples, sinyells, camis, amits, garnatxes, sobre pe(...), palits, tovales, tovaloles, corporals, purificadors, cobricalsers de totes les colors usa la Sta. sglesia, ab tot no sian molt rics ni de gran valor, tota via son honests y stan desent ment guardats y tancats en dits calaxos y hermaris.

Les coses y joyells de plata

Creu, veracreu, custodia, vericle per jornada y octava de corpus, chrismeras de polse, un calser, tancats dita sachristia ab sa porta tancadura y clau.

De la capella de nostra Senyora

Detras dela arcada ja dita, que sta per lo mitg de dita sglesia, ala ma dreta del altar major y part del Evangeli, es la capella sots invocatio de nostra Senyora Maria Sanctissima, altar ab ara portàtil ab los hornaments honestament necessaris, la figura y imatge de nostra senyora, de statura de quatre palms de alt, honesta y devota ab son retaule, lo qual, vui de present, sta en mans del pintor per pintar. Te la Sta. imatge sos mantos de colors honests y suficients.

De la capella de St. Pere

La tercera capella es dins dita Sancta Sglesia de Mura, es al costat dela de nostra Senyora, a la part del Evangeli, en la qual capella es lo altar de pedra, ab sa ara portàtil y hornaments honests, sots invocatio del glorios y benaventurat apostol y vicari de Christo, St. Pere; es la sua figura en lo mix y part principal, pintada ab insígnies de papa, y en los taulons dels costats de sa sancta historia; dalt en lo mix, Christo crusificat, com tambe en lo altar major, bancal ab figuras dela pietat y dels benaventurats St. Joan Batista y St. Sebastia. Sta dit St. retaula pintat honestament y mou a devotio.

Del cor

En dita Sta. sglesia de Mura, es lo cor per resar y cantar los officis de la forma seguent; ço es, acomodat ni molt gran ni massa xic; sta alt, pujes en ell ab scala de pedra, part de caragol, clar y apasible de puja; sta guarnit dit cor ab scons per a seure, y en lo mix, un altar portàtil y retaula ab un Christo, tot movent a devotio, y de dit cor se veuen tots los altars de dita sglesia.

De les fonts babtismals y altres cosses son en dita sglesia

Les fonts babtismals stan ala part del Evangeli son de pedra, y los vasos ahont sta la aygua son de aram stanyat; tanquen se dites fons ab cobertor de fusta, tancadura y clau, y una cuberta de cuiro. Davant dites fons, so es, en la paret, sta un retaule o quadro de fusta pintat ab algunas figuras antigues de alguns sancts, y demunt, un Christo, lo qual tot mou a devotio. Davant lo altar major penje un canelobre de ferro ab ciris per fer luminaria quant se alse lo sanctissim sagrament, y dos lantias, la una deles quals crema contínuament cada dia; altre canelobre de ferro y dos lantias penjen davant les capelles de nostra Senyora y St. Pere, les quals lantias totes cremen los diumengies y festes. Mes a en dita sglesia un rollo de campanetas y altra campaneta junt al altar major per a senyalar quant alsa lo Sanctissim Sagrament, y altres hores quant es menester. Junt al altar major stan dos canelobres de ferro portàtils, so es, un a cada part per encendre ciris y candellas; te dita sglesia mitga dotzena de canelobras de lauto y alguns altres de fusta per guarnir los altars, possar ciris y fer luminaria quan es menester. També a en dita sglesia pulpit o trona per predicar y un confesionari. Lo assistir lo poble en les misses y oficis es enla forma seguent, so es, que de les capelles fins a mitga sglesia, a cada part stan bancs y scons ahont commodament stan assentats los homens, y dels scons fins a la porta de la sglesia resta spai ahont stan les dones, y així, ni dona alguna sta entre los homens ni home algu reste entre les done. Estan de tal manera los scons y bancs, que tots miran y estan girats de cara als altars. Sobre de la sglesia stan quatre campanes ab pilas, so es, dos medianes y dos petites per tocar als oficis y misses.

Del fossar o sementiri

Junta ala dita sglesia es lo fossar o sementiri, lo qual sta contiguo ala sglesia. Es gran raonablement, te dos portals per entrar en ell, lahu sta apart de llevant, so es, a la ma dreta del portal dela sglesia, y laltre al cap de dit fossar. Tras de la sglesia esta lo fossar rodat de paret vella, la qual se va reparant per aque stiga mes decent y devotament ab major veneratio y respecte dels cossos an rebuts los sanctissims sagraments enlo temps vivien.

De les misses ordinàries y aniversaris se celebran en dita sglesia

Les misses y aniversaris se celebran ordinàriament en dita sglesia de Mura per les animes dels faels difunts en lo discurs del any, son les seguents.

Per la anima del quondam Antoni Matarodona y del seus una missa cada setmana, lo dia mes acommodat se puga celebrar; es la caritat sinquanta y dos sous, dic 2 Ll 12 s, reban se sobra lo moli de Mura, lo qual de present poseex y te Antic Fabres, moliner, i la demes charitat acostuma de donar per sa devotio an Matarodona, pagies de la Sta Creu de Palou, sofragania de Mura.

Lo dia de St. Urba, so es, a vint y sinc de max, se celebra un aniversari per la anima del quondam Jaume Mata ; es la charitat sinc sous .5 s, paguels en Mata, pagies de Mura.

Mes un dia entre quaresma, o quant aparega al rector o curat de Mura esser mes commodo, se celebra un aniversari per la anima del quondam Antic Paric y dels seus, es la charitat vint y sinc sous, dic 1Ll 5s, reban se sobre la cassa den Miquel Graner, de Navarcles.

Mes se celebran dotze misses, so es, una cada mes, per les animes dels quondam Jaume y Antoni Matas, es la charitat vint y quatre sous 2 Ll 4s, paguels en Mata de Mura.

Mes se celebra una Missa cada mes per la Anima del quondam Antoni Serra, es la charitat divuit sous 18 s, paguels en Mata de Mura.

