Panoràmica de l'ermita, des de la Moleta
A 3 quilòmetres d'Alcanar, i a 7 de l'N-340, en un petit tossal està enclavada l'Ermita de la Mare de Déu del Remei. Des de la plaça es pot contemplar el mar i els prats plantats de tarongers, conreu dels canareus.
Blau i verd, amb tota la gamma de matisos, són els colors d'una immensa catifa estesa als peus de l'Ermita, el tron que la pietat secular dels canareus ha aixecat a la seva Patrona.
Vista de la façana i la cúpula de ceràmica policromada.
No hi ha documents que precisin la data de construcció de l'Ermita que, amb tota probabilitat, es remunta a finals del segle XVI o principis del XVII, ja que d'aquesta època són totes les ermites dedicades a la Mare de Déu amb el títol o advocació del Remei, molt freqüents al litoral mediterrani i responent a la mateixa motivació.
Era freqüent aleshores la pirateria morisca per les costes de llevant. L'Ordre dels Trinitaris, dedicada a la redempció de captius, va propagar la devoció a la Mare de Déu del Remei, la seva Patrona. Però els trinitaris, dels quals va rebre Alcanar aquesta benaurada devoció, s'establiren a Tortosa l'any 1579.
Detall del vitrall sobre la porta principal
El document més antic és el testament de Gabriel Reverter, de l'any 1626, signat pel notari d'Ulldecona, Francisco Martí, que diu el següent: "item deixe y llegue per la fàbrica e obra de nostra Senyora del remey de la present villa sinch lliures". També Martorell a la "Historia de la antigua Hiberia", publicada el mateix any 1626, menciona l'Ermita del Remei entre d'altres de la comarca.
El creuer, amb la cúpula i l'absis, és una ampliació posterior del segle XVIII. D'aquesta època és també l'espadanya i la campana que té gravada una imatge de la Verge amb aquesta llegenda: "Mater Dei Remedii, ora pro nobis. Anno 1726".
L'altar major del santuari, amb la Verge del Remei al seu cambril
El Santuari és d'estil gòtic i barroc. És el resultat de dues fases de construcció: la part més antiga, la nau, coberta amb voltes de creueria, segueix encara la manera de construir del gòtic. Té porta dovellada, contraforts exteriors i coberta a dos vessants.
Aquesta primera capella fou ampliada amb un creuer i una cúpula peraltada sobre tambor d'estil barroc, alhora que hom va afegir-li un petit campanar d'espadanya al cim de la façana amb una campana.
L'òcul que hi ha sobre la porta pot ser d'aquesta segona etapa; potser també el vetust escut heràldic de pedra representant tres canyes terrassades.
La cúpula és de teules envernissades de diferents colors. Al bell mig, a l'interior, hi penja un àngel de talla d'estil barroc.
Antic retaule lateral, destruït durant la Guerra Civil
Tenia la capella, abans de la guerra civil, diversos retaules a més del de l'altar major, segons conta el Canonge Matamoros. Varen ser tots destruïts, igual que la imatge de la Mare de Déu. L'actual retaule és una reproducció exacta de l'anterior, com es pot constatar en velles fotografies que es conserven. Modernament, ha estat reformat el presbiteri, la base del retaule, les escales del cambril i la messa de l'altar amb pedra i marbres.
Els àngels pintats l'any 1974 a una part i l'altra del retaule oferint fruits i flors a la Verge, i el plafó del cambril amb els caps d'angelets són obra del pintor-escultor tortosí Àngel Acosta. Els dos retaules del creuer estan dedicats al Crucificat (mà esquerra) i a Sant Josep (mà dreta), treballats amb fusta al taller de Cervera del Maestrat per l'artista Xillida, el qual va construir molts altars després de la guerra al bisbat de Tortosa.
Pintures al fresc de la cúpula
Són interessants les pintures al fresc de l'absis i la cúpula, obra del pintor tortosí Cerveto, de principis del segle XX. La pintura de l'absis representa la coronació de Maria, i la cúpula, dividida en galls, té pintades set dones de l'Antic Testament que són considerades com a figures bíbliques de Maria: Rebeca, Raquel, Rut, Esther, Judit, Jahel i Abigail. Totes elles aconseguiren alguna gesta extraordinària a favor del seu poble, Israel. Maria, com a Mare del Crist, ha realitzat la més gran de les gestes a favor de la Humanitat, donant-nos el Salvador del món.
A l'estiu de 1989 la Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya va procedir a la restauració de les pintures, molt deteriorades a causa del fum de les espelmes i de la humitat.
La talla policromada de la Mare de Déu, després de la restauració de l'any 2014
La imatge de la Mare de Déu del Remei que es venera actualment és de l'any 1939, de talla policromada, reproducció de l'anterior, i també coberta amb el típic vestit acampanat de tela. Es va esculpir als tallers d'Onda (Castelló) per l'escultor Joan Baptista Folia, natural de Sant Jordi. Mesura 80 cm, i amb el tron i la corona, 140 cm.
És bonica, moreneta i, amb el seu somriure, invita a la pregària espontània i confiada. A la mà esquerra té al Nen Jesús, i a la dreta, un ramet de flors. Fou adquirida per subscripció popular.
Va ser rebuda a la plaça Major el 7 d'octubre de 1939 amb gran solemnitat, i el poble d'Alcanar, reunit en massa, va fer la promesa de celebrar les Festes Quinquennals.