idees en comú
La desconstrucció del passat
Els fets, un cop han passat, segueixen existint. El record els manté vius, tot i que difícilment puguin mantenir-se intactes, complets. Sempre hi ha retalls de la història personal que s’han perdut, s’han oblidat. I d’altres cops no es mantenen iguals, han anat variant, s’han anat modificant. Quines són les misterioses lleis que es posen en joc per tal que s’obrin aquells racons i distorsions de la memòria? El silenci aprofundeix les esquerdes, el record es dissol en solitud i l’individu en absència. Potser allà s’hi trobi l’origen de la por ferotge o aquella necessitat plaent de transformar el record en relat.
Amb la paraula, els fets tornen a tenir cos, realitat. El passat s’estilitza i el subjecte es converteix en objecte d’atenció, de cura, de desig... Potser és per això que oblidem tan ràpidament? És per això que permanentment ens rebolquem en els buits i les distorsions del record? Potser aquests temps internautes no tinguin a veure només amb egòlatres i exhibicionistes, sinó més aviat amb recuperar el relat d’allò que ens és propi per tal de produir un canvi en el present col·lectiu.