Itinerari i mapa

Molt abans de la formació del barri de Font de la Pólvora existia, fins a fa pocs anys, la font que va donar nom al barri, situada al final de l’actual avinguda.

L'any 1907, Fidel Martínez va encarregar a l'arquitecte Rafael Masó la construcció d'un edifici de nova planta a la coneguda Font de la Pólvora. L'objectiu era embotellar les seves aigües carbòniques per ser comercialitzades amb finalitats mineromedicinals. Les diferents fonts carbòniques de la ciutat eren lloc d'esbarjo i trobada amb els amics, que prenien les aigües a peu de font, i les famílies de Font de la Pólvora passaven els dies a la vora d’aquesta font. En aquella època, l'aigua també s'envasava i es distribuïa en ampolles de vidre que es podien comprar en quioscs i farmàcies. Les obres a la font i la poca cura que els propietaris tenien cap a l’aigua van en provocar la contaminació, i la font romangué abandonada fins que Emili Saguer s’ocupà de la seva rehabilitació.

Les veïnes més grans ens expliquen les trobades que feien les seves mares al voltant de la font. Partint d’un context històric, els que ens han explicat i la imaginació pròpia podríem definir un dia al voltant de la font. Pels voltants de l’any 1920 ja es trobaven grans grups de veïns i veïnes a la font, una font que servia de punt de confluència entre els més petits, els joves i també dels adults. S’hi passaven hores xerrant, tocant la guitarra, i gaudint del bon temps i de les aigües minerals que hi brollaven. Es podria dir que, en el seu moment, a Font de la Pólvora aquell petit espai era la seva àgora, on compartien el seu dia a dia i debatien sobre qüestions de la vida.

La plaça del Llimoner és el centre vital del barri de la Font de la Pólvora. S'hi realitza bona part dels actes de la festa major del barri i és el punt de reunió dels veïns i les veïnes. Ens ho explica Nicolasa Zapata, expromotora de l’escola Font de la Pólvora i personalitat del barri. Actualment, ven mantes i llençols a la plaça ja que és el lloc més concorregut i dinàmic del barri.

La plaça ha estat reformada en diverses ocasions, ens expliquen. La reforma més notable es va fer l’any 2010 i actualment conforma una plaça interior, porxada i graonada. Només es pot entrar a la plaça des del carrer de la Mimosa, per dos passadissos. A la part més baixa hi ha uns locals destinats a equipaments socials. Aquests locals han acollit grups diversos, generalment de vida efímera, i actualment hi ha cinc comerços: una cafeteria, un forn, una carnisseria, una pizzeria i una botiga d’equipament bàsic.

El nom de la plaça va ser aprovat pel ple municipal el 17 de març de 1978, al mateix temps que els dels altres carrers del barri, tots amb nom d'arbre. La història de la plaça va lligada, urbanísticament, a tot el barri de la Font de la Pólvora i és un reflex de l’estil de vida del barri.

Un jove se’ns apropa amb l’objectiu de fer protagonista el seu ocell. Després de fer unes quantes fotografies a la mascota, ens explica la tradició que té la cultura gitana d'adoptar ocells (normalment caderneres), posats en petites gàbies, per cuidar-los i escoltar el seu cant. A la plaça s’hi reuneixen moltes vegades diferents famílies amb els seus respectius ocells i competeixen per veure quin ocell canta millor.

L’Associació per a l'Atenció de Serveis i Solidaritat (AASS) és una entitat sense afany de lucre que va néixer l’any 1994 i ha intervingut sempre principalment als barris que formen el sector est de Girona, especialment al barri de Font de la Pólvora, un barri que ha caigut en l’oblit per a una immensa part de la ciutat de Girona.

Al llarg dels anys, l’associació ha ajudat amb els problemes interns del barri com l’exclusió social, la defensa de la seva identitat cultural gitana, i el coneixement i la tolerància de les altres, però també ajuda amb els problemes exteriors: facilita recursos i prova de trencar les barreres d’aquesta exclusió realitzant diferents projectes que també ajuden a cohesionar el col·lectiu.

