OBRES

Datació:

- 1999 (s’admet segona meitat del segle XX o primeria del segle XXI).

- Una sèrie concebuda a la dècada dels 90 amb diverses versions.

o Presentació a la Tate Gallery de Londres (2000), Turbine Hall.

o La imatge correspon a la del Guggenheim de Bilbao.

Context històric i cultural:

- La fi de la Guerra Freda.

- La caiguda del mur de Berlín

- Creació de la Comunitat Econòmica Europa.

- La postmodernitat.

- Els moviments feministes.

- La globalització (internet, xarxes socials...)

- NYC capital artística del món occidental.

- Valoració del procés creatiu i sobretot teòric.

- Individualisme creatiu.

- Reivindicació dels estudis de gènere.

- Auge del disseny industrial.

Característiques formals:

- Escultura exempta.

- De caràcter públic i urbà.

- Acer inoxidable, bronze i marbre.

- Expressionista, neoexpressionista, postmodern.

- Aranya de mida monumental amb vuit potes gegantines i irregulars.

- Potes amb làmines de bronze.

- Bronze amb pàtina de color negre.

- Cos central de planxa metàl·lica amb rocs de marbre que simulen ous.

- Recerca de contrast en els materials usats (color i textura).

- Voluntat d’impacte visual.

- Contrast entre lleugeresa i monumentalitat. Entre tendresa i brutalitat.

Influències rebudes:

- Expressionisme.

- Surrealisme

- Frida Kahlo: biografia i obra.

Tema:

- L’aranya apareix en l’obra de Bourgeois des de la dècada dels 40.

- L’artista crea a partir de sèries temàtiques: aranyes, nines, cèl·lules...

- Figuratiu i simbòlic (s’admet al·legòric per estar en els llibres de text).

Funció i significació:

- Aranya com a metàfora de la mare.

- Referències autobiogràfiques: la mare de l’artista tenia un taller d’arranjament de tapissos.

- Simbolisme d’una mare protectora i alhora destructora.

- Reflex de desequilibris emocionals de l’autora.

- Reivindicació feminista.

- Revifalla de les teories psicoanalítiques en la creació actual.

Cronologia: 1911.

Context històric i cultural:

L'època de les primeres avantguardes coincideix amb un període molt convuls de la història: la rivalitat colonial entre potències europees, la Primera Guerra Mundial (1914-1919), la Revolució Russa (1917), el naixement del feixisme i del nazisme.

Un món en crisi que revitalitza l’art i que porta l'artista a la recerca d’elements nous i provocadors, reaccionant contra les injustícies socials que l'envolten.

L’art contemporani deixa de banda la captació externa de la realitat visual i expressa les vivències interiors de l’artista. Un artista sovint rebutjat que busca uns altres individus per fundar un moviment que expressi les seves inquietuds. Neixen així les avantguardes del segle XX, que poc tenen en comú amb els estils globalitzadors del passat. La pintura pren el protagonisme de la innovació.

Estil: Abstracte.

Característiques:

Malgrat una forta abstracció, la tela manté encara elements que remeten, per les seves formes, a objectes de la natura.

Al costat esquerre, dos genets semblen estar lluitant sobre l’arc de Sant Martí, mentre al centre allò que sembla un castell corona una muntanya blava, davant la qual tres cavallers subjecten dues llances molt llargues.

La composició s’estructura en dues meitats ben diferenciades. A l’esquerra dominen els plans irregulars i les línies inacabades superposades, mentre al costat dret les figures representades mostren un acabat més definit.

Hi ha una contraposició entre les formes i colors de les dues parts: la de l’esquerra dinàmica i la de la dreta més assossegada.

Las formes obertes de colors forts es tanquen amb línies gruixudes que serveixen per crear una estructura compositiva amb un fort joc rítmic.

Es tracta d’un oli sobre tela. L’oli és una tècnica pictòrica que consisteix a dissoldre els pigments en un aglutinant com l'oli de llinosa. Aquesta tècnica permet gran varietat d'efectes pictòrics i rectificacions.

Significat:

La intenció de l’artista de prescindir de figuracions explicites fa que sigui incoherent la cerca de qualsevol significat iconogràfic. Vol expressar l’espiritualitat i el seu rebuig al materialisme.

Kandinsky vol que l’espectador es limiti a la contemplació estètica de les línies i dels colors disposats damunt la tela, amb l’objectiu d’incidir directament en la seva percepció sensible.

Per aquesta raó, l’artista prescindeix de l’ús dels títols i els substitueix per tres categories pictòriques: Impressió, Improvisació i Composició. Busca paral·lelismes amb la música, l’art més espiritual de tots.

En el cas de aquesta Composició IV, representa la manera de sentir interior de l’artista, de forma raonada, amb una intencionalitat expressiva meditada prèviament, enfront de les Improvisacions, formes que, com aspersions inconscients, mostren les seves emocions internes.

Aquesta obra, pel seu caràcter, és un fidel reflex de les teories de Kandinky, expressades en la seva obra De l’espiritual en l’art (1912).

Funció: Estètica i decorativa.

Cronologia: 1937

Context històric i cultural:

Guerra Civil espanyola.

Període d’entreguerres a nivell europeu.

Superació del crac de la Borsa de Nova York de l’any 1929.

Nazisme a Alemanya , feixisme a Itàlia i stalinisme a la URSS.

Racionalisme arquitectònic versus monumentalisme propagandístic.

Exposició Universal de Paris de l’any 1937.

Estil: S’admet cubisme, surrealisme i expressionisme.

Característiques:

Predomini del dibuix.

Composició simètrica i piramidal.

Reduïda gama cromàtica: negre, blanc i gris.

Realisme desfigurat.

Fort dramatisme

Llum irreal.

Tècnica: oli sobre tela

Tema: L’horror de la guerra. La dona amb els braços aixecats s’ha interpretat com a al·legoria del dolor físic; la dona que corre com a metàfora dels que son perseguits i la figura que aguanta en braços un nen, com a símbol del dolor psicològic de la pèrdua dels essers estimats i la vulnerabilitat dels innocents.

Significat: Denuncia de la guerra a nivell global. Homenatge a les víctimes del bombardeig de Guernica el 26 d’abril de 1937.

Funció. Denuncia. Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Universal de Paris de l’any 1937.

Cronologia: 1931

Context:

La vida i obra de Dalí en aquesta època es poden contextualitzar a l'època del final de la Dictadura de Primo de Rivera, instaurada el 1923 i l'inici de la II República a Espanya. Durant aquesta nova etapa republicana (1931-1936), a la qual pertany l’obra[1931], artísticament la podem definir com un període de grans inquietuds i il·lusions, però va ser un període massa breu perquè les seves iniciatives en marxa donessin fruit i es portessin a terme projectes nous.

Estil: Surrealisme.

Característiques. Anàlisi formal: El dibuix té una enorme importància en el quadre. De línies pures, molt acadèmic. Els objectes estan representats amb exactitud i detallisme però les seves dimensions no són reals i estan deformats.

Llum: La llum juga un gran paper en el quadre. És una llum nítida i brillant que projecta ombres allargades i configura un ambient crepuscular. El quadre està dividit en dues parts no simètriques: una tenebrista, en primer terme, amb un focus de llum a la dreta que il·lumina suaument els objectes que projecten les seves ombres i es retallen a l'espai; i l'altra, molt il·luminada al fons, amb una llum molt blanca, irreal. Color: És ric i variat. Predominen els tons freds (blau ultramar, grisos, blancs), que contrasten amb els càlids (ocres, marrons i grocs). El color contribueix a marcar els efectes dinàmics de la composició, ja que els tons càlids ens apropen les formes, mentre els freds les allunyen. La composició està molt estudiada. Presenta una composició en diagonal ascendent d'esquerra a dreta del quadre. Hi ha un equilibri perfecte entre la zona dels rellotges tous, a l'esquerra, i la zona de les roques al fons a la dreta, reforçada per la llum daurada que les il·lumina. Tota la banda de l'esquerra

(rellotges, taula, olivera) queda compensada per la força de la llum de la dreta.

Les línies diagonals de la perspectiva de la taula fan que la nostra mirada arribi fins el rellotge tou penjat de la branca de l'olivera, així no es perd al fons del cel i com si la branca fos un dit que assenyala, la mirada queda reconduïda cap a les roques daurades. Des de les roques la nostra mirada torna als rellotges del primer pla a través del cap adormit.

