MOTIVACIONS I CONTEXT

Vetllar pels drets de la infància ha de ser una prioritat per tal de permetre que la humanitat creixi sana i amb tota la seva potencialitat i té caràcter d’obligatorietat en recollir-se en la Convenció sobre els Drets dels Infants. L’atenció i defensa dels drets de la infància compromet a tothom a fer-nos corresponsables de potenciar el seu desenvolupament sa i el seu benestar. Els entorns digitals suposen nous reptes no previstos en la convenció original, tal com es recull en la Observació núm. 25 del Comitè dels Drets de la Infància. Aquesta observació és el resultat d'una consulta a experts i més de 700 nens de 28 països. Descriuen detalladament els impactes de l'entorn digital en una desena de drets, incloent l'educació, la privacitat, l'accés a la informació o la llibertat d'expressió, i posa molt d'èmfasi en la relació entre sector el empresarial i les necessitats regulatòries.

En el nostre context hem evolucionat fins a situar-nos actualment en la societat del coneixement i la informació, basada en una economia de les dades que fomenta la recol·lecció i l’anàlisi de grans quantitats d’informació. I així avui els infants neixen en una societat altament tecnològica, on els dispositius digitals i les pantalles estan al centre de les activitats quotidianes. Els infants, de la mateixa manera que es relacionen amb qualsevol altre objecte, integren també la interacció amb dispositius digitals amb naturalitat. En el marc d’aquesta revolució digital, la infància continua essent una etapa fonamental per adquirir i desenvolupar diferents capacitats del neurodesenvolupament, per això calen estímuls ambientals que afavoreixin la seva evolució física, sensorial, intel·lectual i afectiva.

En general, a la nostra societat hi ha un gran desconeixement dels efectes contraproduents que té l’exposició dels infants a les pantalles de forma abusiva i continuada, especialment abans dels 6 anys. En moltes situacions els dispositius esdevenen una alternativa accessible i eficaç per a la distracció de les criatures que varia segons situacions: Diversos estudis indiquen que en els entorns socials de major vulnerabilitat, o en famílies on hi ha adults amb menys capacitats parentals, la mitjana de temps d’ús de dispositius i pantalles durant la primera infància i sense supervisió és significativament superior. I a la manca de consciència social, cal afegir-hi el fet que les polítiques socials pensades per afavorir el benestar de les famílies, la conciliació laboral i familiar i l’educació gratuïta en la primera infància no arriben a tothom.

En l’actualitat tampoc disposem de polítiques que regulin les característiques dels dispositius regits per l’economia de l’atenció on el més important és llençar estímuls constants per capturar els sentits de les persones usuàries, tinguin l’edat que tinguin. Per a fer-ho empren diferents modalitats de disseny d’interfícies conegudes com a “patrons ocults” que afecten qualsevol etapa de la vida, però són especialment sensibles per a la primera infància. El resultat és un context econòmic i de mercat que afavoreix clarament les empreses que comercialitzen productes de hardware o software per davant de la protecció de la primera infància.

La facilitat de maneig d’aquests dispositius a partir de gestos bàsics i universals, sense necessitat de saber llegir o escriure, estan afavorint també que aquest ús sigui factible per part de les criatures. El concepte “nadius digitals”, que es va acceptar de manera acrítica i generalitzada, defensa la idea que els petits que han estat en contacte amb les tecnologies des de les primeres etapes de la infància saben utilitzar-les de forma espontània o instintiva. Aquesta creença és molt discutida en els entorns acadèmics i professionals, i més si tenim en compte que la manca d’acompanyament en realitat està creant generacions “d’orfes digitals”. El consum passiu de productes a aquestes edats primerenques no és formatiu ni assegura el desenvolupament de capacitats tecnològiques, més aviat al contrari. A més a més, en el context de la mencionada economia digital, a través de les aplicacions infantils les criatures estan exposades a una explotació comercial sense precedents. És a dir, fan servir precoçment apps, jocs i dispositius que no estan adaptats a la seva maduració cerebral i que al mateix temps tenen com a principal objectiu recollir informació personal dels menors amb voluntat mercadotècnica.

Convivim amb la tecnologia i així volem que sigui. Aquest manifest no pretén eliminar la relació adults-infants-pantalles sinó que promou la presa de consciència per posar les pantalles al servei de les relacions humanes en la primera infància. Cal identificar en quins contextos els dispositius digitals i les pantalles són útils i necessaris: per exemple mantenir el contacte amb familiars, accedir a béns culturals i artístics de qualitat i compartir espais de diversió familiar i social.