Dona suport als veïns del barri tot promovent la inserció laboral i econòmica des del 1997, quan l’associació es va constituir com a Centre de Formació Ocupacional fent diferents accions relacionades amb la formació i la inserció laborals, ja que molta gent al barri es troba desmotivada i, a causa d’això, necessita potenciar les seves habilitats i capacitats, personals i socials, així com les seves actituds i els seus valors.

Una associació que procura per a tots i totes, adreçada tant a majors de 16 anys com a dones amb risc d’exclusió social. El 2017 es va crear el projecte Xarxa de Dones, del qual també en forma part un grup de dones de diferents edats del barri. Gràcies a aquest projecte, la figura individual de la dona a Font de la Pólvora s’enforteix, així com la seva implicació en l’associació de veïns, per a la millora del barri.

Des d’un inici, ha organitzat la seva activitat entorn a l’educació, ja que entén que és el model més idoni per trencar l’aïllament d’aquestes persones, i trobar el tipus de relació social que els permeti realitzar-se i donar el millor d’elles mateixes. Una educació col·lectiva, de valors i motivadora és el que l’associació ofereix, una associació que ha sabut veure el que el barri necessita per trencar aquesta barrera de la marginalitat que ells mateixos s’han acabat imposant, ja que és com han viscut tota la vida: separats de la resta de ciutat, infravalorats i etiquetats.

El pla d’accions de l’associació està finançat per l’Ajuntament de Girona, i pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Al llarg dels anys, diferents associacions han rebut ajudes de diferents sectors de la ciutat de Girona, però parlant amb la gent del barri ens han donat a entendre que les seves condicions de vida han empitjorat molt, que tenen una manca de representació i de veu molt gran tot i les ajudes que reben. I l’actual Govern de l’Ajuntament, segons diuen, els ignora d’una manera alarmant.

L’escola Font de la Pólvora es construeix onze anys després de l’edificació del barri, l’any 1971, en resposta de la necessitat d’un servei bàsic com és l’educació. Infants i joves que no estaven escolaritzats per qüestions de marginació ètnica, a partir d’aleshores van poder gaudir d’una nova escola. Malgrat tot, sempre ha existit la problemàtica de l’absentisme escolar a causa de la mentalitat de moltes famílies sobre la utilitat d'escolaritzar els infants. Per evitar l’absentisme i vetllar per l'assistència a classe, existeix la figura de la promotora, una persona del barri que coneix els infants i les famílies. Nicolasa Zapata, una veïna del barri de tota la vida, era qui se’n feia càrrec fins a la seva jubilació.

Zapata tenia tanta influència al barri i en les famílies que, en moltes ocasions, visitava els alumnes que no assistien a classe. Es dedicava a buscar el problema i resoldre’l, a parlar amb els mateixos alumnes i la seva família per evitar-ne l'absentisme i que anés a l’escola. Actualment, qui s’encarrega d’aquesta tasca és Antonia Amador, mare d’alumnes d’aquesta mateixa escola.

L’escola se situa al barri de Girona Font de la Pólvora, al sector est de la ciutat. Actualment, el centre ofereix una línia d’infantil i una de primària amb uns 107 nens i 18 persones al claustre escolar. La majoria d’infants de l’escola són d’ètnia gitana, i s’utilitza la música per transmetre d’una manera més propera els continguts didàctics. El logotip de l’escola és la roda que representa la bandera del poble gitano.

L’escola consta de tres edificis ben diferenciats, com són: el bloc nou, el vell i el menjador.

El bloc nou és per als infants de cicle mitjà i cicle superior, i també disposa de despatx de direcció, dues aules de suport, una aula de logopèdia i la cuina.