Tema: Dalí, en aquest oli de petit format representa el paisatge que li és més proper, Portlligat. Fàcilment podem reconèixer les roques del Cap de Creus, els colors del cel i del mar. Dins d'aquest paisatge hi trobem tres rellotges tous i un de rígid. Un dels rellotges tous penja de la branca d'una olivera; un altre, també deformat, reposa sobre la figura amorfa que hi ha al centre de l’obra. L’últim rellotge tou es repenja en el moble situat a l’angle esquerre. El quart rellotge, rígid, cobert de formigues i situat cap per avall contrasta amb els tous. Tots els rellotges marquen una hora diferent, i l’únic que manté la seva rigidesa està pintat cap per avall i infestat de formigues. Iconografia: Podem veure elements iconogràfics que no són nous:

La forma adormida del centre de l'obra podria ser l'autoretrat de Dalí. Té una gran semblança amb altres rostres d'aquesta època com el que apareix a El gran masturbador (1929) en el que Dalí s'autoretrata identificant les seves faccions en unes roques del cap de Creus.

El paisatge del cap de Creus, de Portlligat també apareix en obres com Les ombres de la nit (1931) o A la vora del mar (1931).

La mosca sobre el vidre del rellotge i les formigues sobre el rellotge dur són símbols de putrefacció, quan volia representar l'art decadent pintava ases i ocells podrits coberts de mosques i formigues, a més d'aquesta manera dona sortida a un dels traumes de la seva infantesa, la por als insectes.

Com a elements iconogràfics nous trobem els rellotges amb la seva significació de pas del temps.

Significat: Dalí insinua la relativitat del concepte de temps i una de les preocupacions més artificials i abstractes inventades per l’home: l’angoixa de controlar el temps. El pintor contraposa, l’escena infinita del paisatge amb objectes que ens recorden a cada moment la fugacitat dels instants i de les

coses: tot és efímer i fugisser. Una altra preocupació recurrent i obsessiva en Dalí és la immortalitat, aconseguir la permanència i conquerir l’eternitat sense el control ni la presència del temps. El paisatge integra els elements “durs” de l'obra, els que persisteixen en el temps i perviuen en la memòria: el mar, les roques del cap de Creus, la pedreta blanca, la branca de l'olivera o el moble.

Aquest paisatge és el marc de “la imatge sorprenent” que cercava i que va aconseguir pintant els rellotges tous. Aquesta és la contraposició dels elements “durs” que persisteixen i els “tous” que es desfan i ens donen la sensació de relativitat del temps. Els tres rellotges tous marquen una hora diferent, indicant que el temps és un concepte relatiu. En contrast amb els rellotges tous hi ha un

quart rellotge dur, cobert de formigues i col·locat capgirat. En aquest es fa palesa la inutilitat del temps en el moment que el símbol queda destruït. El paisatge de Portlligat persisteix en la memòria, va més enllà, és immortal, en canvi el temps o el cap de l'home amb els ulls tancats és efímer, mortal, caduc.

Cronologia:

- 1950

- De les primeres obres abstractes de l’autor.

Context històric i cultural:

- Període posterior a la Segona Guerra Mundial (després de la bomba atòmica).

- La Guerra Freda entre EEUU i la URSS.

- Desenvolupament científic i primera onada tecnològica.

- La generalització de la informació: vells i nous mitjans de comunicació (TV)

- La societat del consum i la publicitat.

- Trasllat de la capitalitat artística a Amèrica del Nord (Nova York).

- Creació d’un art pròpiament americà.

- Segones avantguardes artístiques.

- Informalisme europeu.

- Funcionalisme arquitectònic

Tècnica:

- Pintura a l’oli i acrílica sobre llenç

Estil:

- Expressionisme abstracte, expressionisme abstracte gestual, action painting

Anàlisis formal o compositiu

- Llenç de grans dimensions (aprox. 2’50 x 5m).

- Sensació d’horror vacui (all-over-painting).

- Dinamisme i gestualitat a través de les línies.

- Absència de figuració.

- Ús majoritari de colors primaris: groc, blau i vermell, i blanc i negre.

- Regalim i degoteig aleatoris de la pintura sobre el llenç (dripping).

- Intervenció de l’atzar, de la improvisació en el resultat.

- Expressió d’una pulsió vital, caos.

Models i influències

- Picasso i el Surrealisme.

- Muralistes mexicans (Rivera...).

- Aborígens americans (danses, rituals i expressions artístiques).

Tema:

- Absència de tema figuratiu.

- Art abstracte.

Significat i funció:

- Expressió de l’alliberament espiritual a través de la creació.

- Defensa de la llibertat creativa.

- Reflex de la crisi després la segona guerra mundial.

- Un dels fundadors de l’abstracció americana.

- Precedent del body art o de la perfomance a través del seu sistema de creació.

Cronologia:1954

Context polític i cultural:

• Postguerra (Segona Guerra Mundial).

• Capitalisme versus comunisme. Guerra Freda.

• Reconstrucció d’Europa.

• Fi dels règims polítics totalitaris (nazisme i feixisme italià) a excepció de Portugal, Espanya i Rússia.

Relacionat amb Frida Kahlo:

• L’any 1919, dos anys després de la Revolució russa, es va crear el Partit Comunista mexicà, en el qual militaren tant Frida Kahlo com el seu marit, el pintor muralista Diego Rivera, que en fou expulsat.

• Tots dos acolliren i donaren suport a Lev Trostky durant el seu exili a Mèxic, fins que fou assassinat per Ramon Mercader. El compromís polític de Frida i Diego és molt present en les seves obres, fins al punt que Rivera fou destituït de l’encàrrec per decorar el vestíbul del Rockefeller Center de Nova

York a causa d’haver creat un mural amb la presència de Marx o Lenin, mentre la fortuna dels Rockefeller representava tot un símbol del capitalisme.

• Durant la dècada de 1930 a 1940, Mèxic va estar presidida per Lázaro Cárdenas, que entre altres aspectes destacà pel seu suport explícit al Govern legítim de la República durant la Guerra Civil Espanyola, de manera que Mèxic va convertir-se en un dels països que van acollir més exiliats espanyols. Aquests van rebre l’ajut, entre d’altres, d’un comitè de solidaritat fundat per un grup de dones entre les quals hi havia Frida Kahlo.

• El compromís de Frida Kahlo i Diego Rivera amb el comunisme ja s’havia posat de manifest en altres obres com Balada de la revolución, un dels murals fets per Rivera al Palacio Nacional de Ciutat de Mèxic, on Frida hi apareix representada amb camisa vermella i repartint armes.

• Quan Frida mor l’any 1954, al seu cavallet hi deixa inacabat un retrat de Josef Stalin.

Estil: Surrealista. S’accepta Realisme Social.

• Sovint, la seva pintura apareix associada al surrealisme, tot i que ella mateixa insistia a dir: «Pensaven que era surrealista, però no ho era. Mai no vaig pintar somnis, pintava la realitat».

• Frida Kahlo no va tenir una formació artística ortodoxa, sinó autodidacta, raó per la qual el seu art es va desenvolupar seguint un estil propi, que va recollir influències de tota mena: art popular i tradicions mexicanes, cultura precolombina, retaules populars, representacions de màrtirs i sants...

• Després de la Revolució mexicana, molts artistes van optar per rebutjar les influències de l’exterior i promoure un art pròpiament mexicà, allunyat de qualsevol possible academicisme. Kahlo és va afegir a aquest nucli d’intel·lectuals i artistes mexicans el 1928, i hi va conèixer el muralista Diego Rivera, que l’any següent es convertiria en el seu marit.

Característiques formals, compositives i tècniques:

• Com en la majoria de les seves pintures, utilitza colors forts i nets, reflex de les tradicions i les arts populars mexicanes. Són tons intensos, vius i contrastats, i no hi falten mai els tres més habituals: vermell, verd i blanc.

• En aquesta obra, l’ús del color està totalment supeditat al tema de l’obra.

Així, el vermell (color associat al perill) i altres tonalitats fosques com el negre de l’àliga se situen a la dreta de la tela i simbolitzen la idea de destrucció clarament identificada amb l’imperialisme americà. Per contra, el blau (associat a la serenor), el groc i els marrons, tonalitats totes més clares, omplen la superfície esquerra del quadre, i simbolitzen el món en pau i tenen una vinculació positiva amb la causa marxista.

• La pinzellada és solta i ràpida, mancada de l’acurada precisió tècnica que caracteritza les obres de la seva primera etapa. Això es deu al fet que, a partir de 1951, la seva coordinació psicomotriu es va veure afectada per la dependència als fàrmacs que havia de prendre per mitigar els forts dolors que patia a conseqüència de la seva malaltia.

• A nivell compositiu, l’obra s’estructura a partir de l’autoretrat de l’artista situada en primer terme, al bell mig d’un paisatge dividit en dues parts, tant en sentit horitzontal com vertical.

• La figura de Frida, en forma de triangle remarcat per la forma de la seva faldilla mexicana, marca l’eix central de la composició. I al seu voltant s’organitzen i es distribueixen la resta d’elements que conformen l’obra.

• Malgrat la simetria que marca aquest eix vertical, l’obra té un gran dinamisme gràcies a les diagonals que formen diverses figures, com ara les crosses, a banda i banda de l’artista, les mans que l’abracen o l’àliga.

