Altres documents

Aquestes ratlles que teniu a les mans intenten explicar la tramitació i la llarga durada de la construcció de les Escoles a partir de 1919 fins el 1926. Parts de l’escrit s’han extret dels llibres d’actes municipal.

En el ple del 13 de setembre de 1919, l’alcalde Salvador Solé i Subirà exposa al regidors –Isidre Calvet i Trullàs, Antoni Alavedra i Farell, Valentí Clusella i Jaume Mas- el mal estat estructural de l’edifici de l’escola situada al carrer de Faixó, creient que s’ha de substituir.

Exposa que l’Ajuntament ha de demanar la subvenció màxima per la construcció, proposant el nomenament d’una comissió de regidors per iniciar el tràmits, redactant un Informe per demanar una subvenció al Govern de sa Majestat.

En el ple del 25 de setembre, l’informe exposa que l’edifici no reuneix les condicions d’escola i urgeix desallotjar el local, acordant-se la construcció d’un edifici, demanant que un arquitecte redacti el projecte i acceptant el solar proposat per la comissió, propietat d’Antoni Solé i Coma. Per la manca de béns del municipi, si el govern concedeix la subvenció del 75 %, la resta ho cobrirà el municipi.

En el ple del 9 de novembre l’alcalde exposa que l’Ajuntament ha de facilitar el solar per aconseguir la subvenció i que el treballs per la compra del solar, prop de ca l’Astals, es troben avançats.

En el ple del 16 de maig de 1920, passat gairebé mig any, presidit per l’alcalde Antoni Piqué i Solé i els regidors Josep Farell, Joaquim Viadiu, Josep Puig i Josep Solé, exposa l’ensorrament del local de les escoles, sense desgràcies personals, havent de tancar-se.

En el ple del 28 de juny, acorden donar un vot de gràcies al diputat Sr. Alfons Sala per vetllar en bé d’aquest municipi i aconseguir la subvenció de l’Estat si es pot per la construcció del local. A l’octubre pren possessió del càrrec de mestre de l’escola de nenes la Sra. Bonaventura Parquer Ribot.

En el ple del 7 de novembre, transcorreguts sis mesos del ensorrament, s’expliquen una infinitat de queixes que es fan cada dia per trobar-se l’escola tancada des de fa tant temps.

En el ple del 6 de febrer de 1921, l’alcalde manifesta que ja es hora de decidir-se per la construcció d’un local per escoles que fa tanta falta. L’any 1919 el secretari va confeccionar l’expedient, sense que es presentés a la Superioritat, al no haver uniformitat d’opinions dels membres de dita comissió es va deixar abandonat. En aquest moment cal redactar un projecte nou, amb discrepància de parers entre els regidors, però vista la necessitat s’acorda per unanimitat la redacció de l’expedient i es faculta al secretari per anar a Barcelona i contracti en nom de la Corporació un agent administratiu per portar-lo a terme.

En el ple del 19 de febrer, acorden emplaçar l’escola en el solar que ja havia comprat per l’Ajuntament feia més d’un any i que reuneix les condicions higièniques. Encarregar a l’arquitecte la redacció del projecte, memòria i pressupost del cost de les obres. Demanar a l’Estat una subvenció del 75 % del cost, sense l’ajuda no es pot portar a terme. Fer constar que els recursos que disposa l’Ajuntament per a la construcció són 8.000 pessetes. Posar a l’aprovació de la Junta Municipal els anteriors acords i el projecte que presenta l’arquitecte.

En el ple de 3 de juliol, l’alcalde creu que havia arribat el moment de fer els treballs necessaris per aconseguir un escola pública, acorden per unanimitat: l’emplaçament,l’aportació del material fixe i la consignació anual en el pressupost per la conservació.