Mes en octubre se celebra un aniversari ab quatre capellans per la anima del quondam Joan Pux y dels seus, es la charitat dotze sous 12 s, paguels en Pux de la Balma, pagies de Mura, y te de donar a menjar als capellans lo dia se celebra.

Mes avant, lo dia apres la festa de St. Marti, se celebra un aniversari per la anima del quondam Vicens Santclay, es la charitat deu sous 10s, reben se sobre la cassa o mas del Pux de la Balma de Mura.

Mes se celebra una missa quiscun mes per la anima del quondam Jaume Matarodona, es la charitat vint y quatre sous, 2Ll 4s, reban se sobre la cassa o mas deles Quodines de Relinas.

Mes se celebran dos misses quiscun mes, so es, la una per la anima del quondam Feliu Mata, y altra per la Anima del quondam Baldiri Mata, dona la charitat Joan Miquel Mata, pagies de Mura.

Mes lo dia dels Sts. Innocents se celebra una missa per les animes proseexen del Pux de la Balma, dona en Pux de la Balma, pagies de Mura, dos sous 2s de charitat.

Mes lo dia de St. Miquel de max, fa celebrar en Vila, del mas de dita parrochia de Mura, per sa devotio, un cantar ab los capellans que vol los dona la charitat y a dinar.

Mes acostume en Mata, lo dimars de sincogesima, o quan li apar, fer un cantar de sa devotio ab los capellans qui vol donals la charitat y adinar.

Mes acostumes los del mas Paric, lo dia de Santa Lucia, fer un cantar de sa devotio ab los capellans que volen, donen los la charitat i adinar.

Mes lo dia apar mes acomodat enla sofreganea de Mura, Sta. Creu de Palou, dela qual se fara particular mantio, a celebrar un cantar per la anima de Valenti Pux y dels seus, es la charitat vint sous 2Ll, paguels en Riera, pagies de Rocafort.

Mes ha fundat lo quondam Fransesch Vilar Joan, pagies, lo qual mori en la cassa de la Mata de Mura, un cantar cada setmana lo dia mes acomodat, lo qual vol se celebra en la sglesia parrochial de St. Marti de Mura, enlo sementiri o fosar, delo qual dit defunt esta enterrat, per charitat del qual cantar dexa sis sous per cada setmana. La major part dels instruments y actes stan en poder del Sr. Dega de Manresa, fa acabar de enlestir y assentar, te adonar compliment ala consignatio de renda per obs de la celebratio de ditas missas , Joan Miquel Mata, hereu de dit defunt, ja se va continuant cada setmana la celebratio de dit cantar. Era dit defunt Francesch Vilar Joan, pagies natural de la parrochia de Sta. Maria de Moya, Bisbat de Vic.

Les Misses vulgarment dites de conreus

Esta en consuatut y pratiga quiscun any, de celebrar se en dita sancta sglesia de Mura misses les quals vulgarment anomenen per los conreus, y en altra part diuen menjars; per la charitat deles quals sta en possesio de rebre lo rector o curat de dita sglesia sert numero de forment, del qual, en altra part del present coern se fara mantio lo quant es per quiscuna cassa o masos. Son en numero dites missas de conreus, entre tota la parroquia, quoranta y dos, segons e pogut trobar notat y assenyalat en un libre vell. Dic son 42 missas, so es:

Per la Mata, sis missas       dic: 6 

Per la Vall quatra missas dic: 4

Per lo Soller quatra missas dic: 4

Per les Sollan  quatra missas dic: 4

Per lo Xetmar  una missa       dic: 1

Per Sanct Lay   dos missas       dic: 2

Per la Roca dos missas       dic: 2

Per lo Paric dos missas       dic: 2

Per la Pineda dos missas     dic: 2

Per lo Llobet dos missas     dic: 2

Per la Villa  tres missas     dic: 3

Per lo Pux  quatra missas      dic: 4

Per la Roca una missa   dic: 1

Per Puxroure  una missa   dic: 1

Per Matarodona quatra missas dic: 4

Per lo Puxet una missa        dic: 1

Per lo mas Rosinyol de Caldes  una missa  dic:1 

Es també consuetut i pratiga, que la setmana se deuen celebrar dites missas, que lo diumengie presedent, quant se fa la amonestatio de les festes, se amonesten les sobredites misses i aniversaris.

De las aplegas y acaptas se fan en la sglesia

Tots los diumengies y festes de guardar, apres de haver sumit lo sacerdot lo sanctissim Sagrament del cors pretios de Jesuchrist, o acabada la missa, los obres dela sglesia (los quals son dos) y altres qui tenen carrech de alguns acaptiris, com son del hospital de Barcelona, Montserrat y altres se aplegan per la sglesia, y las charitats se troben en lo acapte o basi de la obra y luminaria, quiscun diumengie se assenta en un libra per axo diputat, y la charitat se posa en la caxa o sep de la obra, y quan es menester, servexen en lo reparo, obra y luminaria de dita sglesia, y també se scriu y assente enlo ques distribueix; lo matex compte se te en lo ques aplega per les animes del purgatori, y lo proseit servex per missas y cantars se fan en dita sglesia per charitats de dites misses; per dit accapte y basi de las animes del purgatori, se te ja un altre libre ahont se assente tot lo proseit i distribuït.

Lo dia del gloriós St. March Evangelista, es costum en dita sglesia de Mura, de fer ellectio de obres, y los que acaben, donen compte als qui entren en presentia del rector. La caxa o sep ahont se possen dites charitats se tanca ab tres tancadures y claus differents, las dos tenen los obres de dita sglesia y una lo rector, y esta es la pratica y orde que vui de present se serve en dita sglesia y parrochia de Mura.

Beneficis, causa pia, confreria ni altres ministrations en dita sglesia de Mura, so es, la parrochial, ni en les altres cituades dins dita parrochia, deles quals se fara mentio, noya per al present sino que alguns prenen carec de aplegar per alguns ciris, y quan se baten los blats, de aquexes charitats se fan dits ciris, y quan apar, vendrels obtinguda llicentia. Los obres los venen y serveix lo proceit en lo que es necessari de obra o de reparo per la matexa sglesia, y lo sobredit costum, pratica y orde (com esta dit) es lo ques serve en dita parrochial sglesia de Mura.