• Aquesta obra, feta l’any de la seva mort, es pot considerar la síntesi del seu art, el seu testament polític i personal Tema i significat:

• A El marxisme curarà als malalts Kalho expressa la concepció utòpica que la seva fe política en el comunisme podrà alliberar —a ella i a tota la humanitat— del sofriment.

• S’autoretrata amb una cotilla de cuir, comuna en la seva iconografia i en la seva vida, ja que arran de l’accident que va patir de jove l’havia de fer servir.

La seva figura apareix davant d’un paisatge dividit en dos: la part pacífica de la Terra i la part amenaçada.

- En la primera, banyada per rius blaus, s’eleva el colom de la pau entre els països comunistes —la URSS i la Xina— representats al globus terraqüi.

- A la part fosca, travessada per rius de sang, apareix la silueta amenaçadora de la bomba atòmica i l’àliga amb el cap de l’oncle Sam (personificació dels Estats Units i de l’imperialisme).

• La salvació l’encarna el retrat de Marx (que ocupa el lloc que en els quadres de temàtica religiosa acostuma a haver-hi la divinitat), d’on surt una mà que ofega l’àliga.

• Dues enormes mans amb l’ull de la saviesa simbolitzen el comunisme i agafen l’artista de tal manera que pot prescindir de les seves crosses.

• El títol complet i original que l’autora va donar a aquesta obra és: Paz en la Tierra para que la ciencia marxista pueda salvar a los enfermos y a aquellos oprimidos por el capitalismo criminal yanqui.

Funció:

• Denúncia social. Propaganda política.

• Autoafirmació ideològica de l’autora.

• El marxisme sanarà els malalts és el seu manifest polític particular de suport al Partit Comunista Mexicà.

Autor: Josep Kosuth (1945)

Cronologia: 1965

Tipologia: Instal·lació

Materials: Cadira de fusta plegable, còpia fotografia de la cadira i ampliació de la definició de cadira d’un diccionari.

Estil: conceptual

Tema: conceptual

Localització: MoMA (Nova York)

CONTEXT HISTÒRIC:

La dècada dels 60 es caracteritzarà per la Guerra freda, la crisis dels míssils al 1962. En el any 68 té lloc el maig francès on estudiants i treballadors es manifesten al carrer en contra del govern. Es produiran els assassinats del Malcom X, Luter Kinth, Kennedy i el seu germà Robert. El rus Iuri Gagarie va ser el primer home posat en orbita i en el any 69 els americans posaran el primer home sobre la lluna.

DESCRIPCIÓ FORMAL:

Instal·lació artística que consta de tres elements ordenats l’un al costat de l’altre davant un mateix concepte: una cadira.

- Al centre: cadira de fusta de color marró col·locada de cara a l’espectador.

- A l’esquerra: i penjada de la paret hi ha una fotografia molt gran en blanc i negre de la mateixa cadira.

- A la banda dreta: es troba penjat a la paret un plafó de color beix que reprodueix la definició en anglès de la paraula cadira extreta d’un diccionari.

TEMÀTICA:

Presenta tres codis de cadira:

El del llenguatge objectual (cadira de fusta), el visual (la fotografia) i el verbal (la definició). Planteja diferents maneres de accedir a la comprensió d’un concepte amb la intenció de demostrar que la forma física d'un objecte no és fonamental en el reconeixement i aprenentatge dels conceptes.

Emfasitza l’absència de la materialització de l’objecte artístic i explora el terreny de les connexions entre el llenguatge i la percepció visual.

També planteja els límits entre art i realista perquè eleva a la categoria artística un objecte banal.

MODELS I INFLUÈNCIES:

Idea de desmaterialització de l’art apareix ja al Renaixement amb Da Vinci.

La gran revolució amb DUCHAMP.

Context: 1905- 1908. Paper de la burgesia industrial catalana. Modernisme arquitectònic. Catalanisme. Conflictes socials. Anarquisme.

Estil: Modernisme. Característiques: Suport amb columnes de ferro. Coberta de vidre. Materials: ceràmica, maons, terrissa; rajola. Espai: A/ accessos; B/ l’auditori i C/ escenari. Paper important d’integració de les arts, principalment l’escultura. Valor de les arts aplicades o industrials.

Iconografia: Al·legoria de la cançó popular amb la representació del mon de la llar i del treball i presidit per Sant Jordi. A la façana principal un mosaic amb la Balanguera, flanquejada pels cantaires de l’Orfeó, amb les muntanyes de Montserrat al fons en referència a la Pàtria Catalana.

A l’interior obres de Pau Gargallo amb els bustos d’Anselm Clavé ( música popular) i Beethoven (música culta). A l’escenari figures femenines tocant instruments i escultures de Gargallo representant les Walkiries de Wagner.

Significat:Caràcter simbòlic en referència a la cultura popular i a la Pàtria Catalana, alhora que símbol de la pujança de Catalunya. Funció: Seu de l’Orfeó Català. Sala de concerts.

Cronologia: 1906-1912

Context històric i cultural

- Consolidació dels Estats Units d’Amèrica.

- Segona revolució industrial.

- Auge de la burgesia a Europa.

- Catalanisme polític i Renaixença.

- Consolidació del moviment obrer a Catalunya.

- Setmana tràgica.

- Naturalisme i simbolisme literaris.

- Generació del 98.

- Possibilitats artístiques del ferro.

- La fotografia i la seva incidència en la resta d’arts visuals.

- Inici de les avantguardes artístiques, caracteritzades per la voluntat de ruptura.

- Capitalitat artística a París.

- Pervivència de l’Art Nouveau en diversos països europeus, en la seva doble

vessant innovadora i burgesa.

Estil: Modernista

Descripció formal i estructural:

- Edifici d’habitatges situat al xamfrà de Passeig de Gràcia amb Provença (Barcelona), format a partir de la suma de dos solars.

- Està subdividit en: planta baixa, cinc pisos i golfes (d’un sol nivell, tot i que hi ha dos rengles de finestres), les darreres enretirades del pla de façanes, exterior i interior.

- Hi ha un predomini evident de la corba, tant en planta com alçat.

- La façana exterior és asimètrica i sinuosa, revestida de pedra, amb àmplies i capritxoses obertures.

- La façana és una estructura autònoma a partir d’un complex sistema de bigues i tensors de ferro.

- Les baranes de ferro colat, amb la seva variació i forma, potencien la plasticitat de l’edifici.

- Els terrats mostren també formes capritxoses a les torres de ventilació, xemeneies o caixes d’ascensor, revestides del característic trencadís ceràmic.

- Cada pis és de planta lliure sobre pilars, fet que facilita la distribució lliure de l’espai.

- Els habitatges tenen coberta embigada però tapada amb ornamentacions de guix.

- Les golfes presenten en canvi una coberta amb arcs parabòlics de maó, que tenen diferents alçàries.

- Els dos patis, també asimètrics, faciliten la il·luminació i ventilació de tot el conjunt arquitectònic.

- La fusteria arquitectònica i el mobiliari són també disseny d’Antoni Gaudí.

Models i influències:

- Evolució del propi llenguatge gaudinià, de gran originalitat.

- Inspiració en les formes de la naturalesa.

- Repercussió de l’obra de Gaudí en l’arquitectura expressionista alemanya (Erich Mendelsohn, Bruno Taüt) i els seus seguidors (Jujol...).

Funció:

- Edifici d’habitatges plurifamiliar. Comanda de la família Milà.

- Urbanització del Passeig de Gràcia.

Simbolismes:

- Expressa la voluntat de l’arquitecte de crear una obra d’art total: integració de les arts, tècnica i estètica, tradició i modernitat, arquitectura, arts i artesania.

- Referències naturalistes: des de les onades del mar fins a una pedrera, d’on deriva la seva denominació popular nascuda de la crítica del moment.

- Existència d’elements religiosos a la façana: inscripció Ave-Gratia-M-plena- Dominus tecum i una escultura de la Verge, eliminats per voluntat de la família Milà.

- Prototipus de l’habitatge de l’alta burgesia barcelonina.

Autor: Auguste Eiffel

Cronologia:1887-1889

Context històric i cultural:

Al llarg del primer terç del segle XIX un dels fets que destaca la nova estructura social i econòmica que sorgí arrel de la Revolució Industrial així com el nou tipus d'indústries com la siderúrgica.

Entre 1830-40 van succeir les grans revolucions liberals ( en algun cas acompanyades de moviments nacionalistes).

Durant la segona meitat del segle XIX Alemanya i Itàlia aconsegueixen la unificació.

Al mitjans de segle destaca l'enfrontament entre el moviment revolucionari dels obrers contra els governs burgesos conservadors. Poc a poc aquest xoc feu que finalment l'obrerisme entrés en una etapa violenta.