El bloc vell és per a cicle Inicial i educació infantil, i disposa de les següents aules: educació especial, suport de cicle inicial, informàtica, biblioteca, sala de mestres, música, psicomotricitat i ludoteca.

També es disposa d’un pati on els infants poden sortir a l’hora d'esbarjo per gaudir a l’aire lliure, jugar a futbol i practicar altres esports.

Té projectes com tallers per treballar la coeducació (eixit, teatre, ball...), els hàbits saludables, l'ús de noves tecnologies, la qualitat i la igualtat, els practicums amb la UdG, etc.

L’escola, doncs, ofereix als més joves del barri una eina com l’educació, un servei bàsic de què fins i tot els més joves han de poder gaudir i tenir, un instrument per al seu futur i el de tots.

La família és un dels pilars fonamentals de la cultura gitana, i el fet de tenir una bona descendència i una família extensa és un dels objectius principals. Per aquest motiu, a l’escola bressol Cavall Fort mai no hi han faltat infants. Actualment hi ha uns cinquanta nens. I enmig de crits juganers, corredisses i algun plor, ens trobem a la seva seu actual que es va inaugurar l’any 1998.

Tot i que a les famílies gitanes sempre els ha fet falta la llar d’infants, no sempre n’han disposat d’una en condicions. Al llarg de divuit anys, els nens i les nenes d'entre un i dos anys d'aquest sector disposaven d’una llar d’infants que funcionava de manera provisional. Havien de compartir edifici amb el Centre d'Assistència Primària i el Centre Social de la Font de la Pólvora, fins que es van habilitar els baixos de l’escola Font de la Pólvora i s’hi va inaugurar la llar d’infants Cavall Fort.

Caminant pels passadissos de l’escola bressol, vam poder veure les cinc aules lluminoses i acolorides. Aquests espais estan pensats per treballar amb els infants, hi ha zona de jocs i materials adaptats a les necessitats de cada edat, i canviadors a cada aula. L'escola bressol també compta amb una àrea diferenciada de menjador, on s'han situat les taules i les cadires per als infants, una cuina i una habitació dormitori perquè hi puguin fer la migdiada a més d’un pati ampli, amb arbres i vegetació, orientat al sud, i amb zones diferenciades de joc i una zona coberta.

El seu director ens va explicar que acompanyen els infants en el seu procés de desenvolupament i també treballen conjuntament amb les famílies en l’educació dels seus fills i les seves filles. A més, fomenten la relació i la coordinació amb les famílies tot oferint espais de comunicació, informació i participació.

Participen conjuntament amb altres entitats i serveis de la zona en el projecte de barri Integrant Accions. Formen part del projecte de coordinació amb el segon cicle d’educació infantil del CEIP de Font de la Pólvora, i compten amb AMPA i Consell Escolar.

La creació del Centre Cívic Onyar va ser el 1991 i les activitats no es van iniciar fins a un any després, d’aquesta manera es va obrir una porta al lleure i la cultura per als veïns de la zona de Girona est. Està situat en un punt proper i accessible per als barris de la zona, i facilita un punt de trobada i activitat amb caràcter dinàmic, amb un important nivell de participació.

L’obertura d’un centre cívic per als sectors est de Girona va ser clau per combatre la marginació del barri en aquella època, encara era més notòria que avui. Les activitats externes a l’escola o la feina ajuden a desconnectar, a conèixer més el món que t’envolta i a relacionar-te amb altra gent. Així, el barri és molt més actiu.

Des dels seus inicis, el centre ha estat una fàbrica d’idees innovadores i noves experiències multiculturals. Per exemple, l’any 2001 s’hi va crear un espai de trobada per als joves, amb el suport d’educadores de l’AASS. D’aquest equip de més de trenta joves, nois i noies, en van sortir alguns projectes que desprenen vitalitat. Un d’aquests projectes s’anomena Chavorrillos d’avui en dia, un documental en primera persona que explica el dia dia i les vivències de vuit joves gitanos del barri. "El Nene", un dels participants del documental, diu: "És responsabilitat nostra que la gent conegui la nostra realitat". El van estrenar el 22 de juny de 2005 al pati del Centre Cívic Onyar, sense butaques buides.

