Un text poètic conta els cicles de vida de l'aigua. La natura es converteix en poesia i ens sorprèn amb la seva màgia, de la mateixa manera que ho fan els exquisits pop-ups dels llibre i els textos que l'acompanyen. 

Aquest llibre vol conscienciar els més petits, i també els adults, que l'aigua és un recurs vital necessari i vol aconsellar-nos sobre el que podem fer per tal d'utilitzar-la d'una manera responsable. Els més petits podran entendre, d'una manera clara, a través de fotografies i dibuixos, per a què serveix l'aigua i quines accions podem dur a terme per tal de tenir-ne cura i no malgastar-la: tancar l'aixeta mentre ens rentem les dents, dutxar-nos més ràpidament o aprofitar l'aigua de la pluja. Per afavorir la lectura autònoma dels infants, cada doble pàgina presenta el text de manera breu i escrit amb dues modalitats de lletra: de pal i lligada. 

Algú havia deixat l’aixeta oberta. L’amo de la casa no va tornar mai més, vés a saber on s’havia ficat, potser se n’havia anat a les illes Fiji, o potser havia marxat per fer fortuna allà on hi ha les mines d’or blau, a l’Àfrica diuen. Al final, el que va passar és que l’aigua, a força d’acumular-se, saltar i relliscar amunt i avall, va fer néixer un home alt, blau, transparent i cristal·lí. Un home d’aigua. 

«Goteta» catalogada com a Llibre-acordió perquè les pàgines estan plegades seguint la forma de l’acordió però crec que és millor definir-lo com a llibre-circular perquè si l’obres i el poses en cercle amb les imatges mirant cap a l’interior, l’efecte que s’aconsegueix quan et situes al centre del cercle és impactant perquè pots anar seguint tot el viatge que fa la goteta. 

Parlar de la mort als infants no és gens fàcil i en l'àlbum il·lustrat la gota d'aigua ho aconsegueixen.

Quan la Glú va obrir els ulls per primer cop no s’hi veia més enllà de seu menut nasset, com si estigués dins un cotonet de sucre… la Glú va néixer dins d’un núvol. 

Tothom sap que als cocodrils els encanta l'aigua, però aquest petit cocodril és diferent, a ell no li agrada gens ni mica l'aigua. De fet, s'estima més enfilar-se als arbres. I si aquest cocodril no fos pas un cocodril?