El valencià és una llengua minoritzada a tots els nivells però uns més que d’altres. A nivell presencial el valencià tot i ser una llengua en desigualtat respecte al castellà ocupa espais més amplis que no a nivell mediàtic i especialment a nivell digital. En els àmbits digitals la desigualtat entre les llengües és més important i més preocupant ja que les noves tecnologies són una font de comunicació molt important entre les generacions més joves. El valencià ha d’estar present en les xarxes socials i en els nous llenguatges audiovisuals. Les Escoles de Tiktokers o Youtubers intenten prestigiar l’ús del valencià en Internet especialment entre persones joves que puga garantir lideratges i identificació per a la resta de joves.
Dins del món digital els influencers, youtubers i TikTokers són un fenomen emergent a tot el món. Milers de seguidors i seguidores, de creadors i creadores emeten i consumixen els seus continguts. És un espai de trobada lingüística on el valencià encara no té una posició digna ni adequada per al número de parlants. A més, l’aparició de referents dins del panorama youtuber en valencià ha crescut durant els dos últims anys passant de menys d'una desena a més de quaranta. No obstant això comparat amb altres llengües com ara el castellà o l’anglés la posició del valencià en este segment és molt minoritària o minoritzada.
Per a un infant valencià i valencianoparlant trobar referents a Internet en la seua llengua és molt important perquè reaferma la seua autoestima lingüística i de pertinença i contribueix a situar el valencià dins del màxim d’àmbits possibles de la vida quotidiana promocionant un ús quotidià i pròxim a les passions d’una etapa com és la infància i la joventut.
És molt important incorporar el valencià a l’ús lúdic més enllà del món educatiu per no convertir el valencià en una assignatura. Això és especialment important per als nuclis de població urbans majoritàriament castellanoparlants. Els influencers del món digital en general són el vector d’entrada més important que pot tindre el valencià.
El fenomen influencer és molt important en l’ecosistema digital perquè condiciona els mecanismes de comunicació virtual afavorint el valencià. Els i les youtubers establixen vincles d’afinitat, identificació i una certa dependència respecte als seus followes. Això no solament genera lideratges lingüístics sinó també sentiment de pertinença a una comunitat identitària. Si durant els últims vint anys ha sigut la música en valencià la catalitzadora d’un moviment juvenil de normalització lingüística ara poden ser els youtubers els que porten el valencià a un altre nivell. La música, l’esport i el món digital són les puntes de llança de qualsevol proposta de prestigi lingüístic i normalització.
Hi ha una nova realitat que ens afecta a totes les persones. Vivim en una nova era de disrupció tecnològica trepidant. Està nova disrupció tecnològica afecta a tots els aspectes de la vida des de l’aprenentatge, fins el consum, les relacions socials o el concepte d’intimitat. Tot ha sigut afectat per Internet i per tant cal obrir un diàleg per oferir paràmetres de domesticació (portar a l’àmbit domèstic) Internet i les seues protesis tecnològiques.
Hi ha un nou llenguatge. L’aparició de Youtube va fer que qualsevol persona tinguera al seu abast els instruments per fer vídeo i oferir-lo a tot el món pràcticament sense restriccions. Això ha obert una finestra enorme per a una generació que ha passat a compartir dues cares del vídeo: la producció i el consum. Eixa interacció joves fent vídeo per a joves ha creat una nova gramàtica visual allunyada de la gramàtica visual del cinema i la televisió clàssics i ha derivat en un llenguatge Youtuber amb unes característiques concretes:
Temàtica. El fenòmen youtuber s’ha fet fort en les temàtiques joves no assumides per la televisió com ara el gaming, l’humor, la moda, les relacions socials (salseo) o el realityshow en primera persona i recentment un cert moviment de youtuberisme social que cal aprofitar.
Edició fraccionada. No tenen por a tallar, de fet, el tall s’ha convertit en el principal element de dinamisme i construcció visual. Una càmera fixa i talls d’edició faciliten la velocitat i el ritme necessaris. L'aparició de la gravació amb el mòbil ha donat més mobilitat i ha fet eixir la càmera a qualsevol espai i qualsevol moment invadint qualsevol esfera de privacitat i buscant l'espontaneitat i naturalitat. Això és tant un avantatge com un problema perquè les coses no pensades ni reflexionades poden donar lloc a errades constants i algunes són detectades pel món adult.
Interpel·lació constant d'intimitat. Una persona parlant a càmera és una espècie d’amic imaginari real, és algú que et conta les seues coses sense demanar res a canvi. I és real. No és un paper. O almenys això creuen. La sensació de vincle afectiu és inevitable.
Naturalitat. Tant en el fons (temes íntims) com en la forma (llenguatge barroer) que no troben ni en la televisió ni en el cine.
Interacció. L’emissor i el receptor de la comunicació tenen contacte directe i obert.
