1. Abans d'aplicar el balast cal assegurar-se que els trams de via estan col·locats correctament i subjectes en el seu lloc definitiu de la maqueta. L'aplicació de balast en modelisme ferroviari no es part de l'estructura rodant, si no que pertany al treball de decoració.
2. Aplicar el balast entre els rails amb una cullera petita sense carregar-la massa. No col·locar molta quantitat de balast en un sol lloc per que després serà molt difícil distribuir-lo de forma homogènia i no s'obtindrà un resultat bo.
3. Distribuir el balast de manera regular passant suaument un dit sobre el dorments fins obtenir l'altura i distribució desitjada.
4. Amb un element prim treure l'excés de pedra que pugui haver quedat en la part interna dels rails. Això no afecta al rodat dels trans, solament es part de l'estètica que es vulgui donar al treball.
5. Un cop acabada la col·locació del balast entre els rails s'aplica als costats externs de la via, creant els talussos. La tècnica es la mateixa que la descrita per a la col·locació entre els rails, solament tenint en compte que l'aspecte haurà de tenir en a petita pendents des de l'altura dels dorments cap abaix que es pot aconseguir distribuint correctament el material amb els dits. En aquesta part també cal aplicar molt poc material. Cal recordar que si el material aplicat fos poc sempre es pot aplicar mes, però si es excessiu es difícil treure el que sobra, fent la tasca molt mes complicada.
6. Quan el balast tingui l'aspecte desitjat en tot el tram de la via, cal humitejar-lo amb aigua aplicada amb un ruixador, fins que estigui totalment mullat, però cal evitar formar acumulacions d'aigua que podrien arruïnar algun material de la maqueta.
7. Preparar una dissolució de cola blanca en aigua al 50%, amb una gota de rentavaixelles per ajudar a vèncer la tensió superficial del balast.
8. Amb el balast humit aplicar la dissolució de cola blanca amb un comptagotes, gota a gota fins cobrir tota la superfície on son les pedres. Assegurar-se que la cola blanca cobreixi tot el material aplicat. No excedir-se en la quantitat de cola, aplicar no mes de dos gotes entre dorment i dorment, la cola es distribuirà uniformement sobre les pedres humides, cosa que no passaria si les pedres estiguessin seques.
9. Deixar assecar totalment l'escena i desprès treure l'excés de pedres amb una aspiradora.
10. Si es desitja, es pot pintar el balast aplicat amb la tècnica de pinzell semisec fins obtenir el to i color desitjats.
11. Es possible que alguna gota de cola hagués quedat accidentalment sobre els rails. Netejar l'excés com es netegen habitualment els rails. Abans de rodar locomotores, provar-ho fent circular manualment un vagó per assegurar-se de que no han quedat pedres que puguin alterar la circulació.
Traduït al català del fòrum Railwaymania.
El color òxid de Humbrol es el 113. També es poden utilitzar les referències Humbrol 160 i Humbrol Matt 186 .
La pintura fa d'aïllant, pel que cal eliminar-la de la part del rail que te contacte amb les rodes. Com que es impossible no pintar el cap dels rails, no cal preocupar-s'hi, el que cal es netejar-los desprès.
La pintura Humbrol triga una mica en començar a assecar-se, pel que es pot passar un drap de fil (que deixi anar pelussa) per sobre el cap del rail als 5/10 minuts de feta l'aplicació. Hores mes tard es torna a passar el drap per a eliminar les restes que resultin imperceptibles, però veurem que el drap es taca (que vol dir que els hi havia). I després del drap una "goma" especial per la neteja del rail.
Si la pintura s'assequés, n'hi ha prou amb humitejar el drap amb dissolvent per les primeres passades (aconsellen dissolvent Humbrol o Tamiya, per que l'aiguarràs o el sintètic poden danyar el plàstic).
Millor no utilitzar la pintura tal com surt del pot, es preferible diluir-la (al 30% aprox.) per que "corri" millor (dissolució que no es fa en el propi pot, si no que es millor extreure'n poc a poc segons l'anem necessitant, i preparar la mescla diluïda en un recipient apart).
Els aparells de via, canvis, encreuaments, etc, es convenient pintar-los abans de muntar-los. Es molt mes senzill i es facilita no pintar les superfícies que hagin de mantenir contacte elèctric (la part fina del espasins i la zona del rail on es recolzen, per exemple). I si se'ns va la ma, resulta menys enutjosa la neteja.