A 3 de cada 7 persones al món els han robat les seves credencials en algun moment. Ni més ni menys que 95 contrasenyes robades cada segon durant l'any 2016 (dades de Cybersecurity Ventures). Una cosa tan simple com una contrasenya forta pot estalviar-nos molts ensurts tenint en compte que el 63% de les bretxes de dades que es produeixen són per l'ús de contrasenyes febles.

Per a que una contrasenya es consideri segura ha de complir una sèrie de condicions:

• Desconfieu de les barres d'eines al navegador. Per exemple, grammarly, que serveix per a corregir mentres escrius textos en anglès, guarda tot allò que escrius sigui en anglès o en altres idiomes. En el cas de que algú es faci amb les dades podria accedir a les nostres contrasenyes.
• Anar amb compte amb les cookies i llegir que estem acceptant o no, és una cosa que no acostumem a fer mai.
• Fixeu-vos amb les url, no és el mateix un lloc web amb la url http://elquesigui que https://elquesigui. La diferència es que quan estem en una web https, la informació entre nosaltres i el lloc web està xifrat per fer-la indesxifrable a ulls dels pirates informàtics.

• Intenteu no publicar la nostra adreça a Internet en clar. Si el meu mail és Joanna@xtec.cat una opció és ficar joanna(arroba)xtec(punt)cat. Els robots que cerquin el símbol de l'arroba (@) no tindran en compte la nostra adreça, o utilitzeu un email per coses menys importants, un que no us importi rebre correu brossa.
• No respondre els correus que no sabem d’on venen. En cas de rebre mails de pirates informàtics indicant que tenen dades nostres no contestar-los i anar directament a la policia, a vegades són simplement esquers.
• No descarregar els fitxers adjunts dels que no conegueu el remitent, poden ser perillosos.
• Mai donar dades de contrasenyes ni informació sobre nosaltres mateixos ni que ens diguin que els necessiten per algun servei.

• Vigilar què i com ho diem. Tot el que dime queda escrit .Actualment ja hi ha jutjats que accepten xats privats com a proves en cas de delicte.
• Vigilar a qui afegim com contacte perquè potser no és qui aparenta ser. Desconfiar d'aquelles persones que ens contacten demanant-nos dades sobre nosaltres

• No acceptar amistat de desconeguts. A la vida real som previnguts amb els desconeguts i a les xarxes socials hem d'actuar igual.
• No compartir dades personals. Ni telèfon ni adreces, ni dades que desprès poden utilitzar per fer-me pensar que em coneixen o que tenen dades sobre mi.
• Tenir en compte tot el que publiquem. Als alumnes sempre els hi diem que abans de publicar pensin si és alguna cosa que ensenyarien als seus pares amb tranquil·litat.
• Important tenir les xarxes socials com a privades. I no oferir informació futura. Per exemple: "demà marxem 15 dies de vacances", es a dir, la casa quedarà buida, teniu 15 dies per entrar i robar el que vulgueu.

Mireu quin interessant "estudi" van realitzar a Brussel·les, segur que molt ja l'heu vist, però és que és així: