La parla en els infants

La parla i el moviment són dos elements fonamentals per al desenvolupament de l'infant durant els primers anys de vida.

El ritme del llenguatge i el ritme natural del moviment, els trobem molt ben combinats en les rimes infantils, en les cantarelles

i jocs de falda. Una cantarella en un moment adequat pot consolar, distreure, calmar o provocar un somriure.

Tots els versos i cantarelles infantils reforcen la relació mare-pare-educador/a i nen/a.

Al mateix temps, aquestes rimes i melodies ajuden a despertar la facultat de pensar.

En els jocs de falda, l'infant es balanceja sobre els genolls de l'adult, i aquest moviment natural provoca una sensació

de confiança entre l'adult i l'infant. Aquesta confiança és necessària per a la seva relació amb l'entorn i per poder desenvolupar

altres relacions més endavant.

La música esdevé una de les millors possibilitats per apropar-nos i comunicar-nos, d'una forma sòlida i única, amb els nostres infants

i les cançons poden ajudar a reforçar d'una forma lúdica i divertida alguns dels aprenentatges bàsics.

Realitzar activitats musicals en forma de joc, contribueix al desenvolupament dels nens i nenes fent que es familiaritzin amb la música

i el seu món sonor.

Treballem les Emocions

Treballar les emocions a l'escola és poder i saber intervenir per aconseguir un bon clima emocional que afavoreixi la convivència i l'aprenentatge de cadascun dels nens i les nenes.

El cos, la ment,i les emocions, són tres àmbits que constitueixen la nostra persona i s'ha d'intervenir en l'educació i desenvolupament de tots tres.

Molts aprenentages es realitzen a través d'un modelatge no conscient, aprenem per imitació o per adopció de fets i maneres de l'altra persona sense que siguem conscients del nostre aprenentatge.

Per tant, podem afirmar que, les emocions repercuteixen en els altres, que sempre estem en comunicació emocional amb l'altra persona.

Si en nosaltres hi ha apatia, comuniquem apatia, i si hi ha motivació, comuniquem motivació als nostres nens i nenes.

L'educació emocional comença ,per tant,en nosaltres. Treballar la consciència i l'educació, la regulació o la gestió emocional de nosaltres mateixos, és el que ens fa créixer i madurar com a persones.

Ens obre les portes a realitzar intervencions i aportacions als nens i nenes, ajudant-los així, a desenvolupar la seva pròpia educació emocional.

Considerem que l'actitud de la persona adulta és bàsica per establir un bon clima emocional.

És per això que al llarg del curs treballarem els següents objectius:

• Identificar-se com a persona,assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu

• Esforçar-se per manifestar i espressar les pròpies emocions i sentiments

• Adonar-se i respectar les emocions i sentiments dels altres

• Establir vincles i relacions afectives positives amb les persones adultes i amb els que comparteixen situacions i activitats quotidianament.

El joc Heurístic

El Joc Heurístic amb objectes és una activitat dirigida a infants d'un a dos anys a la llar d'infants.S'ofereix en aquest període perquè exerciten la seva capacitat d'adquisició de llenguatge i de moviment.El Joc té dues parts,en la primera exploren el material amb combinacions lliures i en la segona el recullen classificant-lo,aprofitant que en aquesta edat gaudeixen de trobar un lloc per a cada cosa.

Elionor Goldschimied va ser la creadora del joc de la descoberta,que engloba la Panera dels tressors i el Joc Heurístic. Ambdós tenen un denominador comú en l'activitat dels nens/es: l'exploració i la descoberta dels objectes.Per preparar una sessió en condicions requereix...

Organitzar el material. Com a mínim s'han de tenir 15 materials diferents per poder oferir el joc heurístic als nens i disposar de 20-25 unitats de cada material,amb la corresponent bossa per guardar-lo.

Espai adequat.Disposar d'un espai dins la mateixa aula on es pugui fer el joc heurístic és una condició molt excepcional.Aquest espai haurà d'estar lliure de qualsevol altre material,traient joguines o tapant-les amb la finalitat que només utilitzin el material del joc heurístic que els proposem.

Quan l'oferirem. Les primeres sessions són una mica difícils de reconduir,perquè no tots els infants saben què han de fer amb els objectes i que l'objectiu principal del joc és combinar-los.Hem de tenir present de no posar un excés de material per tal que no es cansin: oferir 3-4 materials diferents com a màxim i 3 contenidors per nen.

Hora de recollida. És molt important fer la col.laboració de l'hora de recollida.

Els objectius principals d'aquesta activitat és oferir als nens/es una situació de tranquil.litat i calma que afavoreixi:

• l'atenció i la concentració

• l'estructuració del pensament i del llenguatge verbal

• la manipulació lliure i l'autonomía en el joc,tot respectant el ritme de cada infant.

Experimentem ó explorem

A la Llar d'infants,quan parlem d'activitats d'experimentació,fem referència a un tipus d'activitats en què els infants s'interessen per com són i què poden fer amb les coses de l'entorn. Experimentació és un terme popular que ens permet entendre'ns de pressa i diferenciar aquestes d'altres activitats.

Aquestes activitats d'experimentació que veieu sovint a les fotos dels vostres fills/es,amb farina,xocolata,purè ...mostren una idea d'infant,una manera de fer escola i d'entendre com els nens aprenen i desenvolupen les seves capacitats convertint-les en habilitats,destreses...

Són activitats programades per tal que tots els infants puguin fer el mateix,més o menys al mateix temps o en el mateix període.

