Pintora i religiosa activa en el regne de Lleó a finals del segle X. Autora o coautora de les cent quinze miniatures que il·lustren el Beatus de Girona, còdex conservat a la catedral de Girona i datat al voltant del 975.

Sabem que les dones practicaven la il.luminació de manuscrits, reservada principalment a les religioses fins a la fi del segle XIII. Segurament fou monja en el monestir de San Salvador de Tábara, Zamora, i es considera la primera dona artista d’Espanya i, segons els especialistes, la primera miniaturista de nom conegut a Europa.

Tot això ho podem interpretar gràcies a la inscripció que apareix en el colofó del Beatus de Girona: "ENDE PINTRIX ET D(E)I AIUTRIX FR(A)TER EMETERIUS ET PR(E)S(BITE)R” (Ende pintora i ajudadora de Déu. Fra Emeteri prevere). En aquest “Comentari de l’Apocal·lipsi”, fet pel monjo Beat de Liébana, el nom d’Ende apareix també juntament amb el d’Emeterius, que podria ser l’altre il·lustrador del Beat –dues mans en la seva execució?- o, segons altres hipòtesis, autor d’altres Beats que aquí senzillament acredita l’autoria de la mateixa Ende.

En qualsevol cas, el Beat de Girona es caracteritzarà per la seva paleta rica en colors i vivacitat i fins i tot per la peculiar interpretació d’alguns passatges o escenes. La il·luminació que il·lustra les visions de Joan al llibre d'Apocalipsi és d'estil mossàrab. Aquest estil, desenvolupat a Espanya després de la invasió musulmana, barrejava elements de l'art islàmic i les tradicions decoratives.

El cas d'Ende resulta excepcional, ja poques són les obres conservades que van ser signades per les seves autores; una circumstància força comuna en aquells moments en què les arts eren considerades merament activitats artesanes. En aquest context d'espiritualitat i professió religiosa, moltes dones van construir el que algunes historiadores anomenen els espais de la llibertat; on cultivar i desenvolupar la seva espiritualitat i les seves capacitats intel·lectuals gràcies a les biblioteques dels convents, al coneixement de texts antics, teologia… Són aquests espais que afavoreixen el desenvolupament de les seves capacitats artístiques.

Extra bonus 1: En el context català és conegut el cas de Guisla, casada amb Guibert, i la seva filla Alba, documentades a inicis del segle XI al scriptorium de la catedral de Vic, que es reconeixen com a gramàtiques, lletrades i coneixedores del llatí i es dediquen a escriure documents.

Extra bonus 2: El treball conjunt d'ambdós religiosos no ha d'estranyar, ja que la regla de sant Benet permetia l'existència de monestirs dobles en què monjos i monges vivien en comunitat. Alguns d'aquests cenobis van ser presidits per abadesses, que també van dedicar-se als manuscrits, com Edburga de Thanet, abadessa de Thanet; o Gisela de Chelles, germana de Carlemany i abadessa de Chelles.