Intraconversa. El fet que la persona que actua i edita el vídeo siga la mateixa fa que puga parlar amb sí mateixa en diversos moments. Així és freqüent que l'edició siga una capa més comunicativa. Per exemple, quan es fa paròdia d'alguna cosa que entra en pla sense haver-ne d'entrar.
Narcisisme i autonomia. Són les dues cares d’un mateix fenòmen: l’individualisme. Els i les influencers fan tot gravar, musicar, guionitzar, editar, publicar i difondre. Les temàtiques solen incloure un alt nivell d’implicació personal en el contigut siga per la confessió (50 coses sobre mi) o siga per l’afició (gaming). Entre el 2018 i 2020 s'ha produit un canvi: l'edició ha passat a un segon lloc deixant pas a un treball mes intens d'exposició i socialització.
Una nova visió de l’humor que inclou determinats nivells de crueltat respecte als altres i respecte a un mateix. L'altra persona és considerada com un mitjà per al meu canal, un extra de rodatge i això mercantilitza els altres com a elements de la meua pel·lícula de vida. L’individualisme es manifesta també en el tipus d’humor on els altres personatges -reals- estàn al servei del tema i del o la protagonista (bromes de carrer o telefòniques).
Els influencers són un fenòmen molt arrelat a la generació jove actual que supera ja en visionatge a la televisió. Per tant, convé conèixer i aprofitar els avantatges d’esta nova gramàtica visual que ens permet oferir una connexió més pròxima amb les noves generacions millenials.
Però per què miren contingut audiovisual a Internet?
Solo en casa. Les últimes generacions han crescut en interiors. Sempre estàn en espais privatius (col·legi, casa o lloc d’extraescolars) per tant no han tingut la possiblitat de compartir exteriors. Però les necessitats de socialització són les mateixes que les de qualsevol altra època. Per tant, han hagut de trobar la manera d’usar la tecnologia per poder mantindre esa necessitat de parlar i estar amb el grup d’amistats de referència de manera constant. Així sorgeix el fenòmen Youtuber. El Youtuber s’oferix com a amic de qualsevol, en casa i sota petició. No demana sacrificis ni compromís i oferix continguts propis que s’adequen a cada necessitat. Si ets fan de Sonic Boom pots trobar una persona que puja un vídeo setmanal de la teua “obsessió”. És una persona com tú, amb els mateixos gustos que tu (segmentats clar) i te pots relacionar amb ell dins de l’espai de seguretat que la societat ha dissenyat per a tu (ta casa). El gran problema és -evidentment- que l'experiència de socialització intrageneracional a Internet pot ser eterna i constant i això pot aillar els adolescents de qualsevol interacció intergeneracional.
Versemblança. La versemblança és determinant. Miren Influencers perquè creuen que són reals, que no actuen, que són naturals, que realment s’oferixen sense filtres, que confessen veritats. Realment són un amic o amiga que t’ajudar a constuir les teues referències tant si t’agrada la roba com el basquet o un videojoc. És un format reality show on el protagonista és un jo constant que fa una exposició pública de parts de la seua intimitat generalment les més aspiracionistes en termes de classe social.
Construcció d’identitat. Durant l’adolescència es produix una construcció identitària a partir de models de referència. La familia com a ens primari de construcció identitari presenta una profunda crisi que ha sigut aprofitada pel món d'Internet. Una influencer oferix una referència de construcció de reforç ja que pots trobar aquell youtuber que més s’acomode a la teua personalitat i identitat.
Jerarquia social. El influencer es manifesta com un líder d’opinió que aprofita la creació d’estatus que dona la pantalla. Eixir en la pantalla, siga quina siga, atorga un aura d’autoritat inconscient que les persones no hem encara digerit com a fals. A més, la jerarquia de socialització virtual està vinculada amb els followers. I a més, l'aura de popularitat esguita a les amistats pròximes de manera que tindre contacte amb algú "famós" és ja important. Per últim, l'estratificació de jerarquia social a Internet és tan àmplia que sempre hi ha un efecte escala on el pròxim esglaó està molt pròxim. D'això se n'aprofiten les empreses de gestió de dades (xarxes socials) perquè troben contingut gratuït o en règim d'esclavitud virtual.
Conversa franquícia. En el cas quel món Internet pensat per a persones extrovertides no s’acomode a tu acabaràs per entrar en ell per no quedar fora del gregarisme ja que forma part de les converses franquícia.
Intensitat narrativa. Cada vegada la hiperestimulació narrativa va a més. En poc més d'una dècada hem passat de vídeos de 10 minuts a no poder superar el minut. L'avorriment i la falta de concentració generen un llindar de la frustració tan baix que per a mantindre l'atenció TikTok canvia de vídeo cada 15 segons. Això fa que estigues permanentment en una muntanya rusa de sensacions, un carrusel de vídeos on el següent sempre sembla el més interessant.