De la sofregania de Mura

La sofregania de Mura, la qual se anomena Sta. Creu de Palou, es a la part de sol ponent y dista dela parrochial sglesia de St. Marti de Mura, so es, queya de camí una leuga larguíssima, aspre, pedragossa, solitaria y de mal cami; y se tenen de travesar montanyes altes ab grans pujades i baxades. Sta la sglesia cituada en una costa ala part de mix jorn.

De grandesa de sis fins en quaranta sollas de larc y quatorse fins en setze de ample. La fabrica de ella es de una volta grosida rahonablement, fort, blanca y reparada. Te tres capellas dins si, so es, la major ab son altar de pedra y ara portàtil y retaula dedicat a honra i veneratio dela sanctissima creu de Christo. Sta a la part dreta de dita capella y altar major, altra capella ab altar y retaula dedicat a nostra Senyora Maria Sanctissima, y ala part squerra, altra capella ab son altar y retaula dedicat a veneratio y honra del benaventurat St. Sebastia, St. Roc y Sta. Apollonia; tenen los dits altars los hornaments de pallits, tovalles, cassulles y lo demes, bons y honests, y un parell de canalobres de lauto per cada altar, y devant dits altars y capelles pengie un canalobre de fero ab ciris per afer luminaria quant se alsa lo Sanctissim Sagrament, y dos lantias ab ses bacines decent ment.

Esta dita capella devota sola, no te cassa alguna prop de ella, no esta en ella reservat lo sanctissim Sagrament. Junt a ella sta un fossar per les casses de dita sofragania, les qual casses de dita sofregania Sta. Creu de Palou son quatre, tres de les quals son habitades y una que, per lo present, noy sta algu. En dita sofregania Sta. Creu de Palou se va de Mura en fora a dir missa tots los diumengies y algunes festes del any y altres dies. Te dita capella y sofregania un calser de plata honest, y també te dita capella y sofregania pila de de fonts babtismals de pedra ab tencador de fusta, tancadura y clau, y cobertor de cuyro. Es dita sofregania penosíssima de servir, emperò com la gent de aquellas tres casses sian bons cristians y devots, y dita capella devota, donen animo y sfors per fer dita servitud. Les charitats se aplegan en lo basi de les animes per caritat de misses se celebran per ellas.

De la capella de Sta. Margarida

Dins dita parrochia de St. Marti de Mura sta cituada altra capella cerca dela cassa del Pux de la Balma, la qual capella es fundada a honra i invocatio de la benaventurada Sta. Margarida, Verge i Martir. Es fort, antiga, ab ornaments de palits, camis, amit, sinyell, stola, maniple, casulla y corporals bons y honests, stovallas pobretas y dentas, y lo retaula, que te necesitat de reparar, y tambe lo altar, per que es petit.

De la capella de St. Lay o Licerii

Mes esta adificada altra capella dins dita parrochia de Mura, serca de una cassa se diu cassa o mas Santclay, la qual capella es devota, encara que pobreta per faltarli tots ornaments. Com dita capella no tinga mes de un altar de pedra y retaula de fusta sens pintar, un palit y unes stovalles. Sta dita capella edificada a honra y veneratio de St. Lay o Licerii “qui fuit Episcopus Illerdensis Diocs hoc autem ame pie creditor”.

De la capella de St. Aon o Abundi

Mes sta en dita parrochia de Mura altra capella, part de ella descoberta y molt vella, la qual per asi es anomenada St. Aon; sta sola y molt apartada de cassa alguna. Esta no te mes de altar de pedra sense retaule y tancas ab portes simplement y pobres.

De la capella de St. Jaume

Serca de la cassa de la Mata, en dita parrochia, sta altra capella fundada a veneratio y honra del benaventurat St. Jaume major, la qual capella es devota y te los hornaments necesaris per a celebrar missa, com son ara portàtil, retaula, palit, tres stovalles, los vestits bons y honests y calser de plata, los quals hornaments se guardan enla casa de la Mata.

Les sobre dites capellas son dins la parrochia de Mura. Algunes jornades del any se va a ellas ab professo, y a les que stan decentment se celebra aportant los hornaments falten de la parrochial sglesia de St. Marti, y a les que se diu missa se fa statio y se torna a dir la missa ala sglesia parrochial, ahont sta reservat lo sanctissim Sagrament del cors pretios del Senyor y se celebra mes decent ment.

Dels sacerdots

Los preveres o sacerdots acostumen de residir en dita parrochia de Mura ordinàriament son dos y a saber, rector y vicari, los quals, de present son los ja predits y anomenats, so es, jo, Jaume Oller, prevere y indigne rector, de edat de sinquanta y tres anys, natural dela Vila de Sta. Coloma de Santelles, y lo vicari, lo venerable mº Antic Altifulla, natural de la vila de Sanct Pedor, tots del matex bisbat de Vic. Es dit mº Antic Altifulla de edat trenta sis anys.

Dels studians de dita parrochia de Mura

Proseexen y son naturals de dita parrochia de Mura los discrets y virtuosos jovens studians seguens, so es, mº Josep Sanctlay, fill legítim i natural dels honorables Antoni Sanctlay y Valentina, muller sua, pagesos y habitants en lo loc de Mura, naturals de dita parrochia, los dos vivent. Es lo dit Joseph Sanctlay de edat de vint y sinc anys, stodia Theologia de present en Barcelona.

Es tambe natural de dita parrochia mº Joseph Jaume Villa, fill legitim i natural dels honorables Bartomeu Villa, pagies vivent, natural de la matexa parrochia de Mura y habitant en dit loc, y de la dona na Antonia, quondam, muller de aquell, defunta, natural de la Villa de Monistrol de Montserrat. Stodia dit Jaume Villa Gramatica en Barcelona. Es en los vint y quatre anys de edat.