Pel que fa al context propi de l'obra cal destacar que fou una etapa en la que les exposicions universals van constituir-se com a esdeveniments importants en les que hi participaven els països industrialitzats fent gala de la seva potència industrial i tecnològica. Així i coincidint amb la commemoració del centenari de la Revolució Francesa, es va celebrar l'any 1889 l'Exposició Universal a París per la qual es construí l'obra a analitzar.

Estil, model i influències

Pertany a l'arquitectura del ferro

L'obra va rebre influències en relació a tot el succeït durant la Revolució Industrial , on el ferro i el vidre van emprar-se com a materials arquitectònics afavorint la creació de nous espais amplis com estacions de ferrocarrils, biblioteques...un exemple n'és el Crystal Palace de Joseph Paxton ( de l'exposició universal de Londres l'any 1851). Aquesta nova tipologia d'edificis era impulsada per ingenyers en contra els arquitectes que continuaven construint amb els models del passat.

L'obra passà a ser un model a seguir en l'arquitectura futura basada en l'enginyeria en contra l'arquitectura historicista fent-se replantejar conceptualment als arquitectes les noves construccions i obligant-los a buscar noves solucions als problemes que anaven sorgint derivats de la Revolució Industrial. Va crear molta controvèrsia i fou molt criticada, tot i això finalment passà a ser un símbol de París que ha perdurat fins l'actualitat.

Uns anys abans Eiffel havia presentat la seva organització de l'Exposició Universal a Barcelona però el seu projecte no fou acceptat i finalment es va construir l'arc de triomf de Josep Vilaseca.

Característiques formals

Planta- Espai: Quadrat de 125m per costat. Alçat de 305m que amb l'antena actual arriba als 320m

Material constructiu: ferro

Sistema constructiu: combinació del sistema arquitravat i voltat gràcies al treball de l'arquitectura del ferro

Elements de suport: 4 pilars als vèrtex del quadrat que estan reforçats per quatre arcs

Elements suportats: Estructura vertical que s'aixeca com una agulla que entra cap al centre de l'estructura per dotar-la d'equilibri i estabilitat.

Espai exterior:

Pel que fa als volums destaca una gran verticalitat en forma piramidal (la més alta del món en el seu moment)base ampla que acaba en agulla)

Estructura exterior metàl·lica feta amb bigues entrecreuades i els espais buits dels pisos primer i segon donen ingravidesa visual a l'edifici. Està separada per 3 plataformes que donen sensació de verticalitat.

El primer bloc actua de base. En ella, s'hi alcen quatre potes més amb una inclinació cap endins fins una alçada de 115m on s'hi troba la segona plataforma. A l'interior hi podem trobar escales i ascensors que permeten el seu accés des del parc dels Champs de Mars

Pel que fa la façana podem comentar que els quatre cantons són idèntics alhora que simètrics.

Finalment pel que fa l'urbanisme, l'obra es va ubicar a la zona on s'havia de celebrar l'Exposició universal a París, l'any 1889 en un espai obert per tal que es veiés des de molts indrets de la ciutat.

Significat i funció

L'obra bàsicament té dues funcions: commemorativa del centenari de la Revolució Francesa de 1789 alhora que crear una obra representativa i emblemàtica degut a l'Exposició Universal celebrada a París l'any 1889.

Pel que fa el significat únicament remarcar que les Exposicions Universals eren un gran aparador on els diversos països exposaven els seus avenços. Al ser l'edifici més alt en la seva època l'obra té un significat relacionat amb la potència i l'avenç constructiu que França volia demostrar al món.

Actualment té una funció turística alhora que serveix d'antena de ràdio i televisió.

Autor: Edward Munch

Cronologia: 1893

Context històric i cultural:

Al darrer terç de segle, l’alça dels moviments nacionals va suposar a més de la formació del pensament nacionalista, la unificació d’Alemanya i d’Itàlia.

Primera Internacional (1864).

El Capital de Karl Marx (1867).

Des d’un punt de vista social, i lligada amb la Revolució Industrial, es desenvolupa una nova classe social enfrontada amb la burgesia, el proletariat, la qual farà seves les noves ideologies difoses també al segle XIX,el socialisme i l’anarquisme.

Inici de les Exposicions Internacionals o Universals que van tenir com a seus principals: Londres (1651), Barcelona (1888) i París (1889), relacionada amb el bastiment de la Torre Eiffel.

A Espanya la Revolució Industrial quedarà en un intent, excepte a Catalunya i al País Basc, malgrat la construcció d’una moderna xarxa de transports (el ferrocarril). La fi de segle coincidirà amb la pèrdua de les últimes colònies.

Estil, característiques formals, compositives i tècnique

Estil: Expressionista.

Munch fou l’iniciador de l’expressionisme, estil que cerca l’expressivitat mitjançant la utilització d’una forma agressiva i violenta de la línia i el color. Simplifica les formes en les quals l’artista aboca les seves emocions.

Característiques formals, compositives i tècniques

Anàlisis formal:

Pinzellada agressiva i carregada de pasta, afegida a una llum tamisada pels núvols rogencs, du a terme una textura mat i rugosa.

Les formes d’aquest quadre són tancades.

Com feia Gauguin, envolta i aplana les figures.

Reforça les línies per augmentar la seva expressivitat.

Predomini de línies corbes i diagonals, els traços enèrgics i allargats, donen moviment al quadre. Aquesta sensació es reforça per l’estridència dels colors, i provoca inquietud i desassossec en l’ànima de l’espectador. Composició:

La composició ve donada, per una diagonal molt marcada, que configura el pont i desequilibra el quadre cap a l’esquerra

El divideix en dues parts, el paisatge urbà i el fiord, mentre que la figura situada al mig, tendeix, amb certa manera, a centrar el quadre.

El color també contribueix a una jerarquització dels plànols, la qual cosa dóna profunditat a l’obra.

L’estructura en forma d’essa determina el paisatge i el personatge central.

El pintor utilitza una perspectiva lineal molt forçada, situant el punt de fuga a l’extrem superior de la barana.

Línia de l’horitzó a la part mitjana superior, la qual cosa contribueix a atansar els elements de la composició cap a l’espectador.

Situa una figura en un primer pla, segons la llei de la frontalitat, per a comunicar-nos la seva angoixa i la seva desesperació.

Tècnica: oli i tremp sobre cartró [S’accepta oli sobre cartró].

Tema, significat i funció

Tema:

Sobre un pont i en un primer pla, Munch representa de forma impactant una figura de cara. El rostre de l’home és una calavera de color groc, el seu cos s’espanta, al mateix temps que crida i es posa les mans al cap manifestant pànic. En el fons, dues figures allargades caminen. Una d’elles, de perfil, observa el paisatge que té als peus. Difusos contorns donen vida als turons que envolten el fiord de Noruega. Aquest, situat a la dreta, representa el promontori sobre el qual el rei Haakon V va construir el castell Akarsus cap a l’any 1300. Una església neogòtica de la Santíssima Trinitat s’insinua mitjançant uns trets que simulen una cúpula.

Sobre els turons d’un cel envermellit el mateix Munch va fer la seva pròpia descripció: “Em vaig aturar a observar el fiord: el sol s’estava ponent i els núvols es tenyien de color vermell, vermell de sang. Vaig sentir que un crit travessava la natura, em va semblar que sentia aquest crit. Vaig pintar aquest quadre, vaig pintar els núvols com la sang de veritat. Els colors cridaven, es va convertir en el Crit del Fris de la Vida”

Significat i funció:

El progrés científic i el desenvolupament va portar la generació de Munch a no creure en l’existència de l’altra vida. La mort produeix angoixa i desesperació. El crit expressa aquesta por. Solitud, incomunicació, incapacitat d’ésser estimat

La seva pintura sorgia dels seus estats d’ànim i de les seves emocions. El crit és una representació d’ell mateix. Els colors intensos l’ajuden a marcar el significat de la figura dintre del conjunt de la composició: grocs, blaus i verds. El roig del cel significa per a Munch la sang coagulada. Una llum artificial i interna accentua el dramatisme de l’obra.

És una obra figurativa i narrativa que representa plàsticament el propi drama personal del pintor. La malaltia, la mort i la bogeria –circumstàncies que envoltaren la seva vida familiar durant la infantesa– van influir en la seva obra.

Paul Cézanne

Context històric i cultural

Ens situem a mitjan del s.XIX a França, segon imperi Napoleònic. París és la capital artística i cultural. La societat és industrialitzada, mostrant diferències entre les classes socials.

Filosofia empirista com a base del pensament de l’època. En destaquem innovacions tècniques com l’aparició de la fotografia i els tubs de pintura. A més, hi ha una nova concepció de l’artista en aquest context: trenca cànons, pinta el que vol...

