Embedded Files
Traduït al català de la pàgina web http://ultrawerkespanish.blogspot.com/2008/10/tutorial-de-envejecimiento-con-xidos.html
Parlarem sobre l'efecte de l'òxid en models a escala. Es farà una aproximació ràpida a les tècniques d'oxidació utilitzant pigments i una mica de pintura a l'oli.
L'òxid es una part important de qualsevol model envellit, però com qualsevol tècnica d'envelliment, es fàcil passar-se i fer efectes massa exagerats. Hem de ser sempre molt acurats a l'aplicar-lo, entenent com apareix l'òxid, amb quin tipus de condicions ambientals i comparant contínuament amb material de referencia.
En la natura, l'òxid apareix al reaccionar els elements metàl·lics d'un vehicle (per exemple) amb l'oxigen de l'ambient. Aquesta reacció s'accelera en presencia d'aigua, especialment aigua salina, i ses tempera en un ambient sec. Dit això, el vehicle abandonat en una platja no s'oxidarà de la mateixa manera que un vehicle operant en un desert. L'envelliment dels models sempre hauria de ser consistent amb les condicions que es suposa que ha sofert.
Podem considerar quatre tipus d'òxid:
1. Òxid moderat en una superfície pintada: la pintura tindrà varies picades d'òxid. Això passa quan l'humitat entra a traves d'una esquerda en la pintura i l'òxid es comença a desenvolupar.
2. Òxid seriós sobre una superfície pintada: les picades han crescut durant molt de temps, creant una especie de cràters en la pintura. Aquest tipus d'òxid solament es desenvolupa en vehicles sense cap tipus de manteniment en condicions molt humides.
3. Metall nu oxidat: simplement això, una superfície de metall bastant oxidada.
4. Superfície tremendament oxidada: això solament passa quan quelcom s'ha anat oxidant durant molt temps en un ambient molt humit (com en una platja).
En la natura, l'òxid apareix al reaccionar els elements metàl·lics d'un vehicle (per exemple) amb l'oxigen de l'ambient. Aquesta reacció s'accelera en presencia d'aigua, especialment aigua salina, i ses tempera en un ambient sec. Dit això, el vehicle abandonat en una platja no s'oxidarà de la mateixa manera que un vehicle operant en un desert. L'envelliment dels models sempre hauria de ser consistent amb les condicions que es suposa que ha sofert.
Podem considerar quatre tipus d'òxid:
1. Òxid moderat en una superfície pintada: la pintura tindrà varies picades d'òxid. Això passa quan l'humitat entra a traves d'una esquerda en la pintura i l'òxid es comença a desenvolupar.
2. Òxid seriós sobre una superfície pintada: les picades han crescut durant molt de temps, creant una especie de cràters en la pintura. Aquest tipus d'òxid solament es desenvolupa en vehicles sense cap tipus de manteniment en condicions molt humides.
3. Metall nu oxidat: simplement això, una superfície de metall bastant oxidada.
4. Superfície tremendament oxidada: això solament passa quan quelcom s'ha anat oxidant durant molt temps en un ambient molt humit (com en una platja).
Farem el procés en una mostra de resina que servirà pels nostres propòsits:
Se li dona una capa ràpida d'emprimació amb pintura Vallejo gris i es divideix en quatre àrees. Com que es una operació molt ràpida, no s'utilitza aerògraf en cap moment. Els temps d'assecat s'acceleren amb un assecador de cabell.
Com necessitarem una mica de textura per els efectes 2 i 4, prepararem una mica de cola blanca diluïda en aigua.
S'aplica en la superfície nº 4.
Després s'empolsa bicarbonat sòdic per sobre, eliminant l'excés.
S'aplica cola blanca en els punts de la superfície nº 2 on volem que apareguin "cràters" d'òxid trencant la pintura, i s'empolsa mes bicarbonat.
Es pinten els cràters de la zona 2 i les zones 3 i 4 completament amb un color òxid fosc. En aquest cas s'ha utilitzat Vallejo Panzer Aces 302 "óxido oscuro". Un cop estigui sec ja està llesta la capa base.
Protegim els cràters d'òxid amb màscara líquida. Utilitzem màscara líquida de Vallejo, però es pot utilitzar Maskol o d'altres productes similars.
El millor es aplicar-la amb un palet, ja que aquest producte literalment s'enganxa a les truges dels pinzells, deixant-los inutilitzables. Posem unes gotetes extra aqui i allà per a envellir la zona una mica més.
Ara aplicarem unes quantes capes de pintura. Fem una barreja 50/50 de pintura acrílica i vernís brillant. Utilitzem Tamiya X22 Vernís Brillant i XF55 Coberta de Vaixell per aquest exemple.
S'afegeix vernís degut a que fa la pintura molt mes resistent un cop seca, donant-li a més aspecte satinat que es ideal pels passos següents d'envelliment. L'únic problema es que la pintura cobreix menys, però com normalment s'utilitza un aerògraf per aplicar-la, això no es cap problema. També necessitem un acabat resistent per a poder desenvolupar l'aspecte dels cràters en la zona 2.
