Han passat més de dos anys des que TikTok va arribar als Estats Units l’agost del 2018, oferint una rèplica a tothom que pensés que les xarxes socials havien perdut el camí. L’aplicació tenia de tot: comentaris socials, comèdia, manualitats, memes, desafiaments, tutorials de maquillatge i, per descomptat, coreografies. Fins i tot aquells que no s’hi van vendre totalment no van poder evitar els vídeos, que van proliferar en plataformes com Instagram, YouTube i Twitter.
A l’abril de 2020, TikTok s’havia descarregat més de 2.000 milions de vegades ; a la tardor, es calcula que tenia 850 milions d’ usuaris actius mensuals.
Tot i el seu creixement en mida i abast, els no iniciats encara consideren l’aplicació en gran mesura com una eina per a la utilització d’altres persones molt més joves. "TikTok és una aplicació de ball infantil, on els nens penjaran vídeos sobre ells ballant, que els nens i els adults poden gaudir", va bromejar recentment l'humorista Nathan Fielder . Tot i que és cert que TikTok ha transformat la cultura de la coreografia en línia , la plataforma s’ha convertit en una àmplia xarxa social i d’entreteniment. I el 2020, amb prou feines hi havia un racó de la societat que no tocava.
L'impacte més evident de TikTok es pot veure al món de l'entreteniment. "Més que qualsevol altra xarxa social des de Myspace, se sent com una nova experiència, l'aparició d'un altre tipus de tecnologia i un mode diferent de consum de mitjans", va escriure el periodista Kyle Chayka al novembre .
La pàgina Per a tu, principalment responsable de la singularitat de l’experiència de visualització de TikTok, és un feed programat algorítmicament que us serveix per al contingut que probablement trobareu atractiu. No cal que seguiu ni que us segueixca una sola persona per veure els vídeos que voleu veure, ni que els vostres vídeos siguen vistos pel seu públic destinatari, cosa que ha permès a moltes persones un ràpid augment de la fama. Només el 2020, els millors usuaris com Charli i Dixie D'Amelio i Addison Easterling van acumular desenes de milions de seguidors i es van convertir en noms coneguts. Els D'Amelios van arribar fins i tot a un espectacle Hulu.
L’aplicació també ha revigorat la indústria musical i s’ha convertit en un lloc per descobrir talent, comercialitzar noves cançons, produir música nova de manera col·laborativa i barrejar temes.
TikTok ha tingut un efecte innegable en el que la gent porta i compra. El 2020, TikTokers va aparèixer en campanyes per a Louis Vuitton i Prada, signades amb agències com IMG Models i tendències configurades (pensem en el cottagecore i el vestit de maduixa ). Gucci es va inclinar en un repte que va ensenyar a la gent a estilitzar els articles als armaris perquè semblen models de passarel·la d’Alessandro Michele. Les marques del mercat massiu també s’han alineat amb els influencers; El merch Hype House, per exemple, es ven a Target.
"Va més enllà dels vestits i es converteix en expressió creativa", va dir Kudzi Chikumbu, el director de la comunitat de creadors de TikTok, a Vogue.com al desembre. "TikTok és un lloc per a l'alegria i està donant a la indústria de la moda una forma completament nova de mostrar el seu art i la seua personalitat".
Mentre que els aparadors físics es van tancar els primers mesos de la pandèmia, a TikTok van aparèixer noves marques i botigues, que van utilitzar la plataforma per dirigir comandes en línia. Els revenedors vintage utilitzen TikTok per vendre les seues mercaderies i revigoritzar els vells estils . Grans minoristes com Sephora, Dunkin 'i GameStop fins i tot van animar els seus empleats a convertir-se en influents de TikTok .
Els treballadors del servei van ser algunes de les primeres persones que van adoptar TikTok el 2018 i, el 2020, les persones van tenir una visió totalment nova de les seues vides. Els treballadors de magatzem, els empleats de menjar ràpid i els baristes van recórrer al TikTok per donar una ullada a la resta de les seues vides, de vegades trobant fama involuntària al llarg del camí . El 2020, moltes de les seues indústries van ser durament afectades per la pandèmia i van aprofitar TikTok per promoure la recaptació de fons i els esforços de socors.
A mesura que el coronavirus es va continuar estenent, TikTok també va tenir un paper clau en salut pública. Infermeres, metges i altres treballadors sanitaris de primera línia van utilitzar TikTok per parlar dels riscos de contraure Covid-19, explicar la importància de portar màscares i trencar la desinformació de les vacunes . (Molts també han documentat les seues vacunes a la plataforma). Els pacients, malalts de coronavirus i altres malalties, han relatat els seus viatges sanitaris i han connectat amb el món exterior des dels llits d’hospital.