Estil

Aquesta obra pertany al postimpressionisme, estil que es caracteritzava per no plasmar la realitat tal i com era, sinó per reinterpretar-la segons la subjectivitat... En destaca Cézanne.

Va ser un pintor nascut a la Provença francesa, format com a pintor a París.

Entra en contacte amb els impressionistes a la dècada del 1870. Exposa a les primeres exposicions impressionistes, després la seva obra evoluciona.

És reconegut per la crítica. Els seus temes agradaven i venia les seves obres.

La seva pintura es caracteritza pel predomini del color sense oblidar el dibuix, l’austeritat cromàtica, l’estudi dels volums a partir de formes geomètriques i tonalitats, les natures mortes i paisatges de la Provença i la pinzellada solta i

gruixuda.

Al llarg de la seva obra va simplificant més les formes fins tornar-les formes geomètriques. Influirà en l’art posterior, especialment en el cubisme.

Anàlisi

Descripció Veiem a dos homes en un bar, asseguts en una taula un davant de l’altre jugant a cartes.

Elements plàstics:

Predomina el color per sobre la línia però aquesta no s’oblida, queden definits Pinzellada curta, solta i difosa. Són de diferents tonalitats i gràcies a això aconsegueix donar forma i volum als objectes.

Color predominen els verdosos, ocres i marronosos vermellosos. Es reparteixen:

o Marrons vermellosos: taula i paret

o Verds i ocres: part superior del fons i personatges. Als personatges els creua els colors, ja que el color de l’americana d’un es troba als pantalons de l’altre i viceversa. D’aquesta manera equilibra els colors.

Destaquen dos elements blancs: la pipa i les cartes.

Llum present a tota l’obra. El focus de llum ve de l’esquerra, no es veu.

Profunditat molt poca profunditat, donada per la taula. El fons i els personatges tanquen la profunditat.

Composició

Composició tancada, els elements tendeixen cap al centre.

L’obra queda dividida en dos per l’ampolla. El pes visual recau en les mans, reforçat per les mirades i l’ampolla. Es crea un eix vertical.

És una obra bastant simètrica.

Encara que hi ha un personatge que està sencer i l’altre no, Cézanne equilibra aquesta diferència pintant el que no està sencer d’un color més clar i fent que ocupi més espai a la taula.

Els personatges no estan treballats amb una anatomia molt marcada ja que va simplificant cada cop més les seves obres.

Anàlisi conceptual

1890-1895 va fer cinc versions del mateix tema, simplificant cada cop més els elements.

Tema costumista de la vida de finals del s.XIX.

Significat

Es creu que hi ha un simbolisme, l’enfrontament entre els dos personatges.

El blanc de la pipa i les cartes destaquen al personatge de l’esquerra, que a través de la gestualitat i l’expressivitat plasma la rivalitat que té amb el seu contrincant.

Es creu que es representa l’enfrontament entre el pintor i el seu pare. El que representa al pare (personatge de l’esquerra) està inspirat en el jardiner.

Funció decorativa

Models i influències

Al tema: Louis Le Nain / a l'estil: Courbet

Influències

- Cubisme (precursor del moviment)

Altres obres

- Retrat d’un camperol

- Grans banyistes

- Muntanyes de Provença

Vincent van Gogh

1889

Context:

L’obra va ser realitzada en un moment en que a França s’estava portant a terme, per part d’una sèrie d’autors nous, una revisió de l’impressionisme, Aquests pintors experimentaran un nou concepte de la pintura i donaran lloc a diferents tendències que seran precursores de les avantguardes dels segle XX.

Van Gogh entra en contacte amb els cercles impres sionistes, però trobarà el seu propi camí que li portarà a desenvolupar una obra fortament expressiva i plena de força i color.

Estil:

postimpressionista.

Pren com a base la vista des de la seva habitació a l’asil psiquiàtric prop de Saint-Rémy, a la Provença: un camp de blat amb les muntanyes al fons; afegeix els elements que li convenen, que són el xiprer i el poble amb l’església (que recorda l'arquitecturadel seu poble natal). És un paisatge nocturn, que manifesta l’interès de van Gogh per l'expressió dels colors de la nit, a més del sentit d’aquesta com a temps de misteri, solitud i angoixa.

Anàlisi formal: Simbiosi de color i dibuix.

Característiques compositives:

S’estructura en dues parts ben diferents: a baix està la terra, amb el poble, del que destaca l’agulla de l’església; hi ha llum a algunes finestres; a dalt hi ha el cel, amb la lluna i les estrelles, irradiant la seva llum des d’unes formes circulars; el firmament és molt dinàmic, amb uns fluxos ondulants que es combinen entre sí; la claredat que envolta la carena podria ser la primera llum del matí. Un xiprer, a l’esquerra, estableix el primer pla, donant l’efecte de la profunditat, i uneix les dues parts, de terra i cel. El pintor ha usat la pinzellada que li és característica, dibuixant clarament cada traç, entonant el quadre en la gama dels blaus i verds, i donant-li, contrastant, als focus de llum, a cases i astres, un groc ben viu. Aquest traç va cobrint la tela, com teixint-la amb puntades que van formant les diferents coses, fent ritmes diferents, que són circulars pels astres, ondulants pel firmament, de tirabuixons per la vegetació del fons, de traços rectes per les cases, i serpentejants i verticals pel xiprer. Aquesta composició li dona al conjunt un caràcter vibrant, decidit i esvelt.

Així doncs, xiprer, poble i també la posició de les estrelles (que no són les de maig de 1889, quan Van Gogh les va pintar) resulten de la voluntat creadora de l’artista i no una dada del paisatge; és més, l’església té el perfil de les holandeses, fent memòria del Nord, i és molt diferent de la que hi ha a Saint- Rémy.

Significat El paisatge provençal seran l’element que Vincent Van Gogh va fer servir per expressar la seva lluita íntima que acabarà amb el seu suïcidi, el juliol de 1890. Va arribar a la regió al febrer de 1888, buscant nous camins per la seva pintura; va patir una greu crisi nerviosa el desembre següent i va acceptar l’ internament a l’asil psiquiàtric de Saint Paul de Meusole, prop de Saint-Rémy, on va passar un any; a la sortida va tornar al Nord de França on es va suïcidar, dos mesos després.. La natura i l’agricultura no solament li serveixen per expressar la seva percepció d’un món primordial i pur, diferent de la realitat moderna contaminada, sinó també el seu drama re ligiós. L’artista pinta buscant consol i

deixant aquí de costat els assumptes tradi cionalment usats, que són els extrets de l’Escriptura. Olivera, xiprer, camp i cel, això és, els elements de la natura, són les limitades eines formals que Van Gogh explota per donar cos al seu estat d’ànim. Alhora les estrelles, llunyanes, misterioses, dinàmiques, i el firmament, que no té límits i és el lloc de Déu, li serveixen per expressar l’anhel re ligiós de forma innovadora, amb un element de la natura; el pintor, a una de les seves cartes, diu cercar una pintura que pugui donar consol, però sense tornar al romanticisme o a les idees religioses.

Una altre interpretació ens parla d’un cel apocalíptic que contrasta amb la pau del poble.

El cel representa els seus moments de desesperació i les seves crisis nervioses de les que era conscient, i el poble els moments de pau entre crisi i crisi .

Funció:

En aquest quadre l’artista ha aconseguit donar forma a la seva crisi íntima, que té un component religiós important, mitjançant una temàtica, els paisatges, aparentment seculars; Van Gogh, com a home del seu temps, busca en la natura les respostes que, a les seves qüestions sobre l’infinit, la vivència religiosa tradicional no pot donar.

Autor: Auguste Rodin

Cronologia: 1880-1900.

Context històric i cultural

Revolució industrial.

Fi de segle.

Lluites obreres.

París com a centre d’art en substitució de Roma.

Trencament amb l’Acadèmia.

Figures i pintures contràries a les definicions de les formes.

Recerca de noves solucions plàstiques.

Nou col·leccionisme.

Arquitectura: Modernisme, Art Nouveau, Modern Style,Liberty...

Pintura:Impressionisme, Simbolisme,Postimpressionisme

Estil i característiques formals, estructurals i tècniques

Estil: Impressionisme. S’accepta Simbolisme

Característiques formals i estructurals

Embalum rodó. Cos arrodonit, sobre si mateix.

Multifacialitat.

Figuració realista amb una forta expressivitat.

Modelatge ambels dits, que fala impressió d’imprecisió o inacabat. Representació de les emocions. Subjectivitat.

Tècnica:Fosa (cal explicar-la)

Material: Bronze

Tema, significat i funció

Tema:

Representa el poeta Dante.

Referència a la Divina Comèdia. L’obra havia de rematar l’anomenada Porta de l’Infern(d’uns 30 metres d’alçada), però finalment va ser una obra autònoma.

Funció:

Crear una gran porta pel Museu d’Arts Decoratives.

Donar a la ciutat moderna monuments moderns.

