ANTECEDENTS

Tot i que el Mediterrani antic va ser ric en contactes entre diferents cultures, es considera que les arrels de la nostra, la  occidental, es troben a Grècia i Roma i, per tant, iniciarem aquesta Història de l’Art amb elles.

Evidentment, aquest és un punt de vista molt eurocèntric que no té gaire en compte altres cultures molt potents i sovint més properes del que ens pensem, com la fenícia, itita, egípcia, etc. Però... comencem!

 Els orígens de grècia els hem de cercar en un conjunt d’illes i territoris costaners al mar Egeu, amb una geografia molt muntanyosa, difícil per conrear-hi gaire i, sobretot per comunicar-se per terra i crear extensos dominis. Per això, la seva forma d'organització política va ser la polis (petites ciutats-estat independents), amb formes de govern i costums diferents però unides culturalment per la religió politeista, el comerç marítim, i la llengua, tot i que amb diferents dialectes.

Aquesta història comença a la prehistòria.... Amb les pintures rupestres creades pels primers humans? Si...però no. Nosaltres començarem a l'Edat dels Metalls, concretament a l'Edat del Bronze.

A les Cíclades i a Creta s'hi establí una gent provinent del continent, els Minoics. I no només hi deixaren les primeres mostres artístiques, sinó que també ens deixaren textos escrits en tauletes d'argila.

Minoics (2.600 aC – 1.400 aC)

D'aquesta cultura en destaca el palau, una estructura pròpia del Pròxim Orient amb moltes estances entorn d’un pati que articula l’espai sostingut per columnes vermelles amb un fust de major diàmetre del centre en amunt i un capitell format per una motllura i un bloc quadrangular que donaran origen a l’equí i l’àbac i, seran a més referent per a la formació de l’estil dòric grec.

A l’interior, el palau està ben decorat amb relleus i pintures al fresc que recreen escenes de la vida quotidiana on la dona té un paper preponderant.

Fresc de la tauromàquia (joc sobre un brau) al palau de Cnossos, de rica policromia i amb les       figures representades de perfil i contornejades per una línia negra per influència de l’art egipci però molt menys hieràtic.

 El mite de Perseu entrant en un “laberint” a matar el Minotaure ve d’aquests palaus (recordem que el monstre era fillastre del rei Minos).

Pel que fa a l’escultura, en destaquen les minúscules estatuetes que representen sacerdotesses o bé deesses amb els pits nus i els ulls molt grans.

 Deessa de les serps ca. 1.600 aC

Micènics 1.600 aC- 1.400 aC

ALa civilització minòica al s. XVI va ser envaïda i absorbida pels Micènics , dels quals ja sabem amb seguretat que eren "aqueus" (és a dir, grecs). Formaren una societat, hereva de l'anterior, però més guerrera i jerarquitzada, organitzada entorn del palau.

De fet, les famoses epopeies de la Ilíada i la Odissea provenen d'aquesta època, tot i que perduren oralment de generació en generació durant molt de temps fins que s'acaben posant per escrit en època arcaica grega.

En quant a l’art, la cultura micènica es caracteritza per les construccions de grans muralles de pedres ciclòpies (anomenades així perquè eren tan grans que els grecs pensaven que eren obra dels ciclops) com a conseqüència del caràcter guerrer d’aquesta gent.

En destaca la muralla de Micenes i, especialment la Porta dels lleons, anomenada així per tenir esculpit en un mig relleu dos lleons de 3m d’alçada.

El Palau s'estructura entorn del megaron, el gran saló de planta rectangular a la qual s’anteposen un pòrtic amb columnes i un vestíbul. Com veiem, d’aquesta estructura en derivarà el temple grec. A l'Odissea, Nausica dirigint-se a odisseu descriu el Mègaron del palau d'Alcínous així:

I un cop que t'acullin la casa i el pati, creua ràpidament el mègaron per arribar fins a la meva mare, ella està asseguda a la llar a la llum del foc, filant flocs purpuris... recolzada a la columna. I les seus esclaves s'asseuen al seu darrera. Allà també hi ha el tron del meu pare recolzat contra la columna, en el qual s'asseu a beure vi com un dé u immortal.

També hi van ser importants els thólos, tombes nobles formades per una cambra funerària amb una falsa volta formada per la superposició de diversos anells de pedra i una porta d'accés precedida per un passadís. Són l'antecedent dels santuaris de planta circular grecs. A dins els morts eren acompanyats per rics aixovars funeraris, com la famosa màscara d'Agamèmnon, feta d'or i anomenada així perquè quan la van trobar al s. XIX es va considerar que pertanyia al mític rei homèric Agamèmnon.

