Pendent eth mes d'octobre semièrem es plantes d’iuèrn: escaròles, escarchòfes, beletes, haves e espinacs. Eth mentor, mos expliquèc quina distància mos calie deishar entre es plantes entà qu’auessen espaci tà créisher. Tanben transplantèrem plantes aromatiques enes jardineres deth pati apairinades per toti es corsi.
Com venguie er iuèrn e es temperatures començauen a baishar, decidirem bastir un ivernacle entà protegir es nòstes plantes. Tanben mos permeterie observar era diferéncia en creishement des plantes de laguens e dehòra der ivernacle.
Damb eth pas deth temps es plantes comencèren a créisher e enes haves mos apareisheren piudons. Entà combàter era plaga adaigüèrem ues haves damb ua solucion hèta damb aigua e sabon potassic, e a ues autes les meterem un shinhau de tèrra fina peth dessús entà comprovar quina prepausa ère mès efectiua. Ath cap d'uns dies e dempús de tornar a repetir eth procès, observèrem qu'auíem eliminat as piudons.
Aué, dia 3 de març, auem vist qu'es fruts des nòsti caulets an començat a créisher, tornam a auer espinacs entà arremassar e es escaròles tanben van creishent a bon ritme.
Eth dimars 28 de març treiguerem es caulets flors pr'amor que j'auien eth sòn frut. Bèri uns s'auien pujat e com non se podien minjar, les metérem ena compostadora en tot talhar-les en tròci petiti. Era rèsta les borírem e les tastèrem. Tanben les dèrem tèrra as escaròles e les cordèrem entà que se tornèssen blanques per laguens. Entà acabar treiguérem es èrbes dolentes entà qu'eth uart siguesse limpio.
En tot tornar des vacances de Pasca, observèrem qu'en uart es espinacs auien creishut molt, per tant, les auerem de tornar a arringar. Tanben es escaròles estauen fòrça granes e veiguerem que en un caulet flor auie gessut eth frut.
Es mongetes auien creishut fòrça e auien gessut dus fruts e moltes floretes. Com estauen tan granes les auerem de trasplantar en pòts mès grani . Tanben semièrem es mongetes que mos auien sobrat, juntament damb es semes dera tomata Marmande que quedauen.