Casa Animetes

Explicava "Pepito" de Casa  Bord  que entre la casa seva i Casa Badia, en un temps passat,  hi va haver  una altra casa habitada per dues dones. El seu nom era Casa Animetes. Això que a ell li va  arribar per transmissió oral és l'únic que n'ha transcendit i res més en sabem d'aquesta casa, ni de la seva nissaga familiar ni del seu destí. L'habitacle encara existeix, en el mateix lloc, però, al llarg del temps  ha estat refet diverses vegades i ha tingut diversos usos  fins a l'actualitat en que torna a ser un habitatge.

Dels elements constructius originals se'n ha preservat un de significatiu i simbòlic que, si més no, pot actuar com a catalitzador d'elements culturals associats. Es tracta del llinda d'una finestra que es presenta gravat amb tres creus potençades. La creu potençada és un símbol cristià usat en temps medievals i relacionat amb l'església bizantina que consisteix en una creu grega amb les puntes finalitzades en forma de T. Antigament es tenia la creença de que col·locar una creu a la porta d'una casa protegia als seus residents de mals i malalties. Per això, era freqüent trobar creus tallades als llindars de les portes i finestres

Pel que fa al topònim animetes, cal recordar que al Pallars havia estat tradició que per Tots Sants, cada família,  fes cremar una espelma, candela, canelobre, estadal, llàntia o llum d'oli, anomenada "llumeneta", "animeta", "palometa" o "nineta", que es deixava encesa tota la nit en honor i memòria dels seus avantpassats. Així mateix,  buidar una carabassa i posar-li una flama dins  és una tradició de la cultura celta, molt abans del cristianisme, que es feia a molts llocs d'Europa.