Tambe es natural de dita parrochia de Mura mº Joan Matarodona, fill legítim y natural dels honorables Jaume Matarodona, defunt, pagies de la sofraganea sobre dita Sta. Creu de Palou, parrochia y terma de Mura, y de la dona na Agustina, muller sua, vivent, natural de Sta, Maria de Tallamanca, del matex bisbat, stodia lo sobre dit mº Joan Matarodona Theologia en la Universitat de Barcelona y collegi de Bethlem, es de edat, dit mº Joan Matarodona, de vint y dos anys.

Son los prenomenats mº Joseph Sanctlay, mº Jaume Villa, mº Joan Matarodona, fills de virtuosos pares y mares molt cristians, als quals tots jo e coneguts y ministrats los Sanctissims Sagraments de Sancta mare Sglesia molt frequent ment, y tambe tinc entes jo, dit Jaume Oller, rector predit, lur linatge esser antic y honrat, y de dits jovens y studians se te molta confiansa son y an de esser molt servents de nostre Senyor, com desde lur infantia sian estats ben morigerats y devots.

De les casses de pagiesos

Les casses de pagiesos cituades dins dita parrochia de Mura y habitades de lurs propis amos, en numero son dotze, juntament ab les dela sofregania, y son les següents: la Mata, la Vall, lo Soller, Sanctlay, lo Lobet, la Roca, lo Paric, la Villa, lo Pux de la Balma, Matarodona, Puxtoura y la Pineda. En la sofregania a una cassa se anomena lo Pux, en la qual de present no sta algu. Mes ya tres cassas o massias ahon habiten stadans logates, lo nom deles quals casses es 1. la Rectoria Vella, 2. lo Xetmar, 3. les Sollanes, y altra cassa ahont es lo moli de dita parrochia, les quals casses posaré cada una per si ab nomina de les persones habiten en elles y en lo corrent any de mil sinccents noranta y dos, an confessat y rebut lo Sanctissim Sagrament del cors precios de Jesuchrist per pascua de Resurectio, y los qui son confirmats o no, ab lo orde seguent:

La casa de la Mata y los habitants ab les qualitats tenen.

An confessat y combregat Edat Confirmats

Joan Miquel Mata 60 Conf.
Antoni Joan Mata 34 "
Francesch Mata 22 "
Antoni Mata 18 "
Joan Mata 15 "
Salvador Bertran 16 "
Lorens Aragones 24 "
Pere Savia 25 "
Gabrie Vinyas 16 "
Pere Salvi 17 "
Pau Ayner 20 "
Joan Ayner 18 "
Francesch Diner 36 "
Bernat de la Farga 24 "
Antonia Mata 40 "
Elisabet Mata 34 "
Anna Mata 18 "
Antiga Mata 18 "
Elisabet Mitgans 16 "
Domingo Dedors 54 "
Joan Dedors 30 "

Los habitants en dita cassa de la Mata qui no combreguen ni tant poc son confirmats, son los següents.

Eleonor Mata ....................... 10 anys Elisabet Mata 8 anys

Son en numero les sobredites persones que habiten en dita casa de la Mata vint y tres, dic 23, dels quals los vint y un son de comunió, dic -21.

Lo Soller

An confessat y combregat Edat Confirmats

Valenti Soller 64 Conf.
Antoni Soller 27 "
Joan Soller 25 "
Jaume Soller 22 "
Miquel Soller 20 "
Francesch Palou 18 "
Guillem mosso 15 "
Elisabet Sollera 46 "
Joana Sollera 16 "
Speransa Sollera 16 "

Los habitants en dita cassa del Soler qui no combregen ni tant poc son confirmats, son los seguents.

Valenti Pla 6 anys

Les Sollanes

La casa y mas de les Sollanes, lo qual se te y possex per lo sobre dit Valenti Soller, los qui en dita cassa habiten ab les qualitats tenen, son los seguents.

An confessat y combregat Edat Confirmats

Gabriel Robio 50 Conf.
Jaume Robio 20 "
Joan Robio 18 "
Bernat Robio 17 "
Margarida Robio 43 "

Els qui no an combregat ni son confirmats de dita casa, son los següents.

Magdalena T 12 anys Marti Vall 1 any

Lo Xetmar

La cassa y mas anomenat lo Xetmar, lo qual se te y poseex per Joan Villa, pagies de dita parrochia de Mura. Los habitants en ell ab les qualitats, son los seguents.

An confessat y combregat Edat Confirmats

Salvador Vall 50 Conf.
Guillem Oliveras 28 "
Antic Oliveras 20 "
Speransa Vall 45 "
Antonia Roca 15 "

Los qui no combregan ni tant poc son confirmats de dita cassa.

Jaume Vall 12 anys Valenti Vall 10 anys Joan Vall 7 anys

Sanct lay

An confessat y combregat Edat Confirmats

Jaume Sanctlay 38 Conf.
Valenti Sanctlay 26 "
Salvador Sanctlay 24 "
Martí Sanctlay 16 "
Eularia Sanctlayna 50 "
Elisabet Sanctlayna 35 "
Speransa Sanctlayna 16 "

Los qui no combreguen ni son confirmats en dita casa, son los seguents.

Antoni Joan Sanctlay  11 anys   Maria Violant    9   anys   Aleanor 7 anys
Angela Santclayna 1 any   Salvador Mir    10 anys

La Rectoria Vella

An confessat y combregat Edat Confirmats

Bernat Marset 50 Conf.
Anna Marseta 38 "

Los qui no combregan ni son confirmats.

Marti Marset              10 anys           Eularia Marseta. 12 anys
Margarida Marseta     8 anys           Maria Marseta.         1 any

Es la sobredita cassa la Rectoria Vella, la qual se te y possex de present lo rector de dita parrochia de Mura, de la qual se fara mentio en altra part, axi de dita cassa com també de les honors y possesions y terres annexes a dita rectoria.

La cassa de la Roca

An confessat y combregat Edat Confirmats

Joan Salla Roca 36 Conf.
Margarida Salla 22 "
Joan Roca Sallars 17 "

Los de dita cassa qui no combreguen ni son confirmats, son los seguents.

