En La Rambla se encuentra una de las tiendas más antiguas de Barcelona. Como nuestros objetos son instrumentos musicales, decidimos visitarla.

Se abrió en el siglo XIX, fundada por Rafael Guardia hace 140 años y heredada por la familia hasta que Lluis Maria Jordà, un compositor catalán, la compró. Puedes encontrar diferentes cosas relacionadas con la música: libros, CD, DVD, instrumentos y accesorios, pero se especializa más en partituras de música clásica. Como en el siglo XIX no había reproductores de música como ahora, la gente que quería escucharla debía tener la partitura y tocarla ellos mismos. El objetivo de la tienda era que la gente pudiera ir a comprarlas, para que la música se extendiera por todas partes.

Es uno de los pocos establecimientos de este tipo que quedan en Barcelona. Antes había más pero como la música de ahora es muy diferente, el público es bastante escaso y algunas tuvieron que cerrar. En el local, la mayoría de público son señores y señoras mayores, algunos adultos pero raramente jóvenes.

Nosaltres estem fent un treball sobre les cereries al Raval. Vam trobar moltes al nostre voltant i, cada una, única i bonica. Totes eren molt especials i tenien el seu encant, però ens vam fixar en dues.

La primera es deia Cereria Gallissa, vam voler fer-hi una entrevista, però al final no va ser possible, en qualsevol cas aquesta botiga és preciosa i la recomanem molt per anar a visitar-la, perquè d’alguna forma les cereries semblen ser molt acollidores: tenen la seva il·luminació càlida amb olors diferents.

La segona és la cereria Abella. Encara que va ser la nostra segona opció no va ser la menys important. I vam poder fer-li una entrevista a una treballadora. Ens va explicar moltes coses.

Aquesta botiga té molts anys de vida i, per tant, també té la seva història. Va ser fundada l’any 1862 per Francesca Abella, una dona que va venir del Pallars (Lleida) cap aquí en busca d’aventures. Una vegada instal·lada, va començar a treballar a una cereria perquè volia aprendre sobre aquest ofici. I al cap d’uns anys, quan ja coneixia prou bé l’ofici, ella mateixa va fundar el seu propi negoci: Cereria Abella.

Hi ha moltes maneres de treballar la cera. Es pot treballar des de fent capes de sucat fins a utilitzant motlles i omplint recipients. Cada un d’aquests processos requereix el seu temps, per això es pot arribar a tardar molt. Ells ho fan a un taller a Sentmenat. També tenen un vocabulari propi: la cera d’abella, cera de soja, cera de parafina…

Tenen espelmes aromàtiques, que s’aconsegueixen fent una barreja de la cera amb uns perfums o unes aromes especialment fetes per cremar.

No fan tallers, però no perquè sigui molt difícil:depèn de com treballis la cera i sobretot hi ha que tenir molta paciència.

Avui en dia tenen un públic molt variat: turistes, viatgers, gent del barri… gràcies a IKEA tothom fa servir les espelmes. Quan la gent s’enganxa a les espelmes busquen un producte de més proximitat o de més qualitat.

Ells fan espelmes personalitzades. L’encàrrec més curiós que van tenir va ser el de dos dentistes que es casaven i volien regalar una espelma en forma de queixal a 200 convidats; van fer 200 queixals.

Estan ocupats la majoria del temps i sobretot al Nadal, la botiga sempre és plena per les festes. No volen expandir-se perquè ja fan exportacions. Els agrada molt on està ubicada perquè és l’origen, porten ja cinc generacions de negoci.

A la dona que vam entrevistar li agrada el seu treball, encara que no va ser el que va estudiar des d’un principi. Ella va estudiar fotografia, imatge i so. Va ser fotógrafa, va estar treballant a una galeria de fotografia i va acabar aquí.

Quan algú vol treballar en aquesta cereria el que volen és que sigui una persona extrovertida, que li agradi treballar de cara al públic, atendre, que tingui una mica de gust, d’estil… la resta es pot anar aprenent. Els idiomes també son molt importants.

Tots aquests aprenentatges ens van enriquir el nostre cor i els nostres coneixements. Personalment creiem que és un tema molt bonic, interessant i sobretot un tema del que creiem que es gaudeix molt descobrint més coses que abans ni se’ns haguessin passat per la ment.

Les Topettes és una botiga petita però fascinant, bonica i interessant a la qual els clients estan molt agraïts i satisfets pels seus productes d’alta qualitat i artesanals. Està situada al carrer Joaquim Costa nº33 del Raval.

L'Oriol és qui està a la botiga amb el seu gos fent-li companyia. És un home molt amable i disposat a ajudar, al qual li agrada molt la seva feina. Sempre ofereix als clients marques procedents de tots els racons del món: de les més clàssiques a les més noves i de tendència. Tots son de gran qualitat amb matèries primeres del medi ambient. Hi ha tot tipus de perfums, des de més econòmics a més cars, depenent de l’olor.

Ell no fa perfums casolans pero te uns d’artesanals increibles que venen de la resta d’Espanya, Suïssa, França, Girona, Mallorca i Anglaterra. Ell els compra i els ven aqui. També elabora perfums personalitzats petits, molt bàsics amb diferents olors i sabors, com per exemple: llimona, taronja, maduixa, sàndal, xocolata… El seu procès és simple pero delicat.

El procés dels seus propis perfums:

● Agafa un recipient de pot de 20ml.

● Hi barreja diferents olors amb un tub de plàstic de la quantitat que necessita o vol, per exemple: fresa i xocolata

● Afegeix una mica d’aigua i bastant alcohol

● Finalment ho mescla tot i comprova si està ben fet i si fa bona olor.

Abans de fer gran quantitat, primer fa una mostra petita i, si li agrada al client, en fa el definitiu.

La botiga és reduïda però esplèndida, interessant i elegant. Té productes fascinants que et donen una impressió molt positiva i olors xulíssims. A més de perfums, també tenen cremes, colònies, espelmes, sabons, i productes de bellesa i de cura de alta qualitat.