L’Ajuntament s’obliga a dotar de l’aigua necessària l’edifici i fer el clavegueram. Obtenir el projecte que s’ha d’adjuntar a la instància de petició. Es faculta a l’alcalde i regidor síndic per subscriure la sol·licitud que portaran al Excm. Ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts per conducte de l’inspector de Primera Enseñanza.

En el ple del 5 de novembre de 1922, transcorreguts setze mesos de l’enderroc, es dona lectura a la instància presentada per la comissió pro escoles, resulta que diversos senyors acorden i fan efectiu un donatiu important per la construcció de les escoles. Per l’administració dels donatius, els veïns de Mura reunits en assemblea general designen una comissió per l’administració dels fons i portar a terme l’obra de les escoles. De cap manera el terreny i l’edifici aixecat amb els fons pot considerar-se propietat de la comissió sinó del poble. La comissió respondrà de la inversió de les aportacions com qualsevol administrador i rendirà comptes als donants, als veïns i a qui correspongui, l’immoble pertany al municipi a favor del qual va ser fet el donatiu. La comissió ha de fer lliurament de l’edifici a l’Ajuntament, donant-li, a qui correspongui l’escriptura del títol de propietat de les escoles, amb l’obligació de no donar-hi un destí diferent.

La comissió notifica a l’Ajuntament que encara que no estigui del tot acabada la construcció poden ser utilitzades, traslladant-se a les escoles Nacionals sense necessitat de demora i sotmetre l’acord a l’Ajuntament, encara que no estiguin acabades les escoles puguin ser utilitzades i traslladar-se amb la màxima urgència i gaudir dels avantatges de la nova instal·lació. El ple acorda: el trasllat a l’edifici construït amb donacions de veïns del poble de Mura i propietat de l’Ajuntament. Les escoles hauran de quedar instal·lades el proper dia 10 de novembre, declarats acceptables els locals per l’inspector de Primera Enseñanza en la seva recent visita i, vistes les pèssimes condicions i perills actuals aquedar sepultats en un possible esfondrament, s’imposa la necessitat d’ocupar el nou edifici. És sabut que hi ha elements pertorbadors que tracten d’impedir l’ocupació, pretenen utilitzar-los per altres fins aliens al que van ser construïts, es faculta a l’alcalde perquè el dia 10 siguin instal·les les escoles al nou local, vencent tota classe d’obstacles que els elements pertorbadors intentin realitzar, inclús si convé espanyar les portes si persisteixen en l’obstinada oposició, acordant-se per unanimitat.

En el ple del 19 de novembre l’alcalde dona compte del resultat de l’ocupació de les escoles que s’havia portat a terme conforme l’acordat en la sessió del dia 5 i com era d’esperar tingueren que espanyar les portes, quedant instal·lades les escoles donant-se classe a l’actualitat. També manifesta que a resultes de complir l’acordat, s’ha presentat una denúncia per robatori per part dels senyors que s’oposaven que s’utilitzés el nou

local. Acorden: fer constar el malestar produït per un procedir tant innoble, fent mofa i escarni de l’Ajuntament i la retenció indeguda del local amb gran perjudici i risc pels escolars i quantioses despeses ocasionades intencionadament a l’Ajuntament.

Transcorreguts més de 2 anys, en el ple del 3 de gener de 1925 s’anuncia una visita de l’Excm. Sr. Alfonso Sala a Mura i degut els tràmits fets en favor del municipi relatius a les escoles i vist els resultats obtinguts, es reuneixen a l’Ajuntament el dia de la visita, a fi de veure si hi ha camí per resoldre d’una vegada i, en cas contrari prendre una resolució enèrgica sobre el paleta constructor.

Des de començament de 1923 s’havien produït entrebancs en l’acabament de l’escola. El gener de 1926 han de comparèixer l’alcalde i el jutge en presència del governador civil per solucionar amb el constructor de l’escola, Sr. Feliu Puig, l’acabament de les obres.

