A trenta-dos anys varen decidir tenir la primera filla (de dos) que soc jo, na Paula Sitges Garau. Ara jo tenc vint-i-dos anys i tenc un germà petit de dinou, quan jo tenia setze anys vàrem quedar orfes de mare i el meu pare vidu. La meva família extensa forma part de la meva vida diària, tenc quatre cosins (dos per part de mare i dos per part de pare, entre ells es consideren cosins) que veig setmanalment, dinam cada dia a casa d'alguna de les dues padrines, ho hem fet sempre. Els meus padrins joves formen part de la meva vida de manera molt activa, són una espècie de referents per a mi. Soc molt feliç a casa meva amb la meva família petita i diferent de la tradicional, quan va morir ma mare vaig patir molt perquè tenia por que el meu pare deixés de tenir relació amb la seva família política, però no va ser així. Ell sempre diu que coneix a la meva padrina jove (germana de ma mare) d'ençà que tenia deu anys, per ell és una germana més, continua anant a dinar a casa de la seva sogra i això m'ompl el cor.

Pens que en part això és crucial perquè he pogut entendre, per exemple, els genogrames d'una manera molt més personal. El meu pare no és orfe, però sí que va acompanyar a ma mare durant el seu procés d'orfandat i va veure comportaments de la meva àvia, la seva sogra, que, ara que és ell qui viu amb dos adolescents orfes, no vol repetir. No jutja aquestes decisions perquè sap que ho va fer el millor que podia, però ell vol una casa on hi hagi confiança entre tots, fills feliços i responsables. D'aquesta manera ell que podia repetir patrons de comportament familiars, però va decidir trencar-los. 

Amb aquesta petita presentació, he inclòs diversos temes que es veuran desenvolupats en les altres pestanyes del sites. En primer lloc, un tipus de família dels diversos que hi ha, la família monoparental. També, la importància del vincle amb els familiars, un tipus de relació paternofilial, els genogrames… Dintre d'aquest apartat de la carpeta d'aprenentatge hi trobarem una extensa reflexió sobre la família que detalla tots els subtemes mencionats anteriorment; un repàs de l'evolució històrica de la família incloent pensaments sobre el paper de la dona, la infància, els drets d'aquests dos grups més vulnerables; un raonament sobre la infància en risc, el maltractament infantil o la sobreexposició dels infants a les xarxes socials; i per acabar, el diàleg entre la família i l'escola, com és d'important la comunicació amb les famílies, quins canals de comunicació hi ha, quins models comunicatius existeixen, per què són importants, etc.

Per altra banda, a la primera sessió vàrem haver de dur un recull de definicions de família fetes per membres de la nostra família i em sembla interessant deixar arreplegat aquí:

Què és la família?

• Joan, padrí jove (quaranta anys): La família són les persones que ens serveixen de refugi. En família ens solem sentir compresos. Però també la família ens diu tot allò que potser no volem sentir, o que ningú altre gosa dir. I quan això passa, per molt escandaloses que siguin les discussions, l’amor incondicional ho perdona quasi tot. De famílies, a més, n’hi ha de sang i de triades. I totes són igual de vàlides.

• Martina, fillola (catorze anys): Per a mi la família ho és tot, són les persones més especials per jo, és un lloc segur, on puc contar totes les meves coses, on sempre sé que hi ha un lloc per a mi, sempre podré comptar amb els membres que hi ha i on sempre podré ser jo mateixa, és la gent que vol el millor per a mi.

• Ignasi, cosí petit (vuit anys): Són les persones més importants, també és amb qui em pos content quan hi estic, qui més m’estimen i a qui més estim.

• Paula, jo (vint-i-dos anys): Per a mi la família és un entorn segur que s’encarrega dels cuidats físics i emocionals dels seus integrants. És un lloc que ofereix seguretat, protecció i amor a tots els seus participants. La família és un entorn que desitja que et passin coses bones i lluita per això, la família és amor incondicional. La família són les persones que més t’estimen i a qui més estimes i no té res a veure amb la sang. Per formar una família no és necessari partir de dos humans, una persona soltera ja pot ser família.

