La Mare de Déu

"Ja sabem que si la imatge és ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya és perquè Lluís Plandiura la comprà al rector, que amb els calerons que rebé pogué construir una nova església vora la rectoria, fet que li estalviaria de pujar i baixar per terreny costerut fins a la de Sant Jaume, que igualment es trobaria en un estat ben precari. L'església nova s'inaugurà l'any 1925, amb un regust neogòtic al costat del que havia estat el casal dels senyors de la baronia de Sallent, i que com indica l'escut en el portal dovellat d'entrada, eren els Camats a la segona meitat del segle XVII (quan en sanaüjenc Jaume Camats compra la baronia a un tal Arnau de Llodrà). Què hi feia una marededéu d'aquesta categoria en una esglesiola tan modesta i dedicada a més a Sant Jaume? La meva hipòtesi a respecte és que aquesta imatge podia procedir perfectament d'un lloc bastant més important com era Sanaüja a l'època baixmedieval. Com hauria anat a parar a Sallent? Doncs, per exemple, quan a a l'església parroquial de Sanaüja, a la segona meitat del segle XVII (probablement pels volts de la dècada de 1660, just quan Jaume Camats hauria comprat la baronia de Sallent i acabat d'edificar-ne el nou casal) s'hi construeix un notabilíssim retaule major, òbviament barroc i per al qual no s'aprofita cap imatge anterior com a titular. Això es posa de manifest en les fotografies que ens resten d'aquest retaule, destruït durant la guerra civil, on el veiem presidit per una superba imatge de la Verge i el Nen però de factura barroca. Quina imatge hauria presidit, doncs, l'altar major de l'església parroquial de Sanaüja abans de la construcció del retaule? Penso que no seria pas descabellat imaginar que hagués estat la Marededéu avui dita de Sallent, que hauria quedat "passada de moda" amb la construcció del nou retaule. Així mateix, en podia haver estat el responsable del seu trasllat a Sallent l'esmentat Jaume Camats, flamant baró i originari de Sanaüja? Chi lo sa... . Pensem que en un inventari del segle XIX pertanyent a l'església de Sant Jaume de Sallent, només s'hi consignen dos altars, el major (dedicat suposadament al titular Sant Jaume) i un altre dedicat a la Verge del Roser. Tenint en compte l'eclosió extraordinària de la devoció al Roser durant el segle XVII, podria haver-se constituït aquest altar a Sallent també durant la segona meitat del XVII i coincidint amb un hipotètic trasllat de la Marededéu de Sanaüja (que fins i tot s'hauria pogut fer servir com a Verge del Roser)? En qualsevol cas, només imaginar-ho ja és apassionant..."

La tolla

"Volia explicar la relació entre una tolla d'aigua i una de les imatges gòtiques més boniques del món sencer. Que aquesta recòndita tolla natural es troba just a sota de l'esglesiola de Sant Jaume de Sallent, on hi havia aquesta bellesa d'alabastre quan Lluís Plandiura la va comprar al rector. Rere la capçalera de l'església, d'un gòtic molt més auster que la imatge que hi senyorejava, el paisatge es precipita entre roques i vegetació agrest, com sembla que es precipità el cavall de Sant Jaume, fent un gran salt que hauria deixat petjada en el rocam. Són moltíssimes les "petges" miraculoses que trobem pel territori. Allò màgic i extraordinari que uneix inextricablement natura i cultura, paganisme i cristianisme. Aigua, pedra, tòtem. Una altra cosa són els meus dubtes sobre la procedència originària de la Verge, però això ja són figues d'un altre paner. La Mare de Déu de Sallent (tòtem exquisit) sentia, a començaments del segle XX, la remor de la riera als seus peus i assistia a la decadència imparable de la torre del castell, que tenia nom de dona. Un xic més amunt, el rector, potser cansat d'empolsegar-se la sotana per baixar a dir missa a Sant Jaume, amb els calerons que Plandiura li oferí per la Verge decidí fer una església nova, just a tocar de la rectoria, l'esplèndid casal del segle XVII."

M.G.Ll.