Quan ens pregunten per què es fan aquestes activitats,moltes de nosaltres diem que es fan perquè "els nens s'ho passen pipa..." i quan veuen l'activitat preparada pregunten "què fem ara???". També s'adonen que aquest tipus d'activitats necessiten més preparació,més educadores i tot funciona entorn d'aquestes activitats".

Hem d'assenyalar que l'acció de manipular per part dels nens,l´ús de les mans com a eines d'exploració i coneixement,sempre està impregnada d'ordre i sentit.

Sovint experimentació i exploració són dos termes que fem servir a l'escola com a sinònims,tot i que tenen significats diferents

Control d'esfínters

Durant el temps que duri l'aprenentatge,és molt important que compartim (escola i família)els criteris d'actuació i que decidim la dedicació i les tasques que realitzarà cadasqú.

Pel vostre fill,igual que per a nosaltres,casa seva és "el seu lloc segur" i el seu pare i la seva mare són les figures afectivament més valuoses.Tot el que és important en la seva vida serà acceptat de més bon grat si prové dels seus progenitors. Els nens continuaran gustosament a l'escola "quelcom" que ha començat primer a casa.

És important que observem tots junts a l'infant,ja que hem de comprovar durant quan temps manté el bolquer sec i veure en quins moments sol fer "caca" i "pipi".

Quan iniciem al nen/a en el control d'esfínters,hem de facilitar que estableixi un primer contacte amb l'orinal o el vàter,encara que s'ho prengui com un joc.Sempre ho hem de fer a l'espai apropiat:el lavabo.

Tots els aprenentatges que assoleix el vostre fill/a,els considera un joc,és així com aprenen els infants.Ens correspon a nosaltres aconseguir que li interessi aquest nou aprenentatge,que esdevingui un hàbit d'higiene necessari per desenvolupar la seva autonomía i que el situï especialment al lloc on es realitzarà de manera habitual,on ho fa el pare,la mare i els seus germans grans.

Convé començar el procés de retirada del bolquer solament durant el dia.Aquest aprenentatge és tant complex,que requereix ser realitzat de manera progressiva.El temps durant el qual l'infant aconsegueixi retenir la "caca" o el "pipi" anirà augmentant a mesura que vagi exercitant el control dels seus músculs.

No hem de tenir tard per arribar al nostre objectiu.Cada infant és únic i diferent.

La maduració de cada persona és distinta,no és tant important l'edat cronològica com la maduresa del nen/a,igual com passa amb molts aprenentatges(caminar,parlar,menjar,llegir,escriure...)

Tenir pressa per aconseguir-ho,pot produir el bloqueig del nen o un aprenentatge inadequat,i això comportaria haver de "reiniciar" el procés més endavant.

Un cop haguem pres la decisió de retirar el bolquer en un moment determinat no ens podem fer enrere i tornar a posar el bolquer segons el que ens convingui.

És important tenir en compte que cal constància determinada perquè el nen/a pugui integrar aquest hàbit dintre de la seva rutina diària,com ara menjar,dormir...

RECOMANACIONS:

• No heu de renyar al vostre fill/a quan se li escapi el pipí o la caca.

• En cap cas,no li hem de dir,ni nosaltres ni ningú de la família:"...ets un porc"," si ho tornes a fer m'enfadaré....no t'estimaré....no et compraré...."

• Mai no se l'ha de ridiculitzar...

• No hem de fer comparacions amb altres germans,ni amics....

• Elogiar els seus avenços permetra que participi en l'aprenentatge li farà molt de bé..

• La nostra actitud és molt important.Cal comprensió,paciència i dedicació.

Mossegades i agressions

Són comunes i normals entre els infants d'un a tres anys les mossegades i d'altres agressions.

Les mossegades ens poden semblar no naturals i agressives.Però l'infant d'1 any,no és conscient de que fa mal.

La majoria de les vegades,aquest comportament es deu a la curiositat natural i la falta de llenguatge verbal.

Si un infant vol una joguina i encara no està capacitat per demanar-la,segurament utilitzi algun tipus d'acte agressiu per aconseguir-la.

Si amb això obté el que vol (la joguina o l'atenció de l'adult),probablement torni a comportar-se d'aquesta manera més endavant.

Per què ho fan??

De vegades el nen/a es es sobreestimula tant que perd el control i esgarrapa o mossega. La proximitat també pot generar aquest tipus de comportament;encara que només hi hagin 2 nens/es.

Els infants tenen el sentit del propi espai tant com els adults;i si es veuen envaïts,poden agredir.

Com hem d'actuar els adults?

Les agressions infantils que es produeixen a la llar d'infants,no són un signe d'agressió personal. L'infant no planeja les seves accions,no hi té intencionalitat;a aquestes edats és pur instint. Les mans i les dents són les primeres eines socials i aprenen a utilitzar-les en funció de la resposta que n'obtenen.

Cal dir que les mossegades tendeixen a desperèixer a mesura que el llenguatge evoluciona,mente que les agressions manuals(picar) no.

Castigar un infant perquè agredeix als altres només afavoreix que aquell nen/a es senti frustrat. Com adults hem de tenir clar quins són els esquemes de conducta social que volem veure en els nostres fills/es i reproduir-los en tot moment.

Es tracta de generar situacions positives i de bona convivència que afavoreixen que a llarg o curt termini les agressions deixin de tenir cabuda en les relacions dels nostres nens i nenes.

Entenem que no és fàcil acceptar aquestes situacions quan l'agredit és el nostre fiil/a.

Us demanem paciència i comprensió tant per l'infant agredit com per l'infant que agredeix.