Conclusions

Com a conclusió, es pot apreciar que malgrat que es pretengui que hi hagi una millor representació de la “diversitat” als espais públics, la inclusió a l’entorn escolar és lenta. Un dels motius podria ser la infrarepresentació dels individus minoritaris o l'eliminació de les varietats lingüístiques i culturals.

Consegüentment, per reconèixer aquesta diversitat, es proposa la formació docent per saber com tractar-la. D’aquesta manera, a partir d’ella es poden modificar les connotacions raciolingüístiques negatives per d’altres de més positives. Per això, s’ha de seguir l’exemple de l’escola Josep Janés de l’Hospitalet de Llobregat i apostar per ella.

A tall de síntesi, si es pretén adoptar una visió plurilingüe i plural cal tenir en compte les ideologies lingüístiques i racials que alimenten el procés de minorització i dominació i valorar el fet que els canvis socials requereixen una transformació real de les nostres pràctiques, els nostres enfocaments i les nostres ideologies i no només vetllar perquè l’alumnat sigui dins l’aula ordinària, sinó valorar el fet que sigui tractat per igual, independentment de l'aparença que tinguin i la llengua que parlin.