Es refereix a un principi jurìdic de justícia retributiva en el qual la norma imposava un càstig que s'identificava amb el crim comès. L'expressió més famosa de la llei del talió és "ull per ull, dent per dent".
És un dels primers sistemes d'escriptira coneguts que va ser creat pels sumeris cap al 3150 aC. Era utilitzada principalment per la llengua sumèria, però més endavant va ser adaptada pels babilonis, elamites, hitites i assiris per escriure en les seves pròpies llengues. Aquest sistèma d'escriptura es va utilitzar a Mesopotàmia durant un període d'uns 4.000 anys aproximadament, i va ser un dels sistemes d'escriptura què més temps va durar en les cultures humanes.
Els signes es dibuixaven el taules d'argila, ordenats en columnes verticals, encara què més endavant s'ordenaven per fileres. També es van millorar els càlams (instrument de canya tallada en punta que es fa servir per escriure sobre argila i cera, o mullat en tinta, sobre papir, pergamí o paper) utilitzats per l'escriptura, cosa que va permetre que es poguessin produir molts tipus de signes diferents fàcilment i amb la mateixa eina. D'aquesta manera van sorgir els símbols cuneïformes característics d'aquest sistema.
Va ser el cinquè rei sumeri de la primera dinastia d'Uruk. Les seves gestes heroiques van inspirar el poema èpic conegut amb el nom de l'Epopeia de Guilgameix.
El personatje original de Marduk es desconegut, pero va ser posteriorment associat amb l'aigua, la vegetació, el judici i la màgia. En el període babilònic antic, la pala es va convertir en el simbol de Marduk. L'animal que el sol respresentar és el "drac-serp".
És una planta aquàtica, que es troba a alguns llocs de la conca Mediterrània, particularment a Egipte. S'utilitza com a aliment, per a fabricar objectes de cistelleria, cordes, roba, etc. I la seva arrel, com a llenya sent la seva funció principal l'elaboració del suport dels antics manuscrits, anomenat també papir.
El papir més antic conegut està en blanc, i va ser descobert a la tomba de Hemaka, del faraó Den, de la Dinastia I cap al 3000 a.C. a la necròpoli de Saggara.
Gràcies als manuscrits sobre papir es coneixen molts textos de l'antiguitat, sobretot de l'Antic Egipte, i textos bíblics. En aquell temps es feia servir una tinta elaborada a partir de negre de fum, cola, aigua i oli de cedre.
La pedra de Rosetta és una pedra de granodiorita. La descoberta va facilitar la traducció d'altres texts jeroglífics. La pedra de Rosetta va despertar l'interès públic pel seu potencial per a desxifrar la fins aleshores inintel·ligible escriptura jeroglífica egípcia, i en conseqüència les seves còpies litogràfiques i de guix començaren a circular entre els museus i els erudits europeus. La pedra es troba actualment al Museu Britanic de Londres
Un jeroglífic és un sistema d'escriptura en el qual els conceptes estan representats mitjançant dibuixos o signes gràfics.Estan presents en les escriptures egípcies, anatòliques, cretenques o maies, entre d'altres. Van aparèixer cap al IV mil·lenni aC. Les imatges o gràfics formen la resposta a una pregunta.