Gràcies a la curiositat de la neta que pregunta a la seva avia... aquesta història encara perdura... la llegenda de l'Eulàlia Perallarga.

• Àvia, Àvia.. qué està passant a la Plaça?...

• És una llarga història però es tard i estic cansada..

• Va àvia, ja saps que m'agraden molt els teus contes..

• Doncs avui no t`explicaré un conte qualsevol, sinó una part de la llegenda de la bona bruixa Eulàlia de Perallarga, que va morir cremada aquí mateix i avui fa exactament mil anys. 

• Oooh! 

• L’Eulàlia de Perallarga era estimada i temuda a la vegada, perquè els seus ungüents podien curar moltes malalties, o causar grans dolors. El fill del senyor de Barberà, Adalbert Guitard volia heretar i va fer un tracte amb la bruixa, que li donà una poció mortal. Però un cop va arribar al poder, el cruel Adalbert no va complir la seva part del tracte, va empresonar a la pobre Eulàlia i la va fer cremar.

• A on va ser àvia?

• Al mig d’una antiga era, just on ara és la plaça de la vila. Però mentre les flames la cremaven, la bruixa Eulàlia va invocar les forces de l’infern perquè l’ajudessin i una grandiosa porta infernal va començar a formar-se…. Una porta tenebrosa amb cares demoníaques i llampegades de foc al seu voltant.

• Oooh. Quina por! 

• La bruixa va morir abans d’acabar la invocació i sense el seu poder la porta esvaint-se fins a desaparèixer del tot. Però el que ningú sospitava és que la porta de l’nfern encara hi és, invisible als ulls dels mortals, però prou visible pels esperits i les descendents de la Bruixa. I una nit cada mil anys, si es reuneixen suficients ànimes davant la porta infernal i la nissaga de l’Eulalia Perallarga no s’ha extingit, la porta s’obrirà i Llucifer en persona les rebrà en una disbauxa de plaers infernals com mai s’havia vist.

• I és per això que just aquesta nit hi ha tantes ànimes a la plaça?

• Sí, Laia, venen a retre homenatge a l’Eulalia i a gaudir de la bacanal infernal, però…. els cal un guia, algú prou poderós per evitar els perills que envolten la porta.

•  Doncs avia, se m’acut qui és l’ndicat per fer-ho… jijiji CARONTE TE INVOCAI, LABOREM HABES  jijiji I vosaltres vigileu… us venen a buscar…

Adaptació del conte de Jordi Renom