La devoció a la Mare de Déu del Remei és el factor més fort de cohesió i d'identitat d'Alcanar com a poble: uneix els sentiments dels canareus en una mateixa fe i esperança i els porta a les arrels més fondes del seu passat històric.
És fàcil pregar a l'Ermita. Allí van fer-ho des de fa segles els nostres avantpassats. I hi retrobem la seva escalfor que encara habita en el sant recinte. És fàcil pregar fins i tot als qui no ho fan cada dia. La pregària al Remei l'han apresa els canareus de llavis de la mare. Aleshores, pregar és un retorn a la innocència de la infantesa, a l'evocació familiar, als veritables fervors.
La quantitat d'exvots antics, l'actitud humil i pietosa dels qui preguen agenollats davant la santa imatge, són testimonis eloqüents de la devoció d'aquest poble a l'estimada Verge. Promeses, ofrenes d'acció de gràcies, donatius per a l'ermita... són altres tantes mostres.
"A vostres peus, oh, Verge del Remei, que hi fa de bon estar", canta l'himne musicalitzat pel mestre Cofiner, i els devots del Remei s'hi troben bé a la vora de la Mare.
De manera singular cerquen remei els qui més ho necessiten: els malalts, aquells que més sofreixen en el cos i, de vegades, en l'esperit per la soledat i la marginació que comporta la mateixa malaltia. Quan tot trontolla en la vida i s'experimenta amb cruesa, palpant-la, la pobresa més pregona del nostre ésser humà, ens sentim predisposats a retrobar-nos amb Déu, cercant sentit a allò que humanament se'ns presenta com absurd, com un sense sentit.
La devoció a la Mare de Déu del Remei dona fortitud i consol, fa dolça aquesta vivència espiritual en el malalt, trobant remei als sofriments morals i temperança en els corporals.
"Sou Vas espiritual que conté la medicina per tota classe de mals".
Tots els dies de la Novena, a les 08:00 del matí, es fa el Rosari de l'Aurora per alguns carrers del sector corresponent i, tot seguit, se celebra la Missa a l'església parroquial.
A les 8:00 de la tarda es fa la processó per tots els carrers del sector i, després, a l'església parroquial se celebra la Novena amb gran solemnitat i amb la predicació d'un sacerdot que té alguna vinculació amb la parròquia o el poble.
Els predicadors invitats de l'any 2024 són els següents:
Dimecres, 2
Salutació i benvinguda a càrrec de l'Excm. i Rvdm. bisbe de la diòcesi de Tortosa, Mons. Sergi Gordo, després de l'arribada de la Mare de Déu.
Dijous, 3 - Mn. José Maria Valle.
Divendres, 4 - Mn. Santi Martínez.
Dissabte, 5 - Mn. Eddy Tolojanahary
Diumenge, 6 - Mn. Matteo Bordignon.
Dilluns, 7 - Mn. Carlos Castán.
Dimarts, 8 - Mn. Joan Bta. Andrés.
Dimecres, 9 - Mn. José Luis Arín, vicari general del bisbat.
Dijous, 10 - Mn. Joan Guerola.
Divendres, 11 - Mons. Xavier Vilanova, bisbe auxiliar de Barcelona.
Podeu descarregar i consultar el PROGRAMA D'ACTES RELIGIOSOS complet clicant sobre l'enllaç.
Són molts els canareus que han expressat la seva devoció vers la Verge del Remei a través de poesies plenes d'emoció i lirisme. Aquí en teniu alguns fragments.
LA MARE
Ma mare t'estimava;
el seu cor afeblit
quan encara bategava,
bategava per Tu.
I per Tu resava
des del seu llit.
En silenci sofria
de la meva absència
de tant en tant guaitava
si la porta s'obria,
era resignada,
tenia paciència
i resava, resava...
Sabia que aquest any
per la Teva festa
no podria anar a l'Ermita
i sense un plany
apaivagada i modesta
davant la voluntat de Déu
resava encara...
i del rosari
que li envià Trinitari
besava la creu.
I, apagada la veu
als ulls un vel
per estar al costat Teu
va pujar al cel!
_______
LA VERGE DEL REMEI I ALCANAR
... Venerada, miraculosa,
la Mare dels canareus
somriu misericordiosa:
Alcanar dorm als seus peus.