A més, s’hi duen a terme nombroses activitats pensades per a totes les edats i tots els gustos, com exposicions de fotografia, tallers de música, dansa i llengües, a més de cicles de cinema, concerts i campionats de jocs de cartes que han arribat a durar 10 dies seguits.

És un espai d’expressió personal on es fa ús de l’art com a mitjà per mostrar les problemàtiques presents al barri. En una de les visites al casal que vam fer el mes de desembre, vam poder veure les decoracions de paper amb forma de bombeta fetes per les nenes i els nens de l’escola. Les bombetes, penjades a l’exterior i l’interior del casal, estaven pintades amb colors diferents i hi contenien els desitjos i les necessitats dels infants per al nou any: “Si no hi ha llum no hi ha vida”, “Luz en la Tierra”, “Per veure la bellesa del món necessito llum!”, “Un barrio iluminado”. Per a nosaltres, una bombeta és un objecte molt present en les nostres vides, que segurament només rep la nostra atenció quan es fon. En canvi, per a tots els habitants de Font de la Pólvora és un símbol d'emergència i insuficiència energètica, generada pels nombrosos talls de llum. I d’aquest fet, les nenes i els nens en són ben conscients.

Per altra banda, el Centre Cívic Onyar, actualment, està vinculat a moltes organitzacions que aporten ajudes al barri, com l’AASS (Associació d’Atencions, Serveis i Solidaritat), l’Associació Intercultural Khetanipé, la Fundació Resilis-Punt Òmina i moltes més. Serveis que aporten visions interdisciplinàries, el treball des del mateix entorn de la família, el vincle positiu, la relació d'afecte i la implicació de la família en el procés d’ajuda.

Arribem al final d’aquest curt però intens recorregut pel barri amb el Casal de Jubilats, un bon lloc per acabar d’aprendre i entendre tota la història del barri des d'uns ulls i unes perspectives que ens aporten un punt de vista personal. Allà vàrem conèixer persones que portaven tota la vida vivint a Font de la Pólvora i que ens van portar a fer un petit repàs per la seva història, plena d’entrebancs però sempre amb un somriure a la cara.

I, què faríem sense aquestes històries? La memòria històrica d’un barri no només es troba en els seus edificis, les seves pintures o fotografies, sinó que una de les parts més importants és la història personal que cadascú ha anat creant en aquest indret.

I és aquí on el Casal de Jubilats té un paper importantíssim, l'espai on es dona vida a unes persones que necessiten fer activitats i estar en contacte amb altra gent, tot promovent un envelliment actiu.

L’espai també consta de diferents sales recreatives amb jocs i passatemps per exercitar la memòria, la vista, els moviments… a més, hi ha una perruqueria, l'única al barri.

L’edifici del Casal de Jubilats de Font de la Pólvora està connectat amb el Centre Cívic Onyar. La seva inauguració es va fer el dia 5 de juliol del 1991, i està finançat per l’Ajuntament i la Caixa d’Estalvis de Girona. Joaquim Nadal, en aquell moment alcalde de la ciutat, va insistir durant la inauguració en la necessitat que els jubilats havien d’utilitzar les instal·lacions. Deia que aquesta inversió tenia l’objectiu d’equilibrar el benestar i els serveis de tota la ciutat. “Els diners són de tots i ben gastats per a tots. Això no ha estat cap favor, ho heu aconseguit per la via de la reivindicació”, deia Nadal. La inversió total en les instal·lacions va ser d’uns 210 milions de pessetes (1 milió d’euros).

Atès que el Casal de Jubilats està connectat amb el Centre Cívic Onyar, les ajudes que es donen a la població del barri són més a l’abast de tothom i és molt més fàcil accedir-hi.