Autor: Claude Monet

Cronologia: 1872

Context històric i cultural

Revolució industrial.

Lluites obreres.

París com a centre d’art en substitució de Roma.

Trencament amb l’Acadèmia.

Ruptura amb els Salons

Nou col·leccionisme.

Recerca de noves solucions plàstiques. Impressionisme.

Avanços de la ciència:: llei del contrast simultani de Michel Eugène

Aparició de la fotografia.

Estil i característiques formals i compositives

Estil: Impressionisme

Característiques

Formes obertes o pictòriques

Absència de dibuix

Trencament de la representació acadèmica

Us de colors complementaris

Coneixement de la llei del contrast simultani de Michel ’Eugène Chevreul que afirma que dues tonalitats complementaries fa que la intensitat de totes dues sigui més gran, cosa que permet abandonar el sistema tradicional de clarobscur.

Absència del negre

Significat i funció

Significat;

Vista del port de Le Havre on Monet va passar la seva joventut. Captació dels reflexos de la llum damunt de l’aigua. Captació de la presencia i la influencia de l’atmosfera en la natura

Funció: Decorativa

(Déjeuner sur l'herbe)

Edouard Manet

Cronologia: 1863.

Context històric

L’anomenat Segon Imperi (1851-1870), capitanejat per Lluís Napoleó, va reunir totes les forces d’ordre i va suposar el desencís de tota la massa social i també dels artistes i l’adveniment de la Tercera República l’any 1870.

El Dinar campestre va ser desestimat pel jurat del Salon de 1863, però va ser exposat junt amb altres obres rebutjades al Salon des Réfusés, convocat per ordre del mateix emperador Napoleó III.

Fets històrics:

El darrer terç de segle, l’increment dels moviments nacionals va suposar, a més de la formació del pensament nacionalista, la unificació d’Alemanya i d’Itàlia.

Guerra de Secessió nord-americana (1861-1865).

Primera Internacional (1864).

El Capital de Karl Marx (1867).

Primer Concili Vaticà: dogma de la infal·libilitat del papa (1869).

El positivisme filosòfic d’Auguste Comte (1798-1857), que considerava l’observació i l’experiència com les úniques fonts de coneixement, incidí en el pensament dels artistes realistes, que s’enfrontaven a tota especulació subjectiva.

Importància de la crítica d’art.

Auge de les exposicions universals.

Estil i característiques

Estil: Realisme

Anàlisi formal:

Les figures estan escassament modelades, resulten gairebé planes.

L’acabat és detallat [formes tancades] en algunes zones, però en d’altres la pinzellada és completament solta i molt marcada.

Anàlisi compositiva:

Composició estructurada en tres plans horitzontals sobreposats: a sota hi ha una panera amb fruites, pa i els vestits de les dues dones; al centre, una noia nua i dos homes vestits, i darrere d’aquests, una altra dona, vestida amb roba interior, remullant-se en un rierol.

Les figures s’insereixen en un triangle, de manera que es pot parlar de composició tancada i unitària. El punt de fuga es troba situat al petit tros de cel pintat a la part alta de la tela.

El quadre presenta algunes deficiències formals que en l’època varen ser molt criticades: la llum té una incidència poc natural, mentre que la profunditat està defectuosament resolta, i això fa que la dona que es banya aparenti surar a l’aire. Finalment, la postura del nu resulta poc coherent.

I

nfluències:

Concert campestre de Ticià. Judici de Paris de Rafael.

Tema, significat i funció

Tema: L’escena es basa en una excursió campestre, costum propi de les classes mitjanes parisenques, a Argenteuil (oest de París), als boscos a la vora del Sena. Els personatges que apareixen són individus reals del cercle d’amistats de l’autor (el seu germà Gustave, l’escultor holandès Ferdinand Leenhoff, la seva esposa Susanne Manet –de soltera Leenhoff–, la model Victorine Meurent), que varen posar per a ell per a la realització del quadre.

L’obra va ser mal rebuda per la majoria d’entesos, tant per objeccions morals com artístiques. Moralment, es considerava de mal gust, no exactament el nu femení, atès que la pintura de l’època representava sovint nusos amb forta càrrega eròtica, però es reservaven per a uns temes que els feien

admissibles (mitologia, al·legoria...). Un nu contextualitzat en la realitat quotidiana (una innocent excursió burgesa) es va veure com una mena d’apologia del llibertinatge. Artísticament, a les deficiències abans

esmentades, intolerables en una època en què la perfecció tècnica es valorava molt, s’hi afegia el format del quadre, reservat per als temes “grans” i inapropiat per a temes “menors”.

Significat i funció:

El quadre ha estat interpretat com una mena de manifest en imatges d’allò que la pintura moderna havia de ser per a Manet. No ocultar la contemporaneïtat (personatges i vestits i costums actuals), llibertat

de l’artista en el seu treball, per damunt de convencions representatives de tota mena, etc. Però Manet sabia que la seva obra provocaria escàndol, en aquest sentit l’autor pren una postura deliberadament provocadora, cosa acabarà sent molt comuna en ell.

Ruptura de la perspectiva renaixentista, creació de l’espai exclusivament a través de la llum i el color.

Gustave Courbet

Cronologia: 1849-1850

Context històric i cultural:

L'etapa del rei Lluís Felip d'Orleans (1830-1848) significà a França l'inici de la industrialització i la consolidació del capitalisme financer.

La revolució de l'any 1848 va enderrocar Lluís Felip i pocs mesos després Lluís Napoleó Bonaparte, futur Napoleó III, va ser elegit president de la Segona República Francesa.

La Revolució Industrial va atorgar el protagonisme a dues classes socials antagòniques: la burgesia, nova classe dominant que imposà la seva política i la seva moral, i la classe obrera, que reivindicà millors condicions de vida.

L'espiritualisme romàntic va quedar obsolet en una societat amb una burgesia enlluernada pel progrés tècnic i industrial i una classe obrera aclaparada per la misèria.

La gran desigualtat social va afavorir la difusió de l'obra dels primers teòrics anarquistes i socialistes, com ara Proudhon, amic de Courbet que el va retratar, Marx i Engels.

D'altra banda, l'espectacular expansió de la ciència va obrir la possibilitat d'un coneixement objectiu de la realitat, com afirmava la filosofia positivista d’August Comte.

L'aparició de les primeres fotografies [daguerrotips] a partir dels anys 30 va reforçar la idea que hi havia una realitat objectiva que podia ser captada i coneguda per la ciència i la tècnica.

Estil i característiques formals , compositives i tècniques

Estil: Realisme

Característiques formals:

Predomini de la pinzellada per damunt del dibuix.

Característiques compositives:

L'obra Enterrament a Ornans és un llenç de grans dimensions en forma apaïsada i amb tots els grups de persones en relació amb el centre del quadre. El quadre presenta una composició bastant estàtica, gairebé sense acció.

Courbet mostra l'escena sense cap tipus d'idealització. La majoria dels personatges es troben a la mateixa altura, disposats horitzontalment a manera de fris, sense cap mena de jerarquia espacial. L'únic element que s'eleva sobre la resta és la creu que trenca la uniformitat del paisatge del fons.

El grup no és homogeni ni el seu repartiment és simètric. A l'esquerra, apareixen la majoria de les autoritats civils i eclesiàstiques, recognoscibles pels seus vestits, i a la dreta, la resta del poble, familiars i veïns.

La gamma cromàtica és reduïda. L'artista utilitza una paleta de tonalitats fosques i sòbries que mostra una clara influència del cromatisme de la pintura holandesa i espanyola del segle XVII, que havia contemplat al Museu del Louvre. El protagonisme del negre desafia les normes acadèmiques de l'època i evidencia la gravetat de l'escena. Tons ocres, verds i grisos dominen en el paisatge del fons. La possible monotonia cromàtica es trenca amb els blancs i vermells que apareixen en diferents parts del quadre.

La llum no busca atorgar dramatisme a l'escena, sinó que utilitza els efectes del clarobscur per donar corporeïtat a les figures. Contrasta la banda esquerra, més lluminosa, amb una banda dreta enfosquida per les vestidures negres de les dones. La llum del capvespre accentua la solitud del paisatge.

El tractament de la llum reflecteix l'estudi de les obres de Caravaggio i Rembrandt .

Tècnica: Oli sobre tela. L’oli és una tècnica pictòrica que consisteix a dissoldre els pigments en un aglutinant com l'oli de llinosa. Aquesta tècnica permet gran varietat d'efectes pictòrics i rectificacions.

Significat i funció

Significat:

L'originalitat d’aquesta obra rau en la manera de tractar el tema: un romàntic l’hauria idealitzada per ressaltar el dramatisme i el dolor dels protagonistes; el respecte a la iconografia cristiana obligaria a representar aquest enterrament tal com “hauria de ser”. Però el realisme tracta l’escena com “realment és”, no sense un cert to de denúncia provocadora.