Joan Salla Roca 12 anys       Antoni Joan Salla Roca 9 anys
Marti Salla Roca            7  anys       Valentina Salla 1 any

Lo Peric

An confessat y combregat Edat Confirmats

Joan Miquel Paric 14 conf.
Pere Spinalt 23 "
Antiga Perica 44 "
Antiga Parica 15 "

Los qui no combreguen y son confirmats..
Magdalena Parica       12 anys conf   Joana Parica 10 anys con,

Los qui no son confirmats, son los seguents.
Valentina Parica 7 anys

Lo Moli

An confessat y combregat Edat Confirmats

Antic Fabres 70 conf.
Sebastia Fabres 44 "
Antoni Fabres 25 "
Valenti Fabres 14 "
Eleonor Fabres 40 "
Angela Fabres 16 "
Joana Fabres 24 "

Los qui no combregan ni son confirmats en dit moli:
Margarida Costa 2 anys

La Villa

An confessat y combregat Edat Confirmats

Joan Vila 70 Conf.
Raphel Villa 40 "
Francesch Villa 50 "
Barnat Sarda 21 "
Barnat Cugart 19 "
Pere Villa 38 "
Hieronima Villa 43 "
Angela Villa 33 "
Antonia Villa 18 "
Paula Villa 16 "
Speransa Villa 14 "

Los que en dita cassa ni son confirmats ni reben lo sanctissim Sagrament.

Angela Villa 12 anys Joana Villa 10 anys
Gabriella Villa 10 anys Antonia Villa 9 anys
Antiga Villa 7 anys Elisabet Villa 6 anys
Joan Villa 12 anys Joan Villa 11 anys
Antoni Joan Villa 5 anys Marti Villa 2 anys

Lo Pux de la Balma

An confessat y combregat Edat Confirmats

Joan Pux 48 Conf.
Pascual Pux 36 "
Valenti Pux 15 "
Pere Garriga 50 "
Bertran Pastor 36 "
Elisabet Pux 36 "
Antonia Loreta 18 "

Los qui no han rebut lo sanctissim Sagrament ni tan poc son confirmats de dita cassa del Pux dela Balma.

Thomas Pux 13 anys Jaume Pux 10 anys
Antiga Pux 8 anys Antoni Joan Pux 6 anys
Maria Anna 2 anys

Les cases de pagiesos de la sofregania Sta. Creu de Palou

Matarodona

An confessat y combregat Edat Confirmats

Christofol Matarodona 39 Conf.
Salvador Matarodona 34 "
Jaume Matarodona 31 "
Antoni Matarodona 24 "
Jaume Vistrell 21 "
Bartomeu Pujol 24 "
Hieroni Serra 17 "
Joan Perxay 22 "
Joan Rollac 20 "
Agustina Matarodona 60 "
Valentina Matarodona 40 "
Antonia Matarodona 16 "
Agnes Matarodona 16 "

Los qui no an rebut lo sanctisim Sagrament ni son confirmats sino un.

Lorens Matarodona 10 anys Pere Matarodona 8 anys
Valenti Matarodona 6 anys Eularia Matarodona 4 anys
Marti Matarodona 1 mes Guilem Longo         12 anys
Miquel Serra 12 anys confirmat

Pux Toure

An confessat y combregat Edat Confirmats

Salvador Puxtoura 42 conf.
Montserrat Puxtoura 44 "
Antic Puxtoure 34 "
Simeon Scorsell 20 "
Pere Parayre 24 "
Joan Andreu 16 "
Fransina Puxtoura 68 "
Aldonsa Puxtoura 30 "
Chaterina T 20 "

Los que no reban lo sanctissim Sagrament ni son confirmats dew dita cassa.

Joan Puxtoura 8 anys Antic Puxtoura 6 anys
Antoni Puxtoura 2 anys

La Pineda

An confessat y combregat Edat Confirmats

Antoni Farell 28 conf.
Joan Farell 26 "
Salvador Farell 16 "
Constansa Farella 46 "
Joana Farella 20 "
CatherinaFarella 16 "
Joana Morera 34 "

Los qui no combregan
Joan Bornac 12 anys Joseph Morera 4 anys
Fransina Farella 50 anys Tomas Camps 5 anys

La casa del Pux 

En dita casa, per al present no habita ningú

Del loc, casses y habitants enla Sagrera o loc de Mura

Junta ala sglesia parrochial de St. Marti de Mura es lo logaret o Sagrera dita de Mura, ab les casses en ella cituades, les quals son les seguents.

La casa de Antoni Pux, pagies.

An confessat y combregat Edat   Confirmats No son confirmats Edat
Antoni Pux ......................... 28 anys conf Valentina Pux .................... 8 anys
Joan Farell ......................... 26 anys conf Fransesch Pux ..................  5 any
Margarida Pux ................... 4 any
Coloma Pux ....................... 2 anys

La casa de Raphael Torrella, pagies.

An confessat y combregat Edat Confirmats No son confirmats
Raphael Torrella ................ 46 anys conf Jaume Torrella ................. 7 anys
Elisabet Torrella ................ 36 anys conf Elianor Torrella ................ 8 anys
Colloma Torrella .............. 2 anys 

La cassa de Mestre Joan Culla, mestre de casses.

A confessat y combregat Edat Confirmats

Mestre Joan Culla ............. 40 anys conf.

La casa den Prat, pagies. Es del rector.

An confessat y combregat Edat Confirmats No son confirmats
Joan Prat .......................... 26 anys conf Valentina Prat .................... 2 anys
Margarida Prat ................ 24 anys conf Marti Prat ...........................  1 any

La viuda Digona, sastresa.

An confessat y combregat Edat Confirmats
Agnes Digona ..................... 80 anys conf
Pascual Digona .................  20 anys  conf

La Rectoria

An confessat y combregat Edat Confirmats No son confirmats
Jaume Oller, pre. rector.. ... 53 anys conf Antoni Soller Vicens ........ 11 anys
mºAntic Altifulla, vicari ....... 36 anys conf Magdalena Borges ..........  7 anys
Pera Bes ............................ 24 anys conf Valenti Riera ....................   5 anys
Margarida Vall ................... 60 anys conf
Joan Lobet ....................... 11 anys conf  No combrega

La cassa den Bartomeu Vila, pagies.