Tomba d’Atreu (o Tresor d’Atreu), s. XIII aC

          LA CULTURA GREGA

Entorn del 1200 aC aquesta cultura col·lapsa i és substituïda per un poble també grec, arribat del nord, els doris, als quals se'ls atribueix l'ordre dori. Amb ells s'inicia l'Edat Fosca i la història pròpiament "grega".

Du aquest nom perquè amb el col·lapse dels palaus micènics desapareix l'escriptura, molt lligada a l'economia palacial, i el registre material es fa molt escàs, per la qual cosa historiadors i arqueòlegs ho tenen molt difícil per saber com era aquella gent. El que si sabem és que al contrari del període anterior, molt jerarquitzat, ara tenim una societat molt igualitària i senzilla.

En aquest període alguns aqueus emigren a les costes d'Àsia Menor i rebran el nom de jonis i enton del 800 aC sorgeix per primera vegada el terme hel·lènic per referir-se a les persones que compartien, tot i la fragmentació política i terriotrial unes característiques culturals pròpies com son la llengua, la religió i els costums. També és en aquest període on es posen per escrit els relats orals de la Guerra de Troia en la Ilíada i la Odissea, tot i que com hem dit abans, provenen de segles abans.

·   ETAPA ARCAICA (800-500 aC)

Eclosionen totes les característiques de la civilització grega que en l'Edat Fosca es comencen a forjar com la polis i el concepte de ciutadà/ ana, amb una mirada del món pròpia basada en la filosofia de Parmènides..., la matemàtica (Pitàgores...). Però també el sorgiment de les colònies al Mediterrani i l'Egeu i els jocs panhel·lènics on es reunien grecs d'arreu per honrar els déus: Jocs olímpics, a Olímpia (en honor de ); jocs Pítics; jocs ístmics i nemeus.

L’art grec, el qual és model i referent per a l’art romà però també per a les reinterpretacions renaixentistes i neoclàssiques, es pot sintetitzar en la frase del filòsof grec Protàgores: “l’home és la mesura de totes les coses”, ja que l’escultura i l’arquitectura gregues deixen de banda la monumentalitat de l’art oriental per cercar la bellesa en  l’harmonia i la proporcionalitat en relació a la mesura humana ja sigui a través de la captació naturalista de la figura humana en escultura o a través de l’esveltesa i la correcció visual a partir de càlculs matemàtics precisos de cada element constructiu per corregir les aberracions visuals en l’observació de l’edifici.

Utilitza un sistema constructiu arquitravat amb predomini de la línia horitzontal i vertical on hi destaca el TEMPLE,  el qual tot i que al principi era de fusta al s. VII aC ja es comença a fer de pedra (sobretot marbre blanc) i en ordre dòric.

L’edifici, normalment de planta rectangular dividida en 3 espais (com el megàron):  la PRONAOS o entrada que dóna accés a la NAOS o cel·la, el lloc sagrat on es troba la imatge del déu o deessa a qui va dirigit el temple i finalment l’OPISTÒDOM, una cambra posterior adossada a la naos però sense accès a ella on es guardava el tresor del temple.

S’alça sobre una plataforma escalonada anomenada estilòbata sobre la qual s’assenta la columna formada per una base (absent a l’ordre dòric), el fust -el qual mostra bombament suau al centre anomenat èmfasi per tal que l’ull humà percebi la columna recta-  i el capitell. Sostingut per la columna tenim l’entaulament, format per l’arquitrau que pot ser llis o amb 3 franges paral·leles depenent de l’ordre escollit; el fris decorat amb relleus, i la cornisa.

La coberta és a dues aigües i tancada a les façanes curtes per un frontó triangular que conté el timpà, decorat amb figures escultòriques en relleu.

EXEMPLE: Temple d’Atena a Praesum. Hexastil i d’ordre dòric.

Tot i que, com veiem són edificis molt regulars, en trobem de diferents plantes:

a)   A tholos (de planta circular). EXEMPLE: Santuari d’Atena Pronaia (c. 370-360 aC) a Delfos

b)  Rectangular (com el que hem vist anteriorment). Aquests, alhora es poden subdividir, segons les columnes en perípters (si estan completament envoltats de columnes) i aquests poden ser: Monòpter, si només és envoltat per una filera de columnes,  Dípters, si en tenen dues fileres o pseudoperípter, si les columnes estan adossades al mur.

Els temples que només tenen columnes a les façanes curtes poden ser: dístils (2 columnes); tetràstils (de 4) ; hexàstils (de sis), octàstils (de vuit) o decàstils (de deu).

Altres tipus de temples són l’amfipròstil (només té columnes a les dues façanes del temple); pròstil (només a un dels pòrtics) i l’apter in antis quan les columnes (antes) estan entre la prolongació dels murs del pòrtic.

A continuació us adjunto un dossier fet per dos professors d'art per complementar la informació sobre l'art grec i un altre sobre l'art romà i els seus precedents.