Hem de començar explicant que l'existència d'aquesta escultora no està confirmada documentalment, i que en l'actualitat és una figura considerada a cavall entre la història i la llegenda. Presumptament, seria la filla d'Erwin von Steinbach, mestre major de l'obra de la catedral d'Estrasburg, una de les més majestuoses del gòtic europeu, i fins i tot la tradició apunta que n'hauria estat la successora per acabar l'obra quan el seu pare va morir l'any 1318.

S'ha considerat seves, sobretot, les escultures de la porta sud de la catedral, caracteritzades per una gran esbeltesa i expressivitat, i es creu que ella mateixa s'hauria autoretratat en les personificacions femenines de la Sinagoga i l'Església. També la figura de Sant Joan Evangelista es representa amb un pergamí que s'ha interpretat com una "signatura" de l'escultora, ja que diu quelcom així: "Gràcies a la pietat d'aquesta dona, Sabina, que em donà forma en aquesta escultura".

Però aquesta inscripció també ha estat interpretada per alguns autors com si Sabina no fos en aquest cas l'escultora sinó la comitent de l'obra. Un cas semblant de controvèrsia en l'autoria d'una artista medieval el tenim amb les pintures murals que Teresa Díez hauria fet per al convent de Santa Clara de Toro, però que actualment es considera que la inscripció "Teresa Diez me fecit", a l'anar acompanyada d'un emblema heràldic, faria referència a la comitent.

Així i tot, a Sabina se li atribueixen també escultures a la catedral de Notre Dame de París i a la de Magdeburg. La seva existència, sigui real o llegendària, va aparèixer per primer cop al segle XVII, en una descripció de la catedral d'Estrasburg. La reivindicació de la seva figura serveix, però, per homenatjar les dones que tingueren el seu paper dins de l'artesanat medieval, però de les que no en coneixem, en molts casos, el nom.

Extra bonus: Una llegenda vinculada a la seva figura diu que la nit de Sant Joan, els mestres d'obres i constructors de la catedral d'Estrasbug surten de les seves tombes per reunir-se a la nau de la catedral, amb els seus instruments de delinear o construir (compassos, martells). Entre ells hi hauria una única dona, que destaca pel seu vestit blanc en la penombra: seria Sabina von Steinbach. A més, el romanticisme alemany va fomentar la seva llegenda i un pintor com Moritz von Scwind la va representar esculpint.