Language brokers
Davant la falta de traductors o intèrprets professionals, els alumnes que coneixen la llengua són qui han d’actuar com “language brokers”, fent d’enllaç lingüístic cultural en el centre educatiu i amb altres membres de la comunitat educativa. Però primer cal fer un incís en què és una language broker. Segons Llompart (2013), podem nomenar unes característiques comunes dels language brokers: comencen a ser-ho entre els 8 i 12 anys; normalment sol ser el fill o filla més gran; i, majoritàriament, són noies (Morals i Hanson, 2005). Aquest últim punt no es justifica directament com una funció que es dona pel gènere, sinó com a causa de la naturalesa de les relacions familiars (Orellana, 2003), ja que qui passa més temps amb els progenitors (sobretot amb la mare, ajudant-la) és qui més li tradueix.
El grup MIRAS (2016) exposa que els infants tenen un paper important en els processos migratoris. Gràcies a l’escolarització, els infants de famílies nouvingudes fan una immersió lingüística que facilita que puguin aprendre la llengua de manera més ràpida i fàcil, normalment abans que els seus familiars adults. En ser els primers a conèixer millor la nova llengua, això provoca que hagin d’agafar aquest rol de traductors amb la seva família. Cal tenir en compte que per poder ser un language broker, a més de ser -com a mínim- bilingüe, cal tenir la capacitat de dur a terme tasques d’interpretació i de traducció, segons Hunt-Gómez (2020). Aquest fet també el remarca Orellana (2003), ja que esmenta que les language brokers, pel fet de traduir, tenen capacitats bilingües i habilitats de lectoescriptura sofisticades.
Pel que fa als efectes d’assumir aquest rol, Hunt-Gómez (2020) fa un estudi sobre els avantatges i desavantatges d’aquestes pràctiques. Els resultats d’aquest van ser que el “language brokering” té aspectes positius com:
L’ús i desenvolupament de destreses cognitives superiors, les quals són necessàries per a la traducció i interpretació que fan. El desenvolupament d’aquestes habilitats bilingües fa que els infants utilitzin estratègies avançades de presa de decisions i que siguin més conscients del funcionament de les llengües i adquireixin habilitats de lectoescriptura sofisticades.
En el centre escolar és necessari que el coneixement de diverses llengües i la interacció fluida entre aquestes i les seves cultures sigui vist com un avantatge, ja que aquestes interaccions eleven la seva confiança en les relacions socials i aprenen estratègies i recursos per resoldre conflictes. S’han de sentir orgullosos i admirats per la funció que desenvolupen.
Així i tot, l’estudi també parlava dels aspectes negatius de sotmetre a un infant a aquesta pressió. D’aquests destaquen un augment d’estrès i excés de responsabilitat en els fills i filles que duen a terme aquest rol, afectant en la seva personalitat i el desenvolupament de la seva identitat pel fet d’haver d’assumir el rol de l’adult, havent de demostrar maduresa i independència. També cal mencionar la “parentificació” dels fills, és a dir que els fills i filles, en haver d’assumir les responsabilitats dels adults, canvien les relacions d’autoritat intergeneracional a les seves famílies. Aquests canvis d’autoritat, juntament amb el creixement d’estrès, acaben generant tensions entre mares i les seves filles language brokers, sobretot a partir de l’adolescència que els fills no volen haver d’assumir més aquest rol perquè ja estan cansats o consideren que ja no els pertoca. Per exemple, Gutafsson, Norström i Hönglund (2019) exposen que molts infants que tenen experiència amb la intermediació lingüística a l’escola afirmen que els adults els reclamaven en moltes ocasions per a diverses situacions, tan senzilles com en moments més complicats, i molts infants esmenten que no se’ls demanava consentiment en cap moment.
Una altra pressió que han de suportar és, que en el moment de traduir, poden modificar els missatges o prendre decisions que no els pertoquen. Molts cops ho fan per evitar discussions entre les persones que intervenen en la conversa o per amagar males notícies. A més, no només fan de language brokers en l’aspecte de traduir converses orals, sinó també en tasques que requereixen lectura o escriptura.
Per acabar, ens sembla important recalcar la controvèrsia que genera la figura dels language brokers. Tal com apunta Llompart (2013) en el seu estudi, sembla que es doni un canvi en la funció dels membres de les famílies de la transmissió de llengua i apareixen els rols d’“expert-inexpert” com a variables en la interacció i en les circumstàncies. Així, les filles són les expertes de llengua pel que fa a les llengües locals, però les mares ho són en la llengua o llengües d'origen. A més, el paper de transmissores de llengua d'origen de les mares és fonamental per a la conservació de la llengua d'origen i, per tant, per a l'existència de l'entorn plurilingüe.