S’expressa que és intolerable que durant cinc anys el cap dels regionalistes separatistes del poble (es refereix al propi Feliu Puig) s’hagi estat mofant del projecte de construcció de les escoles. De la visita el gener de 1926 al governador civil es faculta a l’Ajuntament per concloure l’afer, continuant ocupant els seus càrrecs i continuar l’acabament del local mitjançant la subscripció voluntària obtinguda pels forasters i protectors del poble, encarregant al mestre d’obres Casimir Sanlley l’acabament.

El gener des de l’Ajuntament es crida a Josep Puig i Soler i Antonio Coma i Soler (Perich), notificant-los la subscripció voluntària oberta per l’acabament de l’edifici escolar, aportant el senyor Josep Puig 100 pessetes i Antoni Coma 40 pessetes.

En el ple del 7 de febrer 1926 es comunica al Sr. Feliu Puig, per mediació de l’alcaldia de Sabadell, concedir-li un termini de vuit dies per que procedeixi al lliurament i a la renúncia dels drets referents a l’obra de les escoles, i de no verificar-ho s’encarregarà l’Ajuntament el seu acabament, reservant-se al mateix temps que en cas de creure-ho convenient, presentar-ho al Jutjat per la depuració de les responsabilitats dels perjudicis que ha encarat.

En el ple de 14 fe febrer, l’alcalde amb motiu d’haver transcorregut el termini assenyalat al Sr. Feliu per l’entrega i renúncia de les obres de l’edifici escolar i no haver-se presentat, es comunica per mitja d’ofici al Excm. Sr. governador civil de la província que el Sr. Feliu Puig no ha acabat les obres.

En el ple del 28 de febrer l’alcalde comunica haver manifestat al Sr. Feliu Puig que procedís al lliurament de les escoles i la contesta rebuda del dit senyor, reclamant la injustificada quantitat de mil cinc-centes pessetes, suma impròpia i il·legal per haver rebut la quantitat que es comprometé per la construcció i a virtut d’enderrocar-se l’edifici per la deixadesa del Sr. Puig (contractista). I també disposar en aquesta Secretaria l’ofici del Excm. Sr. governador civil de la província que es notifiqui que procedeixi l’Ajuntament a la reparació i acabament de l’edifici i obrar justícia a l’esmentat individu, a fi de depurar-les responsabilitats i perjudicis que ha comportat, es procedeixin a començar els treballs el dia 3 del proper mes de març, enviant-se notificació a l’inspector de Primera Enseñanza D. Emilio Soler de la reparació esmentada, reservant-se amb autorització delExcm. Sr. governador el dret d’exigir els perjudicis i despeses al Sr. Puig.

En el ple de l’11 d’abril 1926 l’alcalde Agustí Sala i Fainé manifesta als regidors Pere Fabrés, Isidre Calvet, Josep Llobet, Pere Piqué i Francesc Grau, que estan acabades les obres de l’edifici de les escoles, s’hi realitzi l’ensenyança el següent dilluns, ordenant que el secretari comuniqui al Sr. Francesc Vall de Sant Vicenç de Castellet el cessament del lloguer de la casa de la seva propietat on s’exercia interinament l’ensenyança dels nens. Finalment cal fer constar que l’any 1930 encara es comenta als plens que faltava mobiliari i estris per a l’ensenyament i administració de les Escoles.

Lluís  Cuspinera

Aquest treball de final de Grau de l'Abril Piqué és el fruit d'una recerca personal i periodística arrelada al poble de Mura i la seva gent. Un reportatge novel·lat de no ficció fet a partir de les vivències personals de persones reals que van anar a l'escola de Mura durant el franquisme. Com diu l'autora no és només recordar uns fets passats sinó una reflexió sobre com volem preservar la memòria col·lectiva que ens faci de guia i aprenentatge per a les futures generacions.

https://drive.google.com/file/d/1dHJNvRof_z5ngPL1b77xkiVACK-dWqYh/view?usp=sharing