En conclusió la força del fenòmen audiovisual a Internet en els diversos formats és imparable i per tant és millor no oposar resistència i usar-la en el propi benefici de la pedagogia i el sentit crític. La idea és atraure persones amb el desig de ser Youtuber per introduir-los en una dinàmica d’aprenentatge global educomunicatiu relacionat amb la comunicació social.
Objectiu prinicpal:
Educar la mirada mediàtica, crítica i informada a través del a creació. L’Educomunicació en un món ple de pantalles es presenta ja com una primera necessitat. Saber interpretar les pantalles és determinant per al consum de tecnologia i el consum amb la tecnologia. La millor manera de conèixer els codis mediàtics que hi ha darrere de la creació de comunicació i informació és la immersió creativa.
Generals.
Treballar la creativitat audiovisual.
Promocionar l’ús del valencià en els àmbits digitals.
Reforçar l’autoestima dels valencianoparlants en edats tempranes.
Traure el valencià de l’àmbit educatiu cap a espais més lúdics
Objectius complementaris:
Treballar valors ètics de ciutadania i de convivència que són importants en l’etapa de la infància i la joventut.
Creació i detecció de talent per canalitzar comunicació social i missatges positius i viralitzar-los socialment.
Detecció de persones amb necessitats específiques.
Oferir coneixements bàsics de competències com ara l’escriptura creativa, la narrativa àudiovisual, la interpretació actoral i el marqueting digital.
Específics.
Promocionar la creativitat audiovisual en valencià.
Crear relació, vincles i sinèrgies entre les diferents protagonistes de la creativitat audiovisual
Creació de referents i lideratges lingüístics joves en valencià
Estudiar, conèixer i analitzar el fenòmen influencer de proximitat.
Immersió creativa. La immersió creativa permet:
Coneixement experiencial. L'aprenentatge basat en l'experiència genera una petjada més profunda i duradora.
Comunitat d'aprenentatge perquè totes les persones participants aporten coneixement i reben coneixement.
Aprenentatge compartit perquè involucra necessàriament tots els membres de la comunitat educativa.
Diversitat temàtica. Es poden tractar diversos temes amb el mateix format.
Aprenentatge inconscient. Sense saber-ho estan accedint a coneixements relacionats amb facetes molt diverses que poden resultar molt útils.
Autoconeixement. La càmera permet un procés d’introspecció que facilita l’acceptació, la gestió de l’autoestima i l’autoconeixement expressiu.
Dialèctica. La fase de creació sempre inclou una part d’intercanvi d’idees lliures que obliga a parlar en públic i escoltar d’una manera oberta i amb un perímetre molt ampli.
Escola de Youtubers/Influencers/TikTokers.
Aprén a ser Youtuber/Influencer/TikToker.
Fer referència o no a una determinada xarxa social farà que el taller tinga una orientació o una altra.
Altre factor a tindre en compte és l'edat. TikTok és una xarxa de referència per a menors de 14 anys mentre Instagram ho és entre els 14 i els 25 i Youtube s'ha convertit en un espai específic de consum.
El taller es pot fer amb gent de totes les edats, ara bé, amb matisacions:
A partir dels 14 anys comencen a saber més que ningú i això fa més dificil el taller perquè cada part treballa un aspecte que pot interessar o no.
Les persones adultes poden acudir però la majoria seran molt joves per l'efecte parking de xiquets. Els adults veuen estos tallers com un lloc on deixar-los i tindre unes horetes lliures.
L'edat mes adequada és entre els 10 i els 14 anys. Son xifres flexibles i més referides a l'edat mental o intel·lectual que física.
ESPAI:
Necessitarem un espai/aula amb capacitat suficient per a un màxim de 10 participants per docent. Fer-ho amb més persones complica el silenci i la participació.
És convenient que tinga wifi per a fer més àgil tot.
MITJANS TÈCNICS:
Si triem el mètode clàssic (video horitzontal i edició amb sotware) convé aportar:
Càmera.
Tripode.
Micrófons de solapa, de canó i de mà.
Il·luminació.
Croma.
Software d’edició de vídeo.
Hardware d’edició de vídeo.
Pantalla o capacitat per a projectar per a un grup de persones.
Si triem el sistema de gastar el mòbil per a gravar és convenient tindre:
Projector per a visionat col·lectiu o pantalla suficientment gran.
Wifi imprescindible.
Mòbil per a editar.
Les quatre sessions estan dissenyades per a una duració de 2 hores com a mínim depenent dels interessos i participació del grup.
Les quatre sessions poden ser en dies consecutius o segregats.
També es pot fer una "visió panoràmica" de totes les sessions en una amb una durada aproximada de tres hores amb descans. Evidentment estem parlant d'una sessió més lúdica on la pretensió fonamental no és tant l'aprenentatge significatiu sinó un moment de diversió audiovisual.