Keywords: video, video production, online teaching and learning; ITC and education; digital literacy.
Project: RT2018-100790-B-100 (1-1-2019 - 9-31-2022).
Hypotheses: We depart from two hypotheses: 1) producing and commenting videos is slowly replacing some reading and writing practices in and outside schools, with varied genres, transitioning from paper (monomodal, individual, for a local audience) to video (multimodal, rather oral, for a global audience); and 2) video production is more developed and leads to more learning outside schools than in classrooms where formal tasks to create audiovisual content across disciplines in the curriculum are implemented. Many youngsters publish different types of video (challenges, gameplays, tutorials) attracting real comments from diverse audiences and fostering interaction among peers with similar interests. This practice is creative, social and motivating. It promotes an array of language and cultural learning, which is valued by young people. This does not correlate to what happens in schools. In secondary schools, young people take part in curricular tasks of video production, which are less frequent and more structured, assessed and framed within the classroom, and generate comparably less motivation and learning than video production practices outside schools.
Objectives and methodology: ForVid aims at documenting, analyzing and valuing the gap between video practices in school and informal contexts. We intend to compile and analyze a corpus of 100 videos made by students (ages 12-18) as part of school and informal practices covering any topic or subject. We will contextualize a selection of these videos (60) with semi-structured interviews with authors and teachers, and with supplementary material of the video in written (drafts, guide notes, storyboards) or digital (screenshots, comments online from the audience) format. To compile the corpus, we will employ ethnographic techniques (interviewing, online observation, screenshots). We will digitize all the data, process them with qualitative analysis software (Atlas-ti) and analyze them according to the tenets of Content Analysis and Discourse Analysis, covering five themes:
1. Quality of language. Analyzing and assessing register, variety and quality of students’ oral and written productions.
2. Typology and production. Proposing a preliminary typology of videos produced by young people, both in and outside school contexts, and characterizing the phases of the production process.
3. Dissemination and evaluation. Analyzing the platforms where videos produced by students in their leisure time are disseminated and which reaction they trigger, as well as exploring how videos for school purposes are being evaluated.
4. Gender. Analyzing how differently girls and boys make use of, produce and publish videos, and the impact of videos in developing gender identities.
5. Leisure and school. Describing and assessing how video production in and outside schools promotes language learning, as well as suggesting guidelines to reduce the gap between formal and informal contexts of learning, looking at potential synergies to profit from.
____________________________________________________________________________________________________________________________________________
Key words: vídeo; producció de vídeo; aprenentatge i ensenyament en línia; TIC i educació; alfabetisme digital.
Hipòtesi: Partim de dues hipòtesis: 1) que la producció i comentari de vídeos està substituint a poc a poc la lectura i escriptura, dins i fora de l'escola, amb gèneres diversos, de manera que hem passat del paper (monomodal, individual, per a una audiència local), al vídeo (multimodal, més parlat i per a una audiència global); i 2) que la producció de vídeos està més desenvolupada i genera més aprenentatge fora de l'escola que dins de l'aula, amb les tasques formals de creació d'audiovisuals al llarg del currículum. Molts adolescents publiquen diversos tipus de vídeos (reptes, gameplays, tutorials), que mereixen comentaris autèntics d'audiències diverses i que fomenten la interacció entre joves amb uns mateixos interessos. Es tracta d'una pràctica creativa, social i motivadora, que promou aprenentatges lingüístics i culturals variats, que els joves consideren valuosos però que no troben correlat escolar. A l'institut, aquests joves participen en les tasques curriculars de producció de vídeos, menys freqüents i més rígides, avaluables i tancades a l'aula, que no assoleixen la motivació i els aprenentatges de la pràctica anterior.
Objectius i metodologia: ForVid aspira a documentar, analitzar i valorar aquesta bretxa entre pràctiques videogràfiques escolars i ocioses, a partir de la recopilació i anàlisi d'un corpus de 100 vídeos produïts per alumnes de 12-18 anys, dins i fora de l'aula, sobre qualsevol tema o assignatura. Una selecció d'aquests vídeos (60) es contextualitzarà amb entrevistes semiestructurades als seus autors i als docents i amb els materials complementaris, escrits (esborranys, guions, storyboards) o digitals (captures de pantalles, comentaris d'audiències). Per recopilar aquest corpus farem servir tècniques etnogràfiques (entrevistes, observació en línia, captures de pantalla); per estudiar-lo digitalitzarem totes les dades, les processarem amb apps semiautomàtiques (Atlas-ti) i les analitzarem amb tècniques de l'Anàlisi del contingut i de l'Anàlisi del Discurs, en aquests cinc àmbits:
1. Qualitat lingüística. Anàlisi i valoració del registre, la varietat i la qualitat dels discursos orals i escrits de l'alumne.