Qualitats positives i negatives relacionades amb la família-escola

Una altra tasca que vàrem dur a terme a les primeres sessions va ser fer un recull de les nostres qualitats positives i negatives aplicades a la tasca docent, concretament a les relacions entre família i escola. Els meus punts forts diria que són que soc una persona comunicativa, empàtica, oberta, comprensiva, pacient, reflexiva, escolta activa, constant, resolutiva, feminista, compromesa, sensible, propera. Soc molt comunicativa, sovint ho posaria com a punt feble perquè no em sent tranquil·la fins que no sent que m'he explicat bé i que tothom ho ha entès, també sempre tenc coses a dir, va relacionat amb el fet que som una persona reflexiva, m'agrada qüestionar-me les coses, entendre perquè són així, com podem millorar com a persones perquè la societat avanci. Per ser reflexiva, a mi em cal escoltar als altres, tenir un pensament obert, escoltar opinions diverses, ser constant, llegir i estar en contacte amb informació sovint. M'interessa el món en què vivim, m'interessa estar informada sobre els conflictes bèl·lics, la política i les polítiques del nostre país, el moviment feminista, la maternitat, la falsa conciliació, la infància… Totes aquestes coses em criden l'atenció, per tant, no només llegeix i m'inform de manera activa, també empr les xarxes socials, com entreteniment, per informar-me, seguir comptes, escoltar pòdcasts, mirar vídeos sobre les temàtiques mencionades. Per altra banda, també soc sensible i emotiva, em fan feliç les coses senzilles sovint m'atur a contemplar el meu entorn perquè alguna cosa em fa increïblement feliç, com mirar la mar, un sopar amb els amics, veure com un infant abraça a la seva mare, a les pràctiques també m'agradava quan un nin per adormir-se m'agafava la mà, quan quedaven a l'escola feliços, quan descobrien alguna cosa nova i tot eren rialles, quan les famílies em demanaven coses sobre els seus infants (mostrant confiança cap a mi)… 

Quant a les qualitats negatives, diria que les que més m'afecten són que soc una mica insegura i això es nota al principi, perquè soc molt tímida, no es notarà molt perquè m'esforç per canviar-ho, però realment els primers moments de contacte intent forçar-me a parlar, demanar, però per dintre som un riu de nerviosisme. També soc molt sensible, per les coses bones i les dolentes, don moltes voltes a les coses, prest molta atenció perquè tothom se senti còmode, parl molt per mostrar-me segura, tem per explicar-me bé i que ningú se senti malament… Això, pens que no són coses que restin a la professió, però individualment és una mica esgotador estar sempre pendent de tot. Però, pens que soc conscient dels meus punts febles i sé que els he de treballar.

Per tancar aquesta presentació, el que esper d'aquesta assignatura són diverses coses. En primer lloc, aprendre com s'ha de parlar amb les famílies quan les coses no van tan bé com pensen, a comunicar tant les coses bones com les dolentes. Seguidament, aprendre com fomentar la relació família-escola perquè sempre ens conten la seva rellevància, però no tenim eines per entendre com han de treballar junts i, també, dintre d'aquesta temàtica m'agradaria conèixer perquè és tan important la relació entre aquests dos agents. Per acabar, m'agradaria aprendre a actuar davant situacions de maltractament infantil, quin seguiment s'ha de fer, com podem intervenir des de l'escola. Són moltes coses les quals vull aprendre i sé que en part, des de la Universitat se'm guiarà per adquirir tots els coneixements a través de lectures, però també m'agradaria fer reflexions riques fent una tasca més exhaustiva de recerca, llegint pel meu compte per ampliar més coneixements i dur-los al meu terreny. Quant als objectius meus davant la carpeta són: dur-la al dia, veure que hi ha una evolució en les meves reflexions, intentar fer una mica de feina investigadora i no només reproduir el que els experts diuen sense cap tipus de reflexió, buscar punts que (relacionat amb el temari) em cridin l'atenció o m'interessi especialment entendre i que sigui personal i representi els meus valors.