BARRAU és un cognom francès i, també, un terme d’origen occità, molt present al sud de França, que fa referència a una tanca, clos o barrera, sovint associada a espais tancats per al bestiar, camins barrats o límits de propietat. Es tracta d’un ús rural i tradicional, arrelat al territori.
En català, no és un mot normatiu habitual, però pot apareixer com a manlleu de l’occità.