I si és formosa l'ermita
i encantadors sos voltants,
i son cel, ses boscúries
com no hi ha d'altres iguals,
i alegres els ocellets
que a son torn van volant,
què direm de la que allí
hi fa niu com aucellet
sobre el plumall de les ales
de sis rossos angelets?
Mai jo cantar-la he sabut,
la meva lira s'hi ofega,
en el desig d'entonar-li
una cançó digna d'Ella.
Tan pobre és el meu ingeni;
tan sens parió sa grandesa!
Puix que del Remei se'n diu
i a mi un mal en té endolat,
voldria ser oroneta
per anar-lo allí a trobar,
com el que troben en ses cuites,
quan hi van els meus paisans.
LES QUINQUENNALS
Quan la Verge arriba al poble,
de la carretera del Remei
deixant les darreres corbes,
un crit d'emoció i entusiasme
sortit dels cors de la gent,
puja directe al cel estelat
amb l'esclat dels coets mesclat:
Visca la Mare de Déu del Remei!!
I un rètol amb focs d'artifici
al cel queda parpellejant:
Benvinguda, Mare, al teu Alcanar.
Llàgrimes i forts batecs,
la música i les campanes,
pubilles, autoritats i poble,
vivint l'alegria intensa
de sentir-nos visitats
per la nostra estimada Mare.
.....
Les Cases, poble pesquer,
no se sol quedar enrera.
En l'ornamentació dels carrers
mostren la seua estima
a la Verge del Remei,
agraint la seua visita
i proclamant als quatre vents
que en la devoció a la Verge
s'ha de comptar amb els casencs.
.....
Poble treballador, honrat i fidel,
que tens les arrels més genuïnes
en la devoció a la Verge del Remei.
No dixes de demostrar-ho mai
i de manera especial,
a les Festes Quinquennals.
(del llibre "L'home que anava a peu")
CANÇÓ DELS TARONGERS
En un pla de mitan serra
tenim una gran ermita.
Com la Verge del Remei
no n'hi ha una altra més bonica.
La pugem en romeria
quan mos baixa a visitar
i li cauen llagrimetes
quan se'n va d'aquí Alcanar.
LO MÁS BELLO DE MIS CAMPOS
Yo sé lo más hermoso donde existe
y el consuelo de amor donde se encierra.
¡Venid todos, venid y ved mi Ermita
que es la ermita más linda de la tierra!
¡La Virgen del Remedio!
Esa Madre que todo lo remedia
es de Alcanar, del Alcanar hermoso
la bellísima Reina,
la dulce protectora de sus campos,
sublimes en su mágica belleza.
¡La Ermita del Remedio!
¿Hay ermita más bella?
No la hay, no.
¡YO DESAFÍO A TODOS
LOS QUE A DUDAR SE ATREVAN!
Como blanca paloma,
como caída estrella,
como lirio fragante y delicado,
como suave peldaño de la sierra,
mirando al alto Cielo
con majestad se eleva
la ermita del amor de mis amores,
¡la divina casita de mi Reina!
De mi Reina, tan dulce, tan sublime,
tan bonita, tan pura, tan excelsa.
¡Tan amable y graciosa!
"PORQUE ES DE GRACIA LLENA"
¡La fiesta de mi ermita!
¿Hay más alegre fiesta?
No la hay, no.
¡YO DESAFÍO A TODOS
LOS QUE A DUDAR SE ATREVAN!
¡Andad, corred, llegad,
venid, venid a verla
y decidme si han visto vuestros ojos
cosa más pintoresca!
Olor de incienso y cánticos sagrados
hay dentro de la iglesia
alegría de sanos corazones
y aromas de fritadas y paellas,
frente a la gloria de un paisaje edénico
(valle ideal, mar grandioso, altiva sierra)
hay en toda la anchura
de la alegre placeta,
circundada de puestos rebosantes
de chucherías bellas.
Y se oyen bocinazos de automóvil
que con el carro más humilde alterna
y romeros a pie llegan con cirios
a cumplir a la Madre su promesa.
Y suenan carcajadas,
y la música suena,
y los jóvenes bailan.
¡Y se alegran los viejos y las viejas!
Solo el que no es creyente no disfruta
con plenitud de la bonita fiesta,
mas, para él esperan, siempre abiertos,
los brazos de la Madre Nazarena...
Venid todos, venid,
llegaos con presteza
y veréis lo más bello de mis campos:
¡la ermita más hermosa de la tierra!
Octubre 1927