2. Tipologia i producció. Elaboració d'una primera tipologia de vídeos juvenils, escolars i no escolars, i d'una caracterització del seu procés de producció.
3. Difusió i avaluació. Anàlisi de les plataformes en què es difonen els vídeos d'oci i de les reaccions que obtenen, a més d'explorar l'avaluació que s'aplica als vídeos escolars.
4. Gènere. Anàlisi de l'apropiació que fan noies i nois de la producció i publicació de vídeos, i de l'impacte en la construcció de la identitat de gènere.
5. Oci i escola. Descripció i valoració dels aprenentatges lingüístics que promou la producció de vídeos dins i fora de l'escola, i elaboració de suggeriments per reduir la bretxa entre els dos contextos i per aprofitar les sinèrgies de cada un en l'altre.
_____________________________________________________________________________________________________________________________________________
Key words: vídeo; producción de vídeo; aprendizaje y enseñanza en línea; TIC y educación; alfabetismo digital.
Hipótesis: Partimos de dos hipótesis: 1) que la producción y comentario de vídeos está sustituyendo poco a poco a la lectura y escritura, dentro y fuera de la escuela, con géneros diversos, de manera que pasamos del papel (monomodal, individual, para una audiencia local), al vídeo (multimodal, más hablado y para una audiencia global); y 2) que la producción de vídeos está más desarrollada y genera más aprendizaje fuera de la escuela que dentro del aula, con las tareas formales de creación de audiovisuales a lo largo del currículum. Muchos adolescentes publican varios tipos de vídeos (retos, gameplays, tutoriales), que merecen comentarios auténticos de audiencias diversas y que fomentan la interacción entre jóvenes con unos mismos intereses. Se trata de una práctica creativa, social y motivadora, que promueve aprendizajes lingüísticos y culturales variados, que los jóvenes consideran valiosos pero que no hallan correlato escolar. En el instituto, estos jóvenes participan en las tareas curriculares de producción de vídeos, menos frecuentes y más rígidas, evaluables y encerradas en el aula, que no alcanzan la motivación y los aprendizajes de la práctica anterior.
Objetivos y metodología: ForVid aspira a documentar, analizar y valorar esta brecha entre prácticas videográficas escolares y ociosas, a partir de la recopilación y análisis de un corpus de 100 vídeos producidos por alumnos de 12-18 años, dentro y fuera del aula, sobre cualquier tema o asignatura. Una selección de esos vídeos (60) se contextualizará con entrevistas semiestructuradas a sus autores y a los docentes y con los materiales complementarios del mismo, escritos (borradores, guiones, storyboards) o digitales (capturas de pantallas, comentarios de audiencias). Para recopilar dicho corpus usaremos técnicas etnográficas (entrevistas, observación en línea, capturas de pantalla); para su estudio digitalizaremos todos datos, los procesaremos con apps semiautomáticas (Atlas-ti) y los analizaremos con técnicas del Análisis del Contenido y del Análisis del Discurso, en estos cinco ámbitos:
1. Calidad lingüística. Análisis y valoración del registro, la variedad y la calidad de los discursos orales y escritos del alumno.
2. Tipología y producción. Elaboración de una primera tipología de vídeos juveniles, escolares y no escolares, y de una caracterización de su proceso de producción.
3. Difusión y evaluación. Análisis de las plataformas en que se difunden los vídeos de ocio y de las reacciones que obtienen, además de explorar la evaluación que se aplica a los vídeos escolares.
4. Género. Análisis de la apropiación que hacen chicas y chicos de la producción y publicación de vídeos, y del impacto en la construcción de la identidad de género.
5. Ocio y escuela. Descripción y valoración de los aprendizajes lingüísticos que promueve la producción de vídeos dentro y fuera de la escuela, y elaboración de sugerencias para reducir la brecha entre ambos contextos y para aprovechar las sinergias de cada uno en el otro.