El Patrimoni cultural és l'herència cultural pròpia del passat, amb la qual un poble viu el present i transmet a generacions futures. També es defineix com el conjunt de béns que, de forma simbòlica, pertanyen a una nació.
Lladorre conta amb una serie d'elements arquitectonics objecte de protecció:
Béns Culturals d'interès Nacional
CASTELL DE LLADORRE BCIN 966-MH Codi RI-51-0006368 Decret 22/04/1949
Sense estil definit Grans murs amb cantons rectangulars en un petit pujol. Castell termenat. Documentat el 1281.
Béns Culturals d'interès Local
ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANTA EULÀLIA DE LLADORRE (S. XVI - XVIII)
Església d'una sola nau, dividida en tres trams, amb capelles laterals i capçalera rectangular al nord. En la façana situada sota el pinyó de la coberta, a migdia, s'obre la porta d'arc de mig punt adovellada, i per damunt d'aquesta un òcul. Als extrems hi ha estretes espitlleres. A l'oest de la façana s'aixeca la torre campanar amb un primer cos quadret, que en la part superior es transforma en octogonal rematada per un airós xapitell. En la base del campanar, en un petit bloc encastat a la paret, es llegeix una data, el 1587.
PONT MEDIEVAL DE BORITO O DE LLADORRE (S.XIII - XIV)
Pont d'una arcada sobre la Noguera de Lladorre, assentat directament a la roca a ambdues, l'arcada formada per primes i llargues dovelles sense enquadrar de pedra pissarrosa. L'aparell de les altres es també pissarrós, i irregular. Formava part de l'antic camí que recorria la vall.
Entre tot el menystingut patrimoni cultural de Lladorre, la llobatera ha patit, a més, la injusticia de l'oblit. Situada a les afores del poble, concretament al paratge erm de Cabanelles, ens transporta a un bucòlic temps passat.
SERRADORA DE GUELIS DE LLADORRE
SERRADORA DE MILLAT DE LLADORRE
LA MOLA DE LLADORRE
Situat en un indret singular i de gran bellesa paisatgística, a mig camí entre Lladorre i Lleret trobareu el forn de calç. Un altre element patrimonial d'indubtable interès etnogràfic amb el que compta Lladorre i una excursió imprescindible.
Per arribar-hi heu d'enfilar el camí vell de Lleret que s'enceta pel costat esquerra del castell de Lladorre. Això sí, us haureu d'empassar la vergonya que suposa veure l'estat d'abandonament en que es troba la quasi mil·lenària fortalesa. Només per orgull i tossuderia manté dretes les parets.
Tot vorejant els prats del castell, anireu pujant per un frondós i moll camí rumb al rierol que baixa de Lleret. Aquí, la senda gira sobtada i us conduirà, després d'uns revolts més, a ensopegar amb un panorama alliberat i espectacular, proper ja al forn i a la modesta pedrera de calç.
ESGLÈSIA ROMANICA DE SANTA EULÀLIA DE CAN SERRA
Petita capella de planta rectangular, amb presbiteri que té volta de canó i absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera, a l'est. En la façana oest s'aixeca una espadanya d'una sola obertura d'arc de mig punt, per sota de l'espadanya corre u fris amb "opus spicatum". La porta s'obre en el lateral de migdia; i es tracta d'una portada amb arc de mig punt, construïda per grosses i ben escairades dovelles de pedra granítica molt blanca, formant una arquivolta externa que descansa sobre impostes decorades en la part inferior per semiesferes en alt relleu. A l'entrada de l'església existeix el petit cementiri particular del "manso", formant un recinte tancat, la porta del qual és de ferradura. La capella forma part d'un antic "manso" d'època visigòtica del qual és la continuació de l'actual masia de Can Serra a la qual pertany l'església. En el s. XI fou reformada i s'hi afegí l'absis i la portada.
ORATORI MARE DE DÉU DEL ROSER
Font Patrimoni Arquitectura GenCat
http://www.catalunyamedieval.es/castell-de-lladorre-pallars-sobira/