Orientacions

Quan ens enfrontem a la difícil tasca de ser pares, trobem a faltar un manual d'instruccions que ens permeti entendre i anar solucionant els problemes que van sorgint durant cadascuna de les etapes dels nostres fills i filles.

L'adolescència és una d'aquestes etapes on bé ens aniria tenir aquest manual.

Normalment, aquesta etapa s'assimila al concepte de rebel·lió. De fet, si mirem enrere, nosaltres també teniem la necessitat d'autoafirmar-nos, encara que els models educatius d'èpoques passades feien que aquesta conducta es manifestés menys en la relació parental i més en la social. Actualment, quan tenim adolescents a casa, intentem moltes accions per a conviure (o sobreviure, segons els casos) amb tanta hormona en ebullició i ho aconseguim en la majoria d'ocasions.

L'adolescència es caracteritza per aspectes com la importància de la intimitat, el reconeixement per part del grup d'iguals, l'ambivalència, l'egocentrisme, recerca d'una major independència barrejada amb la dependència al nucli familiar, etc...

Podem parlar, doncs, de diferents NECESSITATS PSICOLÒGIQUES dins d'aquesta etapa. Algunes d'aquestes són:

- Autonomia, més de tipus intel·lectual, emocional i social, que econòmica.

- Seguretat: ja que pateix amb els seus canvis fisiològics, la seva incoherència emotiva, labilitat moral i falta de confiança en alguns dels seus judicis i decisions.

-Necesitat d'experiències noves, que poden arribar a ser temeràrias i perilloses.

-Necessitat d'afecte i de ser reconegut pel grup.

-Necessitat de participar en el grup, que es converteix amb freqüència en una manera d'expresar diferents símbols comuns.... (manera de vestir, vocabulari, hobbys...).

- Facilitar la relació social i familiar amb una relació estable com a mínim amb un dels progenitors.

- Clima educacional positiu obert que orienti i marqui normes.

- Models socials propers que animin a una actitud constructiva per a superar dificultats.

- Experiències d'eficàcia personal que li generin confiança i una imatge positiva de sí mateix/a.

- Per a treballar l'autoestima cal donar-li ocupacions proporcionals a les seves aptituds i capacitats, facilitar-li que pensi i organitzi els seus pensaments. Que ningú li tregui la llibertat de pensar, sempre amb un acompanyament que l'ajudi a ser crític/a i constructiu/va.