Embedded Files
Espècies que posen en perill les espècies autòctones de Catalunya.
Des de temps antics, les diferents civilitzacions hem anat modificant els indrets on ens hem instal·lat. Hem talat boscos, construïda ciutat i infraestructures, conreat terreny fèrtils, caçat i domesticat els animals, etc. També hem transportat d’un lloc a l’altre del planeta moltes espècies, sovint de forma conscient i, de vegades, sense saber-ho. L’arribada a un territori de certes espècies de fora pot tenir conseqüències greus per a la conservació dels ecosistemes naturals, però també per a l’economia i la salt humanes: són les espècies exòtiques invasores.
Una espècie invasora és una espècie exòtica que colonitza nous territoris ràpidament, i causa graus problemes ecològics, econòmics i sanitari.
Vespa asiàtica Invasora menjant abella autòctona de Catalunya.
Si trobes algun niu de vespa Asiàtica truca a la policia.
Una espècie autòctona és una espècie que no és pròpia d’un territori i que ha estat introduïda intencionadament o accidentalment per l’home.
Una espècie al·lòctona/exòtica és una espècie exòtica capaç de viure i reproduir-se en un territori sense l’ajut humà, però que no és gaire abundants i no causa efectes adversos.
Una espècie naturalitzada és una espècie que s’ha originat en un territori o hi ha arribat de forma natural, sense cap intervenció humana.
ESPÈCIES INVASORES VERSUS ESPÈCIES AUTÒCTONES.
Algunes de les principals espècies invasores de Catalunya competeixen amb una sèrie d’espècies autòctones.
ESPÈCIE AUTÒCTONA
Nom comú: Alga Cystoseira
nom científic: Cystoseira sp.
Adaptacions al medi i curiositats:
Les algues Cystoseira formen poblacions molt denses sobre els fons de roca litoral, creant una estructura que dona refugi a moltes espècies marines, des de vertebrats (peixos) fins a invertebrats (caragols marins, nudibranquis, crancs...) i, per tant, augmenta la riquesa d’espècies de les fonts marines. I cal no oblidar que les algues són productors primaris que tenen un paper bàsic sobre la cadena alimentaria als ecosistemes litorals.
ESPÈCIE INVASORA
Nom comú: Corall Oculina
Nom científic: Oculina Patagònia
País de procedència: Argentina-Uruguai
Impactes sobre els ecosistemes envaïts:
Pot arribar a cobrir grans extensions en els fons de roca litoral, desplaçant les algues autòctones i, per tant canviant l’ecosistema des que una Comunitat domina per algues (característica d’un clima temperat) a una comunitat dominada per un corall (característica d’un clima tropical). Aquest fenomen s’anomena la tropicalització del mar mediterrani.
ESPÈCIE AUTÒCTONA
Nom comú: Fartet
Nom científic: Aphanius iberius
Adaptacions al medi ambient i curiositats:
És un peix de mida petita, els mascles fins a 45 mm i femelles fins a 60 mm de longitud. Espècie de vida curta (tres anys). Mostra predilecció per masses d’aigua estancada o de curts lents fonts tous i amb abundància de vegetació submergida. Presenta una dieta omnívora (crustacis, cucs, larves d’insectes i algues). El fartet es troba en greu perill d’extinció a causa de la destrucció dels seus hàbitats, la contaminació de les aigües i la introducció d’espècies exòtiques (com ara la gambusia) que competeixen directament i alteren l’hàbitat.
ESPÈCIE INVASORA
Nom comú: Gambúsia
Nom científic: Gambúsia sp.
Impactes sobre els ecosistemes envaïts:
Aquesta petita espècie de peix s’ha convertit en una plaga a molts cursos d’aigua arreu del planeta des de la primera introducció a principis del segle XX com agent biològic pel control de mosquits. En general, el control biològic del mosquit per part de la gambúsia no és gaire més efectiva que el dels peixos depredadors natius. La gambúsia depreda els ous de peixos (amb interès comercial) petits, invertebrats i competeix pels recursos amb fartet, un peix autòcton en perill d’extinció.
