Fa uns quants anys que les companyes dels departaments de català, castellà i anglès de l'Ins Miquel Tarradell van optar pel tractament integral de les llengües (TIL). Al nostre centre gaudim de més de vint idiomes materns diferents i calia no descuidar aquest tresor per millorar les competències comunicatives de l'alumnat. Des d'aleshores, aprofitem qualsevol oportunitat per treballar les llengües com a eines de comunicació, d'intercanvi i de coneixement, estenent les classes més enllà de les aules.

I tant que són vius, especialment els museus que se centren en l'art contemporani. Les creacions antigues ens mostren d'on venim; les dels nostres dies, qui som, com som i cap a on anem. El MACBA, al cor de Barcelona, és aquest mirall que ens torna la imatge del món que vivim, dins i fora de les nostres fronteres personals, siguin les que siguin las de cadascú. Per això, és molt més que una col·lecció o un seguit d'exposicions temporals... és un conjunt d'energies diverses que cal conèixer, que ens fan qüestionar-nos i, per tant, descobrir-nos.

"De tal manera que los chales de Cachemira, los tejidos precolombinos, los batiks de Indonesia o las mantas navajo, están en los libros de arte solamente si van acompañados por un adjetivo que matice su cualidad artística, como suntuario, popular o tradicional, diferenciándose de esta manera de otras actividades más apreciadas, como la pintura o la escultura pero ¿por qué se les condiciona la categoría artística? (...) No obstante, no es por las similitudes visuales con la pintura por lo que los tejidos alcanzan su valor sino por sí mismos, por sus propias cualidades y su lenguaje.

[...] el arte colectivo no es un magma uniforme ni una enorme mano que todo lo hace, son personas concretas, una a una, únicas y singulares."

Teresa Lanceta

El barri del Raval apareix sovint associat a fets desagradables i això fa que restin amagades realitats molt importants que, potser menys cridaneres, fan la vida quotidiana dels seus habitants. No es tracta només dels grans espais de creació, com el MACBA, el Liceu, el Romea, la Filmoteca, el CCCB... Pertot sorgeixen racons on els artesans donen vida a les seves creacions, on es reuneixen les veïnes i veïns a construir obres individuals o col·lectives, on la imaginació i la tradició es combinen per enderrocar les fronteres, els límits físics del barri però també els que separen l'art de l'artesania, el nou del vell, les llengües i les cultures. El Raval és una barreja, potser el barri més mestís i, per tant, el terra més fèrtil on pugui florir un món més divers, més ric, més sa.