An confessat y combregat Edat Confirmats No son confirmats
Bartomeu Vila .................... 43 anys conf Antoni Joan Vila ................ 8 anys

La cassa del sastre Guillem Diner

An confessat y combregat Edat Confirmats No son confirmats
Guillem Diner ..................... 39 anys conf Magdalena Dinera ............. 7 anys
Valenti Diner ...................... 20 anys conf Antoni Diner ....................... 4 anys
Joana Dinera .....................  30 anys conf Pere Diner .........................   1 anys
Antonia Dinera .................. 18 anys conf

La cassa den Bosch, paiges

An confessat y combregat Edat Confirmats
Fransesch Bosch ............... 38 anys conf
Antiga Bosch .....................  34 anys conf

La cassa den Valenti Lobet, pagies.

An confessat y combregat Edat Confirmats No son confirmats

Valenti Lobet ..................... 36 anys conf Hieronima Lobeta .............. 2anys
Hieronima Lobeta ............. 30 anys conf

La cassa den Costa, pagies.

An confessat y combregat Edat Confirmats No son confirmats
Miquel Costa ..................... 42 anys conf Salvador Costa .................. 14 anys
Valentina Costa ................. 11 anys
Jauma Costa .......................  7 anys

La casa del Lobet, y esta es de les pagiesies.

An confessat y combregat Edat Confirmats No son confirmats

Margarida Lobeta .............. 40 conf Valentina Lobeta ............... 14 anys
Joana Lobeta ..................... 13 anys
Marti Lobet ........................ 10 anys
Maurisi Bastardas .............. 11 anys

La casa de la viuda Pux Farrera

An confessat y combregat Edat Confirmats No son confirmats 

Joan Fossar ....................... 48 anys conf Joan Fossar .......................  9 anys
Antonia Fossara ................ 30 anys conf Valenti Fossar ...................  7 anys
Violant Pux ........................ 38 anys conf Marti Fossar ......................  4 anys
Gratia Pux .........................  8 anys
Philipa Pux ........................ 10 anys
Margarida Pux ................... 7 anys

La cassa de Barnat Forsat, traginer.

A combregat Edat Confirmat

Barnat Fargat ..................... 47 anys conf

La cassa de Antoni Sanctlay, pagies.

An combregat Edat Confirmats

Antoni Sanctlay ................. 53 anys conf
Valenti Sanctlay ................. 20 anys 
Christophol Santclay ......... 18 anys conf
Eularia Sanctlayna ............ 25 anys
Valentina Sanctlayna ......... 40 anys conf
Antonia Sanctlayna ........... 16 anys 

La cassa de Joan Salla, parayre.

An confessat y combregat Edat Confirmats No son confirmats Edat
Joan Magrans .................... 30 anys conf Valentina Magrans ............ 3 anys
Miquella Magrans .............. 20 anys conf Luis Magrans .....................  1 any

La cassa de Jaume Paric, parayre.

An confessat y combregat Edat Confirmats No combregan
Jaume Paric ...................... 40 anys conf Tonia Parica ...................... 13 anys
Elisabet Parica .................. 34 anys conf Marti Paric ......................... 10 anys
Fransina Parica .................  8 anys
Lorens Paric ......................  2 anys

La casa de Antoni Laumon, teixidor de li 

An confessat y combregat Edat Confirmats Los qui no combreguen
Antoni Laumon .................. 50 anys conf Hieronima Laumon .......... 2 anys
Salvador Laumon .............. 27 anys conf Fransesch Jornet ............... 6 anys
Agnes Laumon .................. 44 anys conf
Joana Laumon ................... 20 anys conf

La cassa den Mas, mestre de casses.

An combregat Edat Confirmats Los qui no combregan
Agnes Roca ....................... 60 anys conf Speransa Mas ................... 7 anys
Pere Mas ........................... 35 anys Joan Marti Mas .................. 3 anys
Antiga Mas ........................ 27 anys Maria Mas .......................... 1 any

La cassa de Bartomeu Serra, pagies.

An confessat y combregat Edat Confirmats Los qui no combregan
Bartomeu Serra ................. 44 anys conf Joan Serra ......................... 7 anys
Eleonor Serra .................... 34 anys conf Valenti Serra ..................... 5 anys
Gabriella Argimira .............. 38 anys conf Eleonor Argimira .............. 5 anys

Es lo numero de les persones sobre scrites, les quals en aquest punt se troben en dita parrochia de St. Marti de Mura y la sofraganea de aquella, dos centas sexanta y vuit, dic 268; deles quals persones, la pascua de resurectio de mil sinc cents noranta y dos an rebut lo sanctissim Sagrament del cors pretios de Jesuchrist, cent y sexanta y set persones, dic 167, de les quals moltes de ellas, dita sta comunio frecuenten algunes voltes entre lo any, lo que sia a gloria de nostre senyor y abe de les lurs animes. Tambe sea de advertir que, quant a les persones sobre scrites se possa los anys de lur hedat, es desta manera, que de les persones no sea pogut saber lo cert, se posa poc mes o manco per relatio y conjectures mes sertes se es pogut dissernir.

Dels fruits y com los acostumen de pagar en dita parrochia de Mura

Es costum y pratiga en dita parrochia de St. Marti de Mura, pagar delma y premitia de forment, segol, mastall, ordi y sivada, de legums y altres grans, com son mill, meuca, lavor de canem, etc, o per esser poca cosa, o no estar en consuetut, alguns paguen y altres no.

