BIO

Porto més de vint-i-cinc anys exercint de manera tossuda com a antropòleg. Això vol dir que he focalitzat tota la meva atenció al coneixement de l’ésser humà des de la perspectiva fascinant que em dóna la meva disciplina. I tot per arribar ara a la conclusió que la idea clàssica de l’ésser humà com a quelcom discret, independent, autocontingut, no és més que un miratge. Almenys aquí és on em duu els treballs que conjuntament amb altres companys estic realitzant en el context d’un projecte de recerca de I+D+I que s’emmarca en l’àmbit conceptual i teòric del posthumanisme[1]. La conceptualització d’aquest projecte ha sorgit dels treballs previs focalitzats en l’Antropologia del Cos i del desig per explorar nous horitzons teòrics que contribueixin al desenvolupament de la disciplina. Aquesta orientació també em convida a continuar essent actiu en un altre dels meus principals àmbits de recerca, el de l’Antropologia de la Música, tot incorporant-hi una nova perspectiva: No és el mateix entendre la música com un conjunt de categoritzacions reïficades relatives a “compositors”, “obres” o “pràctiques” musicals que com un flux sònic creat i/o percebut amb finalitats estètiques però que pot acomplir funcions que van molt més enllà d’aquestes finalitats; un flux sònic que ens afecta.

Des de què em vaig doctorar l’any 1985 a la Philipps-Universität de Marburg sota la direcció de Rolph Wilhelm Brednich, després d'haver cursat estudis d’antropologia cultural a Barcelona i Göttingen, són diversos el temes de recerca que m’han interessat i que bàsicament es resumeixen en els àmbits de les noves significacions socials del patrimoni cultural intangible (per exemple folklorisme), identitats col·lectives i cultura (concretament etnicitat i multiculturalisme) i creences, a més de les ja esmentades línies de recerca sobre la música i el cos. Al mateix temps que anava treballant aquests àmbits sempre he posat un especial èmfasi a reflexionar sobre les eines conceptuals que apliquem a les realitats empíriques que pretenem estudiar. Així, per exemple, la crítica d’un concepte tan usual com “folklore” em va fer parlar de “folklorisme”, la idea de “rellevància social” em va semblar clau per a concebre pràctiques acadèmiques amb sentit, i també he donat importància a reflexionar sobre un concepte tan bàsic per a l’antropologia com és el de “cultura”.

El treball de camp sempre ha estat molt important per a les meves tasques de recerca. A més dels realitzats en diversos indrets de l'estat espanyol, n’he dut a terme a Alemanya, Sardenya, Japó i Guinea Equatorial. Les metodologies qualitatives pròpies de l’antropologia ens fan estar sempre molt a prop de les persones. L’africanista Lluís Mallart va dir amb molt d’encert que "per més ciència que vulguem fer, em sembla que l'antropologia és impossible sense una certa emoció per l'altre" i aquí jo afegiria que sense empatia no hi hauria tampoc antropologia.

A l’explorar l’àmbit dels valors i de les creences, el de la racionalitat o la irracionalitat, fent treball de camp te n’adones que el pensament antropològic ha d’assumir sovint dialògicament conceptes que tendeixen a excloure’s entre sí. Ben conegut és el cas de la física. Niels Bohr va reconèixer la necessitat de concebre les partícules físiques simultàniament com a corpuscles i com a ones. I a conclusions semblants també hi he arribat sovint all llarg dels meus treballs, doncs al capdavall, “if we wanted home truths, we should have stayed at home” (Robin Horton). En tot cas sempre m’ha agradat distingir entre ciència i cientificisme.

No entendria la meva tasca professional sense esmerçar temps i dedicació a les estructures de recerca (especialment associacions com entre d’altres la SibE i l'ICA, comitès editorials, organització de trobades acadèmiques), i a l’ensenyament universitari com a professor convidat. Els resultats dels meus treballs s'han donat a conèixer a través de diversos llibres, articles publicats en revistes especialitzades i també en forma de transferència (materials per a estudiants, treballs de divulgació, exposicions).

[1] “Body and gender seen through the epistemological and conceptual lens of posthumanism” (FEM2016-77963-C2-1-P)