Gòtic Modern o Tardà
Sobre el Gòtic modern o tardà
Si haguéssim de definir algunes de les característiques formals que, a grans trets, ens permeten distingir una església gòtica “moderna” respecte el gòtic “medieval”, serien a grans trets les següents:
-la preferència pels espais de nau única o les capçaleres planes, en detriment de les poligonals.
-Una altra característica generalitzada serà que les nervadures de la volta ja no es perllongaran fins a la part baixa del temple, sinó que s’interrompen a mitja alçada, quedant recollides en una mena de capitell que duu el nom de permòdol o cul de llàntia.
-També trobarem una barreja de materials utilitzats, ja que –fonamentalment per qüestions econòmiques- la pedra ben tallada ja no és omnipresent i es començaran a utilitzar materials més econòmics com els maons o la maçoneria, de manera que sovint trobem la combinació d’una façana de pedra ben escairada amb un interior arrebossat, reservant la pedra ben tallada només per als motius estructurals (nervadures, claus de volta...).
-Així mateix, els arcs apuntats de les capelles laterals passaran a ser arcs carpanells, segons els casos, o bé fins i tot arcs de mig punt en exemples més tardans.
-Tot i el predomini de la volta de creueria a quatre vents, no és estrany que abundin els tipus de creueria més sofisticats, amb formes estrellades i demés.
-A partir de la segona meitat del XVI, apareix de vegades en combinació amb la gramàtica gòtica, decoració classicista (frisos motllurats, tríglifs, dentellons, etc. )
-Finalment, és habitual que aquests interiors gòtics es combinin amb una portada classicista, per exemple La Pera, Sant Martí Vell o al convent dels Àngels (vora el Macba).
Si haguéssim de definir algunes de les característiques formals que, a grans trets, ens permeten distingir una església gòtica “moderna” respecte el gòtic “medieval”, serien a grans trets les següents:
-la preferència pels espais de nau única o les capçaleres planes, en detriment de les poligonals.
-Una altra característica generalitzada serà que les nervadures de la volta ja no es perllongaran fins a la part baixa del temple, sinó que s’interrompen a mitja alçada, quedant recollides en una mena de capitell que duu el nom de permòdol o cul de llàntia.
-També trobarem una barreja de materials utilitzats, ja que –fonamentalment per qüestions econòmiques- la pedra ben tallada ja no és omnipresent i es començaran a utilitzar materials més econòmics com els maons o la maçoneria, de manera que sovint trobem la combinació d’una façana de pedra ben escairada amb un interior arrebossat, reservant la pedra ben tallada només per als motius estructurals (nervadures, claus de volta...).
-Així mateix, els arcs apuntats de les capelles laterals passaran a ser arcs carpanells, segons els casos, o bé fins i tot arcs de mig punt en exemples més tardans.
-Tot i el predomini de la volta de creueria a quatre vents, no és estrany que abundin els tipus de creueria més sofisticats, amb formes estrellades i demés.
-A partir de la segona meitat del XVI, apareix de vegades en combinació amb la gramàtica gòtica, decoració classicista (frisos motllurats, tríglifs, dentellons, etc. )
-Finalment, és habitual que aquests interiors gòtics es combinin amb una portada classicista, per exemple La Pera, Sant Martí Vell o al convent dels Àngels (vora el Macba).