Lo modo del pagar es en la forma seguent, so es, que paguen en gra, y es que de vuit quarteres y mitga pagan una quartera, y aquexa quartera se partex, es a saber, que lo senyor qui reb los delmes, lo qual vui son dos qui reben per indivís, pren dit senyor, o los dos tots junts, mitga quartera, y la altra mitga quartera reb lo rector, de manera que tant esta en possesio de rebre lo rector per si, com los dos senyors en comú. Qui vui reben dits delmes, los quals senyors son de present los Illustres Don Hieroni de Paguera y Alexandre Cordelles, per raho de cassament feu ab la Illustra Dona Isabell de Paguera, difunta, filla dels Illustres Don Barenguer de Paguera y dona Angela de Gaver, muler sua, y dit senyor Alexandre Cordelles, per raho del adot li aporta dita dona Isabell de Paguera, esta en possesio y reb de present dita part de delmes y de la forma sobre dita, es la consuetut y pratica de pagar en dita parrochia y sofregania de Mura, y sta la sglesia o lo rector per ella, en possesio de rebre los sobre dits grans enla forma y modo sobre dits, generalment per tota la parrochia y terme de St. Marti de Mura

De la varema y olives

La varema, so es, de las vinyes, es costum y pratica de pagar de deu carregues una, y tambe se partex per indivís, so es, la meytat per lo rector y la altra meytat per al senyor, so es, la mitga carraga se partex a los dos dits senyors.

De les olives acostumen de pagar de deu quarteres una, y també se serve lo matex modo, que es rebre tant lo rector com tots dos dits senyors.

Del carnalatgia y formatgies

Tambe se acostuma de pagar en dita parrochia de St. Marti de Mura algun carnalatgie, y es que les casses y heretat dels pagiessos, paguen quiscu un cabrit, un porcell y un polastre, un vello de lana y sis formatges, y de aso esta en possesio lo rector de rebre lo ters tan solament, y les restans dos parts reben dits senyors. Mes acostumen, quant nax algun vedel o altre animal gros, de pagar un polastre, lo qual també reb sa part lo rector, y lo modo y forma sobre dits es consuetut y pratica de pagar los pagesos de tota la parrochia de Mura y los senyors y rector reban, accepte empero, la cassa y mas del Lobet, la qual cassa esta cituada en lo loc y sagrera de Mura, y lo qual carnalatgie, so es, cabrit, porsell, pollastre, vello de lana y formatges, acostumen de pagar quiscun any, paguen los hereus de dita cassa, tot lo sobre dit al rector, sens partir poc ni molt ab senyor algu, y dita cassa o mas, fa quiscun any serts sensos a la sglesia, los quals reb lo rector.

Del canem

Acostumen també en dita parrochia de Mura, pagar quiscun any delme dels canems se cull, so es, pera quant es arrencat y spolsat y net. De deu en deu manades en paguen una, y aquexa se partex entre lo senyor y rector com sta dit de la verema y olives, accepte alguns horts dels quals se fara expressa mantio, dels quals o pren tot lo rector, sens partir res ab lo senyor.

Dels propis poseex la isglesia de Mura o lo Rector per ella

Mes te y posseex la dita sglesia parrochial de Sanct Marti de Mura o lo rector per ella, una cassa petiteta en la sagrera o loc de Mura, la qual cassa sta cituada a la part de tremuntana de dita sglesia, en la qual casseta sta de present Joan Prats, sastre, la qual casa se te y posseex per dita sglesia o lo rector de aquella.

Mes ala altra part dela sglesia, so es, a mix jorn, te y posseex una pessa de terra inculta, la qual pessa es entre lo fossar y la riera, en la qual pessa ya plantadas quatra nogueras, de la qual pessa se servexen per plassa per esser part fresca y junta a la font y riera, y axi de les nogueres, com tambe de tot lo ambit de dita pessa de terra posseex la sgesia o lo rector per ella, com dit es.

Mes te y posseex la sglesia de Mura o lo rector per ella, una cassa o rectoria, en la qual acostumaven de star los capellans en temps passat, y e stat y habitat jo, Jaume Oller, sobre dit. Laqual cassa sta solla cituada a la tersa part de un quart de leuga, a la part de lavant o sol yxent per la riera amunt, qui va de dita sglesia a la Mata de Mura, dela qual cassa no pot veure la sglesia y poc oir les campanes. Te dita cassa en lo circuit algunas terras y possessions de fexes y orts, les quals se coltiven y sembren, y altres que nos coltiven. Te tambe dita cassa una pallissa, te tres cassalots dintra la propietat, los noms dels quals son los Caus jusans, les Rigolfes y lo Borrell, lo qual Borrell son dos ambits de cassalots ab les terres, honors y possessions se te y posseex per la sglesia o lo rector de St. Marti de Mura.

Mes te y possex la dita Iglesia en lo lloc nomenat les Comes, qui va cami de Mura a Tallamanca, una pessa de terra.

Mes te y posseex dita sglesia, o lo rector per ella, junta a la isglesia sofreganea de Sta. Creu, so es, en lo circuit, unas quantas fexes de terra enles quals ya plantadas algunes oliveres, les quals es tenen y posseexen per dit rector de Mura com a obtenint dita rectoria de St. Marti de Mura; en les quals terres, orts y possesions sobre dites, sempre y quant apar al rector fer les sembrar, o pot fer sens impediment de persona alguna, y lo fruyt se cull es a son dret y profit, poc o molt que sia, sens respondre ni pagar delme ni interes algun al senyor ni altre cualsevol persona, ni tant poc a obligatio alguna de pagar sensos ni algun altre dret de dites casses ni terres o possesions te y possex com a obtenint dita Rectoria.

Dels alous, axi de casses com de terres stan en posessio la iglesia

Esta en posessio lo rector de la isglesia parrochial de St. Marti de Mura per raho de la Rectoria, de rebre quisqun any de la cassa y mas del Lobet, lo cabrit, porcell, pollastre, vello de lana y quatra formatges, com ja sta dit en altra par, sens partir dit carnalatgie ab senyor ni ab altra persona, y mes reb sobre dita cassa del Lobet, divuit diners per sensos y dos cassetas te dita cassa del Lobet contiguas a alla, ahont stan stadans logates, y la cassa a feta Mestre Guillem Diner, sastre, y altra Bartomeu Villa, pagies, y també la cassa ha feta lo quondam Guilem Pux Farrer, enla qual de present habita Violant Pux, viuda muller relicta del dit Pux farer y la familia, y la casa de Bernat Marcet, pagies, y la casa de Antoni Sanctlay, pagies, y tot lo restant de una pessa de terra ahont stan cituadas y edificadas, part de ditas cassas se te en alou del rctor, y quant se son assensats los patis per afer y edificar ditas cassas, sea demanat lo consentiment al rector de dita isglesia parrochial de St. Marti de Mura.