Com que en aquest exemple no utilitzem aerògraf, hem aplicat la pintura en capes fines, assecant-les amb un assecador de cabell. Això va tenir un resultat inesperat i molt interessant, ja que la barreja de vernís i pintura va començar a clivellar a l' assecar-se de presa (mostrant la capa base a través de les esquerdes) i desenvolupar textura, quelcom que ens serà molt útil (encara que això s'hauria d'utilitzar amb molta cura en una maqueta de plàstic, ja que literalment el plàstic es pot arribar a fondre amb l'escalfor).
S'afegeix vernís degut a que fa la pintura molt mes resistent un cop seca, donant-li a més aspecte satinat que es ideal pels passos següents d'envelliment. L'únic problema es que la pintura cobreix menys, però com normalment s'utilitza un aerògraf per aplicar-la, això no es cap problema. També necessitem un acabat resistent per a poder desenvolupar l'aspecte dels cràters en la zona 2.
Com que en aquest exemple no utilitzem aerògraf, hem aplicat la pintura en capes fines, assecant-les amb un assecador de cabell. Això va tenir un resultat inesperat i molt interessant, ja que la barreja de vernís i pintura va començar a clivellar a l' assecar-se de presa (mostrant la capa base a través de les esquerdes) i desenvolupar textura, quelcom que ens serà molt útil (encara que això s'hauria d'utilitzar amb molta cura en una maqueta de plàstic, ja que literalment el plàstic es pot arribar a fondre amb l'escalfor).
Tot seguit s'elimina amb molta cura la màscara líquida can l'ajuda d'un cutter o unes pinces. No os preocupeu si queden restes de la màscara en les cantonades, ja que aquest es exactament el tipus d'efecte que s'està buscant.
Ara desenvoluparem l'efecte metall nu per el nº 3. Simplement freguem amb ull una barra de grafit pur sobre la capa base i després brunyim amb el dit. Es poden afegir reflexes en plata, però no es estrictament necessari.
Ha arribat el moment d'utilitzar els pigments. Aquí s'utilitzen pigments de MIG per varies raons: tenen els colors adequats, venen en quantitats relativament petites, i tenen una bona relació qualitat/preu.
MIG produeix tres tons d'òxid actualment (mes un to d'òxid de coure), però es poden usar altres tons per guanyar varietat cromàtica. Normalment utilitzarem 230 òxid fosc, P025 òxid estàndard, P024 òxid clar, P033 fang fosc i P031 terra de Vietnam. Però es pot treballar amb d'altres tons.
MIG produeix tres tons d'òxid actualment (mes un to d'òxid de coure), però es poden usar altres tons per guanyar varietat cromàtica. Normalment utilitzarem 230 òxid fosc, P025 òxid estàndard, P024 òxid clar, P033 fang fosc i P031 terra de Vietnam. Però es pot treballar amb d'altres tons.
Ara preparem un rentat amb trementina inodora (Talens 089) i una mica de P230 òxid fosc. Es por utilitzar alcohol en lloc de trementina, però com la pintura acrílica no s'ha assecat durant mes d'una nit, probablement arruïnaria tot el treball anterior en qüestió de segons.
S'aplica el rentat en les zones rovellades, després es dilueix mes i es dona una veladura irregular sobre las superfícies pintades.
S'aplica el rentat en les zones rovellades, després es dilueix mes i es dona una veladura irregular sobre las superfícies pintades.
Es deixa assecar i es repeteix el procés amb P025 òxid estàndard, deixant assecar de nou i continuant amb P024 òxid clar. Es dilueix el rentat una mica més en cada pas.
Ara utilitzem una mica d'oli Ombra Torrada. No tracteu de substituir els olis per gouaches o acrílics. Els productes basats en l'aigua no interactuaran amb els dissolvents utilitzats en aquest tutorial, i l'aigua no te la tensió superficial adequada per aquest tipus de tècniques (i un cop es proba un rentat de dissolvent no es pot fer marxa enrere).
S'apliquen uns punts d'ombra torrada sobre les superfícies pintades.
S'apliquen uns punts d'ombra torrada sobre les superfícies pintades.
En teoria caldria utilitzar l'aerògraf per a polvoritzar trementina a baixa pressió sobre els olis. Això fa que els punts es difuminin i es crea un bonic efecte d'òxid. Com que en aquest exemple no s' utilitza aerògraf, es deixa caure curosament una gota de trementina damunt de cadascun i es difumina amb un pinzell.
La foto es el resultat un cop sec. Li manquen ombres i varietat, ja que els efectes d'òxid son molt homogenis. L'òxid clar es excessiu per aquesta zona, així que s'hauria d'haver enfosquit amb un rentat d'oli fosc.
En en cas d'haver estat una superfície vertical, s'haurien d'haver difuminat marques verticals d'òxid sota cada picada, en lloc de deixar que s'acumuli al voltant.
La foto es el resultat un cop sec. Li manquen ombres i varietat, ja que els efectes d'òxid son molt homogenis. L'òxid clar es excessiu per aquesta zona, així que s'hauria d'haver enfosquit amb un rentat d'oli fosc.
En en cas d'haver estat una superfície vertical, s'haurien d'haver difuminat marques verticals d'òxid sota cada picada, en lloc de deixar que s'acumuli al voltant.
Àrea metàl·lica
Superfície extremadament rovellada
Zona amb cràters
Google Sites
Report abuse