ESPÈCIE AUTOCTONA
Nom comú: Mosquit comú
Adaptacions al mes i curiositats: El mosquit comú es distribueix arreu d'Europa, al Pròxim Orient i a Amèrica del Nord. Els mascles s'alimenten de sàvia vegetal Només les femelles s'alimenten de sang, ja que la sang proporciona les proteïnes essencials per al desenvolupament dels ous. Els principals tipus d'hoste dels que el mosquit comú s'alimenta de sang són els ocells, però també ho fan dels humans i altres mamífers.
ESPÈCIE INVASORA
Nom comú: Mosquit tigre
Impactes sobre els ecosistemes envaïts:
El mosquit tigre es va detectar a Catalunya per primera vegada l’any 2004. Es diferencia del mosquit comú per les ratlles blanques al cap, el cos i les potes. El mosquit tigre adult fa 2 mm i 10 mm de llargària. Els ous i les larves viuen en petites basses d’aigua estancada, en àrees exteriors propers a la presència humana. Per això, la mesura més eficaç per evitar-ne la proliferació és eliminar els llocs amb aigua on es reprodueixen. La presència del mosquit és molt molesta pel nombre tan elevat de picades que causen els exemplars femella. Aquest mosquit té la capacitat d’actuar com a vector (transmitor) d’algunes malalties, com les produïdes pels virus Chikungunya, Dengue i Zika.
NOM COMÙ: cranc blau Americà. Impactes sobre l'ecosistema: El cranc blau americà, una espècie invasora
NOM COMÙ: cranc blau Americà. Impactes sobre l'ecosistema: El cranc blau americà, una espècie invasora
Gairebé cada més , per temes de feina, baixo al Delta del riu Ebre. Fa dues setmanes passejant pels carrers de Sant Carles de la Ràpita vaig observar que a una peixateria propera al mar hi havia una bonica safata amb un cranc gran, de color entre blavós i marró que es movia , encara viu, entre el gel , els llagostins, les palaies i el llenguados.
Era un crustaci, parent dels crancs que trobem a esculleres, a zones rocoses intermareals, etc., em va semblar que tenia una mida similar a una nècora gran.
Al vespre, a l’ordinador de casa, vaig esbrinar que el cranc en qüestió es tractava d’una espècie invasora: El cranc blau americà (Gallinetes sàpides)
Aquest cranc és originari de les costes atlàntiques americanes, des del Canadà fins a l’Argentina.
El cranc blau americà és considerat una de les 100 espècies invasores més perjudicials de la Mediterrània. Alimenta de mol·luscos, crustacis, peixos petits i matèria vegetal. En concret, pescadors de la conca del riu Segura han assegurat als mitjans locals que aquest crustaci s’alimenta de la cria del llagostí i de la sèpia, entre altres espècies. Un altre dels impactes negatius, és que les pinces destrossen les xarxes de les embarcacions.
El novembre del 2012 i el gener de 2013 van ser detectats dos exemplars d’aquesta espècie a la costa de Catalunya.
Des de llavors la propagació d’aquest crustaci ha anat creixent i és especialment notable aquest fet en els darrers mesos , on se’n recullen força exemplars a la Badia dels Alfacs, però també a mar obert aprofitant els nutrients que aporta el riu Ebre.
A causa del valor gastronòmic d’aquest cranc, la Confraria de Pescadors de Sant Carles de la Ràpita va fer les gestions pertinents, i com que l’animalet figura des de fa alguns anys al llistat d’espècies pesqueres comercials i aqüícoles admeses a Espanya, la Generalitat va autoritzar la seva comercialització.
Si voleu més informació cliqueu aquí ENLLAÇ.
Ilayssa, Oscar i Miguel------Document de Google-------Fotos de Google
Page updated
Google Sites
Report abuse