A mesura que el moviment Black Lives Matter va obtenir suport a tot el país aquest estiu, TikTok es va convertir en un espai on els joves activistes podien parlar de la brutalitat policial, del que significa ser una aliada i de la reforma de la justícia penal, així com de la pròpia relació de l’aplicació amb els creadors negres .
L'activisme polític també ha estat fructífer a l'aplicació. Al juny, els usuaris de TikTok van organitzar una campanya per inflar les expectatives d'assistència a la concentració del president Trump a Tulsa. Les fotografies de l'esdeveniment mostraven una multitud escassa, amb molts seients buits. Després de l'esdeveniment, Steve Schmidt, un estrateg republicà de llarga data, va escriure a Twitter : "Els adolescents d'Amèrica han donat un cop salvatge contra @realDonaldTrump".
Els crítics van obligar TikTok a lluitar contra la propagació desenfrenada de la plataforma, inclosa la seua reanimació de les teories de la conspiració de QAnon i Pizzagate .
Amb l’ arribada de les eleccions presidencials, joves comentaristes polítics i col·lectius com TikTok per a Biden van utilitzar la plataforma per informar de les creences i vots dels joves usuaris. Quan es van convocar estats la nit electoral, van seguir milions de joves amb els resultats a TikTok. I, malgrat els esforços del president Trump per prohibir l’aplicació , la plataforma ha perseverat.
Després que moltes escoles nord-americanes van començar a aprendre en línia a la primavera, els estudiants i els professors van recórrer al TikTok per comprometre’s sobre les lluites de ser educador. Els estudiants van organitzar sessions d'estudi en directe on es van ajudar mútuament amb els deures i van utilitzar TikTok per compartir els deures i l'aprenentatge en línia amb els seus companys. Al juny, TikTok va presentar una iniciativa educativa i va dir que treballaria amb centenars d’experts i institucions per a produir contingut educatiu per a la plataforma .
Més enllà de mantenir connectats professors i estudiants, l’aplicació va fomentar les amistats i els romanços a distàncies millorats per un any de viatges limitats. També va ajudar els pares a comprometre’s amb els reptes de tenir cura dels nens i navegar per l’edat adulta.
Una de les primeres i més visibles tendències de TikTok el 2020 va ser el Renegade, un ball coreografiat per Jalaiah Harmon, de 15 anys, amb la cançó "Lottery" del raper d’Atlanta K-Camp. El ball, popularitzat principalment per influencers blancs, va obrir un diàleg sobre els creadors negres i va donar crèdit allà on es deu.
El 2020, la cultura alimentària viral va migrar d’Instagram a TikTok. La plataforma va popularitzar els cereals de creps , el cafè muntat i la cansalada de pastanaga . També va ajudar els novells, com la estimada culinària Eitan Bernath , de 18 anys , a descobrir-se i ensenyar a milions de persones atrapades a casa durant la quarantena a cuinar.
Les cançons i les pistes d’àudio de TikTok van proporcionar la banda sonora al 2020. La plataforma va retirar els nous artistes de la foscor a un ritme mai vist per la indústria musical. Va impulsar cançons com "Dreams" de Fleetwood Mac i va introduir-ne de noves al públic massiu.
Les persones que se senten desgastades per mesos d’aïllament i por van recórrer al TikTok per “manifestar” una realitat millor o per trobar connexió espiritual amb els membres de les comunitats religioses i el coven de WitchTok .
El joc de rol i les comunitats creatives van fomentar nous tipus d’expressió personal. Milers d’adolescents van començar a conjugar corporacions multinacionals i a formar aficions absurdes . Milers més van començar a construir una adaptació musical expansiva i col·laborativa de la "Ratatouille" de Disney Pixar. Altres van construir línies i escenaris originals elaborats com a part del POV (punt de vista) TikTok .
En aquest punt, qui sap què aportarà el 2021?
Taylor Lorenz és reportera de tecnologia a Los Angeles que cobreix la cultura d'Internet. Abans d’ unir - se al The New York Times , va ser escriptora de tecnologia i cultura a The Atlantic i The Daily Beast.@taylorlorenz
Gener 2021- Si heu llegit les xarxes socials les darreres setmanes, és possible que us hagueu trobat amb gent que cantava cançons , que eren cançons de treball emprades en vaixells mercants.
Històricament, les habaneres o els chants (que també s'escriuen com a "shanties" o "chanties") van començar amb un cant d'un membre de la tripulació reconegut com "el chanteyman", normalment algú apreciat per la seua veu i la seua capacitat d'extemporitzar. Els companys de mariners respondrien amb el refrany mentre es dedicaven a les seues tasques. Ara estem veient usuaris de TikTok i Twitter que transmeten als seus seguidors cançons inspirades en cançons, sovint acompanyades del hashtag #seashanty.