Els personatges d’aquest llenç eren habitants d’Ornans que van acceptar ser retratats per Courbet. Els representa amb la mateixa disposició utilitzada en aquells temps dins dels temples, separats els homes a l’esquerra, de les dones a la dreta. A partir de dades dels arxius municipals i d'actes notarials, els historiadors han pogut donar nom a gran part dels personatges.

Funció:

El 1855, any de l’ Exposició Universal, el jurat acceptà una sèrie d’obres de Courbet, però rebutjà dues de les més importants per al pintor: Enterrament a Ornans i L’estudi del pintor, pel seu caràcter programàtic del nou estil que trencava amb les normes artístiques i temàtiques que defensava la Acadèmia. Courbet les exposà finalment en una barraca que ell va construir davant de l’entrada de l’Exposició.

Autor Francisco de Goya

Context històric i cultura

Datació: -1814

Context històric i cultural

Revoluciófrancesa i revolució industrial.

Enderrocament de l’Antic Règim a molts països europeus.

Naixement d’una consciència nacional a Europa i Amèrica Llatina.

La irrupció de la Il·lustració a Espanya.

La Guerra del Francès.

La Constitució de Cadis, 1812.

El regnat de Ferran VII.

Del neoclassicisme al preludi del romanticisme.

La singularitat de Francisco de Goya: pintor de cort, cronista de guerra (sèrie dels Desastres de la Guerra), la irrupció de la subjectivitat, la llibertat artística...

Evolució musical del classicisme al romanticisme.

Comparació del pintor espanyol amb el compositor Beethoven.

Característiques formals

Pintura a l’oli sobre tela.

Escena en penombra. Existència de clarobscur.

Un ús intencionat de la llum.-Predomini del color damunt la línia.

Pinzellades llargues i dramàtiques.

Contenció cromàtica.

Construcció de la profunditat per mitjà de dues línies diagonals.

Assenyalar el protagonisme compositiu: home amb els braços oberts.

La distribució dels diferentsgrups de personatges: esquerra idreta.

Dinamisme implícit.

Expressionisme dels personatges amb la seva gesticulació.

Voluntat de construcció d’una escena dramàtica i macabra.

Antecedents i influències:

Influència de l’escola pictòrica espanyola del Sis-cents.

Influència de la pintura del barroc europeu (clarobscur).

Estil: Romanticisme, goyesc (autor de classificació difícil). Evolució del neoclassicisme al romanticisme (s’admet).

Tema:

Pintura d’història. Explicar el fet històric de Madrid.

Relació de la pintura amb La càrrega dels mamelucs.

Significat i funció:

Un clam als principis de llibertat i una condemna a l’opressió i la injustícia.

La crueltat de la guerra.

La inconformitat humana davant la brutalitat i la injustícia.

L’heroisme dels afusellats anònims.

La follia de la violència

Un testimoni antibel·licista.

Influències:

Manet: L’afusellament de Maximilià

Picasso: La matança de Corea.

Obra de referència internacional per a la pintura d’història i de denúncia.

Autor Eugène Delacroix

Datació: -1830

Context històric i cultural

La fi de l’Antic Règim. Revolució francesa.

Revolució industrial

Triomf de la burgesia i consciència del proletariat.

Les revolucions burgeses de 1820 i 1830.

Nacionalisme: noves nacions a Europa i Amèrica Llatina.

Nous mitjans de transport (tren) i noves fonts d’energia.

Augment demogràfic a Europa.-Evolució del neoclassicisme al romanticisme.

Caracterització del romanticisme: individualisme, nacionalismes, vitalisme, historicisme, naturalesa, sublimitat, pintoresquisme, orientalisme...

Romanticisme francès: desenvolupament d’una escola pictòricapròpia. Altres escoles del romanticisme: Alemanya, Anglaterra...

Exemples de romanticisme musical (Chopin, Beethoven), literari (Dumas, Goethe, Schiller...).

Característiques formals

Pintura a l’oli sobre tela.

Gran format.

Subdivisió de l’escena en un primer pla, format pel grup central de personatges, i un segon pla, obert i infinit.

Composició piramidal.

Dinamisme a través de pronunciades diagonals compositives.

Gesticulació expressiva per mitjà del gest obert de braços i cames.

Violència implícita.

Predomini del colorsobre la línia.

Pinzellada esbossada.

Llum artificial, focal, clarobscur (contrast lumínic del centre respecte dels extrems.

Realisme en la indumentària i el paisatge.

Voluntat de fer partícipl’espectador en l’escena.

Antecedents i influències:

Influència de la pintura del renaixement venecià (Tizià) i del barroc (Rubens).

Ressò del Rai de la Medusa, del mestre Géricault.

Goya: retrat i denúncia de la societat del moment.

Contacte amb els pintors anglesos coetanis: Constable, Gainsbourght...

Estil: Romanticisme francès.

Interpretació conceptual.

Pintura d’història contemporània.

Combinació de realisme i al·legoria.

Inspiració en la revolta de París dels dies 27, 28, 29 de juliol de 1830(Trois Glorieuses), que significàl’establiment d’una monarquia constituent (enderrocamentde Carles X i coronació de Lluís Felip I d’Orleans).

Descripció i interpretació dels personatges:

la figura femenina (Marianne/llibertat/república/nova França), els diferents grups socials (burgesia, proletariat, poble, mort anònima).

Presentada al Saló de 1831, va ser adquirida per Lluís Felip I (no mostrada en públic fins el 1861). En origen tenia una funció de compromís i de propaganda.

Avui commemora la revolta del 1830.

Pierre Alexandre Vignon i Jean-Jacques Marie Huvé

Cronologia: 1806-1842

Context històric i cultural:

L’ample cronologia de l’obra la situa entre els ideals neoclàssics i els romàntics des de l’imperi napoleònic fins el regnat de Lluis Felip I.

A l'època napoleònica, l'art Neoclàssic va prendre un tret molt més classicista en el que anomenem l'Estil Imperial. Napoleó amb aquest retorn a l'antiguitat de llenguatge racionalista, ordenat i geomètric, transmetia ideals de justícia, honor i patriotisme.

L'època de Napoleó fou la més fecunda fent construccions classicistes i es fa evident la intenció d'identificar Napoleó amb els emperadors romans.

Posteriorment, al llarg del segle XIX la crisi religiosa, les revolucions liberals i econòmiques van suposar el triomf del Romanticisme com a resposta a la reacció burgesa que havia originat el neoclassicisme. Apareix la novel·la realista amb Victor Hugo..

La Revolució de Juliol fou una sublevació popular contra el rei Carles X de França que es va conèixer com les Tres Glorioses en referència als tres dies, 27,28 i 29 de juliol de 1830. En una situació de contínua disputa entre liberals i monàrquics mentre governava Carles X, aquest va pretendre instaurar lleis repressores i va fracassar. A conseqüència de la revolta va ser substituït per Lluís Felip I qui, en principi, havia de respectar més el poble en la que es va anomenar Monarquia de Juliol (1830-48).

Els arquitectes neoclàssics sabien que un nou ordre social exigia un nou ordre de la ciutat, i tots els seus projectes es van inscriure en un pla de reforma urbanística. La nova ciutat havia de tenir, com l'antiga, els seus monuments però l'arquitecte havia de preocupar-se també del desenvolupament social i funcional.

Es van construir esglésies a la manera del s temples clàssics, però també escoles, museus, hospitals, mercats, duanes, ports, carrers, places...

Estil i característiques constructives i espacials

Neoclàssic [s’admet neoclàssic / neobarroc]

Característiques

Espai exterior: Temple clàssic, octàstil, perípter, amb columnes d'ordre corinti.

Com a element de suport, aquestes columnes corínties, de 20 metres d'alçada s'aixequen damunt un pòdium de 7 metres, amb 28 graons, situat a la façana principal.

Quant a la decoració exterior , cal destacar-ne la temàtica religiosa present en el fris i en els frontons i cal subratllar-ne el tema del Judici final en el frontó de la façana. Una porta de bronze amb baixos relleus inspirats en els deu Manaments ens condueix a l'interior..

Exteriorment, les columnes d'ordre corinti amb base, fust estriat i capitell amb fulles d'acant El sostre es tanca amb una coberta de dos aiguavessos.

L’aspecte exterior és el d’un gran temple clàssic, combinant solucions gregues (columnata) i romanes (pòdium, escalinata, ordre corinti).

El fris i els frontons estan esculpits amb escenes religioses. Destaca el frontispici de la façana principal, el qual mostra una representació del Judici Final obra de l’escultor Henri Lemaire (1798-1880) i acabat el 1833.

