Durant aquest temps breu, però intens, hem tingut l'oportunitat de crear un projecte d’APS que ens ha demostrat tenir un impacte més enllà del servei en si mateix. El principal objectiu de crear una falca feminista l’hem complert, però com a grup, coincidim en que el procés ha estat molt més significatiu i enriquidor que el resultat.
Seguidament, exposarem diverses reflexions sobre com s’ha desenvolupat el treball, les limitacions en les que ens hem trobat i com les podriem millorar de cara a un futur; així com, com es compleix amb l'objectiu esperat de l'activitat i els aprenentatges realitzats, tot vinculant-ho amb el futur professional com a educadors/es socials.
En primer lloc, el procés de creació d'una falca feminista conjuntament amb alguns i algunes joves i educadores de l'entitat Fera Ferotge ens ha permès treballar de manera col·laborativa, afavorint la cohesió del grup i el desenvolupament de competències transversals com l'adaptació, la resolució de problemes i el pensament crític. En alguns moments hem après a escoltar-nos mútuament i a integrar diferents perspectives, fet que ha enriquit la nostra perspectiva del feminisme i la seva aplicació en contextos educatius i socials.
Durant el procés ens hem trobat amb diverses limitacions, com ara la falta de temps. Per al futur, en aquest cas concret proposem una millor planificació del temps, preferentment a llarg termini, a més de la recerca de recursos addicionals, com col·laboracions amb professionals del sector audiovisual o de la música, per tal de millorar la qualitat final del producte i l'organització.
A més a més, pensem que tota proposta ha d'adaptar-se al context i a la realitat específica. En aquest cas, hem debatut molt sobre si el col·lectiu de persones escollit era l'adient pel projecte proposat. Després de l'experiència, seguim creient que la proposta podria haver estat més reeixida amb un altre col·lectiu de persones, ja que el fet que provenien de realitats tan diverses feia que tinguessin una concepció o perspectiva diferent sobre el tema.
A més, la barrera lingüística ha estat una complicació per al projecte en dues vessants diferents que afecten a dos dels objectius plantejats. Per una banda, ha afectat en la comunicació amb els joves de l'entitat, pel fet que no sabem del cert si s'ha acabat de comprendre la finalitat del projecte. Així com, ha afectat en la manca de comunicació fluïda amb aquests. Per altra banda, ha afectat en el moment de creació de la falca. Aquesta, ha dificultat la compensió del context social respecte el que treballàvem; així com el moment de gravació en què havien de cantar en un idioma que no coneixien i dificilment eren coneixedors del què deien.
No obstant això, creiem que en tot moment, sempre que ha calgut, hem parlat i intentat conscienciar els i les joves sobre les violències de gènere, des de la sensibilitat i la comprensió. En relació amb això, per al futur, creiem que en la creació d'un projecte cal informar prèviament a les persones amb qui es durà a terme el projecte per donar-li sentit al que realitzem.
També, va sorgir el debat sobre si incloure la veu d'homes a la falca feminista. Aquesta discussió va sorgir perquè, mentre alguns de nosaltres consideràvem que la falca havia de ser exclusivament una plataforma per a les veus femenines, altres opinaven que la inclusió de veus masculines podia enriquir el missatge i promoure una implicació més àmplia en la lluita per la igualtat de gènere. Després d'una deliberació acurada, vam decidir acceptar la perspectiva d'incorporar la veu masculina a la falca.
Aquesta decisió es va basar en la idea que els homes o les persones cisgènere també han de ser part activa del canvi social necessari per eradicar les violències de gènere i promoure la igualtat i la prespectiva de gènere. Creiem que donar espai a les veus masculines en aquest context pot ajudar a fomentar una major consciència i responsabilitat entre els homes, així com a trencar els estereotips de gènere que sovint perpetuen les desigualtats. Així, la inclusió d'homes a la falca no només amplia l'abast del nostre missatge, sinó que també reforça la idea que la lluita feminista és una causa que beneficia tota la societat.
A part d'això, malgrat la baixa participació de joves, valorem molt positivament el compromís dels pocs que han vingut, ja que han assistit tots els dies i han pogut experimentar un entorn diferent del que estan acostumats, com és la Universitat. Això els ha fet viure una experiència enriquidora. Han tingut l'oportunitat de conèixer de prop el món acadèmic, interaccionar amb professionals i estudiants universitaris, i desenvolupar habilitats que els seran útils en el futur, com ara la comunicació efectiva, el treball en equip i la resolució de problemes. A més, el fet que poguessin participar en la falca, i hagin posat les seves veus en ella, ha denotat il·lusió en aquests. Finalment, aquesta experiència els ha brindat l'oportunitat de construir una xarxa de vincles que ha generat un impacte molt positiu tant en els i les joves, com en nosaltres.
Pel que fa al nostre paper com a educadors i educadores socials, a l'hora de treballar en xarxa, ja sigui per crear propostes o per coordinar-se amb altres professionals, creiem que és fonamental el lideratge, l'adaptació i flexibilitat, l'anticipació, la proactivitat, la iniciativa, la comunicació, l'escolta, les responsabilitats individuals i la capacitat de prendre decisions. Ja que aquestes competències són essencials per assegurar l'eficàcia, la coordinació i l'impacte positiu dels projectes que es vulguin crear per la comunitat. A més a més, en qualsevol cas, pensem que és important conèixer els interessos de les persones amb les quals treballarem, per tal de motivar-les, aprofitar les seves capacitats i habilitats, i tenir-les en compte.
Com a autoavaluació de grup, ens agradaria destacar que en moments puntuals hem denotat manca de lideratge entre nosaltres; malgrat això, creiem que hem sapigut parar en diversos moments i analitzar què era el que estava passant. Aquest procés ha sigut complicat degut també a la manca d'implicació i motivació per part dels i de les integrants del grup; hem après que és important que les persones que duen a terme el projecte estiguin implicades i motivades, així com, mantenir una comunicació constant i fluïda amb tots els membres del projecte.
Així com, creiem que, en certs moments, els rols que s'han assumit dins els grup han estat molt diversos i insuficients; malgrat això, considerem que ho hem sabut remuntar i reconduir per què finalment el projecte pogués complir la majoria dels objectius.
Com a tall de conclusió, creiem que els aprenentatges han estat molts, tot i que, ens ha costat valorar-los, però finalment, tots i totes coincidim en que el què posem més valor és tot allò que hem après sobre els projectes socioeducatius i com els enfocariem en un futur professional com a educadors i educadores socials. En relació amb això, un dels aprenentatges més rellevants és que, és necessari un bon diagnòstic per tal de plantejar projectes adients a les persones destinatàries i per al context. A més, hem après que l'ideologia des de la qual es plantegen els projectes és una part important d'aquests. També, ens hem sapigut adaptar a totes les situacions que hem viscut durant aquest procés, així com els interessos dels educands i educandes i a les opinions de les educadores de l'entitat. I, per acabar, hem après que és imprescindible que els objectius siguin assolibles i adients al context.