Mes la cassa de Raphael Torrella y ort contiguo, ab la cassa se te per alou de la isglesia. Mes la cassa ahont abita Mestre Joan Culla, mestre de casses, se te per alou de la isglesia.

Mes la cassa ahont habita Agnes Digona, viuda, muller relicta de lo quondam Mestre Blay Digona, sastre. la qual cassa li fonc empenyorada per raho del adot li aporta y o promete dita Agnes, se te per alou de dita isglesia de Mura, son les dites dos casses dels hereus del mas del Paric.

Mes avant sta en possesio lo rector de dita isglesia de St. Marti de Mura, de rebre tot lo delma y primitia dels grans, so es, forment, segol, ordi, sivada y tambe del canem se cullen, y de tot lo quese acostuma de pagar en dita parrochia, en les terres y vui vulgament anomenades ls hera den Pau, la vinya vella del Lobet, les Losade, les Planes, los Campots, les quals terres vui te y possex Margarida Lobeta, viuda muller relicta del quondam Antic Lobet, pagies de dita parrochia, y usufructuaria de dita heretat del Lobet, y també lo cassalot y mas de Spinenca anomenat, lo qual tambe es de dita propietat del Lobet; y mes unes fexes o orts de particulars, so es, Joan Miquel Mata, Joan Salla Roca, Joan Villa, Antiga Parica, tots pagiesos de Mura. Vicens Trullas, pages de Tallamanca, y los orts fexes y quintanes son demunt de dits orts, ala part de sol ixent y mixjorn y roureda se te per lo mas del Lobet y sos hereus, deles quals sobre dites terres totes, y sengles los fruits que en ellas se cullen, reb lo delma y primitia lo rector, sens partir part ni portio ab senyor algu ni ab altra qualsevol persona, y en esta possesio de rebre dits drets sta lo rector de Mura, de perpetua memoria dels vivents y ante passats, paguen tambe a vuit i mitga dels grans, y del canem, a deu, y del oli y verema ,a deu, y los sobre dits fruits se anomenen alous de dita isglesia de St. Marti de Mura.

Mes avant acostumat de pagar la cassa y mas del Pux de la Balma de dita parrochia de Mura una gallina quiscun any, lo que fa en lestiu.

Mes reb lo rector de dita parrochia de Mura vint y sis sous, dic 1Ll 6 sous, sobre la cassa y mas de la Pineda, los quals de present paga Antoni Farell, alias, Pineda, qui vui te y posseex dita casa y heretat dita Pineda, en la sofraganea St.. Creu de Palou.

Lo que reb lo rector per los conreus

Esta en possesio lo rector de dita parrochia de St. Marti de Mura per los conreus set quarteras y sinc coartants que reb de forment entre totes les casses y massos qui pagan dits conreus partits en la forma saguent.

La Mata Una quartera
La Vall Set cortans
Lo Soller y les Sollanes Divuit cortans
Lo Xetmar Dos cortans
Sanctlay Quatre cortans
Lo Rossinyol per les
terres en Mura Tres cortans
La Polla * Tres cortans
Lo Lobet Cinc cortans
La Pineda Cinc cortans
Lo Paric Quatre cortans
La Roca Quatra cortans
La Villa Set cortans
Lo Pux de la Balma Nou cortans
Matarodona ** Nou cortans
Puxtoura Tres cortans
La Puxet de St'. Creu Tres cortans

Suma dels fruits se aplegan en Mura

En la dita parrochia de Sant Marti de Mura y sofreganea de aquella, ordinariament, uns anys ab altres, se acostuma de aplagar per lo rector de gra, so es, entre forment, mastall, ordi y sivada de vuitanta fins en cent quarteres, poc mes poc manco, per esses terra tant montuosa y de moltes roques, vas molt scorxant y de cadal dia disminueix y va faltat en la cullita de dits grans, la qual, com tinc dit, per al present, es anan cisca de cent quarteras. Dic 100 qras.

La varema algunes deu o dotze carregues, y aqueixa molt costosa per esser las cassas y vinyes tant luny y desavinentades y mal port 12 carregues

Oli tres o quatra corters. Dic 4 corters

Sinc cabrits. Dic 5 cabrits

Vint y vuit formatges. Dic 28 formatges

Sinc polastres. Dic 5 polastres

Vellos de lana sinc. Dic 5 vellos

Algunes tres robes fins un quintar de canem tal qual. Dic 1 quintar

Porcells, esdeve que alguns anys nonia per totes les casses, y axi son alguns tres o quatre. Dic 4 porcells.

Los sobre dits fruits son los ques reben per lo rector, com dit es en dita parrochia, quan nostre senyor es servit arriben al fi desitjat.

Los carrecs y gastos de dita parrochia de Mura

Lo que acostume de pagar lo rector obte dita rectoria de pressent en carrecs y en servisis dita parrochial isglesia de Mura y sofreganea, es lo seguent.

Capalania a la Seu de Vic 

Visites

Quarta 

Scusado 

Soldades 

Vicari 

Mosso 

Scolans 

Majordona

Per lo que desitge assentar de fer la voluntat de Deu Nostre Senyor, y complir los manaments de mon Superior com tinc obligatio, esent me stat manat de part de Rd senyor Dega de Manresa, per orde del molt Illustre y Reverendissim Senyor Don Pere Jayme, mon senyor, e posat ma y scrit lo contengut en lo present quoern, possant la veritat del que de present passa en veritat y que en dita parrochia de St. Marti de Mura, y si en aso jo e faltat en alguna cossa, com no pot esser manco per ma molta ignorantia y poc saber, tota via se nara la veritat del esser y stat de dita parrochia y lo que en ella vui de present passa, conte de scriptura divuit fulls de quart, lo qual sia tot a gloria de nostre Senyor al qual done molts anys de vida a mon Senyor Reverendissim y despres la gloria, com per my Jaume Oller lo manor de sus subdits es desitjat. Laus Deo.