Espai Interior

Interiorment és una enorme i obscura cel·la decorada amb marbre, daurats i escultures. Al final d'aquesta llarga nau voltada amb cúpules sobre petxines localitzem un absis decorat amb un fresc on Crist i la Madeleine són acompanyats per personalitats històriques del temps de Napoleó.

L’espai interior és de planta rectangular d’una sola nau elevada i absis semicircular amb una coberta voltada configurada per tres trams quadrats amb tres cúpules sobre petxines.

L’obra evoca un gegantesc panteó, més similar a unes termes romanes que amb la tradicional disposició d’una església.

Significat i funció

Significat; Tot l'exterior de l'edifici és un símbol de recuperació de l'època clàssica.

La pedra com a material, així com les columnes, donen un aire de solidesa i noblesa. Aquesta aclaparadora solidesa ens pot assenyalar que Napoleó utilitza el Neoclassicisme com a símbol de glòria i immortalitat.

Funció: Originalment era un temple laic per guardar-hi els trofeus i les banderes agafades als enemics que esdevé un edifici religiós. Actualment és una església cristiana dedicada a Maria Magdalena .

Autor: Antonio Cánova

Context històric i cultural:

Revolució Francesa [1789].

Moren a la guillotina Lluís XVI i la seva esposa Maria Antonieta [1793].

Rebuig de l’absolutisme monàrquic. A Espanya, regnat de Carles IV.

Il·lustració.

Trencament amb les formes carregades del Barroc.

Valoracióde la cultura i l’art clàssic.

Johann Joachim Winckelmann: Història de l’art de l’antiguitat [1763].

En les arts: Neoclassicisme pictòric [David];escultòric [Canova,Thorvaldsen].

Roma centre de les arts. Grand Tour

Estili característiques compositives, formals i tècniques

Estil: Neoclassicisme.

Característiques formals:

Escultura exempta d’embalum rodó.

Manca de policromia.

S’afirmava erròniament que a la Grècia clàssica es valorava la puresa blanca del marbre.

Composició dinàmica amb la utilització de diagonals per influència encara del Barroc.

Voluntat de moviment amb postures contraposades.

Compositivament,el petó queda encerclat pels braços de Psique.

Trencament de la fredor i l’estatisme neoclàssics.Sensualitat.

Material:

Marbre.

L’artista va aconseguir transformar una pedra dura com és el marbre en una textura suau i delicada, gràcies al fet que,una vegada acabada l’obra,la va polir amb pedra volcànica i la va banyar en calç i àcid, per donar la sensació de més realismeanatòmic.

Tema, significat i funció

Tema:•Mite d’Eros i Psique, tal com el narra l’escriptor Apuleu a L’ase d’or.

Eros, déu de l’amor, es va enamorar de Psique, la bella i capriciosa filla d’un rei d’Àsia. Per seduir-la,Amor [Eros] li va construir un palau, on anava cada dia a contemplar-la. Un dia, espantada per la seva presència, Psique li va tirar la cera d’una espelma al rostre, fet que va enfurismar Amor [Eros]. Desolada, Psique va recórrer a un oracle de Venus, que li va imposar tres condicions per recuperar el seu amor, l’última de les quals consistia a recollir l’atuell de Proserpina, que contenia el secret de la bellesa. Curiosa, Psique va obrir l’atuell, per la qual cosa va ser castigada a submergir-se en un son profund del qual no es despertaria fins que Amor [Eros] la besés.

Significat:

La intensitat del moment escollit per Canova fa que el simple gest anecdòtic es converteixi en imatge paradigmàtica de l’amor.

Símbol de la passió carnal i de l’amor pur.

Recerca d’un ideal de bellesa.

Funció:

Decorar el saló de Lord Cawdor.

L’escultura va arribar a mans de Napoleó després que fos robada del seu emplaçament original pel mariscal Marat.

Autor Jacques-Louis David

Tècnica oli sobre tela

Mides 3,30 - 4,25 m.

Estil neoclassicisme

Tema literari

Localització Museu del Louvre

Context històric i cultural:

Datació 1784 o 1785 en relació amb l’any que fou exposada al Salon

Context històric i cultural

Període comprès entre el 1760-1770 i el 1830, aproximadament. La il·lustració i l’Enciclopedie.La revolució francesa i la fi de l’Antic règim. Napoleó i el seu imperi.

Des del punt de vista artístic la doble capitalitat de Roma i de París. Principals teòrics del Neoclassicisme: Winckelmann i Mengs. Les excavacions d’Herculà (1738) i Pompeia (1748): descobriment de l’antiguitat. Reacció a les formes del tardobarroques i del rococó i un retorn al classicisme. Difusió de les acadèmies de belles arts per Europa i del seu mètode d’aprenentatge basat en la còpia i el dibuix.

Característiques formals:

Ús de la perspectiva renaixentista en un espai interior: paviment escacat, caixa rectangular, disposició lineal de les figures.

Divisió de l’escena en grups.

Fons arquitectònic d’inspiració antiga.

Divisió tripartida del grup en funció del fons arquitectònic.

Gesticulació teatral de les figures.

Contraposició emocional entre els personatges femenins i masculins.

Predomini de la línia sobre el color.

Utilització d’una llum universal.

Reducció de la gama cromàtica i predomini dels tons càlids.

Indumentària i objectes antics de referència arqueològica.

Poca anècdota i abstracció ideal.

Superfície del quadre totalment llisa, pinzellada imperceptible.

Oli sobre tela.

Grans dimensions.

Antecedents i influències:

Per la pintura del neoclassicisme, i en particular de David, els clars antecedents a l’hora de cercar les formes clàssiques són Rafael i Poussin.

Forta influència de David en la pintura del neoclassicisme espanyol (José Madrazo, Aparicio...)

Interpretació conceptual:

Tema i significats

Tema de la història antiga: Font literària és la tragèdia Horaci, de Pierre Corneille, basada en la Història de Roma de Tit Livi. Els tres germans juren davant el seu pare que combatran fins a la mort amb els curiacis, malgrat el desconsol que causa entre les dones amb ells emparentades, per tal d’aconseguir el domini de la Itàlia central.

Significat

Forma part de les obres prerevolucionàries de David, com: Belisari demanant amoïna, Els lictors porten a Brut els cadàver dels seus fills...

1785: Èxit clamorós del pintor en el Salon.

La convicció que l’art pot regenerar la societat. Proliferació dels temes nobles, bé sia a través d’al·legories i mitologia grecoromana bé història antiga i contemporània.

Exemplaritat a través de les històries de l’Antiguitat: ensenyament tràgic de la vida i propaganda política.

La prioritat del deure sobre els sentiments. autosacrifici, honor, lleialtat–interpretació de la identitat dels Horacis.

David serà el pintor oficial de la Revolució francesa i de Napoleó

FITXA TÈCNICA

Autor: Gian Lorenzo Bernini

Cronologia: 1622-1625

Tipus: escultura exempta

Material: marbre i afeits de fusta daurada

Mides: 2,43 m (alt)

Estil: barroc

tema: mitològic

Localització: Galleria Borghese (Roma)

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC

INTERPRETACIÓ CONCEPTUAL

FITXA TÈCNICA

Autor: Bernini

Cronologia: 1645-1652

Tipus: escultura exempta (però fusiona arquitectura, pintura...)

Material: marbre

Mides:

Estil: barroc

tema: religiós (transverberació Santa Teresa, canonitzada el 1622

Localització: Capella Cornaro a Santa Maria de la Victòria (Roma)

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC

INTERPRETACIÓ CONCEPTUAL

FITXA TÈCNICA

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC

INTERPRETACIÓ CONCEPTUAL

FITXA TÈCNICA

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC

INTERPRETACIÓ CONCEPTUAL

Autor: Francesco Borromini

Cronologia: Església i claustre 1638-1641; façana: 1665-1667.

Estil: Barroc

Temàtiques: religiosa, al·legòrica, mitològica, retrat, històrica.

Context històric

El barroc respon a un canvi de mentalitat tant a l'Església, després de la Reforma de Luter, com per l'aparició de les monarquies absolutes.

Durant el segle XVI les idees protestants es van anar estenent per tot Europa, Roma perdia la seva hegemonia política i religiosa. La divisió que es produeix en l'Església requeria una reafirmació de l’Església catòlica i l'art Barroc serà el vehicle ideal per propagar i reafirmar el dogma catòlic.

L'art barroc és, doncs, un art de propaganda; la seva riquesa, monumentalitat i luxe no són sinó l'expressió del poder i de l’autoritat, tant del monarca com de la nació i de l'Església catòlica.

Roma Sancta. Triomf de la Contrareforma.

Paper repressiu de la Inquisició.

A Espanya, Segle d’Or literari: Lope de Vega, Gongora...

Política: A Espanya, Felip IV; a França, Lluís XIII, i inicis del regnat de Lluís XIV; a Roma, papat de Urbà VIII, Barberini; a Anglaterra, Carles I, Cromwell i Jaume II