Actualment, a les nostres escoles de Catalunya trobem una realitat molt influenciada per les migracions. La imatge de l’escola catalana avui dia és multilingüe i multicultural, cosa que fa que sorgeixin noves situacions que anteriorment no es contemplaven amb anterioritat.

És per això, que sorgeix la figura de language brokers. Aquests infants, generalment de sexe femení, permeten que hi hagi una traducció i comprensió de la llengua vehicular del centre amb aquelles famílies que no la parlen/entenen, de tal forma, que ajuda a la comunicació entre l’equip de docents i les famílies.

Com a futurs i futures docents, creiem convenient tenir en compte aquesta nova figura que està present en la majoria dels centres educatius d’educació primària, ja que tenir-la presenta uns avantatges i inconvenients, tant per l’escola, com per l’infant, com per a les famílies, que a partir de la formació que realitzarem hi podrem aprofundir.

La tria del tema del treball es va donar arran de la lectura que ens vam preparar com a grup per a portar-la a l’aula i exposar-la als companys i companyes, tot creant un espai d’interacció i debat per tal d’indagar en el tema en profunditat. Va ser mentre preparàvem l’exposició i mentre vam debatre amb els companys i companyes de la universitat que ens vam adonar del repte que suposa, com a docent, haver de comunicar-se amb famílies d’origen estranger. No només això, sinó que podem tenir infants a l’aula que actuen de language brokers, i considerem que hem de ser capaços i capaces de gestionar la relació amb la família i amb l’infant sense que aquest últim es vegi perjudicat (perquè, com hem pogut veure a la lectura treballada i com exposarem a continuació, els language brokers són víctimes d’unes conseqüències negatives en haver de fer d’intèrprets). Per tant, la nostra proposta de formació es focalitza en dos blocs: l’infant com a language broker, i la inclusió de la família de parla estrangera a la comunitat educativa (des de la interacció entre família i docent).

La necessitat de formar-nos en aquest sentit s’ha vist accentuada per les experiències que hem viscut algunes companyes a les escoles de pràctiques, on hem conegut infants amb aquest rol de language brokers i hem viscut, de primera mà, quines conseqüències té per un infant haver d’assumir aquest rol. Per posar un exemple concret i molt recent, una companya ha conegut un infant d’Ucraïna que fa molts anys que viu aquí, per la qual cosa domina perfectament el castellà i el català.

Actualment, han vingut dos cosins seus que no saben parlar l’idioma, i ha de ser ell qui vagi traduint tot el que els hi diuen els mestres, els companys, etc. En un primer moment, l’infant se sentia bé pel fet que estava ajudant als seus cosins i també als docents a què es poguessin comunicar, tot fent d’intèrpret, però al cap d’uns dies es va començar a cansar de la situació i en els moments en els quals estava jugant o fent altres coses, no li agradava haver d’assumir aquest rol de traductor. Considerant el cas, és evident que cal que l’escola disposi de recursos que promoguin la inclusió d’aquests alumnes nouvinguts a l’aula sense que aquests hagin de dependre d’algun company que els faci d’intèrprets, però nosaltres volem posar el focus en l’intèrpret, la seva tasca, com l’encara emocionalment i com podem ajudar nosaltres com a docents.

Per acabar, no podem deixar de banda la inclusió de totes les famílies a la comunitat educativa, i això inclou a les famílies de parla estrangera. El mestre és el pont entre la família i l’escola, i ens sembla important tractar de quines eines i recursos cal que disposem per assegurar-nos que les nostres interaccions amb les famílies de parla estrangera siguin exitoses.