Com a erudit de chantey , em fascina el sobtat augment d’interès per aquest gènere, que es remunta al segle XV i va assolir la seua popularitat a finals del segle XIX , just abans que els vaixells de fusta donaren pas als vaixells de vapor. Històricament, el cant era una vàlvula d'alliberament per a la soledat, la por i l'opressió. Trobar-nos enmig d’una pandèmia, amb el flagell de la desigualtat cada dia més omnipresent , potser no és casualitat que el chantatge hagi tornat triomfant.
Els mariners sovint estaven al mar durant diversos mesos (de vegades anys) alhora. El treball al vaixell podria ser tediós i monòton. Però sempre hi havia esporàdics perills, des de les tempestes fins als accidents a bord, fomentant una corrent d’ansietat, que les tripulacions tendeixen a afrontar amb un morbós sentit de l’humor.
Richard Henry Dana Jr., l’autor d’ una popular memòria de 1840 que detallava els dos anys que va passar a un vaixell , va escriure que “cal fer una broma de tot el que hi ha al mar; i si caiguessis des de dalt i quedara atrapat a la panxa d'una vela i, per tant, estigueres salvat de la mort instantània, no valdria mirar-ho gens pertorbat ni fer-ne un assumpte seriós ".
Aquesta perspectiva va inspirar molts cants: van entretenir els mariners durant el monòton treball del vaixell, però les seues lletres optimistes i cavalleres podrien reconèixer la velocitat amb què els cels clars podien convertir-se en núvols tempestuosos.
Prenguem l’ exemple de George Gordon de la cançó "Blow the Man Down". En ell, el mariner observa, horroritzat, com una bella dona es transforma de “una bonica donzella” a una totalment canviada, mentre es treu l’orella, la cama, les dents i un ull. Com la vida al mar, l’emoció i el plaer es transformen ràpidament en terror.
És important destacar que també hi havia una utilitat a les cançons. La cooperació als vaixells va ser, en paraules de l'historiador Marcus Rediker, " un col·lectivisme de necessitat ".
Els vaixells mercants contractaven homes d’orígens diversos. Les cançons eren un llenguatge compartit que enfortia els llaços de la tripulació, alhora que establia un ritme per a tasques repetitives com el transport, que podia comportar l’aixecament de veles i aixecaments, que podrien significar caminar pel cabestà . De fet, els cançons autèntics es divideixen en "cançons de transport" i "cançons que aixequen", encara que existeixen altres descriptors .
A les seues cançons, els mariners explicaven històries de dones, vaixells, ports, menjar, capitans i companys; parlaven de la virilitat, el desig i l’enyorança. Chanteys també es va utilitzar per empènyer contra la tirania inherent a la vida a bord del vaixell, en la qual un nombre reduït de persones (generalment el capità i el seu company) dominaven la resta. La tensió d’aquesta dinàmica de vegades es pot convertir en violència .
Algunes de les cançons van desplegar allò que l'antropòleg James C. Scott va denominar " transcripcions ocultes ": soterrades excavacions als que tenen el control, que no són conscients del que es diu sobre elles.
Els cantants complerts podrien apuntar cap a capitans o galls per menjar o pagar. Per exemple, una interpretació de " Blow, Boys, Blow " es tanca amb la línia apuntada "Hi haurà Sally, Molly, Peg i Nell / I el patró i el company també poden anar - —- també".
En una versió diferent de " Blow, My Bully Boys, Blow ", el personatge lamenta la mala qualitat dels aliments a bord del vaixell: "Què pensen que tenen per sopar? / Cues de mico i fetge de bou. ” I a la versió de Richard Warner de " Handy, My Boys " de 1928 , el cantant gruix de mals salaris: "Vaig pensar que sentia al nostre vell dir / Handy, jo nois, tan útil! / Podeu treballar tot el dia, però no cobreu cap sou ".
De manera similar a altres formes de música popular, aquests cants toquen notes temàtiques de despossessió, invisibilitat i anhel de ser vistos i escoltats.
Moltes de les cançons que circulen per les xarxes socials no són tècnicament cançons. Per ser un veritable cant, la cançó ha de ser autenticada com una cançó de treball del mar, cantada al vaixell i creada per mariners per a tasques a bord. De fet, hi havia un tabú contra el cant de cants a terra . En canvi, es podrien anomenar cançons de mar , cançons de terra o balades . Tot i això, aquestes cançons es fan ressò de l’esperit de la cançó.
Tot i que no deriva al mar, molts de nosaltres ens trobem en el territori que li és aliè i inquietant, amb la vida diària canviant de manera que el marí mercant entendria molt bé - un món que era, com l'historiador Rediker va posar, " crònicament incerta ".
Potser serem capaços de mirar enrere en aquest període desolador i reconèixer algunes llampades de lleugeresa i unitat, com quan persones de mons dispars es connectaven a les xarxes socials i notaven que tenien " un vaixell robust i fort, i una bona tripulació alegre ". i per això van decidir cantar el seu camí a " tots i totes